Autor: Jesús Moncada
Títol original: Calaveres atònites
Personatges principals: Mallol Fontcalda (secretari), Crònides (jutge), Tia Penèlope, Arnau de Roda (impressor), Honorat del Rom (apotecari) , doctor Beltran, Leucofrina (majordoma del mossèn), mossèn Ambròs.
Editorial: La Magrana (1ª Edició any 2000), Edicions 62 (La butxaca 2007)
Nombre de pagines: 252
ISBN: 978-84-96863-27-9
Preu: 9,50 €
Calaveres atònites ha resultat un descobriment, una sorpresa inesperada i agradable gràcies a la familiaritat del llenguatge emprat per l’autor per anar desenvolupant les narracions i acostar-les al lector. Amb un estil molt proper a la gent del carrer, molt col·loquial, Moncada ens presenta uns personatges peculiars, interessants i divertits que a través dels fets quotidians ens presenten la Mequinensa de postguerra.
Un dels aspectes més remarcables de l’obra es el de conèixer la vida amagada que es troba rere d’un poble petit mitjançant aquest personatge que ve de la gran ciutat, i que és qui o bé viu les històries narrades, o bé les hi explica el jutge. Però és en la incredulitat que li provoquen al secretari (i al lector) aquestes històries on funciona el missatge de Moncada, perquè ho fa amb un sentit de l'humor directe, demolidor i mordaç incapaç de deixar indiferent ningú. Un no pot evitar pensar en les historietes que els seus majors li havien explicat de quan Lloret vivia del camp i de la pesca, i els primers turistes s’acostaven a les nostres platges. Una certa semblança hi podem detectar en alguns aspectes amb l’obra de Moncada particularment amb el tipus de vida que es feia en aquells anys, i amb els nouvinguts que transformaven el que en podríem dir la rutina del dia a dia.
Deixant de banda l’agradable record nostàlgic, Calaveres atònites és també una crítica ferotge a la societat de l' Espanya dels anys quaranta i cinquanta. Església, governants, burgesos, republicans o nacionalistes..., ningú s’escapa a la crítica punyent de l’autor. Però és una crítica que esdevé divertida ja que Moncada posa els personatges en situacions ridícules i inversemblants que fa que els veiem en alguns casos com unes persones força innocents, cosa que ens els fa entranyables.
Tant mateix, ens resulta prou interessant la fotografia de la portada d’aquesta edició de La Butxaca. En ella no ens costaria gens reconèixer-hi algun dels vilatans de Mequinensa discutint sobre els vents, les collites o les temperatures, i ben segur que ho farien amb la mateixa facilitat amb què avui dia nosaltres parlem de megabytes o gigues, messenger o youtube. El que segurament no hauria canviat seria la reacció dels mequinensans en veure venir per la plaça la Paula Vinyes de torn, o la nostra en veure venir, asseguts en una terrassa les turistes camí de la platja.
Per concloure, podríem dir que Moncada ens presenta el que és interessant d’allò petit i quotidià i ho fa mitjançant un sentit de l'humor molt adequat al llenguatge de la gent del carrer, cosa que fa que els personatges ens resultin propers i entranyables.
Breu Sinopsi
L’obra està integrada per un seguit de narracions que tenen un mateix fil conductor que és el personatge d’un secretari de jutjats que va descobrint les històries, vida i secrets del poble de Mequinensa on estan ubicades les narracions, i ho fa a través de les vivències que li expliquen els vilatans, o bé el jutge Crònides, o les cartes que uns o altres li fan arribar.
Anàlisi dels capítols
“Pròleg”
Aquí ens presenten a Mallol Fontcalda, un jove barceloní que tot just ha acabat la carrera d’advocat, i marxa de la gran ciutat a Mequinensa al Baix Cinca per treballar com a secretari del jutge de pau, en Crònides. El pròleg relata el peculiar viatge de Barcelona a Mequinensa passant per Lleida, primer en tren i després en autobús, del jove Fontcalda explicat per ell mateix. En aquest pròleg també coneixem el perquè del singular títol del llibre; Les calaveres fan referència al conjunt de desgracies que apareixen al llibre, i atònites a la sorpresa del jove Fontcalda per la diferencia tant gran entre la vida de ciutat i la de poble.
“Amb segell d’urgència”
Personatges: Berta, oncle Maties, Crònides, Jaume Pedrera, Honorat del Rom.
Aquest relat és una carta de la Berta al oncle Maties, un familiar que és cardenal al Vaticà, en la qual li explica que el Sagrat Cor l’ha triada per retornar pel bon camí a en Jaume Pedrera, un home que ha quedat cec en un accident a la feina de miner i que s’està allunyant de la fe cristiana.
“Cinc cobriments de cor al casal dels Móra”
Personatges: Caietana de Móra, Crònides, Mallol Fontcalda, Arnau de Roda, avi Pòlit.
Explica la historia del cementiri nou que es va fer a Mequinensa a finals del segle XIX. Al poble hi havia curiositat per veure qui tindria l’honor de ser el primer a ser enterrat al nou cementiri, i per coses del destí al mateix temps va haver-hi dos malalts de les famílies més riques i influents de la població que estaven a punt de morir. Però l’atzar els va jugar una mala passada, i va ser l’avi Pòlit, un familiar de la Caietana de Móra qui va morir accidentalment i va ser el primer a estrenar el cementiri.
“Assentament comptable”
Personatges: Crònides, Mallol Fontcalda, Elisenda Tortosa, sogra de l’Elisenda, Arseni Anguí, Enric Anguí, Alfons Anguí.
Tracta sobre l’Elisenda Tortosa i l’afecció del seu marit l’Arseni de posar un gra d’arròs en un pot cada cop que fan l’amor. La desgracia esdevé el dia en que sense voler la sogra d’ella agafa el pot i fa servir l’arròs per cuinar, i a sobre se li cova! En Crònides i en Fontcalda ajuden l’Elisenda a contar grans d’arròs per retornar-los al pot ja que ella no ha anat a estudi i no sap comptar.
“Una finestra al carrer de l’ham”
Personatges: Crònides, Mallol Fontcalda, Alfred, pare de l’Alfred, Lluïsa, Basília, Remei, Bernat de Vallmajor, Tia Penèlope, Arnau de Roda, Honorat del Rom.
Es el relat d’una família de la qual no ens en diuen el cognom que va patir les conseqüències de la guerra. El pare era un republicà declarat i el fill, l’Alfred, va lluitar al bàndol dels nacionals. De les tres germanes de l’Alfred, dues van morir en un bombardeig i la tercera va poder fugir a França amb el seu home. En acabar la guerra el pare és empresonat i l’Alfred demana ajut al Bernat de Vallmajor, un vilatà que havia acabat la guerra com a tinent dels nacionals, per poder treure’l de la garjola. Un cop lliure, el pare se’n fot del fill que treballa d’escombriaire dient-li que va guanyar la guerra però neteja el carrer per als que la van perdre.
“L’origen de les espècies”
Personatges: Mallol Fontcalda, Crònides, Silveri Rius, Ramón Costera, Marcel·lí Canota, Soler el capatàs.
En Crònides explica a en Fontcalda que hi ha hagut un accident a la mina Flora en el qual ha estat ferit greument en Marcel·lí Canota, el dinamiter, a qui un tren s’ha emportat per davant i dos peons de la mina, en Rius i en Costera ho han vist. Crònides relata a en Fontcalda casos similars que van passar temps enrere en els què miners van patir algun accident i degut a les característiques de la mina, les galeries de la qual s’estenen entre Mequinensa i la població veïna, van provocar problemes de jurisdicció legal amb els accidentats. Davant la incredulitat del secretari, Crònides comença a preparar les diligencies per l’acta posant el ferit i els testimonis en el lloc que més el convé.
“Fet d’armes”
Personatges: Crònides, Nicanor, Robert, tieta Montserrat, pare d’en Nicanor, vídua del coronel.
En Nicanor explica a en Crònides com va saber que ell i en Robert, el fill de la vídua d’un coronel conegut del pare, eren germans. Li va explicar que el pare havia fet el servei militar com a assistent d’un comandant del qui se’n va fer tant amic que fins i tot se li tirava la dona. Fruit d’aquestes relacions va néixer en Robert. Després el fet que el pare i el comandant, ja coronel, fessin la guerra en bàndols contraris, i que el cornut marit moris a la batalla de l’Ebre no va impedir que la vídua i el pare mantinguessin la seva relació d’amistat. Per acabar-ho d’adobar l’Elisa, la germana d’en Nicanor es queda prenyada d’en Robert.
“Preparatius de viatge”
Personatges: Mallol Fontcalda, Crònides, Tia Penèlope, Carola Mata, Honorat del Rom, Teodor, mossèn Ambròs.
En Crònides va a buscar al secretari al Cafè del Moll i li explica que la Carola Mata es al llit moribunda i vol canviar el testament. La Carola es va casar amb en Teodor convençuda de que era catòlic, i la mateixa nit de noces va descobrir que era ateu, fet que va portar a la separació de la parella. Però la Carola mai va deixar d’estimar en Teodor, i cada any pel aniversari de noces enviava a una cosina de confiança a casa del Teodor a preguntar-li si encara era ateu i aquest sempre responia afirmativament. En conseqüència és la seva darrera voluntat ser enterrada al costat del seu marit al cementiri dels ateus, i en cas de que no es compleixi aquest desig, la herència anirà a una leproseria de les Filipines en lloc de a la família i a la església.
“Aparició providencial de la sardina”
Personatges: Iaio de 75 anys, Mallol Fontcalda.
Un avi de setanta-cinc anys arriba corren al jutjat i explica el seu cas al secretari. L’home s’havia de suïcidar aquella nit i no havia tingut valor per fer-ho, però convençut de que l’endemà seria a l’altre barri va enviar una carta urgent a Crònides en la qual li feia saber la bona nova. L’home explica que segons la tradició familiar havia calculat que viuria uns vint-i-cinc anys més a partir dels cinquanta, i calculant el patrimoni que tenia, s’ho havia anant venent tot per arribar just als setanta-cinc i morir sense un duro. Però la vida li havia jugat la mala passada d’arribar a aquesta edat i trobar-se més en forma que un jovenet, i a sobre tenia l’estomac buit i no tenia diners per omplir-lo.
“Esborrany d’una treva”
Personatges: Tia Penèlope, oncle Maties.
Aquest relat és una carta que la tia Penèlope envia a Maties el cardenal del Vaticà en la qual contesta a la negativa d’aquest de venir a Mequinensa per complir amb la tradició familiar de participar en una cursa de llaüts. En l’escrit li recorda sarcàsticament el moment en que va veure la llum divina que el va portar al sacerdoci. Maties, un jove de divuit anys llavors, tornava en bicicleta d’un pelegrinatge a una ermita dels voltants de Lleida quan una lluminària l’encega i el va fer caure. El fet el va fer prendre la decisió de dedicar-se al sacerdoci. Realment Maties tornava d’un bordell de prop de Lleida i va caure quan la roda del davant va punxar. La caiguda i la conseqüent amorrada al terra va ser el que va fer que veies les llums divines.
“La metafísica sota les acàcies”
Personatges: Tia Penèlope, dona d’en Cirici, Paula Vinyes, Tomàs, Jacint, Sebastià, Cirici, Carme, Honorat del Rom, Arnau de Roda, Trinitat, Susanna, Pilar.
La dona d’en Cirici es dirigeix a la Penèlope per demanar-li que en Crònides l’ajudi a posar pau entre el jove metge substitut del doctor Beltran i els marits jubilats de certes vilatanes, entre elles ella mateixa. Resulta que els marits coneguts a la vila com els teresians s’estaven sota les acàcies contemplant a la gent, i en aquestes ha passat la Paula Vinyes i li han començat a dir tota mena d’insinuacions de caire sexual. Ella ha passat tota cofoia, però el metge substitut que venia darrera se n’ha rigut de la situació, i els teresians ben furiosos han corregut darrera d’ell per fer-li una cara nova.
“Un dimecres de cendra”
Personatges: Donèlia (Friné), Balbina Rius, Serafí Mateu.
Donèlia, una dona de la burgesia barcelonina és desheretada quan de jove i soltera és queda embarassada. Amb els anys es converteix en propietària d’un exquisit prostíbul lleidatà on regidors, capellans, i gent bé en general n’eren els clients habituals. En una ocasió, una dona que hi portava el sogre, recentment vidu, a desfogar-se es va deixar uns importants papers notarials oblidats al bordell. Quan l’home i la jove tornaven a buscar els papers, moren en un accident de tràfic, i Donèlia per assegurar-se de que els papers arribaran al fill de la dona, escriu a Crònides perquè faci d’intermediari en l’assumpte.
“Obres piadoses”
Personatges: Mallol Fontcalda, Honorat del Rom, Gaietà Sansa, Confraria de Dames de Santa Bàrbara, Leucofrina, Ramona Cinca, oncle Maties.
En aquesta narració, l’Honorat del Rom es sorprèn per una comanda que suposadament li ha fet la Confraria de Dames de Santa Bàrbara de la qual no en sap res. Un mati es presenta a la farmàcia en Gaietà Sansa a demanar la esmentada comanda que consistia en una quantitat fora del normal de preservatius fabricats pel Vaticà. Amb la recaptació obtinguda per la venda de profilàctics, la Santa Seu vol arreglar el deteriorament que el pas del temps ha causat en edificis emblemàtics de l’església. Però per a sorpresa de tothom, la Leucofrina, encarregada de la recaptació i de fer la comanda ha fugit del poble amb els diners deixant a tots amb un pam de nas i sense els condons que es el més fotut del cas.
“Nigra sum”
Personatges: Tia Penèlope, Leucofrina, Mossèn Ambròs, Verònica.
La Leucofrina escriu una carta a la Penèlope en la qual li explica la seva relació amb mossèn Ambròs, i com a sabut per la Verònica que quan el mossèn li deia que anava a passar els estius a un monestir prop de Paris, el que feia el molt bandarra era veure’s amb una joveneta rossa anomenada Chantal. Dolguda per un gran atac de banyes, Leucofrina passa de ser la més fervent de les creients a l’enemic més perillós dels catòlics, i s’inventa la història dels preservatius aprovats pel Vaticà per entabanar a tothom i fugir amb els diners dels “ardents” feligresos que volen amb la seva donació salvar els edificis de la santa mare església.
“Mel”
Personatges: Crònides, doctor Beltran, Faustinià Valltorta, sergent de la guàrdia civil, Nicole Lamour (Fabià), tia Penèlope.
Una companyia de varietats francesa arriba a Mequinensa amb la seva vedette, Nicole Lamour al capdavant. Aquella nit un home, Faustinià Valltorta, va morir d’un atac de cor a la platea del teatre on actuaven els francesos. En el moment àlgid de l’espectacle, Nicole Lamour va baixar al pati de butaques a passejar-se entre el públic i va seure a la falda d’en Faustinià a qui va dir alguna cosa a cau d’orella. L’endemà de l’actuació la vedette va al jutjat amb la intenció de veure en Crònides. Quan es veuen la vedette li diu: no em reconeix?, sóc en Fabià! Després del desconcert inicial en Crònides reacciona: en Fabià, el fill d’en Faustinià Valltorta!
“A tall d’epíleg”
Personatges: Mallol Fontcalda, Crònides, Tia Penèlope, Leucofrina, Honorat del Rom, Arnau de Roda, Cristòfol,
En la darrera narració, Crònides escriu a Mallol Fontcalda qui ja és el seu exsecretari perquè ha tornat a Barcelona per estudiar la carrera de jutge, i li diu que és possible que en qualsevol moment rebi la visita de la policia per interrogar-lo sobre presumptes activitats clandestines que va fer mentre era a Mequinensa. Evidentment tot és un embolic que s’ha creat per l’us per part del jove del llatí en un telegrama. També li parla del seu substitut, un secretari tant perfecte que resulta avorrit, i així mateix li fa saber que l’oncle Maties va morir recentment per una malaltia endèmica segons la versió oficial.
