HUMOR: LA RIQUESA DEL CATALÀ

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ser la molt coneguda i que més sovint del que ens pensem tenim a la boca (en el bon sentit de la expressió): COLLONS. Vegem la quantitat de significats que pot arribar a tenir aquesta simpàtica paraula.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (aquest paio té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).

-El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons la cosa!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt la taula!).

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió: DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat: el color MORAT significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen els collons, o se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

-La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan fas un pifia monumental, collons!), i quan un t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest aspecte hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (perquè em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.

FOTOGRAFIA: PROVES AMB COTXES

Aquesta fotografia és el resultat d’anar seguint el recorregut del cotxe i anar disparant. En les dues voltes que el Lancia 037 va fer al circuit li vaig fer setze fotos, i aquesta n’era la desena. En la primera volta en aquest mateix punt havia aixecat una mica de sorra, al trepitjar els pilons. Per sort, en el mateix lloc d’abans va fer aquesta espectacular escampadissa i vaig tenir la sort de disparar en el moment oportú.

Originalment la foto era molt diferent del que podem veure aquí. Desprès de passar pel Photoshop, i aprofitant el fet de tirar al màxim de resolució que dóna la càmera, he retallat la imatge pràcticament un 60 % del que era i he portat el cotxe el més a prop possible sense que es perdi l’espectacularitat de la polseguera. Bàsicament he centrat el cotxe i he retallat tot el que sobrava, es a dir, les canyes del darrera i tot el que havia al front per davant del circuit marcat. Al marge dret de sota, havia un tros d’una tanca protectora que he eliminat clonant els pilons de sorra. I finalment he intensificat els colors blaus i vermells i he baixat la lluminositat ja que estava una mica sobreexposada.

Càmera: Nikon D40X

Lent: Zoom Nikkor 70-300 mm f/4-5.6

ISO: 400

Focal: 300 mm

Exposició: 1/1250 a f/5,6

Data: 02/03/08

Hora: 10 h. 06 min. 57 sec.

Eines Photoshop: retallar, clonar, ajustos correcció selectiva, lluminositat i contrast.

En aquest cas, el que volia era mostrar la sensació de velocitat, i ho vaig fer fent el que es diu un “barrido” disparant a una velocitat molt lenta 1/30 seg. I seguint el cotxe amb la càmera mentre ho feia. El resultat no és òptim perquè a més del cotxe, també les persones i tot el fons han quedat moguts, però retallant gran part de la foto, suprimint quasi tot el públic que havia per davant del cotxe, i deixant l’estela que hi ha al seu darrera, ha quedat un resultat prou satisfactori. Per acabar, he donat més força als colors vermells, verds i grocs. Tot i no ser una foto tant espectacular com l’anterior, a mi m’agrada com a quedat ja que la sensació de moviment es pot percebre.

Càmera: Nikon D40X

Lent: Zoom Nikkor 18-55 mm f/3.5-5.6

ISO: 400

Focal: 55 mm

Exposició: 1/30 a f/36

Data: 01/03/08

Hora: 14 h. 18 min. 42 sec.
Eines Photoshop: retallar, ajustos correcció selectiva

En aquesta ocasió, el que vaig fer va ser obrir i tancar el zoom ràpid a una velocitat molt baixa de disparo, aconseguint l’efecte que sembla que el públic exploti. Més que velocitat, aquí buscava una imatge d’impacte que, manipulant força els colors, donant-los més intensitat amb la correcció selectiva un parell de vegades per sobre del color original, i regulant el contrast i la lluminositat ha quedat d’aquesta manera.

Càmera: Nikon D40X Lent: Zoom Nikkor 70-300 mm f/4.0-5 ISO: 400 Focal: 190 mm Exposició: 1/30 a f/40 Data: 02/03/08 Hora: 12 h. 55 min. 29 sec. Eines Photoshop: retallar, ajustos correcció selectiva, lluminositat i contrast.