LLORETENC AGREDIT I APALLISSAT LA NIT DE SANT JOAN

En Joan, membre d’una coneguda família de restauradors lloretencs va rebre una brutal pallissa la nit de Sant Joan prop de la Plaça d’Espanya. Circulen dues versions del que va passar. La primera diu que en Joan va veure un grup d’homes que estaven pixant a la façana del local de la seva família, i quan va encarar-se amb ells per mostrar la seva reprovació per l’acte, el van agafar entre tots i el van estomacar de valent. En aquesta versió es desconeix la nacionalitat dels agressors i xifra el nombre en quatre persones (animals diria jo). L’altra versió que expliquen diu que en Joan va rebre un cop amb un got per part d’un noi que passava prop seu, s’hi va encarar i en un moment de la disputa va relliscar i va caure a terra, cosa que van aprofitar els companys del estranger (es diu que eren anglesos) per cosir-lo a puntades de peu, ocasionant-li ferides molt greus a la cara. No se quina versió és la veritable o si n’hi ha alguna altra, de moment no he pogut contrastar els fets perquè no he parlat amb ningú de la família, per tant poso en quarantena el que fa referència a aquestes dues versions que m'han explicat i que son les que avui corrien per Lloret. Veurem que se'n diu oficialment. En el moment en què m’explicaven tot això, en Joan era al Hospital de la Vall d’Ebron de Barcelona sent atès de les ferides i esperant una intervenció quirúrgica.

INFILTRATS (Imma Merino - El Punt 18 Juny 2011) i punt de vista personal sobre això.

"Circula un vídeo penjat al Youtube en què es veu un grup d'homes i dones que conformen clarament un món a part dins de la recent manifestació de protesta davant del Parlament de Catalunya. No sé si volien passar per “indignats” o alguna cosa semblant, però el seu físic (quins catxes!), la vestimenta (la disfressa ningú se l'empassa, són uns “indignats” molt mudats) i sobretot l'actitud (es percep que, un cop han estat identificats com a “aliens”, no saben què fer) fan evident que pertanyen a un altre món. De fet, diguem-ho clarament, es nota que són policies infiltrats, de manera que no poden estranyar els crits enregistrats al vídeo: “Secreta, idiota, creus que no es nota?” I tant que és nota. Moltíssim. Les imatges mostren que el càmera els filma amb la intenció de fer visibles aquells que els manifestants han identificat com a instigadors d'una violència que havia donat peu a les càrregues policials. Un comentari inscrit a les imatges els assenyala com els “manifestants” violents, els quals, agrupant-se en el seu aïllament, semblen a l'espera d'alguna cosa que, de fet, arriba: un grup de policies els protegeix i se'ls emporta amb ells. És cert que cap imatge mostra l'acció violenta que uns manifestants els atribueix, però la mateixa presència dels “infiltrats” crea tensió. Aquells que defensen l'ús de la força per protegir les institucions democràtiques argumentaran, suposo, que la “infiltració policial” és una de les estratègies per controlar els individus que poden alterar la seguretat. Que curiós, però, que sempre que hi ha “infiltrats” es crea violència. I ja que s'ha repetit tant la paraula aquests dos últims dies, diré que això també és “indignant”... És ben possible que alguns “indignats” participin de la temptació de la violència que la majoria del moviment rebutja, però hi ha una pregunta a fer-se: a qui beneficia (i a qui perjudica) la violència a l'entorn del Parlament? No està servint per desprestigiar el moviment 15-M? El desprestigi es propaga com la pesta bubònica."

Si encara no l'han censurat es pot veure aquí el video. 

Per: Agustí Viader

Aquests temes són molt peluts de tractar perquè es pot ferir la susceptibilitat tant dels detractors com dels que estan d'acord amb aquestes pràctiques. Personalment crec que és jugar brut fer servir aquestes tècniques d'actuació policial perquè l'únic que busquen és posar a la majoria de la gent no implicada en contra dels qui suposadament fan els aldarulls, i donar una resposta fàcil als qui governen per justificar les càrregues policials. Fàcil és saber si els ha donat resultat aquesta tàctica perquè només s'ha de parlar amb la gent i veure el que en pensaven fa quinze dies dels indignats i el que en pensen ara. Oi que ha canviat la valoració? Si a sobre hi afegeixes les declaracions del President de la Generalitat comparant els incidents de la Ciutadella amb la Kale Barroka, l'estima cap els indignats cau en picat. Excel·lent treball dels serveis propagandístics del Govern que ara podran tenir un xic més de ma ample per acabar amb el moviment dels indignats.

Només voldria afegir un apunt final; quan veieu a la tele que ha hagut aldarulls a les manifestacions independentistes, a les celebracions de Canaletes, a Plaça Catalunya o a qualsevol acte que resulti incòmode pels qui manen, no feu una valoració precipitada del que us ensenyen perquè no sempre s'ajusta a la realitat. És veritat que moltes vegades grups radicals, totalment aliens al que es celebra, aprofiten aquests actes per fer de les seves, però del que també podeu estar segurs és de què els infiltrats també hi son, i si convé actuen. Ara, res a dir quan ho fan per trobar culpables i actuar amb rapidesa per evitar mals majors quan les coses es compliquen, però quan els infiltrats són els instigadors dels aldarulls per ordre dels superiors, llavors la cosa canvia i molt.                  

JA TENIM ALCALDE!

Avui a quarts d’una del matí s’ha confirmat el que es preveia: Romà Codina serà l’Alcalde de Lloret els propers quatre anys. Les votacions han anat de la següent manera: CiU, 7 vots (els dels seus regidors); PSC, 7 vots (els 6 del Millor + 1 d’ICV); PP, 2 vots (els dels seus regidors); Esquerra 1 vot (el seu), i 4 vots en blanc (els 4 del PSC). Després d’aquest empat, s’ha investit Alcalde al candidat de la llista més votada a les eleccions que era la de CiU, per tant Romà Codina ha estat proclamat nou Alcalde de Lloret. Com a curiositat dir que Toni García ha estat el President de la mesa com a regidor de més edat, i Anna Pasqual la vocal per ser la més jove. Tots els nous regidors han jurat o promès el càrrec, i sols Orobitg ha evitat fer la promesa de fidelitat al Rei.

Durant el Ple d’investidura s’ha vist que, de moment, hi ha intenció per part de tothom de tirar això endavant sense guerres ni mals rotllos, però hi ha hagut detalls que confirmen que tots estaven intentant guardar les formes encara que en el fons pensessin una altra cosa. Fem un repàs breu a les intervencions de tots els caps dels grups amb representació:

Orobitg ha estat força clar i respectuós amb tots, obrint la porta a tothom qui vulgui dirigir-se a ell. A recalcat que no deixava a ningú de costat i ha senyalat que fora bo que hi hagués un canvi en les formes de fer de tots plegats. En Toni García ha retret a Bernat que no aprofités l’oportunitat que li donava per ser Alcalde per portar a terme el canvi que demanava en la seva campanya electoral. L’Enric Martínez ha dit que farien una oposició estricte per buscar el bé per Lloret. En Joan Bernat ha estat, per mi, el que ha tingut la intervenció més encartada de tots. Ha explicat el perquè de les raons que l’han portat a votar en blanc, exposant-les clarament i ha dit que ha rebut moltes ofertes en els darrers dies però que a ell, amb quatre regidors, no li corresponia la responsabilitat de fer d’Alcalde perquè eren la tercera força al consistori. També ha intentat buscar la complicitat dels treballadors de l’Ajuntament agraint-los la seva feina (cop baix per Fuertes). Després li ha tocat el torn a Marc Fuertes que ha dit que estava obert a parlar amb tothom, però ha demanat al nou Alcalde que, ja que no volia treure a ningú de la seva llista, acceptés la dimissió de dos dels seus regidors per fer un govern fort. Primera escridassada del públic cap a ell. Més tard ha atacat Bernat, dient-li que ha deixat passar la única ocasió que tindrà a la seva vida de ser l’Alcalde de Lloret. Segona “bronca” per Fuertes. Finalment en Romà (molt nerviós, és evident que no cada dia et fan Alcalde), ha fet un discurs políticament correcte, agraint en primer lloc a Xavier Crespo tot el que ha donat, i sense atacar ningú de les altres forces polítiques (tampoc s’esperava que passes avui).

Un parell de curiositats més: 1) Tots els regidors han aplaudit les intervencions dels regidors d’altres forces però els de CiU no han aplaudit el representant del Millor. 2) La retransmissió televisiva a fet plano general de tots els regidors començant curiosament on havia l’últim de CiU (Arseni Frigola) i acabant en Jordi Orobitg, deixant fora els del PP i els del Millor. No és per buscar polèmica però són detalls que s’han vist.

En definitiva, ja tenim nou Ajuntament i veurem com aniran les coses en el futur immediat. De moment el primer dia del nou curs consistorial,ha deixat poc suquet tret a tota l’expectativa que havia, però petits detalls indiquen que hi haurà marro, encara que avui tots hagin estat molt correctes i molt cordials. A més dels afrontaments directes entre Valls i Fuertes, s’haurà d’estar atent a les intervencions de Bernat que, tinc la sensació, que no està tan verd com molts ens el volien vendre. Benvinguts, passeu, passeu, que la festa acaba de començar...


PD: Estic convençut de què si el deixen fer, en Romà serà un bon Alcalde per Lloret. És un lloretenc de cap a peus com molts de nosaltres, i sense el lligam incòmode de la majoria absoluta (no, no m'he begut l'enteniment) podrà demostrar que també així es pot treballar molt bé per Lloret. Ànims!  

PER QUÈ HA GUANYAT EL MILLOR?

Ara que han passat uns dies, hem paït, o no, els resultats de les eleccions a Lloret, i falta poc per saber qui serà el nostre alcalde en els propers quatre anys, és el moment oportú de fer valoracions i buscar explicacions al per què d'aquesta irrupció tan espectacular del Millor al nostre consistori, que a hores d’ara els dona possibilitats d’optar a governar i fins i tot a l’alcaldia.

Analitzant els resultats trobem que tot i ser la força més votada, CiU és la gran derrotada d’aquestes eleccions. La patacada ha estat històrica, i serà de les que es recordaran; i es recordarà més per la contundència amb que el Millor li ha pres el protagonisme que no pas per la pèrdua de regidors que han patit, (de 11 han passat a 7). El PSC ha estat en consonància amb els resultats del partit a Catalunya, però amb el tret diferencial que a Lloret poden ser decisius, i es més que evident que ho seran. El PP, tot i mantenir els mateixos regidors, no ha aprofitat l’alça del partit a tot el territori, per tant podríem dir que ha desaprofitat una ocasió única per augmentar la seva presència al consistori. ICV ha consolidat el seu regidor i fins i tot ha estat apunt d’aconseguir-ne un segon, el que hauria estat un èxit rotund per en Toni García. A Esquerra, encara que no ho estan, podrien estar orgullosos del seu resultat, ja que vist el desastre que han suposat aquests comicis a tota Catalunya, mantenir el regidor, estar molt a prop del segon, i augmentar en nombre de vots, crec que és un resultat molt bo per a una formació que es troba en una greu crisi a nivell nacional, que no local. Sobta la desaparició del Grill en la representació a l’Ajuntament, però és evident que el paper de formació independent li ha pres el Millor, i els quatre darrers anys a la oposició, i el fet de no ser ja la novetat que els va fer guanyar tants vots a les anteriors eleccions han passat factura. Ciutadans i Solidaritat han estat més aviat testimonials i la seva participació en els comicis ha tret vots a altres formacions que ben segur han trobat a faltar per augmentar representació. I ens queda el Millor, l’indiscutible guanyador, agradi o no agradi, de les eleccions.

Per què ha guanyat el Millor? Intentaré buscar algunes respostes a la pregunta que es fan milers de lloretencs.

I.- Perquè de no tenir representació a ser la segona força de la vila és un pas que no recordo hagi fet ningú abans, passant de poc més de 300 vots fa quatre anys a gairebé 2400 aquesta vegada. S'ha comentat que molts els han votat per fer la gracieta o per una "pataleta", però un augment tan significatiu dels seus registres no crec que sigui degut a aquests factors. Alguna cosa s'haurà fet malament des del govern per aquest creixement tan important del màxim oponent, no?
II.- Perquè han sabut jugar les seves cartes de manera intel•ligent desgastant tant com han pogut al seu rival que no era altre que CiU i alguns dels seus regidors. Una altra cosa és la manera com les han jugat, agradarà o no agradarà el seu estil, però el que és molt clar és que la estratègia els ha donat els resultats esperats.
III.- Perquè fa més d'un any que fan campanya amb els butlletins incendiaris que han anat publicant periòdicament, i que han ofuscat a uns (CiU), i han anat canviant la manera de veure les coses a d'altres (els votants). No entraré a valorar el contingut d'aquests butlletins perquè d'això ja se’n encarregaran els jutges, però aquestes publicacions han servit per fer des de fora la oposició al govern que la gent no veia a dintre. Durant el final del actual mandat han estat la veritable oposició a la majoria absoluta de CiU.
IV.- Parlant de la majoria absoluta; perquè han sabut aprofitar com ningú altre la gestió impopular d'aquesta majoria per part de CiU, atacant amb duresa tots els punts amb els quals la gent estava més descontenta. Faig un incís aquí per dir que la mala gestió de la majoria absoluta és més una errada (greu errada) de CiU que no pas un encert del Millor.

Un cop exposades algunes possibles respostes, també es digne d'estudi la manera com han fet la campanya, ja què no ha tingut res a veure amb la forma de fer de la resta de grups. Analitzem-ho:

I.- No han fet cap acte polític durant la campanya, només una presentació dels candidats a la Plaça de l' església el primer dia. Han basat la seva estratègia en el màrqueting prescindint totalment del contacte directe amb la gent. Això no sé si és positiu, però és clar que sense mitings ni actes públics han aconseguit fer arribar el seu missatge al votant.

II.- Han basat la seva estratègia en fer unes pancartes impactants, (de bon o mal gust segons com es miri) que anaven dirigides, unes a fer mal al seu màxim oponent, i altres a dir el que la gent volia escoltar en els temps de crisi que estem patint. Situades estratègicament, les més contundents les han posat prop de llocs on podien obtenir més ressò per ferir CiU.

III.- Han dividit la seva campanya de màrqueting en dos maneres de fer molt evidents. La primera setmana han omplert els voltants de la vila amb grans pancartes penjants amb missatges clars i directes en llocs estratègics. I la segona setmana han fet el cop definitiu amb una invasió de plafons amb slogans, atacant en ocasions cruelment a CiU (Valls, Riera), i prometent projectes populistes i molts d'ells inviables (xec bebè, I.B.I.), però de missatge fàcil per captar vots de descontents, indecisos i dels qui tenen problemes per arribar a fi de mes. A diferència de la primera setmana, aquests plafons no s’han quedat a llocs estratègics, sinó que han estat repartits en gran quantitat per tota la població.

Una altra cosa que seria interessant és saber el perfil del votant del Millor, però això no podrem saber-ho perquè hi ha una tendència clara a amagar el vot dirigit a aquesta formació. Ningú els ha votat però han obtingut més de 2000 vots. Algú ho pot entendre? Es parla també de pràctiques poc ètiques per aconseguir vots, però com això no es pot provar millor deixar-ho com a llegenda urbana. Vull que quedi clar que jo no els he votat, no m’agrada l’estil de Fuertes, però n’admiro la forma intel•ligent de dirigir la seva campanya.

Resumint i fent un símil fàcil i evident, el Millor ha utilitzat la tàctica Mourinho per atacar al rival, es a dir, atac i desgast del oponent sense respir buscant la complicitat de forces externes per arribar al seu objectiu. La diferència és que el Millor n'ha tret el fruit que esperava i el portuguès de moment no. Pobre Mou, crea escola i els seus alumnes el superen.

Per acabar, senyalar que dissabte hi ha una decisió molt complicada de prendre per totes les forces polítiques que han aconseguit representació al consistori. A hores d’ara ningú vol pactar amb el Millor perquè tothom es troba incòmode només pensant amb una possible aliança amb ells, però; s’atreviran la resta de partits a deixar de costat a la segona força de Lloret ignorant el que tants votants han decidit? I en cas de pactar; donarà la talla el Millor per governar? I en cas de girar-se la truita i governar; podran aguantar la dura oposició que els esperarà amb CiU buscant revenja? Jo he intentat buscar possibles respostes a uns resultats inesperats, però depenent del que surti de la votació d’investidura de dissabte, moltes més preguntes quedaran esperant resposta. Quins quatre anys més apassionants ens esperen!