DAVID BOWIE - SUFFRAGETTE CITY

Publicació: 28 d’abril de 1972

Àlbum: The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars

“Suffragette City” és una de les cançons més enèrgicament glam rock de David Bowie, plena de força bruta, càrrega sexual i una irreverència descarada. Publicada originalment com a cara B del single “Starman” el 28 d’abril de 1972, la cançó es va convertir ràpidament en una de les preferides dels fans, i va ser inclosa poc després com la penúltima pista del mític àlbum “Ziggy Stardust”. L’any 1976, RCA la va tornar a publicar com a single principal per promocionar el recopilatori “Changesonebowie”, tot i que sorprenentment no va entrar a les llistes d’èxits, un destí insòlit per una cançó que avui és considerada una peça clau de l’era Ziggy i un clàssic dels seus concerts en directe.

Coproduïda per Ken Scott i enregistrada als Trident Studios de Londres, “Suffragette City” es va crear cap al final de les sessions de Ziggy, carregada d’un esperit punk i boogie a l’estil de Little Richard. És una locomotora glam, impulsada pels riffs potents de Mick Ronson, el baix vibrant de Trevor Bolder, i la bateria frenètica de Mick Woodmansey. El que sona com una secció salvatge de saxos és en realitat un sintetitzador ARP, una trampa sonora amb la qual Bowie volia generar un so “més gran que la vida”.

La lletra de “Suffragette City” és un deliri d’hedonisme, alliberament i collage pop-cultural. El títol evoca el moviment pel dret al vot de les dones, però Bowie el fa servir com una imatge provocadora, més que una declaració històrica—una col·lisió de gènere, rebel·lia i sexualitat glam. Les referències a A “Clockwork Orange” d’Anthony Burgess, com el terme “droogie” (argot rus per “amic”), connecten amb la fascinació de Bowie per les cultures juvenils distòpiques. Tot plegat és servit a una velocitat vertiginosa, culminant en el famós crit: “Wham! Bam! Thank you, ma’am!”, una frase descarada i inoblidable, extreta indirectament d’un tema de Charles Mingus de 1961 i també favorita del seu bateria, Max Roach.

Curiosament, Bowie va escriure “Suffragette City” pensant en Mott the Hoople, que estaven a punt de dissoldre’s per falta d’èxit comercial. Bowie, fan declarat del grup, els va oferir la cançó i es va oferir com a productor. Ells van rebutjar “Suffragette City”, però van acceptar una altra peça seva: “All the Young Dudes”, que esdevindria el seu gran èxit i salvaria la seva carrera.

En directe, la cançó es va convertir en un ritual explosiu. Durant la gira de Ziggy Stardust el 1972, Bowie va escandalitzar el públic simulant sexe oral amb la guitarra de Mick Ronson mentre s’arrossegava sota ell durant el clímax del tema. Aquesta escena, immortalitzada pel fotògraf Mick Rock, es va convertir en icònica. Bowie, fidel a la seva actitud provocadora, va demanar al seu mànager que comprés una pàgina sencera a la revista Melody Maker per publicar la imatge.

Tot i que mai va triomfar a les llistes, “Suffragette City” es va consolidar com una de les pedres angulars dels concerts de Bowie, aclamada per la seva intensitat i el seu ritme implacable. Era una de les seves peces preferides, i el seu crit d’exaltació “Wham! Bam! Thank you, ma’am!” ha estat repetit, parodiat i homenatjat per artistes de diverses generacions. Fins i tot Paul McCartney va fer un subtil gest d’homenatge utilitzant la paraula “Suffragette” a la seva cançó Jet el 1973.

“Suffragette City” continua sent una declaració abrasadora de llibertat rock ‘n’ roll, una peça que condensa en poc més de tres minuts les obsessions de Bowie: literatura, sexualitat, història de la música i rebel·lia futurista. Encara avui sona amb la mateixa força que el 1972, recordant-nos que, en l’univers Bowie, les portes de la ciutat sempre estan obertes—per als valents, els estranys i els que criden sense penediment.

DAVID BOWIE - SUFFRAGETTE CITY

Released: April 28, 1972

Album: The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars

“Suffragette City” is one of David Bowie’s most electrifying glam rock anthems, bursting with raw energy, sexual charge, and swaggering irreverence. Originally released on 28 April 1972 as the B-side to “Starman”, the song quickly became a fan favorite and was later included as the penultimate track on “The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars”, released that June. In 1976, RCA reissued “Suffragette City” as an A-side single to promote Bowie’s compilation album “Changesonebowie”, though it failed to chart—a surprising fate for what has since become a staple of his live sets and a defining song of the Ziggy Stardust era.

Co-produced by Ken Scott and recorded at Trident Studios in London, “Suffragette City” arrived late in the Ziggy sessions, brimming with punkish defiance and Little Richard-style piano boogie. It rides a glam rock locomotive, driven by Mick Ronson’s muscular guitar riffs, Trevor Bolder’s throbbing bass, and Mick Woodmansey’s propulsive drumming. What sounds like a wild saxophone section, in fact, came from an ARP synthesizer—Bowie’s attempt to produce a “larger-than-life” sax sound that would match the song’s kinetic velocity.

Lyrically, “Suffragette City” is a fever-dream of hedonism, liberation, and pop-cultural bricolage. The title references women’s suffrage, but Bowie wields it less as a historical statement and more as a provocative image—a collision of gender, rebellion, and glam sexuality. The lyrics are laced with references to Anthony Burgess’ “A Clockwork Orange”, including the word “droogie” (Russian-influenced slang for “friend”), which ties into Bowie’s fascination with dystopian youth cultures. It’s all delivered in a breathless rush, culminating in the now-iconic refrain: “Wham! Bam! Thank you, ma’am!”—a phrase as brash and unforgettable as the song itself. The “Wham Bam” line wasn’t just Bowie being cheeky; it draws from Charles Mingus’ 1961 track of the same name, and was a favorite phrase of Mingus’ drummer Max Roach. 

“Suffragette City” was originally written for Mott the Hoople, who were on the verge of splitting up due to poor sales. Bowie, a big fan of the band, offered them both the song and his services as producer. The band declined “Suffragette City” but accepted another Bowie gift: “All the Young Dudes”, which became their breakout hit and effectively saved their career.

Live, “Suffragette City” took on a life of its own. During the Ziggy Stardust tour in 1972, Bowie shocked audiences with a notorious bit of stage theatrics—simulating oral sex on guitarist Mick Ronson’s guitar, while crawling beneath him during the song’s frenetic climax. The moment, captured by photographer Mick Rock, became infamous. Bowie, never one to waste a scandal, convinced his manager to purchase a full-page ad in Melody Maker to publish the image, doubling down on Ziggy’s boundary-pushing androgyny and sexual provocation.

Though never a chart success, “Suffragette City” became a cornerstone of Bowie’s concerts, praised for its explosive energy and unrelenting pace. It was one of Bowie’s personal favorites, and its exhilarating shout of “Wham! Bam! Thank you, ma’am!” would go on to be echoed by countless artists across decades. Paul McCartney even nodded to it with the word “Suffragette” in his 1973 song “Jet”—a subtle homage, perhaps, to Bowie’s influence.

“Suffragette City” remains a blazing statement of rock ‘n’ roll freedom, a song that compresses Bowie’s obsessions—literature, sexuality, music history, and futurist rebellion—into just over three minutes of glam-punk ecstasy. It’s as fierce today as it was in 1972, a reminder that in Bowie’s universe, the city gates are always open—for the bold, the strange, and the unrepentantly loud.