DAVID BOWIE - SOUND AND VISION

Publicació: 11 de febrer de 1977

Llistes d’èxits: Regne Unit: #3 · Estats Units: #69

Publicada com a single principal del revolucionari àlbum “Low” de David Bowie, “Sound and Vision” va suposar un canvi radical en el so i l’estructura de la seva música. Coproduïda per Bowie i Tony Visconti, la cançó va ser enregistrada en dues ubicacions clau: primer al Château d’Hérouville, a França, al setembre de 1976, i posteriorment als Hansa Studios de Berlín Occidental, a l’octubre i novembre del mateix any.

“Sound and Vision” s’obre com una peça instrumental, amb capes que s’hi van afegint progressivament —sintetitzadors, percussió i cors— abans que la veu principal de Bowie aparegui després d’un minut i mig, un moviment altament inusual per a un single pop. Quan finalment entra la veu, és en forma d’un cant melangiós i relaxat, amb lletres que reflecteixen aïllament, depressió i renaixement creatiu. Bowie va descriure la cançó com el desig de “ser posat en una habitació petita i freda amb un blau omnipotent a les parets i cortines a les finestres”.

L’arranjament, tot i el to introspectiu, amaga la seva melancolia sota una instrumentació optimista. Inclou una secció intencionadament kitsch amb cordes de sintetitzador, que recorda la música “easy listening” antiga, i una floritura de saxòfon que delata el sentit de la ironia de Bowie. Els cors van ser enregistrats per Mary Hopkin, llavors esposa de Visconti, i Brian Eno, la influència ambiental del qual es nota arreu de la peça.

El procés d’enregistrament de “Sound and Vision” (i de tot Low) va ser innovador. Bowie va aplicar un mètode en tres fases que havia desenvolupat mentre treballava amb Iggy Pop a “The Idiot” aquell mateix any: primer es gravaven les bases instrumentals, després els overdubs (capas addicionals), i per últim la lletra i les veus. Aquest enfocament, fortament influenciat pels mètodes experimentals d’Eno, permetia espontaneïtat i improvisació, elements clau en l’obra de Bowie de finals dels 70.

Editat per RCA Records, el senzill va tenir èxit comercial, arribant al número 3 de la llista britànica, malgrat la manca de promoció per part de Bowie i el segell. A més, la BBC el va fer servir en tràilers televisius, consolidant encara més la seva presència en la cultura popular.

“Low”, l’àlbum del qual prové la cançó, va ser el onzè treball d’estudi de Bowie i el primer de la seva cèlebre Trilogia de Berlín (seguida per “Heroes” i “Lodger”). Tot i que RCA es va mostrar inicialment sorprès pel so avantguardista i en va retardar la sortida fins al gener de 1977, l’àlbum va rebre aclamació crítica i un bon rendiment comercial, arribant al número 2 al Regne Unit i al 11 als EUA. Més endavant, Bowie va descriure “Low” com una nova manera de veure la vida, un sentiment que es veu clarament en la textura sonora i lírica de “Sound and Vision”.

DAVID BOWIE - SOUND AND VISION

Released: February 11, 1977

Charts: UK: #3  US: #69 

Released in February 1977 as the lead single from David Bowie’s groundbreaking album “Low”, “Sound and Vision” marked a radical shift in both sound and structure for the artist. Co-produced by Bowie and Tony Visconti, the track was recorded across two key locations: Château d’Hérouville in France in September 1976, and later completed at Hansa Studios in West Berlin that October and November.

“Sound and Vision” opens as an instrumental, slowly layering elements—synths, percussion, and backing vocals—before Bowie’s lead vocal finally enters after a minute and a half, a highly unconventional move for a pop single. When the vocal does appear, it’s delivered in a laid-back croon, underscoring lyrics that reflect isolation, depression, and creative rebirth. Bowie described the song as being about “wanting to be put in a little cold room with omnipotent blue on the walls and blinds on the windows.”

The arrangement, though introspective in tone, masks its melancholy in upbeat instrumentation. There’s a deliberately cheesy string-machine section, reminiscent of vintage easy listening, and a playful saxophone flourish that hints at Bowie’s sense of irony. Backing vocals were provided by Mary Hopkin, Visconti’s then-wife, and Brian Eno, whose ambient influence is felt throughout.

The recording process for “Sound and Vision” (and all of “Low”) broke new ground. Bowie utilized a “three-phase” process he had developed while working on Iggy Pop’s “The Idiot” earlier that year: backing tracks were laid down first, then overdubs, with lyrics and vocals added last. This approach, heavily influenced by Eno’s experimental methods, allowed for spontaneity and improvisation, elements that would become key to Bowie’s late-’70s work.

Released by RCA Records, the single was a commercial success, reaching #3 on the UK Singles Chart, despite a lack of promotion from either Bowie or the label. It was also used by the BBC in television trailers, further embedding it in public consciousness. 

“Low”, the album from which “Sound and Vision” comes, was Bowie’s 11th studio release and the first of his famed Berlin Trilogy (followed by “Heroes” and “Lodger”). Though RCA Records was initially shocked by the album’s avant-garde sound and delayed its release until January 1977, it was met with critical acclaim and solid commercial performance, peaking at #2 in the UK and #11 in the US. Bowie later referred to “Low” as a new way of looking at life, a sentiment that resonates strongly within the sonic and lyrical textures of “Sound and Vision.”