BON JOVI – HAVE A NICE DAY

Publicada: 8 d’agost de 2005

Llistes: EUA: #53 · Regne Unit: #6

“Have a Nice Day” es va publicar l’agost del 2005 com a primer single de l’àlbum del mateix nom. En aquell moment, Bon Jovi ja feia més de dues dècades que perfeccionaven l’art de l’himne —aquests grans cors per alçar el puny que semblen fets per sonar sota les bigues d’un estadi. Però “Have a Nice Day” no era simplement un altre càntic d’arena rock: era un somriure amb dents —una dosi de sarcasme embolcallada amb un somriure, part declaració política, part afirmació personal.

A primera oïda, la cançó sona com el Bon Jovi clàssic: guitarres potents, un refrany ascendent, i la veu aspra i característica de Jon Bon Jovi cavalcant sobre un mur de so creat per Richie Sambora i John Shanks. Però el to —i el títol— amaguen una trampa. La frase “have a nice day” no és aquí una despedida amable, sinó una replica sarcàstica, dita entre dents, adreçada a qualsevol que intenti fer-te callar.

Jon Bon Jovi va admetre més tard que la cançó va néixer de la frustració —concretament, després de la reelecció de George W. Bush el 2004. Bon Jovi havia fet campanya per John Kerry, i quan les eleccions no van sortir com esperava, va canalitzar la seva ràbia en la música. Però, en lloc d’escriure una cançó de protesta, va convertir la desafiament en optimisme —o, si més no, en la seva il·lusió. “Pots prendre-la literalment,” va dir, “o pots prendre-la com a sarcasme. Va de mantenir-te ferm sense predicar.” El resultat és una cançó que funciona a dos nivells: com un missatge universal de resistència i com una picada d’ullet política per als qui en coneixen el rerefons.

Musicalment, “Have a Nice Day” va ser el moment de modernització de Bon Jovi. Després de coquetejar amb tons pop-country a Bounce (2002), el grup hi reafirmava les seves arrels roqueres, però amb una producció més polida i comprimida, d’acord amb el so de ràdio de principis dels 2000 —una mena de punt mig entre Foo Fighters i Aerosmith. El riff inicial —esmolat, metàl·lic i insistent— estableix un to de confrontació. La bateria colpeja amb precisió clínica, impulsant la cançó com una mandíbula tensa. La química compositiva entre Bon Jovi i Sambora segueix intacta: les guitarres s’entrellacen amb la melodia amb naturalitat, i el refrany explota amb aquesta energia inconfusible del grup —una barreja d’ira i eufòria.

El videoclip, basat en un concepte de l’agència publicitària Deutsch, va transformar aquella actitud desafiant en un símbol visual icònic: la cara somrient i enfadada (the pissed-off smiley face). El símbol apareix primer com un simple gargot —Jon Bon Jovi signa un disc per a un fan, hi afegeix la cara, fa una foto, i sense voler-ho, encén un moviment viral. Aviat, el somriure es propaga per tota la ciutat —en murs, samarretes, senyals de trànsit, fins i tot com un cercle de collita.

Aquesta cara es va convertir en la imatge visual de tota l’era de “Have a Nice Day”: la portada de l’àlbum, el marxandatge i els visuals de gira giraven tots al seu voltant. La campanya va diluir la frontera entre màrqueting musical i estratègia de marca, amb Eric Hirshberg de Deutsch descrivint-la com “un nou model per a la relació entre agències de publicitat i la indústria musical.” Més que un simple truc de màrqueting, va donar al grup un símbol de rebel·lia embolicat en positivitat —una botifarra amb un somriure, perfecta per resumir el missatge de la cançó.

BON JOVI - HAVE A NICE DAY

Released: August 8, 2005

Chart Peak: US: #53  UK: #6 

“Have a Nice Day” was released in August 2005 as the first single of the album of the same title. By this time Bon Jovi had already spent two decades mastering the art of the anthem — those big, fist-pumping choruses that sound like they were built to echo through stadium rafters. But “Have a Nice Day” wasn’t just another arena-ready singalong. It was a smile with teeth — a shot of sarcasm wrapped in a grin, part political statement, part self-affirmation.

At first listen, the song sounds like classic Bon Jovi: driving guitars, a soaring hook, and Jon Bon Jovi’s trademark rasp riding atop a wall of sound courtesy of Richie Sambora and John Shanks. But the tone — and title — carried an edge. The phrase “have a nice day” wasn’t a friendly send-off here; it was a parting jab, a line spat through gritted teeth at anyone trying to shut you down.

Jon Bon Jovi later admitted that the song was born from frustration — specifically, the reelection of George W. Bush in 2004. Bon Jovi had campaigned for John Kerry, and when the election didn’t go his way, he channeled his anger into music. But instead of writing a protest song, he turned defiance into optimism — or at least, the illusion of it. “You can take it literally,” he said, “or you can take it as sarcasm. It’s about standing your ground without preaching.” The result is a song that operates on two levels: a universal message of resilience, and a sly political wink to those in the know.

Musically, “Have a Nice Day” was Bon Jovi’s modernization moment. After flirting with pop-country tones on Bounce (2002), this track reasserted their rock roots but with a sleeker, compressed production that mirrored the era’s radio rock — think Foo Fighters meets Aerosmith. The opening riff — sharp, metallic, and insistent — sets a tone of confrontation. The drums hit hard and clean, a studio-perfect stomp that pushes the song forward like a clenched jaw. Bon Jovi and Sambora’s co-writing chemistry still burns bright here: the guitar lines weave around the melody with effortless precision, and the chorus explodes in that unmistakable Bon Jovi way — equal parts anger and uplift.

The single’s music video, directed through a concept by the advertising agency Deutsch, turned that defiance into a visual icon: the “pissed-off smiley face.” The symbol appears first as a quick autograph doodle — Jon Bon Jovi signs a fan’s album, snaps a photo of the face, and unknowingly starts a viral movement. Soon, the smirk spreads across the city — on walls, T-shirts, street signs, even as a crop circle.

The grin became the visual identity of the entire “Have a Nice Day” era — album art, tour merch, and stage visuals all centered around it. The campaign blurred the line between music marketing and brand strategy, with Deutsch’s Eric Hirshberg calling it “a new model for ad agencies and the music industry.” More than a marketing gimmick, it gave the band a symbolic middle finger wrapped in positivity — a perfect reflection of the song’s message.

ISLEY JASPER ISLEY - CARAVAN OF LOVE

Publicació: octubre de 1985

Llistes: Regne Unit: núm. 52 · EUA: núm. 51

En una època marcada tant per l’ansietat de la Guerra Freda com per l’excés comercial del pop, “Caravan of Love” va oferir quelcom poc comú: una visió esperançadora i inclusiva. A mitjans dels anys vuitanta, els poderosos Isley Brothers començaven a fracturar-se. De la seva innovadora formació 3 + 3 dels setanta, que havia fusionat rock, funk i soul en un estil únic, tres dels membres més joves—Ernie i Marvin Isley amb el seu cunyat Chris Jasper—van decidir emprendre camí propi. Sota el nom Isley-Jasper-Isley, buscaven una identitat nova fora de la dinastia familiar. D’aquesta aventura creativa va néixer “Caravan of Love”, un himne lluminós d’inspiració gospel que es convertiria en el seu moment més popular.

Chris Jasper, teclista i principal compositor del trio, estava cada cop més motivat a introduir les seves creences cristianes dins la música pop. Tal com va explicar més tard, la cançó va sorgir d’un sentiment de descontent amb l’estat del món. Portava la melodia al cap des de feia mesos, i quan finalment la va escriure, la lletra li va brollar en vint minuts: una crida a la unitat, la pau i la renovació espiritual.

El resultat va ser una balada commovedora, sostinguda pels teclats de Jasper d’aire eclesiàstic, les subtils textures de guitarra d’Ernie Isley i les harmonies del grup. En un moment en què el R&B estava dominat pel funk electrònic polit i les primeres fusions amb el hip-hop, “Caravan of Love” va destacar com un retorn a la tradició gospel i, alhora, com una declaració optimista i contemporània.

Publicada el 1985, la cançó va arribar al núm. 1 de la llista R&B de Billboard, on s’hi va mantenir tres setmanes, tot i que només va assolir el núm. 51 al Hot 100. Malgrat això, es va convertir en el gran èxit del trio i en el seu únic contacte amb el gran públic abans de la seva separació el 1988.

El videoclip, filmat als carrers de Nova York, reflectia l’ètica d’inclusió de la cançó. Amb imatges de gent quotidiana, barris i vida comunitària, plasmava la visió d’una “caravana” que convida tothom a unir-se-hi, sense importar l’origen o les creences.

La cançó va tenir una segona vida sorprenent només un any més tard, quan el grup britànic d’indie pop The Housemartins en va gravar una versió a cappella. Eliminant tota la instrumentació R&B, la seva reinterpretació del 1986 es centrava únicament en les veus—senzilla i sincera. Publicada com a single de Nadal, la seva versió va escalar fins al núm. 1 de la llista britànica, donant-los el seu major èxit. Era un curiós encreuament: uns joves indie de tendència socialista reinterpretant el gospel-soul americà—i un moment històric del pop, una de les poques cançons purament vocals que van liderar les llistes dels vuitanta.

“Caravan of Love” continua essent una de les grans cançons gospel-pop dels anys 1980. Per a Isley-Jasper-Isley, representa el punt culminant de la seva curta trajectòria, demostrant que, fins i tot fora de l’òrbita dels Isley Brothers, podien crear un tema amb un missatge cultural i espiritual que arribés a les masses. Per a The Housemartins, va ser el seu improbable moment de glòria, un preludi de l’èxit posterior de Paul Heaton amb The Beautiful South.

ISLEY JASPER ISLEY - CARAVAN OF LOVE

Released: October 1985

Charts:  UK: #52  US: #51 

In an era defined by both Cold War anxiety and pop-commercial flash, “Caravan of Love” offered something rare: a hopeful, inclusive vision. By the mid-1980s, the mighty Isley Brothers had begun to fracture. From their groundbreaking 3 + 3 lineup of the 1970s, which had melded rock, funk, and soul into a unique blend, three of its younger members—Ernie and Marvin Isley with their brother-in-law Chris Jasper—branched out on their own. Calling themselves Isley-Jasper-Isley, they sought to carve a new identity apart from the family dynasty. Out of this creative departure came “Caravan of Love”, a shimmering gospel-inspired anthem that became their most popular moment.

Chris Jasper, the trio’s keyboardist and principal songwriter, had grown increasingly motivated to fold his Christian beliefs into pop music. As he later explained, the song was born out of a sense of dissatisfaction with the state of the world. He carried the melody in his head for months, and when he finally wrote it down, the lyrics poured out in 20 minutes: a call for unity, peace, and spiritual renewal.

The result was a stirring ballad anchored by Jasper’s churchlike keyboards, Ernie Isley’s subtle guitar textures, and the group’s soaring harmonies. At a time when R&B was steeped in slick, electronic funk and emerging hip-hop crossovers, “Caravan of Love” stood apart as both a throwback to gospel tradition and a forward-looking statement of positivity.

Released in 1985, the single climbed to #1 on Billboard’s R&B chart, holding that spot for three weeks, though it peaked only at #51 on the Hot 100. Still, it became the trio’s signature hit, standing as their one true brush with mainstream recognition before their split in 1988.

The video, filmed on the streets of New York City, matched the song’s ethos of inclusion. With imagery of everyday people, neighborhoods, and community life, it embodied the track’s vision of a “caravan” that welcomes everyone to join, irrespective of background or belief.

The song took on a surprising second life just a year later, when British indie-pop band The Housemartins recorded a stark a cappella version. Stripping away the lush R&B instrumentation, their 1986 rendition put the focus entirely on layered voices—simple, heartfelt, and communal. Released as a Christmas single, their version soared to #1 on the UK Singles Chart, giving the group their biggest hit. It was both a curious crossover—socialist-leaning indie kids reinterpreting American gospel-soul—and a moment of pop history, one of the few purely vocal chart-toppers of the 1980s.

“Caravan of Love” remains one of the great gospel-pop songs of the 1980s. For Isley-Jasper-Isley, it stands as a highlight, proving that even outside the Isley Brothers' orbit they could create a song that reached the masses with a cultural message of unity. For The Housemartins, it became their unlikely claim to fame, a prelude to Paul Heaton’s later success with The Beautiful South.

BELINDA CARLISLE – CIRCLE IN THE SAND

Publicada: abril de 1988

Llistes: Regne Unit: #4 · Estats Units: #7

Publicada el maig de 1988 com a tercer single del seu segon àlbum en solitari “Heaven on Earth”, “Circle in the Sand” és un dels èxits més reconeguts de Belinda Carlisle. Escrita per Rick Nowels i Ellen Shipley —el mateix duet responsable del seu número 1 “Heaven Is a Place on Earth”—, la cançó va arribar al núm. 7 del Billboard Hot 100 dels Estats Units, convertint-se en el quart i últim Top 10 de Carlisle al país.

Amb una producció brillant i la veu càlida i emocional característica de Carlisle, “Circle in the Sand” explora la connexió perdurable entre dues persones unides per un vincle que transcendeix el temps i la distància. El “cercle” esdevé una metàfora poètica de la complexitat, la unitat i la persistència de l’amor, fins i tot quan la separació s’interposa.

La lletrista Ellen Shipley va explicar el sentit més profund del tema: “Es van conèixer en un moment determinat de la vida i es van completar mútuament. Va ser meravellós, i no saps per què ja no estan junts —però a vegades la vida gira i de sobte no pots continuar amb algú perquè has de fer una altra cosa. Encara desitges i esperes poder tornar a estar junts, o bé et quedes amb un record. Els records són forts; no els mates. Hi camines pel món amb ells.”

Les imatges de la cançó —“Cold wind, tide moves in / Shivers in the salty air” (Vent fred, la marea entra / Tremola a l'aire salat)— capten l’anhel i el pas del temps, amb l’oceà com a teló de fons del record i la pèrdua. Shipley va revelar que la idea li va venir literalment mentre seia en una platja, traçant cercles a la sorra.

El productor Rick Nowels, conegut pels seus arranjaments exuberants, va donar al tema un so majestuós però íntim, enriquit pels teclats atmosfèrics de Thomas Dolby. El resultat és una cançó que uneix la lluminositat del pop dels 80 amb una profunda introspecció, equilibrant emoció i atractiu radiofònic.

El videoclip, dirigit per Peter Care i rodat a Half Moon Bay (Califòrnia), dona vida als temes de la cançó. Carlisle hi apareix cantant entre imatges marítimes canviants —onades, vents, horitzons assolellats— intercalades amb collages visuals surrealistes en què la seva imatge flota sobre fulls penjats d’un estenedor. L’atmosfera etèria del vídeo reflecteix la meditació del tema sobre l’amor, la memòria i la naturalesa cíclica de la vida.

BELINDA CARLISLE - CIRCLE IN THE SAND

Released: April 1988

Charts:  UK: #4  US: #7 

Released in May 1988 as the third single from her second solo album “Heaven on Earth”, “Circle in the Sand” stands as one of Belinda Carlisle’s most evocative hits. Written by Rick Nowels and Ellen Shipley—the same duo behind her chart-topping “Heaven Is a Place on Earth”—the song reached No. 7 on the US Billboard Hot 100, becoming Carlisle’s fourth and final Top 10 hit in the United States.

Built around shimmering production and Carlisle’s signature warm, emotional delivery, “Circle in the Sand” explores the enduring connection between two people whose bond transcends time and distance. The “circle” becomes a poetic metaphor for completion, unity, and the persistence of love, even when separation intervenes.

Lyricist Ellen Shipley explained the song’s deeper narrative: “They met at a certain time in life and completed each other. It was great, and you don’t know why they’re not together anymore—but sometimes life takes a turn and suddenly you’re not with somebody because you need to do something else. You still wish and hope you might get back together, or else you’re left with a memory. Memories are strong; you don’t kill them. You walk around with them.”

The song’s imagery—“Cold wind, tide moves in / Shivers in the salty air”—captures the ache of longing and the passage of time, set against the natural rhythm of the ocean. Shipley revealed that the song’s concept came to her quite literally while sitting on a beach, tracing circles in the sand.

Producer Rick Nowels, known for his lush arrangements, gave the song a sweeping yet intimate sound, enhanced by Thomas Dolby’s atmospheric keyboard work. The result is a track that bridges ’80s pop radiance and introspective lyricism, blending emotional depth with radio-friendly charm.

The accompanying music video, directed by Peter Care and filmed at Half Moon Bay, California, brings the song’s themes to life. It features Carlisle singing amid shifting seaside imagery—windswept tides, crashing waves, and sunlit horizons—intercut with surreal visual collages where her image appears on fluttering sheets of paper strung across a clothesline. The video’s ethereal tone mirrors the song’s meditation on love, memory, and the cyclical nature of life.

GAP BAND - OUTSTANDING

Publicació: novembre de 1982

Llistes: EUA: núm. 51

Els Gap Band —el trio dels germans Wilson, Charlie, Ronnie i Robert, de Tulsa (Oklahoma)— s’havien convertit en una de les forces dominants de l’R&B i el funk a inicis dels anys vuitanta. La seva habilitat per fusionar el groove cru del funk amb una producció polida i apta per a la ràdio els va assegurar un lloc fix tant a les llistes com a les pistes de ball. Escrita pel percussionista de la banda, Raymond Calhoun, “Outstanding” va aparèixer per primera vegada al seu àlbum de gran èxit “Gap Band IV”.

El disc també incloïa el súper èxit “You Dropped a Bomb on Me”, però va ser “Outstanding” la que va capturar el costat més sensual i romàntic del grup. Llançada com a single, va arribar al núm. 1 del Billboard Hot Black Singles el febrer de 1983, on s’hi va mantenir tres setmanes. Tot i que només va escalar fins al núm. 51 al Billboard Hot 100, es va convertir en una de les cançons insígnia dels Gap Band i en un clàssic lent però resistent que ha viscut molt més enllà del seu recorregut inicial a les llistes.

La inspiració de “Outstanding” va ser sorprenentment tendra. Calhoun recordava que, mentre tocava acords al piano a casa, va mirar la seva filla petita, d’un any, i la joia de la paternitat li va suggerir el ganxo: “She’s outstanding” (“És extraordinària”). Allò que havia començat com una cançó dedicada a un nadó va acabar convertint-se en un himne romàntic de devoció, interpretat amb una calidesa sedosa per Charlie Wilson, la veu del qual influiria tota una generació de cantants d’R&B.

A l’estudi, el productor Lonnie Simmons solia exigir precisió i perfeccionisme. Però en aquest cas, la màgia va sorgir ràpidament: Calhoun va explicar que la banda va enregistrar “Outstanding” en una sola presa, i Simmons va decidir mantenir-ne les petites imperfeccions perquè la interpretació tenia el feeling adequat. El resultat va ser un tema que respira naturalitat i intimitat, amb la veu suau de Charlie Wilson flotant sobre les subtils percussions de Calhoun.

La versió de senzill durava 3:18, retallada per a la ràdio, però molts fans i DJs preferien la versió estesa de 6:15, que deixava respirar el groove amb trencaments de percussió i passatges instrumentals —ideal per als clubs on els Gap Band regnaven.

“Outstanding” es va convertir en el tercer dels quatre núm. 1 de la banda a les llistes R&B, després de “Burn Rubber on Me (Why You Wanna Hurt Me)” i “Early in the Morning”, i abans de “All of My Love” (1989).

GAP BAND - OUTSTANDING

Released: November 1982

Charts:  US: #51 

The Gap Band—the trio of Wilson brothers Charlie, Ronnie, and Robert from Tulsa, Oklahoma—had become one of the dominant forces in R&B and funk by the early 80s. Their ability to merge the raw groove of funk with sleek, radio-friendly production made them fixtures on the charts and dance floors alike. Written by Raymond Calhoun, the band’s percussionist, “Outstanding” first appeared on their blockbuster 1982 album “Gap Band IV”. 

The record also included the smash “You Dropped a Bomb on Me”, but it was “Outstanding” that captured the group’s more sensual and romantic side. Released as a single, it soared to No. 1 on the US Billboard Hot Black Singles chart in February 1983, where it stayed for three weeks. Though it only reached No. 51 on the Billboard Hot 100, it became one of the Gap Band’s signature songs and a slow-burn classic that lived on well beyond its chart run.

The inspiration behind “Outstanding” was surprisingly tender. Calhoun recalled that while playing chords on the piano at home, he looked over at his infant daughter, just one year old at the time. The joy of fatherhood gave him the hook: “She’s outstanding.” What began as a song about a baby became a romantic anthem of devotion, delivered with silky warmth by lead singer Charlie Wilson, whose voice would later influence an entire generation of R&B singers.

In the studio, producer Lonnie Simmons usually demanded precision and perfection. But in this case, the magic happened quickly. Calhoun said the band recorded “Outstanding” in a single take, with Simmons opting to keep any minor flaws because the performance had the right feel. The result was a track that radiates looseness and intimacy, with Charlie Wilson’s smooth delivery riding over Calhoun’s subtle percussion touches.

The single version ran 3:18, trimmed for radio, but many fans and DJs preferred the 6:15 extended version, which let the groove breathe with percussion breaks and instrumental passages—ideal for the clubs where the Gap Band reigned supreme.

“Outstanding” became the third of four R&B chart-toppers for the band, following “Burn Rubber on Me (Why You Wanna Hurt Me)” and “Early in the Morning”, and preceding “All of My Love” in 1989.