BRYAN ADAMS & TINA TURNER - IT’S ONLY LOVE

Publicada: 25 d’octubre de 1985

Llistes d’èxits: EUA: #15 · Regne Unit: #29

“It’s Only Love” és un duet de rock entre el cantant canadenc Bryan Adams i l’icona nord-americana Tina Turner, publicat com a sisè i últim single de l’àlbum d’èxit d’Adams “Reckless”. La cançó va ser escrita per Bryan Adams i Jim Vallance, col·laboradors habituals.

El tema destaca per la seva intensa interacció vocal, barrejant l’energia crua d’Adams amb la força emocional i la veu poderosa de Turner. Va arribar al número 15 del Billboard Hot 100 a principis de 1986 i al número 29 al Regne Unit, i posteriorment es va incloure als àlbums recopilatoris “Tina Live in Europe”, “Anthology” d’Adams, i “All the Best” de Turner.

Aquesta col·laboració va jugar un paper important en la continuació del ressorgiment de Tina Turner després del gran èxit del seu àlbum “Private Dancer”. Adams havia estat teloner a la seva gira del 1985, i sovint interpretaven junts la cançó en directe. Aquesta química va quedar reflectida en el videoclip en directe, gravat durant la gira, que va guanyar el premi a Millor Actuació en Escenari als MTV Video Music Awards de 1986. El vídeo va ser també el primer en utilitzar la Skycam, un sistema de càmera que permetia plans aeris dinàmics.

Bryan Adams ha descrit la col·laboració amb Turner com una de les experiències més inoblidables de la seva carrera. Va recordar haver-la vist actuar en petits clubs abans del seu retorn a la fama i va expressar gran admiració per la seva energia i professionalitat. Adams només tenia 24 anys quan van gravar la cançó junts, i es va mostrar impressionat pel carisma i la presència escènica de Turner.

Jim Vallance, coautor i testimoni de la sessió, va explicar que la primera presa vocal de Turner no acabava de funcionar, però quan va provar de cantar la melodia una tercera més amunt, va encaixar perfectament—una mostra clara de la seva versatilitat i habilitat vocal.

A nivell líric, “It’s Only Love” ofereix una visió diferent sobre la desil·lusió amorosa. En lloc d’enfocar-se en el drama, la cançó convida a relativitzar el dolor i a tirar endavant amb valentia, tot recordant que, per molt intens que sigui l’amor, “només és amor”. Aquest to directe i resistent contrastava amb les balades romàntiques més melancòliques de l’època.

BRYAN ADAMS & TINA TURNER - IT’S ONLY LOVE

Released: October 25, 1985

Charts:  US: #15   UK: #29 

“It’s Only Love” is a rock duet between Canadian singer Bryan Adams and American icon Tina Turner, released on October 25, 1985 as the sixth and final single from Adams’ breakthrough album “Reckless”. The song was written by Adams and Jim Vallance, longtime songwriting collaborators.

The track showcases a fiery vocal interplay between Adams and Turner, blending raw energy with emotional grit. It reached #15 on the US Billboard Hot 100 in early 1986 and #29 in the UK, and was later included in Tina Turner’s live album “Tina Live in Europe” and both artists’ greatest hits collections—Adams’ “Anthology” and Turner’s “All the Best”.

The collaboration played a significant role in Turner’s continued resurgence after her massive “Private Dancer” comeback. Adams was a supporting act on her 1985 Private Dancer Tour, where they often performed the song live together. Their chemistry on stage was captured in the live music video—featuring footage from the tour—which went on to win Best Stage Performance in a Video at the 1986 MTV Video Music Awards. It was also the first music video to use Skycam, a camera system that allowed for dynamic aerial shots.

Bryan Adams later described working with Turner as one of the most unforgettable experiences of his career. He recalled watching her perform in clubs before she returned to stardom and expressed admiration for her energy and professionalism. He was only 24 years old when they recorded the track together, and he remained awed by her power and presence. 

Jim Vallance, co-writer and observer of the recording session, noted that Turner’s first attempt at the vocals didn’t quite fit, but when she tried the melody “up a third,” it instantly worked, showing her adaptability and vocal skill.

Lyrically, “It’s Only Love” offers a refreshing take on heartbreak. Rather than wallowing in sorrow, the song reminds the listener that love, while powerful, is not the end of the world, encouraging resilience and moving on. Its direct, no-nonsense tone stands apart from the more melodramatic love ballads of the era.

WHITE TOWN - YOUR WOMAN

Publicada: 13 de gener de 1997

Regne Unit: núm. 1 (1 setmana)

“Your Woman” és un èxit del 1997 del músic britànic Jyoti Mishra, conegut artísticament com a White Town. Llançada com a senzill principal del seu segon àlbum, “Women in Technology”, la cançó va assolir el primer lloc de la llista de singles del Regne Unit i va gaudir d’un gran èxit internacional, arribant al núm. 1 en països com Islàndia, Espanya i Israel, i al núm. 23 del Billboard Hot 100 dels Estats Units.

Musicalment, el tema es basa en una mostra de trompeta apagada extreta de l’enregistrament de 1932 de Lew Stone and his Monseigneur Band, titulat “My Woman”. Pel que fa a la lletra, és una cançó de desamor complexa cantada des de la perspectiva d’una dona—tot i estar interpretada per Mishra, un home. Aquest gir de gènere intencionat aporta un toc provocador i explora temes com la identitat sexual, l’ambigüitat i les dinàmiques de poder en les relacions. Mishra ha afirmat que no es defineix per una orientació sexual concreta i que defensa la llibertat sexual.

La lletra és punyent i emocionalment crua. Mishra reconeix que pot interpretar-se com a misògina, però assegura que va ser escrita amb la intenció de representar múltiples punts de vista. Mentre que la música es va composar ràpidament al seu estudi casolà de Derby amb un gravador de 8 pistes, la lletra li va portar molt més temps.

Malgrat no tenir suport de la indústria musical en un inici, la maqueta casolana de Mishra va guanyar popularitat quan Simon Mayo de BBC Radio 1 la va programar. La cançó es va convertir ràpidament en la més demanada de la setmana i finalment li va valer un contracte discogràfic amb EMI. Es van vendre 165.000 còpies només la primera setmana, aconseguint el núm. 1 al Regne Unit—tot això sense aparèixer a la televisió ni fer promoció personal.

El videoclip, dirigit per Mark Adcock, està estilitzat com una pel·lícula muda dels anys 20 i es va rodar a Derby. Representa una cursa metafòrica entre dues dones que competeixen per l’atenció d’un home que potser no s’ho mereix, tot navegant entre rètols com “seducció”, “expectativa” i “independència”. El vídeo reflecteix els temes de desil·lusió romàntica i autonomia femenina que impregnen la cançó.

WHITE TOWN - YOUR WOMAN

Released: January 13, 1997

UK: #1 (1 Week)  

“Your Woman” is a 1997 breakout hit by British musician Jyoti Mishra, who records under the name White Town. Released as the lead single from his second album “Women in Technology”, the song topped the UK Singles Chart and achieved widespread international success, hitting No. 1 in countries like Iceland, Spain, and Israel, and reaching No. 23 on the US Billboard Hot 100.

Musically, the track is anchored by a haunting muted trumpet sample from Lew Stone and his Monseigneur Band’s 1932 recording “My Woman.” Lyrically, it’s a complex breakup song sung from a woman’s perspective—despite being performed by Mishra, who is male. This intentional gender reversal adds a provocative twist, exploring themes of sexual identity, ambiguity, and relational power dynamics. Mishra has stated he doesn’t define himself by a specific sexual orientation, instead championing sexual freedom.

The lyrics are biting and emotionally raw. Mishra admits they may be interpreted as misogynistic, but says they were deliberately crafted to represent multiple points of view. The lyrics took him a long time to write, while the music came together quickly in his Derby home studio, recorded on an 8-track.

Despite having no music industry backing at first, Mishra’s homemade demo gained traction when BBC Radio 1’s Simon Mayo played it on air. The song exploded in popularity, quickly becoming the most requested track of the week, and eventually earned him a record deal with EMI. It sold 165,000 copies in its first week, reaching No. 1 on the UK chart—all without Mishra appearing on TV or in promotional efforts.

The accompanying music video, directed by Mark Adcock, is styled like a 1920s silent film and was shot in Derby. It features a metaphorical race between two women vying for the attention of a man who may not deserve it, navigating signs like “seduction,” “expectation,” and “independence.” The video mirrors the song’s themes of romantic disillusionment and female autonomy.

TINA TURNER - TYPICAL MALE

Publicació: 11 d’agost de 1986

Llistes: Regne Unit: #33 · EUA: #2

“Typical Male” és un single de pop-rock publicat el 1986 per Tina Turner, i va ser el tema principal del seu sisè àlbum d’estudi en solitari, “Break Every Rule”. La cançó va ser escrita per Terry Britten i Graham Lyle, el mateix tàndem responsable del seu gran èxit “What’s Love Got to Do with It”, i produïda per Britten. Phil Collins hi va col·laborar tocant la bateria, afegint un toc encara més polit i característic del so pop dels anys vuitanta. El senzill va tenir molt d’èxit comercial, arribant al número 2 del Billboard Hot 100 dels Estats Units durant tres setmanes consecutives, al número 1 a la llista de Cash Box, i al número 3 de la llista Hot Black Singles de Billboard.

Musicalment, “Typical Male” és una peça enganxosa, optimista i ben produïda, amb una instrumentació brillant, ritmes contagiosos i un to flirtejador. La lletra presenta de manera humorística una dona atreta per un advocat encantador, que al final resulta ser un home típic—encisador i ben plantat, però emocionalment previsible. La interpretació de Turner combina picardia i sensualitat amb seguretat escènica. La cara B del senzill va ser “Don’t Turn Around”, que anys més tard esdevindria famosa gràcies a versions d’Aswad i Ace of Base.

El videoclip que acompanya la cançó és divertit i visualment creatiu, amb Tina Turner vestida amb un minivestit vermell, coquetejant amb un advocat estirat i ben vestit. Al llarg del vídeo, ella juga partides de escacs i Scrabble per cridar-li l’atenció i fins i tot interactua amb una escultura gegant de la seva cama. També hi apareix un telèfon gegant, que Turner fa servir com un balancí per llançar l’home a l’aire. El vídeo acaba amb tots dos personatges marxant agafats de la mà, subratllant el to coquet i irònic de la cançó.

TINA TURNER - TYPICAL MALE

Released: August 11, 1986

Charts:  UK: #33  US: #2 

“Typical Male” is a 1986 pop-rock single by Tina Turner, featured as the lead track from her sixth solo studio album, Break Every Rule. The song was written by Terry Britten and Graham Lyle, the same duo behind her massive hit “What’s Love Got to Do with It”, and produced by Britten. Phil Collins contributed drums to the track, adding to its slick, upbeat 1980s production. The single was a commercial success, reaching #2 on the US Billboard Hot 100 for three consecutive weeks, #1 on the Cash Box chart and #3 on the Billboard Hot Black Singles chart. 

“Typical Male” is a catchy, polished pop-rock tune with bright instrumentation, infectious rhythms, and a flirtatious tone. Lyrically, the song humorously portrays a woman attracted to a charming lawyer, only to realize he’s just another “typical male” – suave and smooth, but emotionally predictable. Turner’s delivery mixes playfulness and sex appeal. The B-side of the single was “Don’t Turn Around”, which gained fame through later covers by Aswad and Ace of Base.

The accompanying music video is playful and visually inventive, featuring Tina Turner dressed in a red minidress as she flirts with a stiff, well-dressed male lawyer. She engages in various games (chess, Scrabble) to get his attention and playfully interacts with a giant sculpture of his leg. A surreal, oversized telephone also makes an appearance, with Turner using it like a seesaw to launch the lawyer into the air. The video ends with the two characters walking off hand in hand, underscoring the song’s cheeky tone.

DAVID BOWIE - SUFFRAGETTE CITY

Publicació: 28 d’abril de 1972

Àlbum: The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars

“Suffragette City” és una de les cançons més enèrgicament glam rock de David Bowie, plena de força bruta, càrrega sexual i una irreverència descarada. Publicada originalment com a cara B del single “Starman” el 28 d’abril de 1972, la cançó es va convertir ràpidament en una de les preferides dels fans, i va ser inclosa poc després com la penúltima pista del mític àlbum “Ziggy Stardust”. L’any 1976, RCA la va tornar a publicar com a single principal per promocionar el recopilatori “Changesonebowie”, tot i que sorprenentment no va entrar a les llistes d’èxits, un destí insòlit per una cançó que avui és considerada una peça clau de l’era Ziggy i un clàssic dels seus concerts en directe.

Coproduïda per Ken Scott i enregistrada als Trident Studios de Londres, “Suffragette City” es va crear cap al final de les sessions de Ziggy, carregada d’un esperit punk i boogie a l’estil de Little Richard. És una locomotora glam, impulsada pels riffs potents de Mick Ronson, el baix vibrant de Trevor Bolder, i la bateria frenètica de Mick Woodmansey. El que sona com una secció salvatge de saxos és en realitat un sintetitzador ARP, una trampa sonora amb la qual Bowie volia generar un so “més gran que la vida”.

La lletra de “Suffragette City” és un deliri d’hedonisme, alliberament i collage pop-cultural. El títol evoca el moviment pel dret al vot de les dones, però Bowie el fa servir com una imatge provocadora, més que una declaració històrica—una col·lisió de gènere, rebel·lia i sexualitat glam. Les referències a A “Clockwork Orange” d’Anthony Burgess, com el terme “droogie” (argot rus per “amic”), connecten amb la fascinació de Bowie per les cultures juvenils distòpiques. Tot plegat és servit a una velocitat vertiginosa, culminant en el famós crit: “Wham! Bam! Thank you, ma’am!”, una frase descarada i inoblidable, extreta indirectament d’un tema de Charles Mingus de 1961 i també favorita del seu bateria, Max Roach.

Curiosament, Bowie va escriure “Suffragette City” pensant en Mott the Hoople, que estaven a punt de dissoldre’s per falta d’èxit comercial. Bowie, fan declarat del grup, els va oferir la cançó i es va oferir com a productor. Ells van rebutjar “Suffragette City”, però van acceptar una altra peça seva: “All the Young Dudes”, que esdevindria el seu gran èxit i salvaria la seva carrera.

En directe, la cançó es va convertir en un ritual explosiu. Durant la gira de Ziggy Stardust el 1972, Bowie va escandalitzar el públic simulant sexe oral amb la guitarra de Mick Ronson mentre s’arrossegava sota ell durant el clímax del tema. Aquesta escena, immortalitzada pel fotògraf Mick Rock, es va convertir en icònica. Bowie, fidel a la seva actitud provocadora, va demanar al seu mànager que comprés una pàgina sencera a la revista Melody Maker per publicar la imatge.

Tot i que mai va triomfar a les llistes, “Suffragette City” es va consolidar com una de les pedres angulars dels concerts de Bowie, aclamada per la seva intensitat i el seu ritme implacable. Era una de les seves peces preferides, i el seu crit d’exaltació “Wham! Bam! Thank you, ma’am!” ha estat repetit, parodiat i homenatjat per artistes de diverses generacions. Fins i tot Paul McCartney va fer un subtil gest d’homenatge utilitzant la paraula “Suffragette” a la seva cançó Jet el 1973.

“Suffragette City” continua sent una declaració abrasadora de llibertat rock ‘n’ roll, una peça que condensa en poc més de tres minuts les obsessions de Bowie: literatura, sexualitat, història de la música i rebel·lia futurista. Encara avui sona amb la mateixa força que el 1972, recordant-nos que, en l’univers Bowie, les portes de la ciutat sempre estan obertes—per als valents, els estranys i els que criden sense penediment.

DAVID BOWIE - SUFFRAGETTE CITY

Released: April 28, 1972

Album: The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars

“Suffragette City” is one of David Bowie’s most electrifying glam rock anthems, bursting with raw energy, sexual charge, and swaggering irreverence. Originally released on 28 April 1972 as the B-side to “Starman”, the song quickly became a fan favorite and was later included as the penultimate track on “The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars”, released that June. In 1976, RCA reissued “Suffragette City” as an A-side single to promote Bowie’s compilation album “Changesonebowie”, though it failed to chart—a surprising fate for what has since become a staple of his live sets and a defining song of the Ziggy Stardust era.

Co-produced by Ken Scott and recorded at Trident Studios in London, “Suffragette City” arrived late in the Ziggy sessions, brimming with punkish defiance and Little Richard-style piano boogie. It rides a glam rock locomotive, driven by Mick Ronson’s muscular guitar riffs, Trevor Bolder’s throbbing bass, and Mick Woodmansey’s propulsive drumming. What sounds like a wild saxophone section, in fact, came from an ARP synthesizer—Bowie’s attempt to produce a “larger-than-life” sax sound that would match the song’s kinetic velocity.

Lyrically, “Suffragette City” is a fever-dream of hedonism, liberation, and pop-cultural bricolage. The title references women’s suffrage, but Bowie wields it less as a historical statement and more as a provocative image—a collision of gender, rebellion, and glam sexuality. The lyrics are laced with references to Anthony Burgess’ “A Clockwork Orange”, including the word “droogie” (Russian-influenced slang for “friend”), which ties into Bowie’s fascination with dystopian youth cultures. It’s all delivered in a breathless rush, culminating in the now-iconic refrain: “Wham! Bam! Thank you, ma’am!”—a phrase as brash and unforgettable as the song itself. The “Wham Bam” line wasn’t just Bowie being cheeky; it draws from Charles Mingus’ 1961 track of the same name, and was a favorite phrase of Mingus’ drummer Max Roach. 

“Suffragette City” was originally written for Mott the Hoople, who were on the verge of splitting up due to poor sales. Bowie, a big fan of the band, offered them both the song and his services as producer. The band declined “Suffragette City” but accepted another Bowie gift: “All the Young Dudes”, which became their breakout hit and effectively saved their career.

Live, “Suffragette City” took on a life of its own. During the Ziggy Stardust tour in 1972, Bowie shocked audiences with a notorious bit of stage theatrics—simulating oral sex on guitarist Mick Ronson’s guitar, while crawling beneath him during the song’s frenetic climax. The moment, captured by photographer Mick Rock, became infamous. Bowie, never one to waste a scandal, convinced his manager to purchase a full-page ad in Melody Maker to publish the image, doubling down on Ziggy’s boundary-pushing androgyny and sexual provocation.

Though never a chart success, “Suffragette City” became a cornerstone of Bowie’s concerts, praised for its explosive energy and unrelenting pace. It was one of Bowie’s personal favorites, and its exhilarating shout of “Wham! Bam! Thank you, ma’am!” would go on to be echoed by countless artists across decades. Paul McCartney even nodded to it with the word “Suffragette” in his 1973 song “Jet”—a subtle homage, perhaps, to Bowie’s influence.

“Suffragette City” remains a blazing statement of rock ‘n’ roll freedom, a song that compresses Bowie’s obsessions—literature, sexuality, music history, and futurist rebellion—into just over three minutes of glam-punk ecstasy. It’s as fierce today as it was in 1972, a reminder that in Bowie’s universe, the city gates are always open—for the bold, the strange, and the unrepentantly loud.