DARYL HALL & JOHN OATES - YOU’VE LOST THAT LOVIN’ FEELING

Estrena: 27 de setembre de 1980

Llistes: EUA: #12  Regne Unit: #55

"You've Lost That Lovin' Feelin'" és una cançó escrita per Phil Spector, Barry Mann i Cynthia Weil, gravada per primera vegada el 1964 pel duo vocal americà The Righteous Brothers. Produïda per Spector, la peça sovint és citada com l'exemple definitiu de la seva tècnica de gravació Wall of Sound. Quan es va llançar, va aconseguir un gran èxit comercial i crític, arribant al número u tant als Estats Units com al Regne Unit a principis de febrer de 1965. Els crítics musicals han descrit la versió dels Righteous Brothers com "un dels millors discos mai fets".

L'any 1980, Hall & Oates van enregistrar una versió de "You've Lost That Lovin' Feelin'" per al seu novè àlbum d'estudi, “Voices”. La seva versió, produïda pel duet, comptava amb un arranjament minimalista que contrastava fortament amb el so exuberant de la gravació original dels Righteous Brothers. Segons John Oates, aquesta versió va ser l'última cançó afegida a l'àlbum, que ja es considerava complet amb deu temes, però sentint que faltava alguna cosa, el duet es va inspirar per fer una versió de la cançó després d'escoltar-la en una màquina de discos mentre estaven fora per menjar. Van tornar a l'estudi, van gravar la peça en només quatre hores i la van incloure a l'àlbum.

Hall & Oates van llançar la seva versió de "You've Lost That Lovin' Feelin'" com a segon single de l'àlbum, després del senzill original "How Does It Feel to Be Back", que va arribar al número 30 al Billboard. La versió va arribar al número 12 al Hot 100 el novembre, sent el primer single de Hall & Oates que va superar el lloc 18 des del seu número u "Rich Girl" la primavera de 1977. A més, la cançó va escalar fins al número 15 a la llista Adult Contemporary de Billboard i va debutar al número 30 a la llista de reproducció Radio & Records, assolint finalment el número 4 i mantenint-se entre els deu primers durant sis setmanes. També va arribar al número 55 a la llista de singles del Regne Unit.

DARYL HALL & JOHN OATES - YOU’VE LOST THAT LOVIN’ FEELING

Released: September 27, 1980

Charts: US: #12   UK: #55 

"You've Lost That Lovin' Feelin'" is a song written by Phil Spector, Barry Mann, and Cynthia Weil, first recorded in 1964 by the American vocal duo the Righteous Brothers. Produced by Spector, the track is often cited as the definitive example of his Wall of Sound recording technique. Upon its release, it achieved significant commercial and critical success, reaching number one on the charts in both the United States and the United Kingdom in early February 1965. Music critics have described the Righteous Brothers' rendition as "one of the best records ever made."

In 1980, Hall & Oates recorded a cover of "You've Lost That Lovin' Feelin'" for their ninth studio album, “Voices”. Their version, produced by the duo, featured a sparse arrangement that contrasted sharply with the lush sound of the original Righteous Brothers recording. According to John Oates, this cover was the last song added to the album, which was already considered complete with ten tracks. However, feeling that something was missing, the duo was inspired to cover the song after hearing it on a jukebox while out for food. They returned to the studio, recorded the track in just four hours, and included it on the album.

Hall & Oates released their cover of "You've Lost That Lovin' Feelin'" as the second single from the album, following the original single "How Does It Feel to Be Back," which peaked at No. 30 on the Billboard Hot 100. The cover reached No. 12 on the Hot 100 in November, marking Hall & Oates' first single to chart higher than No. 18 since their number-one hit "Rich Girl" in spring 1977. Additionally, the song climbed to No. 15 on the Billboard Adult Contemporary chart and debuted at No. 30 on the Radio & Records Airplay chart, eventually peaking at No. 4 and remaining in the top 10 for six weeks. It also charted at No. 55 in the UK Singles Chart.

DARYL HALL & JOHN OATES - RICH GIRL

Estrena: gener de 1977

Llistes: EUA: #1 (2 setmanes)

"Rich Girl" és una cançó de Daryl Hall & John Oates que va debutar al Billboard Top 40 el 5 de febrer de 1977, al número 38. Es va convertir en el seu primer gran èxit, assolint el número u al Billboard Hot 100 el 26 de març de 1977, sent el primer de sis singles que aconseguirien arribar a la primera posició. La cançó apareixia originalment al seu àlbum de 1976 “Bigger Than Both of Us”.

"Rich Girl" parla d'una persona malcriada que pot dependre de la riquesa dels seus pares per anar per la vida sense conseqüències. Encara que es va rumorejar que la cançó era sobre l'heredera Patty Hearst, en realitat va estar inspirada per una persona real: Victor Walker, un ex-novio de la xicota de Daryl Hall, Sara Allen. El pare de Walker era ric, i Hall va notar com Walker podia escapar-se amb comportaments erràtics gràcies a la seva xarxa de seguretat financera. Com que Hall era qui cantava, va canviar "rich guy" a "rich girl" per a la lletra. Segons Hall, Walker sap que la cançó és sobre ell.

Daryl Hall es va quedar xocat quan el conegut assassí en sèrie David "Son of Sam" Berkowitz va afirmar que la cançó "Rich Girl" el va inspirar a cometre assassinats, però és poc probable que fos aquesta la cançó que realment influís a Berkowitz, ja que va ser llançada després que ell hagués començat la seva onada d'assassinats. Berkowitz va citar diverses influències, incloent el gos del seu veí, per les seves accions. Hall i Oates es van sentir profundament alterats per aquesta associació, i en van fer referència a la seva cançó de 1980 “Diddy Doo Wop (I Hear the Voices)” amb la frase: "Charlie liked The Beatles, Sam he liked Rich Girl" (A Charlie li agradaven els Beatles, a Sam li agrada Rich Girl), referint-se a Charles Mason i la seva relació amb “Helter Skelter” dels Beatles per cometre l’assassinat de Sharon Tate. 

"Rich Girl" és una de les quatre cançons incloses a la línia directa Callin' Oates, un servei llançat el 2011 que permet als fans accedir instantàniament a les cançons de Hall & Oates. Per escoltar “Rich Girl”, els qui truquen poden marcar el 719-26-OATES i prémer el 1.

DARYL HALL & JOHN OATES - RICH GIRL

Released: January 1977

Charts: US: #1 (2 weeks)

"Rich Girl" is a song by Daryl Hall & John Oates that debuted on the Billboard Top 40 on February 5, 1977, at number 38. It became their first number-one hit on the Billboard Hot 100 on March 26, 1977, marking the first of six number-one singles for the duo. The song originally appeared on their 1976 album “Bigger Than Both of Us”.

"Rich Girl" is about a spoiled individual who can depend on their parents' wealth to navigate life without consequences. Although it was rumored to be about the heiress Patty Hearst, the song was actually inspired by a real person—Victor Walker, an ex-boyfriend of Daryl Hall's girlfriend, Sara Allen. Walker's father was wealthy, and Hall noticed how Walker could get away with erratic behavior due to his financial safety net. Since Hall was the one singing, he changed "rich guy" to "rich girl" for the song's lyrics. Walker, according to Hall, knows the song is about him.

Daryl Hall was shocked when the notorious serial killer David "Son of Sam" Berkowitz claimed he was inspired to murder by the song "Rich Girl", but it's unlikely that the song actually influenced Berkowitz, as it was released after he had already begun his killing spree. Berkowitz cited various influences, including his neighbor's dog, for his actions. Hall and Oates were deeply disturbed by the association, and they referenced it in their 1980 song "Diddy Doo Wop (I Hear the Voices)" with the lyrics: "Charlie liked The Beatles, Sam he liked Rich Girl", referring to Charles Mason and his relationship with "Helter Skelter" of the Beatles to commit the murder of Sharon Tate.

"Rich Girl" is one of four songs featured on the Callin' Oates hotline, a service launched in 2011 that allows fans to access Hall & Oates songs instantly. To listen to "Rich Girl," callers can dial 719-26-OATES and press 1.

LIVE FROM DARYL’S HOUSE

“Live from Daryl's House” és una sèrie de música on line que es va estrenar a la tardor de 2007. Presentat per Daryl Hall, el programa compta amb actuacions en directe amb la seva banda i artistes convidats, i té lloc a la casa de Hall a Millerton, Nova York. La sèrie ofereix un ambient informal i íntim per als artistes, proporcionant una alternativa als concerts tradicionals i a les gravacions d'estudi. Es posa l'accent en la creativitat espontània i la diversió, permetent que els músics col·laborin en un entorn relaxat.

"Live from Daryl's House" va començar com un espectacle web, amb Daryl Hall i la seva banda interpretant "Everything Your Heart Desires". El format amb convidats es va introduir al segon episodi, amb John Oates com el primer convidat en un especial de Nadal titulat "Trimming the Tree". Hall va crear el programa com una alternativa a les gires en directe, permetent-li col·laborar amb altres artistes des de la comoditat de casa seva. En una entrevista a Rolling Stone, va explicar que volia "portar el món" cap a ell, oferint un espai per a la col·laboració creativa amb músics contemporanis.

Originalment una sèrie web, “Live from Daryl's House” va arribar a la televisió el 2011 sense canviar el seu format. Daryl Hall va subratllar que seguia sent un programa d'internet malgrat la seva emissió televisiva. Els primers episodis de televisió van comptar amb actuacions de Train i Fitz and the Tantrums. Inicialment filmat a la casa històrica de Hall a Millerton, Nova York —que consistia en dues cases del segle XVIII reassemblades a la seva granja— el programa es va traslladar al club de Hall, Daryl's House, a Pawling, Nova York, a partir del 66è episodi el 2013. El local va ser remodelat per assemblar-se a la seva antiga casa, proporcionant un nou espai per a la sèrie.

Molts episodis inclouen un segment en el qual Daryl Hall i l'artista convidat preparen menjar de diferents tipus de cuina. Els aliments provenen de restaurants locals, i els cuiners d'aquests establiments guien Hall i el seu convidat durant el procés de preparació.

La banda de la casa de "Live from Daryl's House" ha evolucionat amb el temps, amb Hall al costat de membres centrals i músics convidats, depenent del gènere de l'artista convidat. Inicialment, T-Bone Wolk va exercir com a director musical fins a la seva mort el 2010, moment en què el guitarrista Paul Pesco va assumir el paper, seguit per Shane Theriot el 2014. La formació original incloïa músics com el guitarrista i teclista Eliot Lewis, el bateria Shawn Pelton, el percussionista Everett Bradley i el baixista Zev Katz. Amb el temps, la banda es va consolidar amb Lewis, el bateria Brian Dunne, el baixista Klyde Jones i el percussionista Porter Carroll Jr., molts dels quals havien tocat junts a l'Average White Band. L’habitual saxofonista convidat Charles DeChant també ha estat una figura destacada en la sèrie. El 2022, la banda va començar a fer gires sota el nom de Daryl Hall and the Daryl's House Band.

“Live from Daryl's House” ha acollit una àmplia gamma de músics de diversos gèneres com rock, soul, R&B, country, entre d'altres. Hi han participat llegendes del rock com Sammy Hagar, Joe Walsh, Cheap Trick, Tommy Shaw, Kenny Loggins, Todd Rundgren, Nick Lowe, Dave Stewart i Billy Gibbons de ZZ Top; icones del soul i R&B com The O' Jays, Aaron Neville, Aloe Blacc, Kandace Springs, Elle King, Wyclef Jean, Smokey Robinson, Cee Lo Green, Booker T & The MGs i Sharon Jones; reconeguts cantautors com Ben Folds, Rob Thomas, Jason Mraz, Gavin DeGraw, John Rzeznik de Goo Goo Dolls i Patrick Stump de Fall Out Boy; així com artistes country com Shelby Lynne. El programa també ha ajudat a donar visibilitat a artistes emergents com Fitz & The Tantrums, Grace Potter & The Nocturnals, Neon Trees, Johnnyswim, Parachute i Anderson East. Entre els convidats més recents hi ha Glenn Tilbrook de Squeeze, Charlie Starr de Blackberry Smoke, Andy Grammer, Lisa Loeb, Robert Fripp i Howard Jones.

LIVE FROM DARYL’S HOUSE

“Live from Daryl's House” is an online music series that premiered in autumn 2007. Hosted by Daryl Hall, the show features live performances with his band and guest artists, taking place at Hall's home in Millerton, New York. The series offers an informal and intimate setting for artists, providing an alternative to traditional concerts and studio recordings. It emphasizes creative spontaneity and fun, allowing musicians to collaborate in a relaxed environment.

“Live from Daryl's House” began as a solo web show featuring Daryl Hall and his band performing "Everything Your Heart Desires." The guest format was introduced in the second episode, with John Oates as the first guest for a Christmas special titled "Trimming the Tree." Hall created the show as an alternative to live touring, allowing him to collaborate with other artists from the comfort of his home. He told Rolling Stone that he wanted to bring the world to him, offering a space for creative collaboration with contemporary musicians.

Originally a web series, “Live from Daryl's House” expanded to broadcast TV in 2011 without changing its format. Daryl Hall emphasized that it remained an internet show despite airing on TV. The first TV episodes featured guest performances by Train and Fitz and the Tantrums. Initially filmed at Hall's historic home in Millerton, New York, which consisted of two 18th-century houses reassembled on his farmland, the show moved to Hall's club, Daryl's House, in Pawling, New York, starting with the 66th episode in 2013. The venue was remodeled to resemble his old home, providing a new space for the series.

Most episodes feature a segment where Daryl Hall and the guest artist prepare food from different cuisines. The food is sourced from local restaurants, and the chefs from these establishments guide Hall and his guest through the preparation process. 

The house band for “Live from Daryl's House” has evolved over time, featuring Daryl Hall alongside core members and guest musicians, depending on the genre of the guest artist. Initially, T-Bone Wolk served as the musical director until his death in 2010, after which guitarist Paul Pesco took over, followed by Shane Theriot in 2014. The original lineup included musicians like guitarist/keyboardist Eliot Lewis, drummer Shawn Pelton, percussionist Everett Bradley, and bassist Zev Katz. Over time, the band solidified around Lewis, drummer Brian Dunne, bassist Klyde Jones, and percussionist Porter Carroll Jr., many of whom had played together in the Average White Band. Frequent guest saxophonist Charles DeChant has also been a prominent figure in the series. In 2022, the band began touring as Daryl Hall and the Daryl's House Band.

“Live from Daryl's House” has hosted a wide array of performers, spanning multiple genres such as rock, soul, R&B, country, and more. Rock legends like Sammy Hagar, Joe Walsh, Cheap Trick, Tommy Shaw, Kenny Loggins, Todd Rundgren, Nick Lowe, Dave Stewart and Billy Gibbons of ZZ Top; soul and R&B icons like The O' Jays, Aaron Neville, Aloe Blacc, Kandace Springs, Elle King, Wyclef Jean, Smokey Robinson, Cee Lo Green, Booker T & The MGs, and Sharon Jones; notable singer-songwriters such as Ben Folds, Rob Thomas, Jason Mraz, Gavin DeGraw, Goo Goo Dolls’ John Rzeznik and Fall Out Boy’s Patrick Stump; country artists such as Shelby Lynne. The show has helped spotlight emerging acts like Fitz & The Tantrums, Grace Potter & The Nocturnals, Neon Trees, Johnnyswim, Parachute and Anderson East. Recent guests include Squeeze’s Glenn Tilbrook, Blackberry Smoke’s Charlie Starr, Andy Grammer, Lisa Loeb, Robert Fripp, and Howard Jones.

 

AEROSMITH / RUN D.M.C. feat AEROSMITH - WALK THIS WAY 

Versió d'Aerosmith publicada: 28 d'agost de 1975

Llistes: EUA: #10 

Run-D.M.C. Feat Aerosmith versió publicada: 4 de juliol de 1986

Llistes: EUA: #4 Regne Unit: #8 

"Walk This Way" és una cançó escrita per Steven Tyler i Joe Perry. Inicialment llançada el 1975 com el segon single de l'àlbum “Toys in the Attic”, va arribar al número 10 del Billboard Hot 100 el 1977. Joe Perry va utilitzar un talkbox durant la tornada, convertint-la en la primera cançó d'èxit que feia servir aquest dispositiu. El talkbox permet als guitarristes crear sons vocals parlant a través d'un tub de vinil connectat a l'amplificador de guitarra.

Joe Perry va idear el famós riff de guitarra, i la banda va desenvolupar la música, però Steven Tyler va tenir dificultats per escriure la lletra, deixant la cançó inacabada durant quatre dies. Frustrada, la banda va considerar abandonar-la. Durant un descans, alguns dels membres van veure la pel·lícula “El jove Frankenstein”, on la frase "Walk This Way" d'una escena còmica va inspirar el títol de la cançó. Tot i això, Tyler després va afirmar que el títol provenia de veure “The Three Stooges”. Quan finalment va escriure la lletra, Tyler les va perdre en un taxi i va haver de reescriure-les desesperadament en una paret de les escales. La lletra original mai es van trobar, però la cançó es va convertir en un dels temes més famosos d'Aerosmith.

En l'autobiografia d'Aerosmith de 1999, Steven Tyler explica explícitament la lletra de la cançó. Descriu que la primera frase, "Backstroke lover", fa referència al protagonista masturbant-se i essent sorprès pel seu pare, qui li diu que aviat viurà l'experiència real. Més tard a la cançó, el jove coneix una animadora, la seva germana i la seva cosina, amb qui manté una trobada sexual, basada en les fantasies de Tyler. La frase "walk this way" simbolitza la noia guiant el noi inexpert durant la trobada, ensenyant-li com actuar. Tyler subratlla que, tot i el contingut sexual, la noia és qui controla la situació al llarg de la lletra.

La cançó va jugar un paper clau en la revitalització de la carrera d'Aerosmith als anys 80 quan va ser versionada per Run-D.M.C. en col·laboració amb la banda, combinant rock i hip hop. Aquesta versió de 1986 va ser un gran èxit, arribant al número 4 de les llistes Billboard i guanyant un Soul Train Music Award a la millor cançó de rap. Ambdues versions han estat incloses al Grammy Hall of Fame.

El 1986, Run-D.M.C. va col·laborar amb Steven Tyler i Joe Perry per versionar "Walk This Way", un moment crucial en la història del rap-rock i que va ajudar a revifar la carrera d'Aerosmith. La idea va sorgir quan Jam Master Jay estava samplejant la introducció de la cançó sense saber que era d'Aerosmith. El productor Rick Rubin, reconeixent la cançó, va proposar la versió per connectar els gèneres del rap i el rock. Tot i que inicialment Run-D.M.C. es van resistir, Rubin i Russell Simmons els van convèncer. Rubin creia que la col·laboració ajudaria Run-D.M.C. a connectar amb un públic més ampli, especialment blanc. La versió es va convertir en un moment clau en la història de la fusió entre el rap i el rock.

El vídeo musical de 1986 mostra simbòlicament un enfrontament musical entre Aerosmith i Run-D.M.C., amb els dos grups en estudis adjacents. Steven Tyler trenca la paret que els separa, donant lloc a una actuació conjunta a l'escenari. El guitarrista d'Aerosmith, Joe Perry, va reflexionar sobre la naturalesa innovadora de la col·laboració, destacant com el vídeo va ajudar a trencar barreres racials i de gènere a MTV, que fins aleshores havia donat poca visibilitat a artistes negres, a excepció de Michael Jackson. Tot i que l'impacte no va ser del tot previst, Perry es va sentir orgullós del canvi cultural que va provocar. El vídeo, dirigit per Jon Small, es va filmar al Park Theater d'Union City, Nova Jersey.

AEROSMITH / RUN D.M.C. feat AEROSMITH - WALK THIS WAY 

Aerosmith Version Released: August 28, 1975

Charts: US: #10 

Run D.M.C. feat Aerosmith Version Released: July 4, 1986

Charts: US: #4   UK: #8 

"Walk This Way" is a song written by Steven Tyler and Joe Perry. Initially released in 1975 as the second single from their “Toys in the Attic” album, it reached #10 on the Billboard Hot 100 in 1977. Joe Perry employed a talkbox during the chorus, making it the first hit song to feature this device. The talkbox enables guitarists to create vocal-like sounds by speaking into a vinyl tube connected to the device and the guitar amplifier. 

Joe Perry came up with the iconic guitar riff and the band developed the music, but Steven Tyler struggled to come up with lyrics, leaving the track unfinished for four days. Frustrated, the band considered scrapping the song. During a break, some of the band members watched the movie “Young Frankenstein”, where the phrase "Walk This Way" from a comedic scene inspired the song's title. However, Tyler later claimed the title came from watching “The Three Stooges”. When Tyler finally wrote the lyrics, he accidentally left them in a cab. In a moment of desperation, he wrote new lyrics on a stairwell wall. The lost original lyrics were never found, but the song went on to become one of Aerosmith's most famous tracks.

In Aerosmith's 1999 autobiography Steven Tyler provides an explicit breakdown of the lyrics to the song. He reveals that the opening line, "Backstroke lover", refers to the protagonist engaging in masturbation, only to be caught by his father, who suggests he will eventually experience the real thing. Later in the song, the young man encounters a cheerleader, along with her sister and cousin, and has a sexual encounter, drawing from Tyler's own fantasies. The phrase "walk this way" symbolizes the girl guiding the inexperienced boy through the encounter, teaching him where to place his hands. Tyler highlights that, despite the overtly sexual content, the girl is in control of the situation throughout the lyrics. 

The song played a crucial role in reviving Aerosmith's career in the 1980s when it was famously covered by Run-D.M.C. in collaboration with Aerosmith, blending rock and hip hop. This 1986 cover became a major hit, reaching No. 4 on the Billboard charts and winning a Soul Train Music Award for Best Rap Single. Both versions are now in the Grammy Hall of Fame.

In 1986, Run-D.M.C. collaborated with Steven Tyler and Joe Perry to cover "Walk This Way," playing a crucial role in reviving Aerosmith's career in the 1980s, and making it one of the first mainstream rap hits. The idea came about when Jam Master Jay was sampling the song's opening break, not knowing it was an Aerosmith track. Producer Rick Rubin, recognizing the song, proposed the cover to bridge rap and rock genres. Although Run-D.M.C. initially resisted, Rubin, along with Run's brother Russell Simmons, persuaded them. Rubin believed the collaboration would help Run-D.M.C. connect with a wider, primarily white, audience. The cover became a pivotal moment in rap-rock history.

The 1986 music video symbolically shows a musical clash between Aerosmith and Run-D.M.C., with the two groups in adjacent studios. Steven Tyler famously breaks through the wall separating them, leading to a joint performance on stage. Aerosmith guitarist Joe Perry reflected on the groundbreaking nature of the collaboration, stating how the video helped break down racial and genre barriers on MTV, which had previously featured few black acts apart from Michael Jackson. Although the impact wasn't fully anticipated, Perry was proud of the cultural shift it sparked. The video, directed by Jon Small, was filmed at the Park Theater in Union City, New Jersey.