EAGLES - HOTEL CALIFORNIA
Publicació: 22 de febrer de 1977
Llistes: EUA: #1 (1 setmana) Regne Unit: #8
"Hotel California" és la joia de la corona del catàleg d'Eagles, amb alguns dels millors treballs de guitarra i arranjaments de la banda. Aquesta és la cançó que dóna nom a l’àlbum. Va ser llançada com a senzill el febrer de 1977. Els crèdits de la composició són per a Don Felder (música), Don Henley i Glenn Frey (lletra). L'enregistrament original compta amb Henley fent la veu principal i conclou amb un icònic solo de guitarra de 2 minuts i 12 segons de durada interpretat per Felder amb una Gibson de doble màstil i Joe Walsh amb una Fender Telecaster, en el qual es van rellevant els solos abans de tocar harmonicament junts fins al final de la cançó.
"Hotel California" es podria interpretar com un conte al·legòric sobre la foscor de l'existència moderna. La cançó tracta sobre el materialisme i l'excés. Califòrnia s'utilitza com a escenari, però podria relacionar-se amb qualsevol part d'Estats Units. Els versos exploren el viatge del cantant per una carretera fosca del desert i la seva posterior arribada a un hotel misteriós. Tot i que l'hotel sembla acollidor al principi, oferint “plenty of room at the Hotel California any time of year” (molt espai a l'Hotel California en qualsevol època de l'any), aviat sembla ser un lloc on la paranoia t’atrapa. La tornada parla del lloc ominosamente luxós, amb referències a "Twisted Minds" (ments retorçades), "Mercedes Bends" i "pretty, pretty boys" (nois macos). El cantant és advertit per "l'home de la nit" que pot residir a l'hotel per plaer, però que mai podrà marxar. La lletra entremaliada evoca una sensació de por i la consciència que, per molt que un ho faci, la vida s'ha de viure amb moderació i reflexió. La frase inicial és fantàstica: "On a dark desert highway, cool wind in my hair / Warm smell of colitas rising up through the air” (En una carretera fosca del desert, vent fresc als meus cabells / Olor càlida de colitas que s'eleva per l'aire). És fílmic, sensual i et posa en un lloc determinat en un moment concret. El conductor sembla que està sol.
Glenn Frey tenia una frase agradable: "L'ambigüitat perfecta". Aquesta vaguetat proposada, segons el company de Frey, Don Henley, és el que la banda sempre tenia en ment quan escrivien lletres. Els Eagles tenien idees que volien transmetre, però no volien expressar-les amb massa precisió. En comptes d'això, llençaven idees vagues que la gent transformar-les en les seves pròpies interpretacions. Tenint això en compte, "Hotel California", sens dubte la cançó més famosa dels Eagles, també podria ser l'obra definitòria de la banda en aquest sentit. Don Henley al London Daily Mail del 9 de novembre de 2007 va dir:"Algunes de les interpretacions d'aquesta cançó han estat increïbles. Tractava realment dels excessos de la cultura nord-americana i de certes noies que coneixíem. Però també es tractava de l'equilibri incòmode entre art i comerç", demostrant que és la cosa més perfectament ambigua que han fet mai.
El 25 de novembre de 2007 Henley va aparèixer a la televisió, on se li va dir: "tothom vol saber què significa aquesta cançó". Henley va respondre: "Ho sé, és molt avorrit. És una cançó sobre el ventre fosc del somni americà, i sobre els excesos a Amèrica que era una cosa que sabíem". Va oferir una altra interpretació al documental History of the Eagles del 2013: "És una cançó sobre un viatge des de la innocència a l'experiència.
Califòrnia es veu des de la perspectiva d'un foraster a la cançó. Bernie Leadon era l'únic membre de la banda en aquell moment que era de l'estat (Timothy B. Schmit, que es va incorporar el 1977, també era de Califòrnia). Joe Walsh venia de Nova Jersey; Randy Meisner de Nebraska; Don Henley era de Texas; Glenn Frey era de Detroit i Don Felder era de Florida. Don Henley ho va dir d'aquesta manera: "Tots érem nens de classe mitjana del mig oest. L'hotel California va ser la nostra interpretació de la vida de la classe alta a Los Angeles".
Don Felder va tenir la idea sobre la música de la cançó. Segons el seu llibre Heaven and Hell: My Life in The Eagles, la idea se li va ocórrer mentre jugava a la platja. Va treure les progressions d'acords i els temes bàsics de guitarra, que va tocar per a Don Henley i Glenn Frey, que el van ajudar a acabar la cançó, amb Henley afegint-hi la lletra. Felder diu que van gravar la cançó aproximadament un any després de fer la maqueta original i, a la sessió, va començar a improvisar la part de guitarra del final. Henley el va aturar i li va exigir que ho fes exactament com la demo, així que va haver de trucar a la seva dona i fer que li reproduis la cinta per telèfon perquè en Felder pogués recordar el que tocava.
La música podria haver estat inspirada en la cançó de Jethro Tull de 1969 "We Used to Know", del seu àlbum "Stand up". Les progressions d'acords són gairebé idèntiques i les bandes van fer una gira juntes abans que els Eagles enregistressin "Hotel California". En una entrevista de ràdio de la BBC, el líder de Jethro Tull, Ian Anderson, va dir rient que encara estava esperant els drets d'autor. Ian Anderson deixa clar que no considera que "Hotel California" estigui manllevant res de la seva cançó. "És difícil trobar una seqüència d'acords que no s'hagi utilitzat i que no hagi estat el focus de moltes peces musicals", va dir. "La seva progressió harmònica és gairebé una certesa matemàtica, tard o d'hora sortiràs amb el mateix si t'asseus a tocar uns quants acords amb una guitarra. Certament, no hi ha amargor ni cap sentit de plagi vinculat a la meva opinió sobre això, tot i que de vegades faig al·lusió, en broma, a acceptar-ho com una mena d'homenatge”.
L'hotel de la portada de l'àlbum és el Beverly Hills Hotel, conegut com el Pink Palace. Sovint és freqüentat per estrelles de Hollywood. La foto va ser presa pels fotògrafs David Alexander i John Kosh, que es van asseure en un recol·lector de cireres a uns 60 peus per sobre de Sunset Boulevard per fer una fotografia de l'hotel a la posta de sol des dels arbres. El trànsit a les hores punta va fer que fos una experiència esgarrifosa.
Quan els Eagles es van tornar a reunir el 1994, van gravar una versió en directe i acústica d'aquesta cançó per a un especial de MTV que es va incloure al seu àlbum "Hell freezes over". Don Felder va idear una nova introducció de guitarra per a aquesta versió el dia que la van gravar i, tot i que no es va publicar com a single, va tenir molta difusió i va ajudar l'àlbum a encapçalar les llistes la primera setmana que es va publicar.
EAGLES - HOTEL CALIFORNIA
Released: February 22, 1977
Charted: US: #1 (1 wk) UK: #8
"Hotel California" is the crown jewel of the Eagles catalog witch features some of the band’s finest guitar work and arranging. This is the title track from the “Hotel California” album, released as a single in February 1977. Songwriting credits go to Don Felder (music), Don Henley, and Glenn Frey (lyrics). The Eagles' original recording of the song features Henley singing lead vocals and concludes with an iconic 2 minute and 12 seconds long electric guitar solo performed by Felder with a Gibson EDS-1275 double neck and Joe Walsh with a Fender Telecaster, in which they take turns of playing the lead before harmonizing and playing arpeggios together towards the fade-out.
“Hotel California” is an allegorical tale about the darkness of modern existence. The song is about materialism and excess. California is used as the setting, but it could relate to anywhere in America. The verses explore the narrator's journey down a dark desert highway and his subsequent arrival at a mysterious hotel. Though the hotel appears inviting at first, offering “plenty of room at the Hotel California any time of year”, it soon appears to be a place of entrapment and paranoia. The chorus speaks of the ominously luxurious place, with references to “Twisted Minds”, “Mercedes Bends” and “pretty, pretty boys”. The singer is warned by “the night man” that he may reside at the hotel for pleasure, but he can never leave. The mischievous lyrics evoke a sense of dark dread and the realization that no matter how well one is doing, life should be lived in moderation and thoughtfully. The opening line is a great one: “On a dark desert highway, cool wind in my hair / Warm smell of colitas rising up through the air”. It’s filmic and sensual, and it puts you in a particular place at a particular time. The driver seems to be on his own.
Glenn Frey had a nice phrase: “The perfect ambiguity.” That purposeful vagueness, according to Frey’s old Eagles bandmate Don Henley is what the band always had in mind when they were writing lyrics. The Eagles had ideas that they wanted to get across, but they didn’t want to express those ideas with too much precision. Instead, they made vague gestures at profundity, and people could then take those vague gestures and spin them off into their own interpretations. With that in mind, “Hotel California,” certainly the most famous Eagles song, might also be the band’s defining work. It’s the most perfectly ambiguous thing they ever did. Don Henley in the London Daily Mail November 9, 2007 said: "Some of the wilder interpretations of that song have been amazing. It was really about the excesses of American culture and certain girls we knew. But it was also about the uneasy balance between art and commerce".
On November 25, 2007 Henley appeared on the TV news show 60 Minutes, where he was told, "everyone wants to know what this song means." Henley replied: "I know, it's so boring. It's a song about the dark underbelly of the American Dream, and about excess in America which was something we knew about." He offered yet another interpretation in the 2013 History of the Eagles documentary: "It's a song about a journey from innocence to experience.
California is seen from the perspective of an outsider here. Bernie Leadon was the only band member at the time who was from the state (Timothy B. Schmit, who joined in 1977, was also from California). Joe Walsh came from New Jersey; Randy Meisner from Nebraska; Don Henley was from Texas; Glenn Frey was from Detroit, and Don Felder was from Florida. Don Henley put it this way: "We were all middle-class kids from the Midwest. Hotel California was our interpretation of the high life in Los Angeles."
Don Felder came up with the musical idea for this song. According to his book Heaven and Hell: My Life in The Eagles, he came up with the idea while playing on the beach. He had the chord progressions and basic guitar tracks, which he played for Don Henley and Glenn Frey, who helped finish the song, with Henley adding the lyrics. Felder says they recorded the song about a year after he did the original demo, and in the session, he started to improvise the guitar part at the end. Henley stopped him and demanded that he do it exactly like the demo, so he had to call his wife and have her play the cassette demo over the phone so Felder could remember what he played.
The music may have been inspired by the 1969 Jethro Tull song "We Used to Know," from their album “Stand up”. The chord progressions are nearly identical, and the bands toured together before the Eagles recorded "Hotel California." In a BBC radio interview, Jethro Tull frontman Ian Anderson said laughingly that he was still waiting for the royalties. Ian Anderson makes it clear that he doesn't consider "Hotel California" to be borrowing anything from his song. "It's difficult to find a chord sequence that hasn't been used, and hasn't been the focus of lots of pieces of music," he said. "Its harmonic progression is almost a mathematical certainty, you're gonna crop up with the same thing sooner or later if you sit strumming a few chords on a guitar. There's certainly no bitterness or any sense of plagiarism attached to my view on it, although I do sometimes allude, in a joking way, to accepting it as a kind of tribute."
The hotel on the album cover is the Beverly Hills Hotel, known as the Pink Palace. It is often frequented by Hollywood stars. The photo was taken by photographers David Alexander and John Kosh, who sat in a cherry-picker about 60 feet above Sunset Boulevard to get the shot of the hotel at sunset from above the trees. The rush-hour traffic made it a harrowing experience.
When the Eagles got back together in 1994, they recorded a live, acoustic version of this song for an MTV special that was included on their album “Hell freezes over”. Don Felder came up with a new guitar intro for this version the day they recorded it, and while it was not released as a single, it got a lot of airplay, helped the album top the charts the first week it was released.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada