Total de visualitzacions de pàgina:

13.1.26


ELVIS PRESLEY – TROUBLE / KING CREOLE


Publicades: 29 de juliol de 1958

Àlbum: King Creole


Enregistrada el 1958 per a la pel·lícula “King Creole”, “Trouble” es manté com una de les interpretacions més fosques i confrontacionals de la primera etapa de la carrera d’Elvis Presley. Escrita pel llegendari tàndem Jerry Leiber i Mike Stoller, la cançó despulla el rock and roll fins al seu esquelet blues, construïda al voltant d’un riff amenaçador amb stop-time fet famós per “Hoochie Coochie Man” de Muddy Waters i reflectit també a “I’m a Man” i “Mannish Boy” de Bo Diddley. La filiació és inconfusible —i deliberada.


Des de la primera frase —“If you’re looking for trouble, you came to the right place” (Si estàs buscant problemes, has vingut al lloc correcte)— Presley adopta una personalitat desafiant. La seva veu és menys cantada que grunyida, recolzada pel treball tens de guitarra de Scotty Moore i amarada de l’actitud del blues de Chicago. El crític musical Maury Dean ha descrit “Trouble” com un enregistrament primerenc de proto-punk, i l’afirmació té pes: l’amenaça, el minimalisme i la postura confrontacional de la cançó anticipen un estil que no acabaria d’emergir fins una dècada més tard.


 la pel·lícula “King Creole”, la interpretació de Presley fa una clara picada d’ullet a gegants del blues com Muddy Waters i Bo Diddley, reforçant fins a quin punt el seu rock and roll estava profundament arrelat en les tradicions musicals afroamericanes. El poder de la cançó només va créixer amb el temps. Una dècada més tard, Presley va triar famosament “Trouble” per obrir el seu NBC Comeback Special de 1968, interpretant-la amb una il·luminació austera i una desafiadora vestimenta de cuir que va reafirmar la seva rellevància. Aquell moment va redefinir Elvis no com una estrella de cinema esgotada, sinó com un artista perillós i vital —encara sexy, encara provocador, encara capaç de dominar una sala.


La vida cultural posterior de la cançó inclou una llicència històrica notable a la pel·lícula “Elvis” de Baz Luhrmann del 2022, que mostra Presley interpretant “Trouble” a Russwood Park el 1956. En realitat, la cançó encara no havia estat escrita. La seva inclusió era simbòlica més que factual: la lletra simplement encaixava millor amb l’energia rebel de l’escena del que hauria permès una estricta fidelitat històrica.


Aparellada amb “Trouble” dins l’univers musical del film hi ha “King Creole”, la cançó homònima i columna vertebral temàtica de la pel·lícula. També escrita per Leiber i Stoller, la peça introdueix el personatge de King Creole: un artista de carrer de Nova Orleans, amb la guitarra a la mà, fluent en tots els matisos del rock and roll. La lletra que el descriu sostenint la guitarra com una metralladora Tommy evoca una imatge vívida tant de perill com de virtuosisme, difuminant la frontera entre músic i fora-de-la-llei. La cançó retracta King Creole com un mestre del to —clar, fosc, seriós i absurd—, reflectint la pròpia versatilitat d’Elvis en aquell moment.


Publicada com a senzill al Regne Unit el 1958, “King Creole” va arribar al número 2 de la llista britànica de singles, i va tornar breument a les llistes després d’una reedició el 2007. Juntes, “Trouble” i “King Creole” formen el nucli emocional del que sovint es considera la millor pel·lícula dramàtica d’Elvis.









ELVIS PRESLEY - TROUBLE / KING CREOLE


Released: July 29, 1958

Album: King Creole


Recorded in 1958 for the film “King Creole”, “Trouble” stands as one of the darkest, most confrontational performances of Elvis Presley’s early career. Written by the legendary team Jerry Leiber and Mike Stoller, the song strips rock and roll back to its blues skeleton, built around a menacing stop-time riff made famous by Muddy Waters’ “Hoochie Coochie Man” and echoed in Bo Diddley’s “I’m a Man” and “Mannish Boy.” The lineage is unmistakable—and intentional.


From its opening line—“If you’re looking for trouble, you came to the right place”—Presley adopts a snarling, almost feral persona. His vocal is less sung than growled, backed by Scotty Moore’s taut guitar work, and steeped in Chicago blues attitude. Music critic Maury Dean has described “Trouble” as an early proto-punk recording, and the claim holds weight: the song’s menace, minimalism, and confrontational stance prefigure a style that wouldn’t fully emerge for another decade.


In “King Creole”, Presley’s performance openly nods to blues giants like Muddy Waters and Bo Diddley, reinforcing how deeply rooted his rock and roll was in African American musical traditions. The song’s power only grew with time. A decade later, Presley famously chose “Trouble” to open his 1968 NBC Comeback Special, delivering it in stark lighting with a leather-clad defiance that reasserted his relevance. The moment reframed Elvis not as a faded movie star, but as a dangerous, vital artist—still sexy, still provocative, still capable of commanding a room.


The song’s cultural afterlife includes a notable historical liberty taken in Baz Luhrmann’s 2022 film Elvis, which depicts Presley performing “Trouble” at Russwood Park in 1956. In reality, the song had not yet been written. Its inclusion was symbolic rather than factual—the lyrics simply fit the rebellious energy of the scene better than strict accuracy would allow.


Paired with “Trouble” in the film’s musical world is “King Creole,” the title song and thematic backbone of the movie. Also written by Leiber and Stoller, the track introduces the character of King Creole: a New Orleans street performer, guitar in hand, fluent in every shade of rock and roll. The lyric describing him holding his guitar “like a Tommy gun” conjures a vivid image of both danger and virtuosity, blurring the line between musician and outlaw. The song paints King Creole as a master of mood—light, dark, serious, and absurd—mirroring Elvis’s own versatility at the time.


Released as a single in the UK in 1958, “King Creole” climbed to No. 2 on the UK Singles Chart, later returning briefly to the charts after a 2007 reissue. Together, “Trouble” and “King Creole” form the emotional core of what is often considered Elvis’s finest dramatic film.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada