MICHAEL JACKSON - DON’T STOP TIL YOU GET ENOUGH

Publicació: 10 de juliol de 1979

Llistes: Regne Unit: #3  EUA: #1 (1 setmana)

"Don't Stop 'Til You Get Enough" és la primera cançó i el primer senzill del cinquè àlbum d'estudi de Jackson "Off the Wall". Aquesta cançó frenética d'obertura és la peça central de l'àlbum. Va ser el primer enregistrament en solitari sobre el qual Jackson va tenir tot el control creatiu. La cançó va ser un èxit mundial, arribant al número u als EUA i a nou altres països. "Don't Stop 'Til You Get Enough" va ser ben rebuda pels crítics músicals i és àmpliament considerada com una de les cançons disco més emblemàtiques de tots els temps.

Fins a aquest moment, Michael Jackson havia assolit quatre números 1 amb The Jackson 5, i un com a solista amb "Ben". Però aquest va ser el primer éxit que va escriure ell mateix. Quincy Jones, que va produir l'àlbum, va animar Jackson a escriure les seves pròpies cançons, i el jove cantant va desenvolupar ràpidament un talent per a la composició. Jackson va escriure o co-escriure nou dels número 1 de la seva carrera, inclòs "We are the world". 

Jackson i Jones van treballar per primera vegada junts en la música per a la pel·lícula de 1978 The Wiz (Jackson va interpretar l'Espantaocells); "Off The Wall" va ser el primer àlbum que Jones va produir per a ell. També va ser el primer àlbum que Jackson va gravar per a Epic Records. Tot el seu treball anterior en solitari va ser amb Tamla Motown. Jones va reclutar asos de la música de sessió per a la cançó: els guitarristes David Williams i Marlo Henderson, el bateria John Robinson, el baixista de Brothers Johnson Louis Johnson. Randy Jackson va tornar a tocar la percussió. És possible que Sheila E. també toqués la percussió, tot i que no va ser acreditada. El teclista Greg Phillinganes va suggerir un fragment de la lletra de la cançó, i probablement se li devia un crèdit com a compositor. Però a la nota de premsa del senzill, només va ser acreditat com a arranjador.

Jackson va escriure "Don't Stop 'Til You Get Enough" a casa, cantant la melodia per a ell mateix una i altra vegada. Va gravar una versió demo de la cançó amb el seu germà petit i company de banda Randy tocant el piano. (Randy s'havia unit als Jackson quan van deixar Motown, en substitució de Jermaine, que es va quedar amb el segell i va anar en solitari. Michael no tocava el piano, així que li va dir a Randy què l’acompanyes). 

"Don't Stop 'Til You Get Enough" és una cançó disco. En un moment en que aquest fenòmen anava a la baixa, la seva carrera es va enlairar amb aquest tama. Segurament, si el single s’hagués publicat uns mesos abans hauria estat al cim de la llista de Billboard més setmanes de la única que hi va ser. 

Michael canta en falset deixant que la música envolti la seva veu. A la introducció, murmura tímidament, però quan el ritme comença, deixa escapar un crit triomfal i es manté en aquest registre durant tot el temps. Els seus udols no verbals diuen més a la cançó que les seves paraules. Aquí va implementar el seu particular estil de cantar, reconeixible arreu.

El vídeo era molt avançat per a la seva època. Mostrava a Jackson ballant davant de diversos fons funky, amb tres imatges de Michael a la pantalla al mateix temps. El director Nick Saxton, que va ser assistent de producció de la pel·lícula anterior a “Star Wars” de George Lucas "THX-1138", va ser contractat per a dirigir el clip.

La mare de Jackson es va escandalitzar quan va escoltar la cançó per primera vegada, ja que pensava que tractava sobre sexe. I potser tractava sobre sexe. Però es tracta més de l'èxtasi de perdre's en alguna cosa més gran que tu, de lliurar-te. És vaga i mística: “Keep on with the force, don’t stop/ Don’t stop ’til you get enough" (Continua amb la força, no t'aturis / No t'aturis fins que en tinguis prou).

Jackson va guanyar el seu primer Grammy amb aquesta cançó, emportant-se a casa el trofeu a la millor interpretació vocal de R&B, masculí. Va ser nominat aquell any a la millor gravació disco (en l'únic any que es va fer aquesta categoria) però va perdre davant "I will survive" de Gloria Gaynor.

Si bé Michael havia encapçalat per primera vegada el Billboard Hot 100 en solitari amb la balada "Ben" als 14 anys l'any 1972, el seu segon número 1 i el primer a Epic Records va posar en marxa el seu monumental ascens al superestrellat com a intèrpret en solitari, alhora que va presentar als fans a un artista més madur tant en contingut sonor com líric.

MICHAEL JACKSON - DON’T STOP TIL YOU GET ENOUGH

Released : July 10, 1979

Charted:  UK: #3  US: #1 (1wk)

“Don’t Stop ‘Til You Get Enough” is the first track and the first single of Jackson's fifth studio album “Off the Wall”. This "jittery, frenetic opening track" is the centerpiece of the album. It was the first solo recording over which Jackson had creative control. The song was worldwide success, reaching number one in the US and other nine countries. "Don't Stop 'Til You Get Enough" was well received by contemporary music critics and is widely regarded as one of the greatest and most iconic disco songs of all time. 

To this point, Michael Jackson had recorded four #1 hits with The Jackson 5, and one as a solo artist "Ben". But this was the first chart-topper he wrote himself. Quincy Jones, who produced the album, encouraged Jackson to write his own songs, and the young singer quickly developed a talent for composition. Jackson wrote or co-wrote nine more #1 hits in his career, including "We are the world”. "Don't Stop 'Til You Get Enough" is the first solo song written by Michael Jackson, although "Blues away" had been released in 1976.

Jackson and Jones first worked together on music for the 1978 film The Wiz (Jackson played the Scarecrow); “Off the Wall” was the first album Jones produced for him.

Also this was the first album Jackson recorded for Epic Records. All of his previous solo work was with Motown. Jones recruited session-musician aces for the track: Guitarists David Williams and Marlo Henderson, drummer John Robinson, Brothers Johnson bassist Louis Johnson. Randy Jackson once again played percussion. Sheila E. may have played percussion, too, though she’s not credited. The keyboardist Greg Phillinganes suggested a bridge for the song, and he was probably due a songwriting credit. But on most pressings of the single, he merely got a credit as an arranger.

Jackson wrote “Don’t Stop ‘Til You Get Enough” at home, singing the melody to himself over and over. He recorded a demo version of the song with his younger brother and bandmate Randy playing piano. (Randy had joined the Jacksons when they left Motown, replacing Jermaine, who stayed with the label and went solo. Michael didn’t play piano, so he told Randy what to play.) According to some reports, the percussion on the demo comes from Michael, Randy, and baby sister Janet, all of them shaking shakers and banging on glass bottles and cowbells with chopsticks. You can easily lose yourself in “Don’t Stop ‘Til You Get Enough.” The song scans, at least partially, as disco. (Off The Wall, after all, ends with a song called “Burn This Disco Out.”) But it’s not built around the singular drum pulse. It’s rhythms are smaller, trickier, more liquid. They’re full of pushes and pulls. The instruments all seem to be dancing with each other: the rolling and pulsing bass, the euphoric bursts of horn, the diving strings, the layers upon layers of percussion. Jackson just dissolves into all this. He sings it in an airy falsetto, letting the music push his voice all around. Much of the time, he’s near-buried in the mix; his voice fades out before the song does. He understands the beat. He becomes a part of it. On the intro, he mumbles bashfully, but when the beat kicks in, he lets out a triumphant whoop, and he stays in that register throughout. (His nonverbal yowls say more on the song than his actual words do.) Jackson sounds like he’s being lifted heavenward, like his soul is ascending.

The video was very advanced for its time. It showed Jackson dancing in front of various funky backgrounds, with three images of Michael on the screen for a while. Director Nick Saxton, who was a production assistant on George Lucas's pre-Star Wars film “THX-1138”, was brought in to helm the clip.

This was the first Michael Jackson song where he made lots of screams and squeals throughout the vocals. He had tremendous success with the same technique on much of the “Thriller“ album. Jackson’s mother was scandalized when she first heard the song, since she thought it was about sex. And it might be about sex. But it’s more about the ecstasy of losing yourself in something greater than you, of giving yourself over. It’s vague and mystical: “Keep on with the force, don’t stop/ Don’t stop ’til you get enough.”

Jackson won his first Grammy Award for this song, taking home the trophy for Best R&B Vocal Performance, Male. It was nominated that year for Best Disco Recording (the only year that category was offered) but lost to Gloria Gaynor’s "I will survive”.

While Michael had first topped the Hot 100 apart from the Jackson 5 with the ballad "Ben" at age 14 in 1972, his second No. 1 and first on Epic Records set in motion his monumental rise to superstardom as a solo performer, while introducing fans to a more mature artist in both sound and lyrical content. 

 

HEROES DEL SILENCIO - ENTRE DOS TIERRAS

Publicació: 29 d'octubre de 1990

“Entre dos tierras” és la primera cançó que va sortir al mercat com a senzill de l'àlbum “Senderos de traición” de 1990. La banda despuntava després de l'impacte que va suposar l’àlbum “El mar no cesa” de 1988. Una banda que, amb aquest segon disc es situaria al cim del rock espanyol. Un disc produït finament per Phil Manzanera.

Espanya vivia instal·lada al rock urbà de Mecano o El último de la fila, els residus finals de La movida madrilenya i poca cosa més. “Entre dos tierras” va ser el primer single del nou disc i va posar la banda al punt de mira de mitjans, crítics i públic. La cançó va suposar un enduriment de la seva proposta amb unes guitarres poderoses i la millor versió d'Enrique Bunbury als micros.

“Senderos de traición” és un disc molt més introspectiu i barreja amb estil els dos corrents predominants del moment, el rock dur i el gòtic. “Entre dos tierras” arrenca de manera poderosa amb la guitarra màgica de Juan Valdivia i el so de la brisa i el mar. Després entra Pedro Andreu per donar més ritme i consistència. El riff muta per donar entrada a les veus increïbles d'Enrique.

Pel que fa a la temàtica, a la biografia d'Enrique Bunbury escrita per Pep Blay el 2007, el vocalista va comentar:

“Entre dos tierras” és una lluita interna, el dubte davant una decisió vital de gran importància, apostar per ser un com és, com vol ser, o com ha de ser. Bunbury ho va sentir com a músic i melòman a la seva pròpia pell. Fins a quin punt estava disposat a vendre la seva obra per arribar al cim?

Com totes les cançons d'Heroes del Silencio, les lletres poden ser interpretades de formes molt diferents i ambigües:

“Entre dos tierras estás
Y no dejas aire que respirar
Entre dos tierras estás
Y no dejas aire que respirar.

Déjalo ya
No seas membrillo y permite pasar
Y si no piensas echar atrás
Tienes mucho barro que tragar”.

La ja mítica expressió “no seas membrillo” simplement vol dir que has de creure i no posar traves. “Si no piensas echar atrás, tienes mucho barro que tragar”, té a veure amb allò que has de frenar abans que sigui tard, tenir l'oportunitat de tornar per prendre una millor decisió, altrament, rebrås molts cops per la inexperiència i ingenuïtat:

“Te puedes vender
Cualquier oferta es buena si quieres poder
Qué fácil es
Abrir tanto la boca para opinar
Y si te piensas echar atrás
Tienes muchas huellas que borrar.

Déjame
que yo no tengo la culpa de verte caer
Si yo no tengo la culpa de verte caer.

Pierdes la fe
Cualquier esperanza es vana y no sé qué creer
Pero olvídame,
que nadie te ha llamado, ya estás otra vez”.

Pel que fa a aquesta estrofa, també es va comentar que era un tipus de profecia de com seria el futur pel que fa a les relacions entre els membres de la banda.

El senzill va tenir una magnífica recepció del públic, que es va apartar amb ell de la línia més propera al pop de grups com Duncan Dhu o Los Secretos. Tot i això, també va suposar l'aparició de nous detractors, sobretot entre un sector de la premsa musical. L'èxit va ser tan gran que l'any següent, el febrer de 1991, el senzill es va portar clandestinament a Alemanya i es va emetre a les ràdios underground del país, donant com a resultat que EMI Alemanya s'arrisqués a l'edició d'un maxi-single amb dues versions d'“Entre Dos Tierras”.

Des que es va publicar i fins que la banda es va dissoldre, “Entre dos tierras” va ser la peça angular de cada concert dels aragonesos. La cançó va ser tocada per primera vegada en directe el 22 de juny de 1991 a l'Hipódromo de la Zarzuela a Madrid i per última vegada al Circuit Ricardo Tormo de València el 27 d'octubre de 2007 a la gira mundial de reunió d'aquell curs.

 

KATE BUSH - RUNNING UP THAT HILL

Publicació: 5 d'agost de 1985

Llistes: Regne Unit: #1  EUA: #3

"Running Up That Hill", titulada "Running Up That Hill (A Deal with God)" en alguns llançaments, és una cançó de la cantant i compositora britànica Kate Bush. Va ser llançada al Regne Unit com a single principal del seu àlbum "Hounds of Love". Bush la va escriure amb el títol "Deal With God". El seu segell el va fer canviar perquè pensaven que les emissores de ràdio de paíssos amb molta creença religiosa no radiarien una cançó amb "Déu" al títol. Bush va pensar que era ridícul, però va acceptar el canvi perquè després de passar dos anys fent l'àlbum, no volia que la seva cançó anés a la llista negra a causa del títol.

La companyia discogràfica de Bush volia llançar "Cloudbusting" com a primer senzill, però Kate els va convèncer per publicar "Running Up That Hill". Com que ja li havien canviat el títol, es sentien amb deute amb ella. En el seu llançament original al 1985, "Running Up That Hill" va assolir el número tres de la llista de singles del Regne Unit i el número 30 del Billboard Hot 100 als Estats Units, i va ser el primer èxit de la britànica al Top 40 dels EUA.

La  lletra imagina un escenari en què un home i una dona fan "un tracte amb Déu" per intercanviar llocs. Bush va explicar en una entrevista de 1985: "Es tracta d'una relació entre un home i una dona. S'estimen molt, i la força de la relació és una cosa que s'interposa, crea inseguretats. Llavors es planteja si l'home podria ser la dona i la dona l'home, si poguessin fer un tracte amb Déu, per canviar de lloc, així entendrien com és ser l'altra persona i potser aclaririen malentesos. Ja saps, tots els petits problemes; no hi hauria cap problema". El concepte de la cançó és un gir a la idea faustiana on es fa un tracte amb el diable. Quan Bush va pensar en què es necessitaria per canviar de lloc amb la teva parella, primer va pensar en l'acord amb el Diable i després va decidir que també es podria fer mitjançant un acord amb Déu, que seria encara més poderós.

Al 2022, "Running Up That Hill" va tornar a rebifar quan es va presentar a la quarta temporada de la sèrie de Netflix "Stranger Things". L’aparició a la sèrie va provocar el ressorgiment de la cançó a les llistes d'èxit d'arreu del món, encapçalant les llistes de vuit països, inclòs el Regne Unit durant tres setmanes consecutives, Irlanda durant set setmanes consecutives i Austràlia durant nou setmanes no consecutives. La cançó també va assolir un nou cim als EUA arribant al número tres al Billboard Hot 100.

KATE BUSH - RUNNING UP THAT HILL

Released: August 5, 1985

Charted:  UK: #1 US: #3

"Running Up That Hill", titled "Running Up That Hill (A Deal with God)" on some releases, is a song by the British singer and songwriter Kate Bush. It was released in the United Kingdom as the lead single her album “Hounds of Love”. Bush wrote this with the title "Deal With God." Her label made her change it because they didn't think radio stations in any religious countries would play a song with "God" in the title. Bush thought that was ridiculous, but agreed to the change because after spending two years making the album, she didn't want her song to get blacklisted because of the title.

Bush's record company wanted to release "Cloudbusting" as the first single, but Kate convinced them to release "Running Up That Hill" instead. Since they had already renamed her song, it was considered a compromise. Upon its original release, "Running Up That Hill" reached number three on the UK Singles Chart and number 30 on the Billboard Hot 100 in the United States, and was Bush's first US Top 40 hit.

The lyrics imagine a scenario in which a man and a woman make "a deal with God" to exchange places. Bush explained in a 1985 interview: "It's about a relationship between a man and a woman. They love each other very much, and the power of the relationship is something that gets in the way. It creates insecurities. It's saying if the man could be the woman and the woman the man, if they could make a deal with God, to change places, that they'd understand what it's like to be the other person and perhaps it would clear up misunderstandings. You know, all the little problems; there would be no problem." The song's concept is a flip on the Faustian bargain where one makes a deal with the Devil. When Bush thought about what it would take to switch places with your partner, she first thought of the deal with the Devil, then decided it could also be done through a deal with God, which would be even more powerful.

In 2022, "Running Up That Hill" received renewed attention when it was featured in the fourth season of the Netflix series “Stranger Things”. Its appearance led to the song's resurgence on charts around the world, topping the charts in eight countries, including the United Kingdom for three consecutive weeks, Ireland for seven consecutive weeks and Australia for nine non-consecutive weeks. The song also reached a new peak of number three on the Billboard Hot 100.

 BEE GEES - NIGHT FEVER

Publicació: gener de 1978

Llistes: Regne Unit: #1 EUA: #1

"Night Fever" és una cançó escrita i interpretada pels Bee Gees. Va aparèixer per primera vegada a la banda sonora de "Saturday Night Fever" a RSO Records. El tercer i últim senzill dels Bee Gees, impulsat pel moment estelar dels altres dos singles que encara es trovaben a les llistes, van ser la que va restar més temps al número 1 de les llistes de Billboard, vuit setmanes. També va ser número 1 a Gran Bretanya durant dues setmanes.

Al 1977, el manager dels Bee Gees, Robert Stigwood, estava produïnt una pel·lícula sobre l'escena disco de Nova York. El títol provisional de la pel·lícula era "Saturday Night", així que va demanar al grup que escrivís una cançó amb aquest nom. Els Bee Gees van pensar que era un títol estúpid, però ja havien escrit una cançó anomenada "Night Fever". Van convèncer a Stigwood d'utilitzar-lo i canviar el títol de la pel·lícula a “Saturday Night Fever”. La pel·lícula es va convertir en un clàssic. Va ajudar a llançar la carrera cinematogràfica de John Travolta, que va interpretar a Tony Manero, el jove conflictiu que fugia dels seus problemes mentre era a la pista de ball.

"Night Fever" és una cançó disco, no era el seu estil habitual. La majoria de les vegades, els Bee Gees escrivien sobre l'amor, l'atracció i la desesperació. I una de les coses que situa "Night Fever" per sobre de moltes cançons disco és que és Bee Gees al complet, és a dir, és una cançó sobre l'amor, l'atracció i la desesperació, però també tracta sobre ballar. Gairebé incomprensible en alguns fragments, la lletra de “Night Fever” és molt bona, capturant perfectament la sensació d'expectació abans d'una nit de festa. La música és captivadora i els versos, dramàtics amb una tornada feliç. Una obra mestra.

La veritable escena de ball de “Saturday Night Fever” és la que te com a protagonista la cançó "You should be dancing", però "Night Fever" també té la seva pròpia gran seqüència. Tony Manero, un jove de Brooklyn la vida del qual s'esfondra quan no balla, entra al club Odyssey 2001, on s'amaga entre dues noies i una d'elles li demana tot seguit que la besi. Tony dubta un segon, i després ho fa. Ella respon amb èxtasi total: "Déu meu, acabo de fer un petó a Al Pacino!" Això és tot un afalac per Tony Manero. Tony i els seus amics entren a la pista i fan una coreografia seguint tots el pas. No és una cosa divertida, més aviat sembla estressant per a Manero. El ball  és una forma d'escapament per a ell, la seva manera d’expressar-se individualment, més que un ritual coreografiat. La càmera llisca sobre la multitud, tothom il·luminat amb la llum vermella i movent-se amb total llibertat a través de la boira creada per la màquina de fum. És un número musical on tothom es veu genial en l’escena i "Night Fever" hi juga un paper important. 

La setmana que "Night Fever" va arribar al número 1 a Estats Units, "Stayin' Alive" va ser la cançó número 2. Aquestes dues cançons van ocupar els dos primers llocs durant cinc setmanes seguides (del 18 de març al 15 d'abril). Els Bee Gees van ser els primers artistes post-Beatles a apoderar-se dels números 1 i 2 alhora. Si incloim les cançons que van escriure i produir els germans Gibb, els Bee Gees van ser els autors de quatre cançons entre les cinc primeres d’una d'aquelles  setmanes. Una va ser l'anterior numero 1 de les llistes “Love is thicker than Water” del germà petit Andy Gibb. I l'altre va ser "Emotion" de Samantha Sang, que va arribar al número 3. El registre assolit pels Beatles l’any 1964 va ser espectacular a la història de les llistes pop, però els Bee Gees van tenir la seva pròpia tempesta perfecta. El març de 1978 va ser quan aquella onada va sorgir i va esclatar. Aquest va ser l'any que les cançons de Barry Gibb van dominar les llistes. Al Hot 100 de Billboard, Barry com a compositor va ocupar el lloc número 1 durant la meitat de l'any. Les seves cançons van ser al número 1 durant 27 setmanes de 37, entre el 24 de desembre de 1977 i el 2 de setembre de 1978 (llistades a continuació). A més de la primera posició, aquestes cançons van estar a les llistes durant molt de temps. Van tenir una reproducció incessant i van competir entre elles per les posicions capdavanteres de les llistes.

"How Deep Is Your Love" (Bee Gees) - 3 setmanes, del 24 de desembre al 7 de gener

"Stayin' Alive" (Bee Gees) - 4 setmanes, del 4 al 25 de febrer

"(Love Is) Thicker Than Water" (Andy Gibb) - 2 setmanes, del 4 de març a l'11 de març

"Night Fever" (Bee Gees) - 8 setmanes, del 18 de març al 6 de maig

"If I Can't Have You" (Yvonne Elliman) - 1 setmana, 13 de maig

"Shadow Dancing" (Andy Gibb) - 7 setmanes, del 17 de juny al 29 de juliol

"Grease" (Frankie Valli) - 2 setmanes, del 26 d'agost al 2 de setembre

BEE GEES - NIGHT FEVER

Released: January 1978

Charted:  UK: #1  US: #1

"Night Fever" is a song written and performed by The Bee Gees. It first appeared on the soundtrack to ”Saturday Night Fever” on RSO Records. The Bee Gees third and last single propelled by the momentum of the other two still on the charts, had the longest run at number 1 on Billboard’s charts, eight weeks. It also went number 1 in Britain for two weeks.

In 1977, The Bee Gees manager Robert Stigwood was producing a movie about the New York disco scene. The working title of the film was "Saturday Night," so he asked the group to write a song of that name. The Bee Gees thought it was a dumb title, but they had already written a song called "Night Fever." They convinced Stigwood to use that and change the film's title to Saturday Night Fever. The movie became a classic, telling a coming-of-age story in the disco era. It helped launch the film career of John Travolta, who starred as Tony Manero, the conflicted youth who escaped his troubles on the dance floor.

“Night Fever” is a nightclubbing song. The Bee Gees were not above a song like that. Most of the time, the Bee Gees wrote about love and attraction and desperation. And one of the things that sets “Night Fever” above so many of the other disco songs about disco dancing is that “Night Fever” is full Bee Gees. It’s a song about love and attraction and desperation. It’s also about dancing. Almost incomprehensible on record, the lyrics of Night Fever’s verses are really good, perfectly capturing the sense of anticipation before a night out. The music is captivating: dramatic, beseeching verses, blissful chorus. A masterpiece.

“Night Fever” has its roots in another melodramatic movie-soundtrack blockbuster: Percy Faith’s “Theme from A Summer Place”, a chintzy easy-listening instrumental that had gone to #1 for nine weeks in 1960. Bee Gees keyboardist Blue Weaver had been trying to figure out how to do a disco cover of “Theme From A Summer Place”. Barry Gibb heard him working on it in the studio and built the whole song around that string figure. The synth-strings on the “Night Fever” intro are only a slight variation on that old “Theme From A Summer Place” melody. But there’s a lot more than that string figure to “Night Fever.”

The true classic dance scene in Saturday Night Fever is the one set to “You should be dancing”. But “Night Fever” gets its own big sequence, too. Tony Manero, a Brooklyn teenager whose life is falling apart whenever he isn’t dancing, steps into the 2001 Odyssey club, sidles right between two girls, and twirls both of them. One of them immediately demands that he kiss her. Tony hesitates for a second, and then he does it. She responds with total ecstasy: “Oh my God, I just kissed Al Pacino!” This is all Tony Manero has ever wanted to hear. Tony and the other dancers then fill up the floor, immediately falling into geometric formation, as if by instinct. They all do the hustle in lockstep. It doesn’t look like much fun. Really, it looks stressful, clubbing less as a form of escape or individual expression, more as a heavily choreographed ritual. The men don’t even smile. But the camera glides over the crowd, everyone bathed in red light and moving with total confidence through fog-machine smoke. It’s basically a musical number. The people in this scene look cool. “Night Fever” plays a huge role in that.

The week that the Bee Gees’ “Night Fever” hit #1, “Stayin’ Alive” was the #2 song in America. Those two songs held down the top two spots for five weeks in a row (March 18 - April 15). The Bee Gees were the first post-Beatles artists to seize #1 and #2 at the same time. If you include the songs that the Gibb brothers wrote and produced, the Bee Gees were responsible for four songs in the top five that week. One was brother Andy Gibb’s previous chart-topper “Love is thicker than water”. The other was Samantha Sang’s “Emotion” which peaked at #3.  The Beatles’ achievement is still totally singular in pop-chart history, but the Bee Gees had their own perfect storm. March of 1978 was when that wave welled up and crested.