ABBA - WATERLOO

Publicació: 4 de març de 1974

Llistes: EUA: #6 Regne Unit: 1 (2 setmanes)

"Waterloo" és el primer senzill del segon àlbum del grup pop suec. Aquest també va ser el primer senzill que es va acreditar al grup sota el nom d'ABBA.

El 6 d'abril de 1974 va ser una de les nits realment inoblidables de la història del Festival d'Eurovisió. Enmig d'una quantitat d'artistes sosos i ben polits, dos homes i dues dones van pujar a l'escenari del The Dome de Brighton, Anglaterra. El grup portava els vestits més glamurosos i brillants del moment, seguint la moda del glam de The Sweet, Gary Glitter i David Bowie que era la tendència de llavors.  Les dolces balades i el pop llafiscós que van dominar la resta d'aquella vetllada van ser brutalment escombrades pel grup que va irrompre amb una cançó de ritme rock amb una melodia pop enganxosa, tot embolicat en un paquet d'energia irresistible glorificat per les dues cantants femenines. El grup i la cançó? ABBA, per descomptat, i 'Waterloo'. No cal dir que els suecs van ser els vencedors d'aquell any al Festival de la Cançó d'Eurovisió, i aquella aparició els va donar un gran èxit mundial, el primer d'una llarga llista d'èxits internacionals. Fins i tot a Estats Units, on ningú fa cas a Eurovisió, “Waterloo” va ser un èxit. S’ha de dir també que van revolucionar el carrincló Festival d’Eurovisió. Va haver un abans i un després d’ABBA, van crear tendència i les dues següents edicions les van guanyar grups succedanis dels suecs. 

A "Waterloo", les cantants estan comparant la història de la derrota de Napoleó a Waterloo amb la seva pròpia situació. Les cantants relaten una història on el protagonista es troba en una relació incòmoda en la qual sent que està perdent la batalla però sembla que tampoc se’n pot escapar. La tornada subratlla que, tot i que ha estat derrotat, continua prometent estimar la seva parella per sempre més, tot i que sembla que no pot escapar de la situació. Finalment, s'enfronta al seu Waterloo i es resigna al fet que el seu destí és, en certa manera, estar amb la seva parella.

ABBA no només va gravar aquesta cançó en el seu suec nadiu i després en anglès, sinó que també van gravar una versió en francès per als mercats francesos i una altra en alemany per als mercats alemanys. També hi ha una versió en francès i en suec que és una remescla de les versions sueca i francesa.

ABBA - WATERLOO

Released: March 4, 1974

Charted:  US: #6  UK: 1 ( 2 wks)

“Waterloo” is the first single from the Swedish pop group second album. This was also the first single to be credited to the group performing under the name ABBA.

April 6, 1974, was one of the truly unforgettable nights in the history of the Eurovision Song Contest. In the midst of a polite and well-behaved line-up of artists, two men and two women rushed on to the stage at The Dome in Brighton, England. The group was wearing the glammest, most glittering costumes this side of The Sweet, Gary Glitter and David Bowie. The sweet ballads and snappy Eurostompers that dominated the rest of that evening were brutally swept aside as the group burst into a song that forged a rocky beat with a catchy pop tune, all wrapped in a package of irresistible energy. The group and the song? ABBA, of course, and ‘Waterloo’. Needless to say, the group were that year’s victors in the Eurovision Song Contest, and the breakthrough they achieved gave them a worldwide mega-hit, the first in a long row of international smashes. It must also be said that they revolutionized the Eurovision Song Contest. There was one before and one after ABBA, they created a trend and the next two editions were won by groups that succeeded the Swedes.

In  “Waterloo” the singers are comparing the story of Napoleon’s defeat at Waterloo to their own situation. The narrator is in an uneasy relationship in which they feel they are losing the battle but cannot seem to escape. The chorus emphasizes that although they have been defeated, they continue to promise to love their partner forevermore, even though they can’t seem to escape the situation. Ultimately, they face their Waterloo and resign themselves to the fact that their fate is, in a way, to be with their partner. 

ABBA not only recorded this song in their native Swedish and then in English but they also recorded a version in French for the French markets and one in German for the German markets. There is also a version in both French and Swedish that is an overdubbing of both the Swedish and French versions.

 

BEE GEES - MORE THAN A WOMAN

Publicació: 15 de novembre de 1977 (a l'àlbum de la banda sonora "Saturday Night Fever")

Tot i que el senzill de "More Than a Woman" no es va publicar mai al Regne Unit ni als EUA, es va publicar només a Itàlia.

"More Than a Woman", que va ser co-escrita pels tres germans, va ser un dels moments romàntics més destacats de la pel·lícula, proporcionant un rerefons musical commovedor a un ball entre Travolta i la noia que estima, amb la lletra de la banda donant un emotiu suport: "Aquí en els teus braços vaig trobar el meu paradís/La meva única oportunitat de felicitat/I si et perdo ara crec que em moriria”.

"More Than a Woman" també es va cedir a Tavares, un grup de funk/R&B, de manera que la versió dels Bee Gees va quedar inacabada. L'estudi de cinema va decidir que ambdues versions aparerien a l'àlbum de la banda sonora, així que, al setembre de 1977, els Bee Gees van posar precipitadament els tocs finals a la seva cançó als Cherokee Studios de Los Angeles. En aquesta versió final, els Bee Gees van recolzar les seves magnífiques harmonies en falset amb un groove disco constant de Maurice Gibb (al baix), Barry Gibb i Alan Kendall (guitarres), Dennis Bryon (bateria), Blue Weaver (teclats) i Joe Lala (percussió). També van afegir cordes, cortesia dels arranjaments de Wade Marcus. Si hem de decidir quina versió és millor, la dels Bee Gees o la dels Tavares, és una opció complicada. Totes dues tenen les seves característiques. La dels Bee Gees es mou en un terme mig entre la balada i el R&B suau, mentre que la dels Tavares encara té reminiscències del so de Filadèlfia popular en aquell moment.

La lletra és una carta d'amor directa a una dona especial, "More Than a Woman" comença amb un gir inusual. La dona de la cançó és algú que el narrador, aparentment, coneixia des de feia molt de temps, però que mai la va considerar d'una manera romàntica fins que tots dos van ser més grans. La lletra continua professant un amor per algú que és realment extraordinari... més que una dona. També s’estreveu una certa inseguretat i por a perdre aquesta dona, al temps que s'imagina que estan junts per sempre.

Tot i que "More Than a Woman" té el seu lloc especial en la història de la disco, per a Maurice Gibb sempre va ser només una "bella balada" que va impactar al públic. ""More Than a Woman" va ser una cançó que vam escriure amb resultats inimaginables", va dir. “Tavares van tenir un gran èxit amb ella, i va ser una de les cançons que va fer que “Saturday Night Fever” fos un èxit mundial”. 

BEE GEES - MORE THAN A WOMAN

Released: November 15, 1977 (on the “Saturday Night Fever” soundtrack album)

Although the single to “More Than a Woman” was never released in the UK or the USA, it was issued in Italy. 

“More Than a Woman,” which was co-written by all three brothers, was one of the film’s romantic highlights, providing a moving musical background to a dance between Travolta and his love interest, as the band’s soaring emotional lyrics – “Here in your arms I found my paradise/My only chance for happiness/And if I lose you now I think I would die” – play in the background.

“More Than a Woman” had also been given to an R&B/funk group called Tavares, so the Bee Gees version was left unfinished. The film studio then decided that both versions would appear on the soundtrack album so, in September 1977, the Bee Gees hastily put the finishing touches on their song at Cherokee Studios, Los Angeles, before mixing it. In that final version, the Bee Gees underpinned their gorgeous falsetto harmonies with a steady disco groove from Maurice Gibb (on bass guitar), Barry Gibb and Alan Kendall (guitars), Dennis Bryon (drums), Blue Weaver (keyboards), and Joe Lala (percussion). They also added strings, courtesy of arrangements from Wade Marcus. If we have to decide which version is better, the Bee Gees or Tavares, is a complicated choice. Both have their characteristics. The Bee Gees moves in a medium term between ballad and soft R&B, while Tavares still has reminiscences of the Philadelphia sound popular at the time.

The lyrics are a direct love letter to a special woman, “More Than a Woman” begins with an unusual twist. The woman in the song is someone that the narrator apparently knew for a long time but never considered in a romantic way until they were both much older. The lyrics continue to profess a love for someone who is truly extraordinary…more than a woman. In the song, the narrator expresses some insecurities at losing this woman, while imagining they’re forever together.

Although “More Than a Woman” has its own special place in the history of disco, for Maurice Gibb it was always just a “beautiful ballad” that struck a chord with the public. ““More Than a Woman” was a song we wrote with unimaginable results,” he said. “Tavares had a big hit with it. It was one of the songs that made Saturday Night Fever such a success, and then the whole world was dancing.”

 

LA CONFRONTACIÓ PELS DRETS DE LES CANÇONS DE LENNON i McCARTNEY

Michael Jackson es va quedar a casa de Paul McCartney i la seva dona Linda durant les sessions d'enregistrament de "Say Say Say" i es va fer amic d'ambdós. Un vespre, mentre estaven sopant, Paul McCartney va treure un llibret que mostrava totes les cançons de les quals tenia els drets d'edició. Li va ensenyar a Jackson com havia anat comprant els drets de publicació d'altres artistes, i li va mostrar com podia cobrar sempre que algú interpretava aquestes cançons. "Aquesta és la manera de guanyar molts diners", va dir Paul a Michael. "Cada cop que algú grava una d'aquestes cançons, em paguen. Cada vegada que algú toca aquestes cançons a la ràdio, o en actuacions en directe, em paguen". Jackson estava emocionat. Les paraules de McCartney van influir en la compra posterior de Jackson d'ATV Music Publishing.

Poc després, Jackson va començar a comprar ell mateix els drets de publicació de cançons. Va comprar els drets de les cançons de Sly Stone i Dion, i li va dir a McCartney que algun dia també compraria els drets de les cançons dels Beatles. McCartney va suposar que Jackson estava fent broma. No feia broma. ATV Music Publishing era propietària de la major part del catàleg de Lennon/McCartney des que el va adquirir al 1969. McCartney havia intentat tornar a comprar aquests drets en aquell moment, però no va poder fer-ho. El 1984, Jackson es va assabentar que el catàleg d'ATV estava a la venda i va fer una oferta de 46 milions de dòlars pel catàleg. L'any 1985 es va concretar l'acord. Michael Jackson era propietari de la gran majoria del catàleg de Lennon/McCartney. 

McCartney estava enfadat. Ell mateix no havia intentat pujar pel catàleg, però tot i així va pensar que era dubtós que Jackson ho comprés, sobretot quan ell havia començat a llicenciar cançons dels Beatles per a anuncis. Jackson va decidir com s'utilitzarien aquelles cançons dels Beatles i McCartney va haver de negociar la seva taxa de drets d'autor amb el seu col·laborador més jove. Després d'això, McCartney i Jackson mai van tornar a treballar junts. Com en totes les coses de la vida, hem de conèixer tota la història. De debò Michael va trair el seu amic? Paul sabia per endavant les intencions de Michael? Per què McCartney no va entrar a l'oferta? veiem… 

Jackson va ser informat per primera vegada que el catàleg d'ATV estava a la venda el setembre de 1984 pel seu advocat, John Branca, que havia comprat les adquisicions anteriors de Jackson. Advertit de la competència que s'enfrontaria per comprar cançons tan populars, Jackson es va mantenir ferm en la seva decisió de comprar-les. Branca es va acostar a l'advocat de McCartney per preguntar-li si el Beatle tenia previst fer una oferta. L'advocat va dir que no, que era "massa car". Segons Bert Reuter, que va negociar la venda d'ATV Music per a Holmes à Court, "havíem donat a Paul McCartney el primer dret de licitació, però Paul no ho va voler en aquell moment". També s'havia contactat amb la vídua de Lennon, Yoko Ono, però tampoc no va participar en la licitació.

Jackson va anar utilitzant les cançons dels Beatles en nombrosos anuncis, fet que permetria a una nova generació de fans gaudir de la música. McCartney, que havia utilitzat el catàleg de cançons de Buddy Holly als anuncis, es va sentir trist. En privat, va saber que Jackson va expressar exasperació per l'actitud de McCartney; Jackson va dir que el músic hauria d'haver pagat per les cançons que havia escrit. En aquell moment, McCartney era un dels artistes més rics del món, amb un patrimoni net de 560 milions de dòlars i uns ingressos per royalties de 41 milions de dòlars. Jackson va declarar: "Si no volia invertir 47,5 milions de dòlars en les seves pròpies cançons, no té perquè venir a plorar-me a mi ara.

El 1995, Sony va oferir a Jackson 110 milions de dòlars per una participació del 50% en una empresa conjunta combinada d'ATV i Sony Music Publishing. Després de desacords i reunions organitzades precipitadament sobre el preu de venda, Jackson va segellar un acord durant un concert a Tòquio. Jackson va vendre la meitat de la propietat de les cançons dels Beatles i d'altres per obtenir un gran benefici. Les cançons pròpies de Jackson, agrupades al catàleg de Mijac, no estaven incloses en el tracte; aquest catàleg va romandre amb Warner/Chappell Music fins al 2012.

El setembre de 2016, Sony va adquirir la participació restant de la propietat de Jackson a Sony/ATV en un acord valorat en uns 750 milions de dòlars. La familia de Jackson va mantenir la propietat de Mijac Music, que té els drets de les cançons i enregistraments de Michael Jackson. Els ingressos es van posar en fideïcomís per als fills de Jackson.

El gener de 2017, McCartney va presentar una demanda al tribunal de districte dels Estats Units contra Sony/ATV Music Publishing per reclamar la propietat de la seva part del catàleg de cançons de Lennon/McCartney a partir del 2018. Segons la llei dels drets d'autor dels EUA, per a les obres publicades abans de 1978 l'autor pot reclamar drets d'autor assignats a un editor després de 56 anys. McCartney i Sony van acordar un acord confidencial el juny de 2017.

BATTLE FOR THE LENNON/McCARTNEY SONGS RIGHTS 

Michael Jackson stayed at the home of Paul McCartney and his wife Linda during the recording sessions of “Say Say Say” and became friends with both. While at the dining table one evening, Paul McCartney brought out a booklet that displayed all the songs to which he owned the publishing rights. He showed Jackson how he’d been getting into buying other artists’ publishing rights, and he showed him how he could get paid whenever anyone performed these songs. "This is the way to make big money," the musician informed Jackson. "Every time someone records one of these songs, I get paid. Every time someone plays these songs on the radio, or in live performances, I get paid." Jackson was excited. McCartney's words influenced Jackson's later purchase of ATV Music Publishing. 

Shortly afterward, Jackson got into buying publishing rights himself. He bought the rights to songs by Sly Stone and Dion, and he told McCartney that one day he’d buy the rights to the Beatles’ songs, as well. McCartney assumed Jackson was joking. He wasn’t. ATV Music Publishing had owned most of the Lennon/McCartney catalog since 1969. McCartney had tried to buy those rights back at the time, but he hadn’t been successful. In 1984, Jackson learned that the ATV catalog was up for sale, and he bid $46 million for the catalog. In 1985, the deal was finalized. Michael Jackson owned the vast majority of the Lennon/McCartney catalog.

McCartney was pissed. He hadn’t attempted to bid on the catalog himself, but he still thought it was “dodgy” for Jackson to buy the whole thing up, especially once he started licensing Beatles songs for commercials. Jackson got to decide how those Beatles songs would be used, and McCartney had to negotiate his royalty rate with his younger collaborator. After that, McCartney and Jackson never worked together again. As in all things in life, we have to know the whole story. Really Michael betrayed his friend? Paul knew in advance the intentions of Michael? Why McCartney did not enter the bid? Let’s see… 

Jackson was first informed that the ATV catalog was up for sale in September 1984 by his attorney, John Branca, who had put together Jackson's earlier catalogue acquisitions. Warned of the competition he would face in buying such popular songs, Jackson remained resolute in his decision to purchase them. Branca approached McCartney's attorney to query whether the Beatle was planning to bid. The attorney stated he wasn't; it was "too pricey". According to Bert Reuter, who negotiated the sale of ATV Music for Holmes à Court, "We had given Paul McCartney first right of refusal but Paul didn't want it at that time." Lennon's widow, Yoko Ono had been contacted as well but also did not enter bidding

Jackson went on to use the Beatles' songs in numerous commercials, feeling that it would enable a new generation of fans to enjoy the music. McCartney, who had used the Buddy Holly song catalogue in commercials, felt saddened. Privately, Jackson was reported to have expressed exasperation at McCartney's attitude; he felt that the musician should have paid for the songs he had written. At the time, McCartney was one of the richest entertainers in the world, with a net worth of $560 million and a royalty income of $41 million. Jackson stated, "If he didn't want to invest $47.5 million in his own songs, then he shouldn't come crying to me now.

In 1995, Sony offered Jackson $110 million for a 50% stake in a combined ATV and Sony Music Publishing joint venture. Following hurriedly arranged meetings and disagreements over the selling price, a deal was sealed by Jackson during a concert in Tokyo. Jackson had essentially sold half ownership of the Beatles' and others' songs for a large profit. Jackson's own songs, grouped in the Mijac catalog, were not included in the deal; that catalog remained with Warner/Chappell Music until 2012.

In September 2016, Sony acquired the Jackson estate's stake in Sony/ATV in a deal valued at around $750 million. The Jackson estate retained its ownership of Mijac Music, which holds the rights to Michael Jackson's songs and master recordings. The revenue will be placed in trust for Jackson's children.

In January 2017, McCartney filed a suit in US district court against Sony/ATV Music Publishing seeking to reclaim ownership of his share of the Lennon/McCartney song catalogue beginning in 2018. Under US copyright law, for works published before 1978 the author can reclaim copyrights assigned to a publisher after 56 years. McCartney and Sony agreed to a confidential settlement in June 2017.

 

RAM JAM - BLACK BETTY

Publicació: juny de 1977

Llistes: Regne Unit: #7 EUA: #18

Ram Jam va ser una banda de durada efímera de la ciutat de Nova York, aquest va ser el seu únic èxit. Bill Bartlett havia estat als Lemon Pipers i després va formar un grup anomenat Starstruck. Mentre estava a Starstruck, Bartlett va agafar "Black Betty" de Lead Belly i la va arranjar, gravar i llançar al segell TruckStar del grup. "Black Betty" es va convertir en un èxit regional. Els productors Jerry Katsenetz i Jeffry Katz, que van ser arquitectes del Bubblegum Sound, productors de grups com The Ohio Express i 1910 Fruitgum Company, van formar un grup al voltant de Bartlett anomenat Ram Jam. Van tornar a llançar la cançó i es va convertir en un èxit internacional. La versió de Ram Jam era en realitat la mateixa gravada originalment per Starstruck (encara que s'havia editat significativament per reordenar l'estructura de la cançó). La cançó es va convertir en un èxit instantani entre els oients, va assolir el número 18 a les llistes de singles als Estats Units i va aconseguir més èxit al Regne Unit i Austràlia arribant al top ten.

Tot i que el contingut líric és un material folk/blues força estàndard, l'origen i el significat estan subjectes a debat. Històricament, la "Betty Negra" del títol pot referir-se al sobrenom donat a una sèrie d'objectes: una ampolla de whisky, un fuet o un vagó de trasllat penitenciari. Hi ha qui diu que tracta d'una dona negra d'Alabama que tenia un fill "salvatge", Ram Jam es van veure immersos en una certa polèmica perquè alguns grups de drets civils consideraven que la lletra era una falta de respecte a les dones negres. Tot i que es pot discutir sobre la lletra, la versió de Ram Jam està impulsada per un ritme potent i un tempo agressiu, la qual cosa la converteix en una d'aquelles cançons que et fan bategar el cor més ràpid. La cançó es reproduia habitualment en esdeveniments esportius per animar la multitud.

Aquesta és una cançó tradicional que el cantant folk Leadbelly va popularitzar abans de la seva mort el 1949. Va gravar moltes cançons que d'altra manera es podrien haver perdut, inclosa "Midnight Special". La versió de Leadbelly és acapella i era cantada habitualment pels treballadors per passar el temps mentre treballen.

RAM JAM - BLACK BETTY

Released: June 1977

Charted:  UK: #7  US: #18

Ram Jam were a short-lived band from New York City, and this was their only hit. Bill Bartlett had been in the Lemon Pipers and then formed a group called Starstruck. While in Starstruck, Bartlett took Lead Belly's 59-second long "Black Betty" and arranged, recorded and released it on the group's own TruckStar label. "Black Betty" became a regional hit. Producers Jerry Katsenetz and Jeffry Katz, who were architects of the Bubblegum Sound, producing groups like The Ohio Express and the 1910 Fruitgum Company, formed the group around Bartlett called Ram Jam. They re-released the song, and it became a hit nationally. The Ram Jam version was actually the same one originally recorded by Starstruck (albeit significantly edited to rearrange the song structure). The song became an instant hit with listeners, and reached number 18 on the singles charts in the United States and achieved more success in the UK and Australia reaching the top ten.

While the lyrical content is pretty standard folk/blues material, the origin and meaning are subject to debate. Historically, the "Black Betty" of the title may refer to the nickname given to a number of objects: a bottle of whiskey, a whip, or a penitentiary transfer wagon. Some say it’s about a black woman from Alabama who has a "wild" child, Ram Jam took some heat because some civil rights groups felt the lyrics were disrespectful to black women. While the lyrics can be discussed, Ram Jam's version is driven by the powerful beat and aggressive tempo, making it one of those songs that gets your heart beating faster. The song is commonly played at sporting events to pump up the crowd.

This is a traditional song that folk singer Leadbelly popularized before his death in 1949. He recorded a lot of songs that otherwise might have been lost, including "Midnight Special". Leadbelly's version is a cappella and commonly sung by labourers to pass the time while working.

The song was remixed by Dutch DJ Ben Liebrand in 1989 as Rough 'n' Ready Remix and became successful, reaching number 13 in the UK as well as charting in several other countries.