ROLLING STONES - EMOTIONAL RESCUE / SHE’S SO COLD

EMOTIONAL RESCUE

Estrenada: 20 de juny de 1980

Llistes: EUA: #3   Regne Unit: #9 

"Emotional Rescue" és una cançó dels Rolling Stones del seu àlbum de 1980 amb el mateix nom. Mick Jagger va liderar la seva creació, fent una actuació disco en falset, acompanyat per Ron Wood al baix i Charlie Watts a la bateria. Mentre Jagger improvisava les seves frases suggerents en falset, la pista es va convertir en una extravagant peça de gairebé sis minuts. Tot i que Richards va contribuir amb algunes gravacions de guitarra, la seva implicació va ser mínima. Malgrat això, la cançó va ser acreditada a Jagger i Richards, seguint la seva llarga associació com a compositors. Malgrat el seu enfocament poc convencional, els Rolling Stones van optar per llançar la cançó com a single, una decisió intel·ligent  ja que es va convertir en un gran èxit internacional.

La dinàmica entre Mick Jagger i Keith Richards va canviar durant la gravació d'"Emotional Rescue", ja que Richards, que feia passos cap a la sobrietat, va començar a afirmar-se més en les decisions empresarials de la banda. Aquesta nova assertivitat va crear tensions entre ells, portant a una divisió en les seves sessions d'estudi. Mentre Jagger gravava durant el vespre, Richards sovint arribava més tard a la nit, el que resultava en menys moments de col·laboració durant la producció de l'àlbum.

A "Emotional Rescue", Mick Jagger interpreta un personatge que vol donar suport a una noia que passa per moments difícils, suggerint que pot ser el seu salvador emocional. Tot i que les seves intencions poden ser ben intencionades, algunes de les seves expressions, particularment en la part parlada on repeteix, "You will be mine, all mine" (Seràs meva, tota meva), poden semblar possessives i potser inquietants.

Es van rodar dos vídeos musicals per a aquesta cançó. L'ús innovador d'imatges termogràfiques en el primer vídeo va mostrar la banda en contorns vibrants i parpellejants, alineant-se amb l'estètica de la portada de l'àlbum. Dirigit per David Mallett, el segon vídeo mostra la banda actuant en un decorat colorit i es va rodar al mateix temps que el seu vídeo de "She's So Cold".

És força remarcable que, malgrat fer gires extensives des del seu llançament el 1980, els Rolling Stones mai havien interpretat "Emotional Rescue" en concert fins al 3 de maig de 2013. La banda va estrenar finalment la cançó en el seu repertori durant el primer concert de la gira 50 & Counting... del 2013 a Los Angeles, Califòrnia.

SHE’S SO COLD 

Estrenada: setembre de 1980

Llistes: EUA: #26   Regne Unit: #33 

"She's So Cold" és una cançó inclosa a l'àlbum "Emotional Rescue." Va ser llançada com a segon senzill del disc amb "Send It to Me" com a cara B. És notable que, a causa de la lletra explícita  "she's so goddamned cold," les còpies promocionals enviades a les emissores de ràdio incloïen una "versió netejada" en un costat, mentre que la versió original estava a l'altre.

Aquesta cançó destaca com un exemple primerenc de la capacitat dels Rolling Stones de combinar l'energia del rock amb el so disco, una façana que moltes bandes post-punk van intentar als inicis dels vuitanta. La pista es basa en la indiscutible secció rítmica de la banda, amb guitarres crues que s’afegien al seu so contundent. Com gran part del material de l'àlbum "Emotional Rescue," "She's So Cold" combina sense esforç elements de blues i música de ball contemporània. Com va assenyalar Mick Jagger, l'àlbum en conjunt presenta una barreja divertida d'estils.

"She's So Cold" s'emmarca en la tradició de les cançons de rock que retracten dones fredes i sense cor, com "Cold As Ice" de Foreigner i "Stone Cold" de Rainbow. Mick Jagger i Keith Richards la van escriure amb aquesta temàtica en ment, elaborant lletres que destaquen el contrast entre el desig ardorós del narrador i la fredor de la dona. L'exageració de Jagger afegeix valor d'entreteniment, ja que exagera la intensitat dels seus sentiments, comparant-se amb un arbust en flames, foc i un volcà que sagna. Malgrat la seva passió, es troba amb un rebuig gèlid, simbolitzat per l'efecte gelat que ella té sobre ell. Al final, Jagger reflexiona sobre la naturalesa efímera de la seva bellesa, suggerint que un dia no només serà freda sinó que també es quedarà sola.

David Mallet, conegut pels seus vídeos musicals de gran concepte, va dirigir el vídeo. Tot i que Mallet ja havia dirigit vídeos destacats per a artistes com David Bowie i Peter Gabriel, en aquest va adoptar un enfocament més simple, centrant-se en la banda interpretant la cançó en un escenari. Als Stones se’ls veu animats i divertits, afegint atractiu al vídeo. La seva presentació directa i desenfadada va connectar amb l'audiència, especialment a MTV, on va captar l'atenció després del llançament de la xarxa el 1981. Al presentar la banda de manera destacada als seus vídeos, els Stones van connectar amb una nova generació de fans, introduint la seva música als adolescents americans que podrien no haver estat familiaritzats amb la seva obra anterior.

ROLLING STONES - EMOTIONAL RESCUE / SHE’S SO COLD

EMOTIONAL RESCUE

Released: June 20, 1980

Charted:  US: #3   UK: #9 

"Emotional Rescue" is a track by the Rolling Stones from their 1980 album of the same name. Mick Jagger took the lead in its creation, singing a falsetto disco performance on the electric piano, accompanied by Ron Wood on bass and Charlie Watts on drums. As Jagger improvised his suggestive falsetto lines, the track evolved into a nearly six-minute disco extravaganza. Although Richards contributed some guitar overdubs, his involvement was minimal. In defiance of this, the song was credited to both Jagger and Richards, following their longstanding songwriting partnership. Even with its unconventional approach, the Rolling Stones chose to release the song as a single, which proved to be a wise decision as it became a huge international dance hit.

The dynamic between Mick Jagger and Keith Richards shifted during the recording of "Emotional Rescue," as Richards, who was making strides towards sobriety, began asserting himself more in the band's business decisions. This newfound assertiveness created tension between the two, leading to a divide in their studio sessions. While Jagger recorded during the early evening, Richards would often arrive later at night, resulting in fewer collaborative moments during the album's production.

In "Emotional Rescue," Mick Jagger portrays a character who wants to support a girl going through tough times, suggesting he can be her emotional savior. While his intentions may be well-meaning, some of his expressions, particularly in the spoken part where he repeats, "You will be mine, all mine," can come across as possessive and perhaps unsettling. 

Two music videos were shot for this song. The innovative use of thermographic imagery in the first music video showcased the band in vibrant, flickering outlines, aligning with the album's cover art aesthetic. Directed by David Mallett, the second video features the band performing on a colorful set and was filmed concurrently with their "She's So Cold" video. 

It's quite remarkable that despite touring extensively since its release in 1980, The Rolling Stones had never performed "Emotional Rescue" in concert until May 3, 2013. The band finally debuted the song in their setlist during the first show of the 2013 leg of the 50 & Counting... tour in Los Angeles, California.

SHE’S SO COLD

Released: September, 1980

Charted:  US: #26   UK: #33 

"She's So Cold" is a track featured on the album "Emotional Rescue." It was released as the album's second single, with "Send It to Me" as the B-side. Notably, due to the song's explicit lyric "she's so goddamned cold," the promotional copies sent to radio stations included a "cleaned up version" on one side, while the "God damn version" was on the other.

This song stands out as a prime example of the Rolling Stones' ability to blend rock energy with disco momentum, a feat that many post-punk bands attempted at the dawn of the Eighties. The track rides on the band's undeniable rhythm section, with gritty guitars adding to its punchy sound. Like much of the material on the "Emotional Rescue" album, "She's So Cold" seamlessly combines elements of blues and contemporary dance music. As Mick Jagger noted, the album as a whole features a playful mix of styles.

"She's So Cold" fits into the tradition of rock songs depicting cold, heartless women, joining the likes of "Cold As Ice" by Foreigner and "Stone Cold" by Rainbow. Mick Jagger and Keith Richards wrote the track with this theme in mind, crafting lyrics that emphasize the stark contrast between the narrator's burning desire and the woman's cold demeanor. Jagger's over-the-top approach adds entertainment value, as he exaggerates the intensity of his feelings, likening himself to a burning bush, fire, and bleeding volcano. Despite his passion, he finds himself met with icy rejection, symbolized by the chilling effect she has on him. In the end, Jagger reflects on the ephemeral nature of her beauty, suggesting that one day she will be not only cold but also alone.

David Mallet, renowned for his high-concept music videos, directed the video for "She's So Cold." While Mallet had previously helmed videos for artists like David Bowie and Peter Gabriel, this video took a simpler approach, focusing on the band performing the song on a soundstage set up to resemble a grid. The Stones deliver lively performances, adding to the video's appeal. Its straightforward yet engaging presentation resonated with audiences, particularly on MTV, where it garnered attention following the network's launch in 1981. By featuring the band prominently in their videos, the Stones successfully connected with a new generation of fans, introducing their music to American teenagers who may have been unfamiliar with their earlier work.

 

ROLLING STONES - BEAST OF BURDEN / WAITING ON A FRIEND

BEAST OF BURDEN

Publicació: 28 d'agost de 1978

Llistes: EUA: #8 

"Beast of Burden" és una cançó de l'àlbum de 1978 "Some Girls". El terme "bèstia de càrrega" fa referència típicament a un animal, com un bou o un cavall, que treballa per al benefici dels humans. Keith Richards principalment va escriure la música i algunes de les lletres d'aquesta cançó.

"Beast of Burden" va captar l'estat d'ànim dels Rolling Stones mentre s'afrontaven a la incertesa i la turbulència a finals de la dècada de 1970, amb Keith Richards lluitant amb problemes de drogues que amençaven l'existència de la banda. Malgrat el núvol fosc que els envoltava, la cançó va sorgir com una força revitalitzadora, simbolitzant la seva determinació per perseverar enmig de l'adversitat. Richards va veure la cançó com un testimoni de la seva fructífera col·laboració amb el seu company d'escriptura Mick Jagger i la integració perfecta del guitarrista Ron Wood a la banda. Amb el seu ritme soul i lletres íntimes, "Beast of Burden" va senyalar la inducció oficial de Wood a la formació dels Stones, semblant a la presentació de Mick Taylor a través de "Honky Tonk Women". Richards va destacar la connexió intuitiva entre ell i Wood, descrivint la seva interacció musical com harmoniosa i sense esforç.

Pel que fa a Ron Wood, va descriure la creació de "Beast of Burden" com un procés natural a l'estudi durant una entrevista promocional per a l'àlbum "Some Girls". Va mencionar com ell i Keith Richards van adaptarar-se sense esforç als seus respectius papers, amb les seves guitarres entrellaçant-se de manera perfecta. Wood va fer èmfasi en la naturalesa de la seva col·laboració, destacant la química natural que compartien mentre tocaven. Es va referir a la seva interacció entre guitarres com una "forma antiga de teixir", meravellant-se dels resultats inexplicables que produïa.

"Beast of Burden" podria interpretar-se de manera alegòrica, simbolitzant el reconeixement de Keith Richards del paper cabdal de Mick Jagger en liderar la banda durant la lluita del guitarrista amb l'addicció a l'heroïna en aquell moment. La lletra, especialment frases com "All your sickness, I can take it, throw it all at me, I can ignore it” (Tota la teva malaltia, puc agafar-la, llança-la tota a mi, puc ignorar-la), suggereixen una disposició per part de Richards a suportar la càrrega dels desafiaments de la banda, permetent a Jagger concentrar-se en liderar el grup. Tot i que Richards es va retirar de la participació activa a causa del seu consum de drogues, expressa el seu desig de tornar a implicar-se i compartir responsabilitats amb Jagger, com va afirmar en la seva resposta a la revista Mojo.

WAITING ON A FRIEND

Estrena: novembre de 1981

Llistes: EUA: #13   Regne Unit: #50

"Waiting on a Friend" és una cançó de l'àlbum "Tattoo You" dels Rolling Stones de 1981, escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Es va convertir en el segon senzill del disc, arribant al número 13 a la llista Billboard Hot 100 als Estats Units. La cançó es distingeix per la seva atmosfera de somni, caracteritzada per guitarres suaus, ritme fluït i la interpretació magistralment plena d'ànima de Jagger. Nicky Hopkins contribueix amb el piano, mentre que el saxofonista de jazz Sonny Rollins ofereix un solo memorable.

Originalment enregistrada durant les sessions de "Goats Head Soup" el 1972 a Kingston, Jamaica, Mick Jagger va revisar la cançó anys després per finalitzar la lletra. La pista va ser reempaquetada i llançada a "Tattoo You" el 1981. Malgrat la seva contribució, el guitarrista Mick Taylor no va ser acreditat a l'àlbum i tampoc va ser compensat pel seu treball.

La interpretació de "Waiting on a Friend" com una reflexió sobre els valors de l'amistat versus les relacions romàntiques o possiblement com una metàfora per esperar una connexió amb les drogues mostra l'ambigüitat de la cançó. Donada l’adicció a l’heroïna de Keith Richards en aquell moment, la segona interpretació afegeix profunditat a la lletra. La frase "Waiting on a Friend” (esperant un amic) podria servir com a coartada si es qüestionava per part de la policia qualsevol activitat relacionada amb les drogues.

El videoclip pren un enfocament literal, mostrant Mick Jagger esperant Keith Richards abans que es reuneixin amb la resta de la banda en un bar. Dirigit per Michael Lindsay-Hogg, conegut per l'especial dels Rolling Stones Rock and Roll Circus del 1968, la simplicitat del vídeo va connectar bé amb el públic i va rebre una important difusió a MTV. Filmada a la ciutat de Nova York, l'escenari inclou l’edifici que també apareix a la portada de l'àlbum "Physical Graffiti" de Led Zeppelin.

ROLLING STONES - BEAST OF BURDEN / WAITING ON A FRIEND

BEAST OF BURDEN

Released: August 28, 1978

Charted:  US: #8 

"Beast of Burden" is a track from the 1978 album “Some Girls”. The term "beast of burden" typically refers to an animal, like an ox or horse, that works for the benefit of humans. Keith Richards primarily wrote the music and some of the lyrics for this song.

"Beast of Burden" caught the mood of the Rolling Stones as they faced uncertainty and turmoil at the end of the 1970s, with Keith Richards grappling with drug problems that threatened the band's existence. Regardless of the dark cloud hanging over them, the song emerged as a rejuvenating force, symbolizing their determination to persevere amidst adversity. Richards viewed the song as a testament to his fruitful collaboration with songwriting partner Mick Jagger and the seamless integration of guitarist Ron Wood into the band. With its soulful groove and intimate lyrics, "Beast of Burden" signaled Wood's official induction into the Stones lineup, akin to Mick Taylor's introduction through "Honky Tonk Women." Richards highlighted the intuitive connection between himself and Wood, describing their musical interplay as harmonious and effortless. 

For his part Ron Wood described the creation of "Beast of Burden" as a natural process in the studio during a promotional interview for the “Some Girls” album. He mentioned how he and Keith Richards effortlessly slipped into their respective parts, with their guitars weaving together seamlessly. Wood emphasized the organic nature of their collaboration, highlighting the natural chemistry they shared while playing. He referred to their guitar interplay as an "ancient form of weaving," marveling at the unexplainable yet wonderful results it produced.

"Beast of Burden" could be interpreted allegorically, symbolizing Keith Richards' recognition of Mick Jagger's pivotal role in leading the band during the guitarist's struggle with heroin addiction at the time. The lyrics, particularly lines such as "All your sickness, I can take it, throw it all at me, I can ignore it", suggest a willingness on Richards' part to shoulder the burden of the band's challenges, allowing Jagger to concentrate on leading the group. Although Richards retired from active participation due to his drug use, he expresses his desire to re-engage and share responsibilities with Jagger, as stated in his response to Mojo magazine. 

WAITING ON A FRIEND

Released: November 1981

Charted:  US: #13   UK: #50 

"Waiting on a Friend" is a track from The Rolling Stones' 1981 album “Tattoo You”, written by Mick Jagger and Keith Richards. It became the album's second single, reaching No. 13 on the Billboard Hot 100 chart in the US. The song is distinguished by its dreamy atmosphere, characterized by soft guitars, smooth rhythm, and Jagger's masterfully soulful vocal performance. Nicky Hopkins contributes piano to the track, while jazz saxophonist Sonny Rollins provides a memorable solo.

Originally recorded during the sessions for "Goats Head Soup" in 1972 in Kingston, Jamaica, Mick Jagger revisited the song years later to finalize the lyrics. The track was then repackaged and released on "Tattoo You" in 1981. Despite his contributions, guitarist Mick Taylor was not credited on the album, and notably, he was not compensated for his work.

The interpretation of "Waiting on a Friend" as a reflection on the values of friendship versus romantic relationships or possibly as a metaphor for waiting for a drug connection showcases the song's ambiguity. Given Keith Richards' heroin use at the time, the latter interpretation adds depth to the lyrics. The phrase "waiting on a friend" could serve as a convenient alibi if questioned by the police about drug-related activities. 

The music video takes a literal approach, depicting Mick Jagger waiting for Keith Richards before they meet up with the rest of the band at a bar. Directed by Michael Lindsay-Hogg, known for The Rolling Stones' Rock and Roll Circus special in 1968, the video's simplicity resonated well with audiences and received significant airplay on MTV. Filmed in New York City, the setting includes a building that also appears on the cover of Led Zeppelin's album "Physical Graffiti”.

ROLLING STONES - PAINT IT BLACK

Publicació: 7 de maig de 1966 (EUA) 13 de maig de 1966 (Regne Unit)

Llistes: EUA: #1 (2 setmanes)  Regne Unit: #1 (1 setmana)

"Paint It Black" és una cançó dels Rolling Stones, escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Combina influències índies, del Pròxim Orient i de l'Europa Oriental i presenta lletres que aborden temes de dolor i pèrdua. La cançó es va llançar com a single per London Records el 7 de maig de 1966 als Estats Units i per Decca Records el 13 de maig al Regne Unit. Posteriorment, es va convertir en el tema d'obertura de la versió americana de l'àlbum d'estudi del 1966 de la banda "Aftermath", tot i que no es va incloure en la versió original del Regne Unit.

"Paint It Black" està escrita des de la perspectiva de algú que experimenta depressió, desitjant que tot es torni negre per coincidir amb el seu estat d'ànim. Tot i que Mick Jagger va mencionar que no hi havia cap inspiració específica per a la lletra, la cançó evoca temes de dolor i pèrdua. La imatge d'una fila de cotxes pintats de negre i la referència a les flors i l'amor que no tornen suggereixen dol i la ressaca de la mort d'un ésser estimat. La frase "I could not foresee this thing happening to you” (No podia preveure que això et passés a tu) indica la naturalesa sobtada i inesperada de la pèrdua. La menció de mirar cap al sol ponent i esperar reunir-se amb l'ésser estimat abans del matí suggereix un desig de connexió més enllà de la mort.

Els Rolling Stones van concebre inicialment "Paint It Black" com una cançó d'ànima més lenta i convencional, però durant una sessió d'enregistrament, Bill Wyman va improvisar a l'orgue imitant música escoltada als casaments jueus. El co-gerent Eric Easton i Charlie Watts es van unir amb un patró de bateria improvisat de doble temps, semblants als ritmes de danses del Pròxim Orient. Aquest ritme alegre contrastava amb la lletra mòrbida de la cançó i es va incorporar a la gravació. A més, Brian Jones, guitarrista dels Stones, va tocar el sitar a la pista, en un gest cap a l'ús de l'instrument pels Beatles a "Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" el 1965.

Keith Richards va explicar la inspiració de "Paint It Black", afirmant que mentre la banda estava a Fiji durant un curt període, van trobar diversos instruments indis en fabricació, incloent sitars fets de síndries o carbasses que havien estat endurides. Intrigats per aquests instruments, van decidir experimentar amb ells a l'estudi. Richards va explicar que el sitar proporcionava el so perfecte per a "Paint It Black", ja que van trobar que era més adequat que una guitarra per la seva capacitat d'aconseguir la tonalitat desitjada.

Brian Jones va jugar un paper significatiu en la creació de "Paint It Black", contribuint als arranjaments i la direcció musical. Malgrat la seva substancial aportació, Jones no va ser acreditat com a compositor, amb Mick Jagger i Keith Richards rebent el crèdit exclusiu. Aquesta omissió dels crèdits de composició no era poc comú per a Jones, ja que sovint jugava un paper més en segon pla en el procés creatiu de la banda. Tot i que Jones va fer contribucions notables a altres cançons dels Rolling Stones, com tocar la guitarra solista a "Get Off of My Cloud" i la flauta a "Ruby Tuesday", el seu treball a "Paint It Black" és considerat com un dels seus assoliments musicals més significatius dins de la banda.

La inclusió d'una coma abans de la paraula "black" al títol del single, convertint-lo en "Paint It, Black", ha donat lloc a diverses interpretacions entre els fans. Alguns han suggerit que implica que una persona anomenada "Black" s'insta a pintar, potencialment fent una declaració sobre les relacions racials. No obstant, és més probable que la coma fos el resultat d'un error ortogràfic, que no era poc comú a la dècada dels 60. Com a resultat, qualsevol significat més profund associat amb la coma pot ser purament coincidència, amb el títol previst simplement sent "Paint It Black".

ROLLING STONES - PAINT IT BLACK

Released: May 7, 1966 (US) May 13, 1966 (UK)

Charted:  US: #1 (2 weeks)  UK: #1 (1 week)

"Paint It Black" is a raga rock song by the Rolling Stones, written by Mick Jagger and Keith Richards. It blends Indian, Middle Eastern, and Eastern European influences and features lyrics addressing themes of grief and loss. The song was released as a single by London Records on May 7, 1966, in the United States and by Decca Records on May 13 in the United Kingdom. It later became the opening track on the American version of the band's 1966 studio album “Aftermath”, although it was not included on the original UK release.

"Paint It Black" is written from the perspective of someone experiencing depression, desiring for everything to turn black to match their mood. While Mick Jagger mentioned there was no specific inspiration for the lyrics, the song evokes themes of grief and loss. The imagery of a line of cars painted black and the reference to flowers and love not returning suggest mourning and the aftermath of a loved one's death. The line "I could not foresee this thing happening to you" indicates the sudden and unexpected nature of the loss. The mention of looking into the setting sun and hoping to reunite with the loved one before morning suggests a longing for connection beyond death.

The Rolling Stones initially conceived "Paint It Black" as a slower, conventional soul song, but during a recording session, Bill Wyman improvised on the organ in a playful manner, imitating music heard at Jewish weddings. Co-manager Eric Easton and Charlie Watts joined in with an improvised double-time drum pattern, reminiscent of rhythms found in Middle Eastern dances. This upbeat rhythm contrasted with the song's morbid lyrics and was incorporated into the recording. Additionally, Stones guitarist Brian Jones played the sitar on the track, a nod to The Beatles' use of the instrument in "Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" in 1965. 

Keith Richards recounted the inspiration of "Paint It Black," stating that while the band was in Fiji for a brief period, they encountered various Indian instruments being made, including sitars crafted from watermelons or pumpkins that had been hardened. Intrigued by these instruments, they decided to experiment with them in the studio. Richards explained that the sitar provided the perfect sound for "Paint It Black," as they found it to be more suitable than a guitar due to its ability to achieve the desired tonality for the song.

Brian Jones played a significant role in the creation of "Paint It Black," contributing to the arrangements and musical direction of the song. Despite his substantial input, Jones was not credited as a songwriter, with Mick Jagger and Keith Richards receiving the sole credit. This omission from the songwriting credits was not uncommon for Jones, as he often played a more behind-the-scenes role in the band's creative process. While Jones made notable contributions to other Rolling Stones songs, such as playing lead guitar on "Get Off of My Cloud" and recorder on "Ruby Tuesday," his work on "Paint It Black" is regarded as one of his most significant musical achievements within the band.

The inclusion of a comma before the word "black" in the title of the single, rendering it as "Paint It, Black," has led to various interpretations among fans. Some have suggested that it implies a person named "Black" being urged to paint, potentially making a statement on race relations. However, it's more probable that the comma was the result of a clerical error, which was not uncommon in the '60s. As a result, any deeper meaning associated with the comma may be purely coincidental, with the intended title simply being "Paint It Black."