SHANNON - LET THE MUSIC PLAY

Llançament: 19 de setembre de 1983  

Posició a les llistes: UK: #14  US: #8  

"Let the Music Play", llançada el 19 de setembre de 1983, va ser el primer senzill de la cantant nord-americana Shannon i la cançó principal del seu àlbum de 1984 del mateix nom. Escrita per Chris Barbosa i Ed Chisolm, i produïda per Barbosa i Mark Liggett, la cançó va ser el primer de quatre número u de Shannon a la llista de Dance Club Songs dels Estats Units. Va ser un gran èxit crossover, assolint el número 2 a la llista Hot R&B/Hip-Hop Songs i arribant al número 8 a la Billboard Hot 100 a principis de 1984. Sovint es considera una pista pionera en el gènere dance-pop i continua sent el seu únic èxit al top 40 als Estats Units.

"Let the Music Play" es va convertir en una cançó de ball destacada el 1983, revitalitzant la música per ballar en un moment en què el disco havia perdut popularitat a les ràdios nord-americanes. Coneguda per la seva producció innovadora, la cançó presentava una barreja de ritmes inspirats en el llatí i beats electro, incloent l'ús pioner de la Roland TR-808 i la TB-303, que van crear el característic "so Shannon". Aquest so va definir més tard el gènere freestyle, fusionant patrons rítmics de màquina de percussió amb hooks melòdics.

Després del seu èxit com a hit de club, va guanyar popularitat generalitzada, resultant en més de vuit milions de vendes d'àlbums a tot el món. Brenda Shannon Greene, descoberta per Barbosa i Liggett, va donar vida a la versió inicial de la cançó, “Fire and Ice”, com "Let the Music Play", sent un gran fita en la música de ball. El freestyle va continuar prosperant amb artistes com Lisa Lisa and Cult Jam i Expose.

El videoclip dirigit per Nigel Dick mostra Shannon preparant-se per a una actuació en un vestuari abans de sortir a un escenari buit per cantar i ballar. A mesura que avança la cançó, ballarins masculins i femenins vestits amb camises i corbates de papallona s'uneixen a ella a l'escenari. Cap al final del vídeo, un ballarí agafa Shannon a coll per a un breu duet. El vídeo conclou amb una rutina coreografiada que presenta Shannon i els ballarins.

SHANNON - LET THE MUSIC PLAY

Released: September 19, 1983

Charted:  UK: #14  US: #8 

"Let the Music Play," released on September 19, 1983, was American singer Shannon's debut single and the lead track from her 1984 album of the same name. Written by Chris Barbosa and Ed Chisolm, and produced by Barbosa and Mark Liggett, the song marked Shannon’s first of four number-one hits on the US Dance Club Songs chart. It was a significant crossover success, reaching No. 2 on the Hot R&B/Hip-Hop Songs chart and peaking at No. 8 on the Billboard Hot 100 in early 1984. Often regarded as a pioneering track in the "dance-pop" genre, it remains Shannon's only top-40 hit in the US.

"Let the Music Play" became a breakthrough dance track in 1983, revitalizing dance music during a period when disco had fallen out of favor on mainstream US radio. Known for its innovative production, the song featured a unique mix of Latin-inspired rhythms and electro beats, including pioneering use of the Roland TR-808 and TB-303, which created the signature "Shannon Sound." This sound later defined the freestyle genre, blending syncopated drum-machine patterns with melodic hooks. 

After its success as a club hit, the track gained widespread popularity, leading to over eight million album sales worldwide. Brenda Shannon Greene, discovered by Barbosa and Liggett, brought the song’s early version, “Fire and Ice,” to life as "Let the Music Play," marking a major milestone in dance music. Freestyle continued to thrive with artists like Lisa Lisa and Cult Jam and Expose.

The music video directed by Nigel Dick, showcases Shannon preparing for a performance in a dressing room before stepping onto an empty theater stage to sing and dance. As the song progresses, male and female dancers dressed in dress shirts and bow ties join her on stage. Near the end of the video, one dancer takes Shannon in his arms for a brief duet. The video concludes with a choreographed routine featuring Shannon and the dancers.

HUMAN LEAGUE - LOVE ACTION (I BELIEVE IN LOVE)

Llançament: 31 de juliol de 1981  

Llistes d’èxits: Regne Unit: #3  

"Love Action (I Believe in Love)" és un single de 1981 escrit pel vocalista principal Philip Oakey i el teclista Ian Burden. Llançada al Regne Unit, la cançó destaca la veu d'Oakey i el treball de sintetitzador de Jo Callis, Philip Adrian Wright i Ian Burden. La producció va utilitzar àmpliament sintetitzadors analògics, caixes de ritmes i seqüenciadors, amb Martin Rushent com a productor i David M. Allen com a enginyer tècnic, responsables de la programació i altres elements tècnics.

Aquest single va ser el segon dels tres que The Human League va llançar el 1981 abans de l’àlbum “Dare” Publicat com a doble cara A juntament amb el tema "Hard Times", que no apareix a l'àlbum, el senzill va rebre una forta promoció a la premsa musical, subratllant la versió limitada en maxi-single per a discoteques. La banda va classificar aquesta cançó com a 'Vermella', indicant que era una peça per ballar dins del seu sistema de categorització 'Vermell' (ball) i 'Blau' (pop).

El single va marcar un punt d'inflexió per a la banda el 1981, arribant al número 3 a les llistes del Regne Unit i donant-los l'èxit que tant havien buscat. Després de la frustració per la manca de reconeixement de les seves cançons anteriors, "Love Action" va demostrar la capacitat del grup per crear música ballable que connectés amb un ampli públic. L’èxit del senzill els va posar en el punt de mira mediàtic i va reforçar el suport de Virgin Records, preparant el camí per al llançament de “Dare” quatre mesos després.

La cançó és en part autobiogràfica, amb el vocalista Phil Oakey reflexionant sobre les seves relacions passades. Amb frases com "I've been a husband and a lover too” (Jo també he estat marit i amant), Oakey explora temes com la infidelitat i l’obertura en les relacions, i descriu la cançó com una visió positiva sobre l’honestedat en la vida sentimental. El títol i la lletra fan referència a Lou Reed, específicament a la seva cançó "I Believe in Love" i una menció a Reed com "the old man." Oakey va confirmar aquesta influència en una entrevista, explicant que Reed, de Velvet Underground, va influir en la seva manera de veure l’amor i les relacions.

Inicialment, “Love Action (I Believe in Love)” es va llançar sense un videoclip promocional, a causa dels alts costos i el perfil modest de la banda en aquell moment. En comptes d’això, es va utilitzar metratge de les seves actuacions a televisió, especialment a Top of the Pops, per a la promoció. Després de l’èxit aclaparador de "Don't You Want Me," es va produir un videoclip per al llançament de la cançó als Estats Units el 1982. El vídeo, inspirat lliurement en la pel·lícula “The Graduate”, comença amb una escena d'església que replica la pel·lícula, amb Phil Oakey en el paper del personatge de Dustin Hoffman. Filmada principalment en un barri deteriorat del sud de Londres, el vídeo presenta Joanne Catherall amb un vestit de núvia i Susan Ann Sulley en una escena dramàtica llançant objectes per un pis, fins i tot colpejant accidentalment un membre de l’equip amb una làmpada.

HUMAN LEAGUE - LOVE ACTION (I BELIEVE IN LOVE)

Released: July 31, 1981

Charts: UK: #3 

"Love Action (I Believe in Love)" is a 1981 single written by lead vocalist Philip Oakey and keyboardist Ian Burden. Released in the UK, the song showcases Oakey’s lead vocals and synthesizer work from Jo Callis, Philip Adrian Wright, and Ian Burden. Production involved extensive use of analogue synthesizers, drum machines, and sequencing, with producer Martin Rushent and engineer David M. Allen handling programming and technical elements. 

"Love Action (I Believe in Love)" was the second of three singles from The Human League's “Dare” to be released ahead of the album in 1981. Paired as a double A-side with the non-album track "Hard Times," the single received strong promotion in the music press, highlighting the limited 12" disco mix release. The band categorized the track as 'Red,' indicating it as a dance track within their unique 'Red' (dance) and 'Blue' (pop) labeling system. 

This single marked a turning point for the band in 1981, reaching No. 3 on the UK charts and bringing them long-sought success. Previously frustrated with the lack of recognition for their earlier songs, "Love Action" showcased the band’s ability to create danceable music that resonated widely. The success of this single placed the band in the media spotlight and reinforce Virgin Records' support for the group, setting up “Dare” for its release four months later.

This song is partly autobiographical, with vocalist Phil Oakey reflecting on his past relationships. In lyrics like "I've been a husband and a lover too," Oakey touches on themes of infidelity and openness in relationships, describing the song as a hopeful take on embracing honesty about one's sex life. The title and lyrics reference Lou Reed’s influence, specifically his song "I Believe in Love" and a nod to Reed himself as “the old man.” Oakey confirmed this in an interview, explaining that Reed, of Velvet Underground fame, inspired his view on love and relationships.

Initially “Love Action (I Believe in Love)” was released without a dedicated promotional video due to the high costs and the band’s modest profile at the time. Instead, footage from their TV performances, particularly on Top of the Pops, was used for promotion, but after the massive success of "Don't You Want Me," a video was produced for the song’s 1982 U.S. release. The video, loosely inspired by the movie “The Graduate”, opens with a church scene replicating the film, with Phil Oakey in the role of Dustin Hoffman’s character. Filmed mainly on a run-down South London estate, the video features Joanne Catherall in a wedding dress and Susan Ann Sulley in a dramatic scene where she throws objects around a flat, even accidentally hitting a crew member with a flying lamp.

HUMAN LEAGUE - (KEEP FEELING) FASCINATION

Llançament: 15 d’abril de 1983  

Llistes d’èxits: Regne Unit: #2   EUA: #8  

"(Keep Feeling) Fascination" és una cançó escrita per Jo Callis i Philip Oakey, i produïda per Martin Rushent, en la seva última col·laboració amb la banda durant set anys. Coneguda per les seves veus superposades, la cançó compta amb les contribucions del vocalista principal Philip Oakey, les co-vocalistes Susan Ann Sulley i Joanne Catherall, i una part vocal inusual del teclista i guitarrista Jo Callis. 

"(Keep Feeling) Fascination" es va llançar com a single independent al Regne Unit el 15 d’abril de 1983, assolint el número 2 a les llistes d’èxits britàniques. Als Estats Units, es va incloure a l’EP “Fascination!” i es va convertir en el primer senzill de The Human League en encapçalar la llista de Hot Dance Music/Club Play dels EUA, aconseguint també el número 8 al Billboard Hot 100. L’EP “Fascination!” incloïa dues versions de la cançó: una mescla remix i una versió improvisada, totes dues diferents de la versió del single. La versió maxi-single llançada al Regne Unit era idèntica, mentre que el single comptava amb una cara B instrumental, "Total Panic".

El videoclip es va rodar en una zona semiabandonada de Newham, a Londres, que estava prevista per ser enderrocada i redecorada en el marc de la renovació urbana de Docklands i East London a principis dels anys vuitanta. El vídeo comença amb un mapa que mostra un punt taronja “vostè es troba aquí”, que es transforma en un gran punt taronja al terra, centrant-se en una sola casa a la intersecció de dos carrers. La càmera s’acosta, passant per la finestra de la casa, i revela la banda tocant a l’interior. Tota l’habitació, així com els instruments i els micròfons de la banda, estan pintats de color gris, creant una estètica monocromàtica visualment impactant en contrast amb el punt de color taronja a l’exterior.

El vídeo es va filmar a la intersecció de 1st Avenue i 3rd Avenue a Londres (E13 8AP), on tant una casa com els seus voltants van ser completament pintats de taronja, incloent-hi un cotxe Austin 1800 aparcat a prop. Dirigit per Steve Barron, conegut per la seva feina icònica amb The Human League a principis dels anys vuitanta, el vídeo intercala escenes a l’exterior amb la banda actuant en un estudi. Curiosament, la casa encara estava ocupada per una família durant el rodatge, i va romandre pintada de taronja fins que va ser enderrocada a mitjans de 1983.

HUMAN LEAGUE - (KEEP FEELING) FASCINATION

Released: April 15, 1983 

Charts: UK: #2   US: #8 

"(Keep Feeling) Fascination" is a synth-pop track composed by Jo Callis and Philip Oakey, produced by Martin Rushent—his last production with the band for seven years. Known for its layered vocals, the song features contributions from lead singer Philip Oakey, co-vocalists Susan Ann Sulley and Joanne Catherall, and a unique vocal part from keyboardist/guitarist Jo Callis. 

"(Keep Feeling) Fascination" was released as a standalone single in the UK on April 15, 1983, reaching number 2 on the UK Singles Chart. In the US, it was included on the EP “Fascination!” and became the Human League's first single to top the US Hot Dance Music/Club Play chart, also reaching number 8 on the Billboard Hot 100. The “Fascination!” EP included two versions of the song: an extended mix and an improvisational version, both distinct from the single version. The UK 12-inch release mirrored this, while the 7-inch single featured an instrumental B-side, "Total Panic."

The music video was filmed in a semi-abandoned area of Newham, London, set to be demolished and redeveloped as part of the Docklands and East London urban renewal of the early 1980s. The video opens with a map showing an orange "you are here" dot, which transforms into a large orange dot on the actual ground, centering on a single house at the intersection of two streets. As the camera zooms in, it passes through the house’s window, revealing the band performing inside. The entire room, along with the band's instruments and microphones, is painted grey, creating a visually striking monochromatic aesthetic against the brightly colored dot outside.

The video was filmed at the intersection of 1st Avenue and 3rd Avenue in London (E13 8AP), where both a house and its surroundings were completely painted orange, including an Austin 1800 car parked nearby. Directed by Steve Barron, known for his iconic work with the Human League in the early 1980s, the video intercuts between outdoor scenes and the band performing in a studio. Interestingly, the house was still occupied by a family during the filming, and it remained painted orange until its demolition in mid-1983.

 

QUARTERFLASH - HARDEN MY HEART

Llançament: Setembre de 1981  

Llistes: EUA: #3  Regne Unit: #49  

"Harden My Heart" és una cançó del grup de rock nord-americà Quarterflash, escrita pel guitarrista Marv Ross i inclosa en el seu àlbum debut, “Quarterflash”. Inicialment, la cançó va ser llançada com a senzill per la predecessora de la banda, Seafood Mama, a principis de 1980, però va ser la versió de Quarterflash la que es va convertir en un èxit destacat, arribant al número 3 al Billboard Hot 100 el febrer de 1982. El nom de Quarterflash prové d'una expressió australiana: "una quarta part d'elegància i tres quartes parts de bogeria."

A "Harden My Heart", la cantant es decideix a deixar la seva parella amb força i determinació, remarcant el seu desig de mantenir-se emocionalment forta i evitar la vulnerabilitat. La cançó transmet un sentiment d’empoderament, ja que escull avançar sense deixar-se influir per la nostàlgia o el penediment.

El single de Quarterflash destaca per la combinació poc freqüent d’una vocalista femenina, Rindy Ross, que també toca el saxofon, afegint una sonoritat única a la cançó. La peça va ser creada pel guitarrista i compositor Marv Ross, que va rebre el títol d’un amic i va desenvolupar ràpidament la lletra, aclarint que la cançó no es basava en una experiència personal, sinó en una història fictícia.

Tot i que habitualment Ross componia música i lletra simultàniament, en aquest cas es va centrar en crear un groove senzill però complex. Rindy Ross va contribuir amb la línia de saxofon, i la cançó sencera es va escriure i enregistrar en menys d'una setmana al soterrani per a la versió inicial de Seafood Mama. L'èxit d'aquesta versió, que va vendre 10.000 còpies a Portland i Seattle, va ajudar Quarterflash a signar un contracte amb Geffen Records.

Llançat el 1981, el videoclip va coincidir amb el debut de MTV i presenta una sèrie d'imatges desconnectades que no es relacionen directament amb la cançó. Aquestes imatges inclouen malabaristes, una persona de baixa estatura, una taula de maquillatge al desert, homes ben vestits en motocicletes i un solo de saxofon sota la pluja. També apareixen escenes en una oficina mòbil amb passadissos foscos i llums metàl·liques balancejant-se, fins que la caravana és demolida i cremada. Aquest estil d'usar escenes variades i aparentment sense relació era una tendència comú en els videoclips de principis dels 80, buscant crear una experiència visual destacable.

QUARTERFLASH - HARDEN MY HEART

Released: September 1981

Charts:  US: #3    UK: #49 

"Harden My Heart" is a song by the American rock group Quarterflash, written by guitarist Marv Ross and featured on their debut album, “Quarterflash”. Initially released as a single by the band's predecessor, Seafood Mama, in early 1980, Quarterflash's rendition became a significant hit, reaching #3 on the Billboard Hot 100 in February 1982. Quarterflash took its name from an Australian slogan: "a quarter flash and three parts foolish."

In "Harden My Heart," the singer resolves to leave her partner with newfound strength and determination, emphasizing her desire to remain emotionally tough and avoid vulnerability. The song captures a sense of empowerment as she chooses to move on without being swayed by sentimentality or regret.

Quarterflash’s "Harden My Heart" features a rare combination of a female lead singer, Rindy Ross, who also plays the saxophone, contributing to the song's distinct sound. The song was crafted by guitarist and songwriter Marv Ross, who received the title from a friend and quickly developed the lyrics, stating that the song wasn’t based on personal experience but rather a fictional narrative. 

The music and lyrics were typically written simultaneously, but in this case, he focused on creating a simple yet complex groove. Rindy Ross contributed the saxophone line, and the entire song was written and recorded in under a week in their basement for the band’s previous incarnation, Seafood Mama. The success of this early version, which sold 10,000 copies in Portland and Seattle, ultimately helped Quarterflash secure a contract with Geffen Records.

Released in 1981, the music video coincided with the debut of MTV and features a series of disjointed, random images that do not directly relate to the song. These visuals include jugglers, a little person, a makeup table in the desert, well-dressed men on motorcycles, and a saxophone solo performed in the rain. The video also contains scenes set in and around an office trailer, complete with dark corridors and swinging Metal Halide light bulbs, culminating in the trailer being bulldozed and burned. This approach of using varied and seemingly unrelated scenes was a common trend in early '80s music videos, aiming to create a memorable visual experience.