HOWARD JONES - NEW SONG

Llançament: 19 d’agost de 1983

Llistes d’èxits: EUA: #27  Regne Unit: #3

El single debut de Howard Jones, “New Song”, es va publicar l’agost de 1983 i es va convertir en un gran èxit, assolint el número 3 a les llistes britàniques i mantenint-se 20 setmanes al top 75. Al Regne Unit, el single presentava la lletra de la cançó impresa en espiral a l’etiqueta de la cara A, mentre que els crèdits es trobaven a la cara B. Publicada als Estats Units a principis de 1984, va arribar al número 27 del Billboard Hot 100. “New Song” també es va incloure en el seu àlbum debut, “Human’s Lib”.

“New Song” és un himne que anima els oients a perseguir els seus somnis i superar les barreres mentals, independentment de les opinions socials o dels dubtes propis. Jones descriu la cançó com el seu manifest per explicar per què va entrar al negoci musical, amb l’objectiu d’inspirar altres persones i deixar de banda les pors. Escrita mentre treballava en una fàbrica i feia concerts a la nit, la cançó reflecteix la seva creença que amb determinació i coratge, és possible assolir les pròpies aspiracions.

La lletra, que Jones descriu com a “pura filosofia,” subratlla la importància de veure els dos costats d’un argument i d’alliberar-se de les limitacions mentals que frenen les persones. Tot i que la melodia alegre i estil pop va atraure molts oients, Jones reconeix que només alguns van captar els matisos filosòfics més profunds. Aquesta divisió va generar una relació de “o t’agrada o no” amb la seva música, una característica que Jones veu com a reflex de la seva identitat artística única.

El videoclip comença amb Howard Jones treballant com a conserge en una fàbrica de conserves. Quan arriba el propietari, Jones es treu l’uniforme, inspirant els seus companys de feina amb la seva cançó i animant-los a unir-se a ell. Un dels companys, maquillat amb estil teatral en blanc i negre, comença a ballar, i junts motiven els empleats, inclòs el cap, a abandonar les seves tasques i pujar al cotxe de luxe del propietari.

El duo visita diversos llocs, escampant el seu missatge de llibertat i positivitat. Actuen davant els passatgers de l’estació de metro de Holborn, convencen un netejavidres perquè faci una pausa i, finalment, interrompen una aula plena d’estudiants esvalotats. Tant els alumnes com el professor els segueixen fora, on juguen a l’herba, simbolitzant l’alliberament de les restriccions socials i l’acceptació de l’alegria i la creativitat.

HOWARD JONES - NEW SONG

Released: August 19, 1983

Charts:  US: #27   UK: #3 

Howard Jones’ debut single, “New Song,” was released in August 1983 and became a major hit, reaching #3 on the UK Singles Chart and spending 20 weeks in the top 75. The UK seven-inch single featured the song’s lyrics printed in a spiral on the A-side label, with credits on the B-side. Released in the United States in early 1984, the song peaked at #27 on the Billboard Hot 100. “New Song” later appeared on Jones’ debut album, “Human’s Lib”, marking the beginning of his successful music career.

“New Song” is a motivational anthem that encourages listeners to pursue their dreams and overcome mental barriers, regardless of societal opinions or doubts. Jones describes the track as his “manifesto” for why he entered the music business, aiming to inspire others to embrace their potential and let go of fear. Written while working in a factory and performing gigs at night, the song embodies his belief that with determination and courage, it’s possible to achieve one’s aspirations.

The lyrics, which Jones describes as “pure philosophy,” emphasize seeing both sides of an argument and shedding mental constraints that hold people back. While the upbeat, pop-style song appealed to many, Jones acknowledges that only certain listeners grasped its deeper philosophical undertones. This divide created a love-it-or-leave-it relationship with his music, which Jones embraces as a reflection of his unique artistic identity.

The music video begins with Howard Jones working as a caretaker at a pickle plant. As the owner arrives, Jones sheds his uniform, inspiring his coworkers by singing and encouraging them to join him. One coworker, wearing black-and-white theatrical makeup, begins dancing, and together they rally the employees, including the boss, to abandon their tasks and pile into the boss’s luxury car.

The duo proceeds to various locations, spreading their message of freedom and positivity. They perform for patrons at Holborn Underground Station, convince a window cleaner to take a break from his work, and finally interrupt a classroom of unruly students, who, along with their teacher, follow Jones and the dancer outside to play on the grass, symbolizing liberation from societal constraints and the embrace of joy and creativity.

ROLLING STONES - THE LAST TIME

Estrena: 26 de febrer de 1965

Llistes: EUA: #9   Regne Unit: #1 (3 setmanes)

"The Last Time" va ser un punt d'inflexió significatiu per als Rolling Stones en ser la seva primera cançó original llançada com a cara A de single al Regne Unit. Coescrita per Mick Jagger i Keith Richards, es va enregistrar als estudis RCA a Hollywood, Califòrnia, al gener de 1965. En el seu llançament, "The Last Time" va escalar ràpidament al capdavant de la llista de senzills del Regne Unit, passant tres setmanes al número u entre març i principis d'abril de 1965. També va assolir èxit comercial internacionalment, arribant al número dos a la llista de singles d'Irlanda. A més, va ser inclosa a la versió nord-americana de l'àlbum "Out of Our Heads," llançat el 30 de juliol de 1965.

"The Last Time" va treure inspiració de la cançó gospel de 1955 "This May Be The Last Time" dels Staple Singers. Mentre aquesta versió tenia un missatge més positiu i espiritual, els Stones la van transformar en un missatge sever dirigit a una parella romàntica. Tot i que "This May Be The Last Time" és una cançó tradicional, és a dir, no pertany a cap individu o entitat, alguns fans del gospel van sentir que els Stones haurien d'haver compensat els Staple Singers per la seva inspiració, especialment tenint en compte l'elevat perfil de la banda i la seva història de reinterpretar cançons d'artistes negres en èxits.

Els Rolling Stones la van enregistrar a Los Angeles durant una escala d'un dia durant la seva ruta cap a Austràlia. Malgrat la seva esgotadora gira per Amèrica, la banda va voler capitalitzar el seu èxit llançant continuament singles, especialment a Anglaterra, on no eren presents físicament en aquell moment. Per això, sovint es van encaixar sessions d'enregistrament entre els concerts americans. El reconegut productor Phil Spector va col·laborar en la producció, aportant el seu característic estil "Wall of Sound" a la gravació.

"Bitter Sweet Symphony" de The Verve va fer famós un sample de la versió orquestral de "The Last Time" enregistrada per l'Orquestra Andrew Oldham el 1966. Andrew Oldham, que era el manager dels Rolling Stones, va publicar un àlbum titulat "The Rolling Stones Songbook," que incloïa versions instrumentals dels èxits de la banda, incloent aquesta pista. L'ús de l'arranjament orquestral a "Bitter Sweet Symphony" va provocar controvèrsia legal, resultant en una demanda i una part significativa dels drets d'autor de "Bitter Sweet Symphony" atorgats a Mick Jagger i Keith Richards, que són acreditats com a autors de "The Last Time".

ROLLING STONES - THE LAST TIME

Released: February 26, 1965

Charted:  US: #9   UK: #1 (3 weeks)

"The Last Time" marked a significant milestone for the Rolling Stones as their first original song released as an A-single in the UK. Co-written by Mick Jagger and Keith Richards, the song was recorded at RCA Studios in Hollywood, California in January 1965. Upon its release, "The Last Time" quickly climbed to the top of the UK Singles Chart, spending three weeks at number one in March and early April 1965. It also achieved commercial success internationally, reaching number two on the Irish Singles Chart. Additionally, the song was included on the US version of the album "Out of Our Heads," released on July 30, 1965.

"The Last Time" drew inspiration from the 1955 gospel song "This May Be The Last Time" by The Staple Singers. While The Staple Singers' version carried a more uplifting and spiritual message, The Stones transformed it into a stern message directed at a romantic partner. Although "This May Be The Last Time" is a traditional song, meaning it is not owned by any individual or entity, some gospel fans felt that The Stones should have compensated The Staple Singers for their inspiration, especially considering the band's high-profile status and their history of reworking songs by black artists into hits. 

The Rolling Stones recorded "The Last Time" in Los Angeles during a one-day tour stopover on their way to Australia. Despite their grueling American tour schedule, the band aimed to capitalize on their success by continuously releasing singles, particularly in England where they were not present. As a result, they often squeezed in recording sessions between American shows. Renowned producer Phil Spector assisted with the production, contributing his signature "Wall of Sound" approach to the recording.

"Bitter Sweet Symphony" by The Verve famously sampled an orchestral version of "The Last Time" recorded by The Andrew Oldham Orchestra in 1966. Andrew Oldham, who was the Rolling Stones' manager, released an album titled "The Rolling Stones Songbook," which featured instrumental versions of the band's hits, including this track. The Verve's use of the orchestral arrangement in "Bitter Sweet Symphony" sparked legal controversy, leading to a lawsuit and a significant portion of royalties from "Bitter Sweet Symphony" being awarded to Mick Jagger and Keith Richards, who are credited as songwriters of "The Last Time."

 

THE POLICE - DRIVEN TO TEARS / WHEN THE WORLD IS RUNNING DOWN, YOU MAKE THE BEST OF WHAT’S STILL AROUND

Llançament: 2 d’octubre de 1980

Àlbum: Zenyatta Mondatta

“Driven to Tears” és una cançó escrita per Sting inclosa a l’àlbum “Zenyatta Mondatta”. Tot i no ser llançada com a single, va arribar al lloc 35 de la llista Billboard Mainstream Rock Tracks. Aquesta peça marca l’inici de l’exploració de temes polítics per part de Sting, un motiu recurrent en el seu treball posterior i el de la banda. A les emissores de ràdio de rock clàssic, sovint s’emet juntament amb el tema que la segueix a l’àlbum, “When the World Is Running Down, You Make the Best of What’s Still Around”.

La cançó aborda la divisió extrema entre rics i pobres i va ser la primera peça amb temàtica política escrita per Sting i llançada per The Police. Inspirada per imatges de televisió que mostraven nens morint de gana a Biafra durant la gira nord-americana del 1979, Sting, profundament commogut, va escriure la cançó en una habitació de motel, explicant que aquelles imatges el van deixar “Driven to Tears” (literalment a punt de plorar). La lletra qüestiona com reaccionen les persones davant veritats incòmodes, subratllant la ironia que es pugui permetre una televisió però no alimentar els qui passen gana.

“Driven to Tears” va ser interpretada per The Police durant la seva gira europea i australiana del 1980 abans de ser enregistrada. Sting també va la tocar en esdeveniments humanitaris importants, com el Live Aid de 1985 i el Live 8 de 2005. Una versió en directe de la seva primera gira en solitari es va incloure a l’àlbum “Bring On The Night” de 1986. Sting va assenyalar al llibre “Lyrics By Sting” que els temes d’aquesta cançó, sobre la desigualtat i el patiment humà, continuen sent tràgicament rellevants dècades després.

“When the World Is Running Down, You Make the Best of What’s Still Around” és una altra peça escrita per Sting inclosa a “Zenyatta Mondatta”. Juntament amb “Voices Inside My Head”, va arribar al número 3 de la llista Billboard Dance Music/Club Play Singles el 1981. Una versió remixada per Different Gear vs. The Police va assolir el lloc 28 de les llistes del Regne Unit i el número 7 de la llista de música de ball de Billboard el 2000. El vídeo, dirigit per Derek Burbidge, es va filmar a Sugarloaf Mountain, a Rio de Janeiro.

La cançó retracta la resiliència davant l’adversitat, possiblement reflectint un escenari apocalíptic. Amb el pas del temps, la seva temàtica ha guanyat nova rellevància, especialment després de la pandèmia de la COVID-19, evocant la idea d’adaptar-se a circumstàncies difícils amb recursos limitats. Sting va escriure la peça amb un toc d’humor irònic, imaginant un futur on la vida es manté amb menjar enllaunat, un reproductor de vídeo i cintes de James Brown i Otis Redding. La cançó destaca la necessitat d’un esforç col·lectiu, fins i tot quan retracta fantasies de supervivència individuals.

El títol, el més llarg de qualsevol cançó de The Police, va cridar l’atenció per una lletra sovint malinterpretada: “You make the best of what’s still around” es confonia amb “You make the best homemade stew around.” La segona frase fa referència a The T.A.M.I. Show, un concert filmat l’any 1964 amb actuacions icòniques de James Brown i The Rolling Stones.

Sting va interpretar “When the World Is Running Down, You Make the Best of What’s Still Around” al seu àlbum en directe “Bring on the Night”. Aquesta versió és un medley de 11 minuts que combina aquesta peça amb “Bring on the Night” de l’àlbum “Reggatta de Blanc” de The Police. La interpretació en directe compta amb Branford Marsalis al saxofon i Kenny Kirkland als teclats, oferint una versió influenciada pel jazz de les pistes originals.

THE POLICE - DRIVEN TO TEARS / WHEN THE WORLD IS RUNNING DOWN, YOU MAKE THE BEST OF WHAT’S STILL AROUND

Released: October 2, 1980

Album: Zenyatta Mondatta

“Driven to Tears” is a song written by Sting and featured on the album “Zenyatta Mondatta”. Although not released as a single, it reached #35 on the Billboard Mainstream Rock Tracks chart. The song marks the beginning of Sting’s exploration of political themes, a motif that would continue in his and the band’s later work. On classic rock radio, it is often paired with the album’s following track, “When the World Is Running Down, You Make the Best of What’s Still Around.”

“Driven to Tears” addresses the stark divide between rich and poor and was the first politically themed song written by Sting and released by The Police. Inspired by television footage of starving children in Biafra during their 1979 U.S. tour, Sting was deeply moved and wrote the song in a motel room, describing how the images left him “literally driven to tears.” The song questions how people respond to uncomfortable truths, highlighting the irony that people can afford television but not food for the starving. 

“Driven to Tears” was performed by The Police during their 1980 European and Australian tour before it was recorded. Sting also played the song at significant humanitarian events, including Live Aid in 1985 and Live 8 in 2005. A live version from Sting’s first solo tour was included in his 1986 album “Bring On The Night”. Sting noted in the book “Lyrics By Sting” that its themes of inequality and human suffering remain tragically relevant decades later, highlighting humanity’s struggle to address such atrocities.

“When the World Is Running Down, You Make the Best of What’s Still Around” is a song written by Sting and released on the album “Zenyatta Mondatta”. Along with the track “Voices Inside My Head,” it reached No. 3 on the Billboard Dance Music/Club Play Singles chart in 1981. A remix version by Different Gear vs. the Police peaked at No. 28 on the UK Singles Chart and No. 7 on the Billboard Dance chart in 2000. The song is frequently played back-to-back with “Driven to Tears” on radio stations. The video, directed by Derek Burbidge, was filmed at Sugarloaf Mountain in Rio de Janeiro.

“When the World Is Running Down, You Make the Best of What’s Still Around” portrays resilience in the face of adversity, potentially reflecting an apocalyptic scenario. Over time, its themes have gained new relevance, particularly after the COVID-19 pandemic, as it evokes imagery of adapting to difficult circumstances with limited comforts. Sting wrote it with a tongue-in-cheek perspective, imagining a future sustained by canned food, a VCR, and tapes of James Brown and Otis Redding. The song highlights the need for collective effort, even as it portrays individual survival fantasies.

The title, the longest of any Police track, gained attention for a frequently misheard lyric: “You make the best of what’s still around” often mistaken as “You make the best homemade stew around.” The second line references The T.A.M.I. Show, a legendary 1964 concert film featuring iconic acts like James Brown and The Rolling Stones. 

Sting performed “When the World Is Running Down, You Make the Best of What’s Still Around” on his solo live album “Bring on the Night”. This version is an extended 11-minute medley combining it with “Bring on the Night” from the Police’s 1979 album “Reggatta de Blanc”. The live rendition features contributions from Branford Marsalis on saxophone and Kenny Kirkland on keyboards, showcasing a jazz-influenced interpretation of the original tracks.