PEACHES & HERB - REUNITED

Llançament: març de 1979

Estats Units: #1 (4 setmanes)

“Reunited” és una cançó del duet de R&B Peaches & Herb, llançada com el segon single del seu àlbum “2 Hot” de 1978. La cançó va aconseguir un gran èxit en diversos gèneres, arribant al número 1 tant a la llista Billboard Hot 100 com a la de R&B singles el 1979, on es va mantenir durant quatre setmanes. Amb més de dos milions de còpies venudes, “Reunited” es va consolidar com una de les balades romàntiques més recordades de l’època.

“Reunited” va ser escrita per Dino Fekaris i Freddie Perren com una seqüela de ”(We’ll Be) United”, el senzill de Peaches & Herb de 1968, que al seu torn era una versió de la cançó original de The Intruders de 1966. Produïda per Perren al seu estudi de Los Angeles, Mom & Pop’s Company Store, la cançó va ser un producte de l’èxit del duet després de la seva etapa a Motown. Perren, que havia format part de l’equip de compositors The Corporation a Motown, havia coescrit diversos èxits de The Jackson 5. El 1979 va ser un any destacat per Fekaris i Perren, ja que també van aconseguir un altre número 1 amb “I Will Survive”.

Malgrat el seu so emotiu, Reunited va ser una balada elaborada meticulosament pels compositors Perren i Fekaris. La cançó va néixer a l’estudi de Perren, on ell tocava el piano mentre Fekaris desenvolupava la lletra durant la nit. Quan la van presentar l’endemà, l’impacte emocional era evident, especialment quan Peaches es va emocionar fins a les llàgrimes, confirmant que havien creat una peça especial.

La gravació de “Reunited” va comptar amb alguns dels millors músics d’estudi de l’època, com Bob “Boogie” Bowles i Melvin “Wah Wah” Ragin a la guitarra, Scott Edwards al baix i James Gadson a la bateria. Segons Edwards, els productors van permetre a la secció rítmica tenir llibertat creativa, proporcionant només una guia bàsica d’acords i deixant que els músics creessin el groove. Edwards va explicar que l’èxit de moltes cançons depenia de la química natural entre la bateria i el baix, un aspecte que no es podia dirigir de manera forçada per compositors que no eren instrumentistes de ritme.

PEACHES & HERB - REUNITED

Released: March 1979

US: #1 (4 weeks)

“Reunited” is a hit song by R&B duo Peaches & Herb, released as the second single from their 1978 album 2 Hot. The song became a major crossover success, reaching No. 1 on both the Billboard Hot 100 and the R&B singles chart in 1979, where it remained for four weeks. Selling over two million copies, Reunited as one of the most memorable love ballads of the era.

“Reunited” was written by Dino Fekaris and Freddie Perren as a sequel to Peaches & Herb’s 1968 hit ”(We’ll Be) United,” itself a cover of The Intruders’ 1966 song. Produced by Perren at his Los Angeles studio, Mom & Pop’s Company Store, the song was a product of the duo’s post-Motown success. Perren, formerly part of The Corporation songwriting team at Motown, had co-written several Jackson 5 hits. 1979 was a major year for the songwriting duo, as they also scored a No. 1 hit with “I Will Survive.”

Despite its heartfelt sound, Reunited was a professionally crafted ballad by songwriters Freddie Perren and Dino Fekaris. The song originated in Perren’s studio, with Perren at the piano while Fekaris developed the lyrics overnight. When they introduced the song the next day, its emotional impact was clear—especially when Peaches was moved to tears, confirming they had created something special.

The recording of Reunited featured top session musicians of the era, including Bob “Boogie” Bowles and Melvin “Wah Wah” Ragin on guitar, Scott Edwards on bass, and James Gadson on drums. According to Edwards, the producers allowed the rhythm section creative freedom, providing only a basic chord chart while letting the musicians craft the groove. He explained that successful records often relied on the natural chemistry between the drums and bass, which couldn’t be micromanaged by non-rhythm players.

 

MEAT LOAF - YOU TOOK THE WORDS RIGHT OUT OF MY MOUTH (HOT SUMMER NIGHT)

Llançament: Octubre de 1977

Llistes d’èxits: EUA: #39  Regne Unit: #33

“You Took the Words Right Out of My Mouth (Hot Summer Night)” va ser el primer single en solitari de Meat Loaf, publicat el 1977 com a part de l’àlbum “Bat Out of Hell”. Escrita per Jim Steinman, la cançó combina narracions teatrals amb influències musicals com el ritme de bateria de “Be My Baby” i riffs de guitarra que recorden The Who. La història gira al voltant de l’amor juvenil i el desig en una nit d’estiu sufocant, on el protagonista, embriagat per la passió, no pot dir “t’estimo” fins que el cor la conclou amb la frase: “You took the words right out of my mouth / It must have been while you were kissing me” (Vas treure les paraules de la meva boca / Devia ser mentre em besaves).

La composició dramàtica de Steinman, juntament amb la veu intensa de Meat Loaf, crea una atmosfera operística d’urgència i romanticisme. La cançó reflecteix el procés col·laboratiu entre els dos, amb Meat Loaf contribuint als arranjaments i donant vida a la visió teatral de Steinman. És un avançament del seu estil majestuós i desmesurat, amb tots els elements característics del so de “Bat Out of Hell”.

La versió de l’àlbum inclou una introducció parlada, on una veu masculina (Jim Steinman) pregunta: “On a hot summer night, would you offer your throat to the wolf with the red roses?” (En una nit calorosa d'estiu, oferiríeu la vostra gola al llop amb les roses vermelles?). La resposta femenina és pronunciada per l’actriu Marcia McClain, coneguda pel seu paper a “As the World Turns”. Aquest diàleg prové de la producció teatral de Steinman, “Neverland”, estrenada cinc mesos abans de la publicació de l’àlbum. Tres cançons de l’obra—“You Took the Words Right Out of My Mouth,” “Heaven Can Wait” i “All Revved Up with No Place to Go”—van ser adaptades per a l’àlbum.

Jim Steinman va dotar la cançó d’una imatgeria vívida i íntima, amb frases com “fog crawling over the sand” i “your lipstick shining” (boira arrossegant-se per la sorra" i "el teu llapis de llavis brilla). Aquest estil líric recorda Bruce Springsteen, que també crea escenes detallades i atmosfèriques a les seves cançons. La connexió s’aprofundeix amb la participació de membres de l’E Street Band: Roy Bittan (piano) i Max Weinberg (bateria) van tocar a la peça. L’àlbum va ser produït per Todd Rundgren, que va comentar que les cançons de Steinman eren versions més exagerades i teatrals del que podria crear Springsteen.

El videoclip es va gravar en un plató, dissenyat per semblar una actuació en directe. En línia amb l’estil teatral dels vídeos de l’era de “Bat Out of Hell”, mostra Meat Loaf amb el seu aspecte icònic: tirants, una camisa formal esquinçada i un mocador vermell, consolidant l’estètica grandiosa i memorable que defineix aquesta etapa de la seva carrera.

MEAT LOAF - YOU TOOK THE WORDS RIGHT OUT OF MY MOUTH (HOT SUMMER NIGHT)

Released: October 1977

Charts:  US: #39    UK: #33 

“You Took the Words Right Out of My Mouth (Hot Summer Night)” is Meat Loaf’s debut solo single, released in 1977 as part of the album “Bat Out of Hell”. Written by Jim Steinman, the song combines theatrical storytelling with influences like the drumbeat from “Be My Baby” and guitar riffs reminiscent of The Who. It tells the story of young love and desire, set on a hot summer night, where the protagonist is so overwhelmed by passion that he’s left speechless—unable to say “I love you” until the chorus delivers the punchline: “You took the words right out of my mouth / It must have been while you were kissing me.”

Steinman’s dramatic composition, combined with Meat Loaf’s intense vocals, creates an operatic sense of urgency and romance. The song reflects their collaborative process, with Meat Loaf contributing to arrangements and bringing focus to Steinman’s theatrical vision. It was a precursor to their larger-than-life style, with all the hallmarks of the “Bat Out of Hell” sound.

The album version features a dramatic spoken-word intro, where a male voice (Jim Steinman) asks, “On a hot summer night, would you offer your throat to the wolf with the red roses?” The female response is delivered by actress Marcia McClain, known for her role on “As the World Turns”. This dialogue originated from Steinman’s stage production “Neverland”, performed five months before “Bat Out of Hell” was released. Three songs from the play—this track, “Heaven Can Wait,” and “All Revved Up with No Place to Go”—were adapted for the album.

Jim Steinman infused “You Took the Words Right Out of My Mouth (Hot Summer Night)” with vivid, intimate imagery, including lines like “fog crawling over the sand” and “your lipstick shining.” This lyrical style is reminiscent of Bruce Springsteen, who also paints detailed, atmospheric scenes in his songwriting. The connection runs deeper, as E Street Band members Roy Bittan (piano) and Max Weinberg (drums) performed on the track. The album was produced by Todd Rundgren, who remarked that Steinman’s songs were like larger-than-life versions of what Springsteen might create. 

The music video was filmed on a soundstage, styled to resemble a live performance. In keeping with the theatrical flair of Meat Loaf’s “Bat Out of Hell” era videos, it featured him in his iconic look: suspenders, a ripped formal shirt, and a red scarf.

THE MAMAS AND THE PAPAS - DEDICATED TO THE ONE I LOVE

Released: February 1967

Charts:  US: #2    UK: #2 

“Dedicated to the One I Love” is a song by Lowman Pauling and Ralph Bass, made popular by the “5” Royales, the Shirelles, the Mamas & the Papas, and Bitty McLean. The Mamas & the Papas’ version, released on Dunhill Records, reached No. 2 on both the Billboard Hot 100 and the UK charts, held from the top spot in the U.S. by “Happy Together” by The Turtles. The group performed it, along with “Creeque Alley,” on The Ed Sullivan Show in 1967.

The song’s single and album versions share the same mix, unlike some of the group’s other tracks, but there are differences between the mono and stereo versions. In the mono version, Michelle’s double-tracked vocals are mixed to sound like a single voice, Cass’s vocals and the piano are more prominent, and the song ends with all four members singing in harmony. In the stereo version, the piano is pushed to the background, Cass’s vocals are more blended with the group, and her voice is nearly absent at the end.

The lead singer on the Mamas & the Papas’ version of “Dedicated to the One I Love” was Michelle Phillips, marking the first time she took the lead over Cass Elliot. The song was also featured on their 1967 album “The Mamas & The Papas Deliver”.

 PET SHOP BOYS - INVISIBLE 

Publicació: juny de 2012

Àlbum: Elysium

"Invisible" és una pista de l'àlbum "Elysium". Llançada al juny de 2012 com un avançament de l'àlbum, va ser pensada per donar als oients un tast del so i l'ambient de l'àlbum. Malgrat el seu llançament i el vídeo que l'acompanyava, "Invisible" no es va utilitzar com el primer single de l'àlbum. En canvi, "Winner" va ser escollit com el primer senzill de "Elysium", i “Invisible” només es va llançar com una pista promocional. La cançó en si és una balada electrònica lenta i rica amb un to una mica melancòlic.

"Invisible" reflecteix la sensació de passar desapercebut o oblidat a mesura que es va envellint, especialment després d'arribar a un cert moment de la vida, tal com s'expressa en la frase sobre complir 45 anys. Neil Tennant, inspirat per un comentari d'una dona, va escriure la cançó durant una visita a Berlín a principis de 2011. La lletra transmet el sentiment del narrador de decepció per no ser ja el centre d'atenció o sentir-se rellevant en els entorns socials, malgrat haver estat vibrant i viu en el passat. La cançó captura la sensació d'invisibilitat enmig de l'activitat i el soroll de la vida, on el narrador se sent al marge i sense reconeixement. Malgrat ser anteriorment el "centre de la festa," ara es troba relegat a les vores, sent obsolet i insignificant.

Les diverses interpretacions de "Invisible" posen de manifest la riquesa i la profunditat dels temes de la cançó. Aquí hi ha algunes de les possibles interpretacions:

- El company romàntic del narrador pot ignorar-lo, donant per suposada la seva presència i fallant en reconèixer les seves contribucions o la seva presència en la seva relació.

- Podria sentir-se com un no-entity als ulls d'un antic company romàntic i el seu cercle social, experimentant una sensació d'invisibilitat o insignificància.

- La lletra també suggereix un comentari social més ampli sobre l'estatus i la rellevància disminuïts que poden acompanyar l'envelliment, especialment a mesura que es supera el pic de la joventut. El narrador pot sentir-se marginat o oblidat per la societat a causa de la seva edat.

- La noció de ser un "esperit d'un home mort que assota una habitació" afegeix un to inquietant a la cançó, suggerint una interpretació metafòrica de la invisibilitat com un estat de desconexió o aïllament del món viu.

L'interpretació d’"Invisible" com un reflex de l'experiència d'una estrella de la música pop o una figura prominent concorda amb el propi viatge dels Pet Shop Boys i les dinàmiques més àmplies de la indústria musical. Aquí hi ha alguns punts clau relacionats amb aquesta interpretació:

- Com a músics exitosos amb un llegat significatiu, els Pet Shop Boys han experimentat els reptes de mantenir-se visibles i rellevants en una indústria que sovint prioritza la joventut i la novetat.

- Malgrat la seva contínua creativitat i contribucions a la música, poden trobar-se marginats per la cultura pop mainstream i els mitjans de comunicació que es centren principalment en artistes emergents i noves tendències.

- La lletra d'"Invisible" pot parlar de les seves experiències personals de navegar en una indústria on el reconeixement i l'èxit poden ser efímers, especialment a mesura que els artistes envelleixen i evolucionen.

"Invisible" així, serveix com un reflex punyent sobre les complexitats de la fama, la visibilitat i la rellevància en el paisatge en constant canvi de la indústria musical.

PET SHOP BOYS - INVISIBLE

Released: June 2012

Album: Elysium

"Invisible" is a track from their album "Elysium". Released in June 2012 as an advance teaser from the album, it was intended to give listeners a glimpse into the sound and mood of the album. Despite its release and accompanying video, "Invisible" did not serve as the album's first single. Instead, "Winner" was chosen as the first single from "Elysium", and “Invisible” was only released as a promotional track. The song itself is a slow, lush electronic ballad with somewhat melancholic undertones.

"Invisible" reflects the feeling of becoming unnoticed or overlooked as one ages, particularly after reaching a certain milestone, as expressed in the line about turning 45. Neil Tennant, inspired by a woman's comment, penned the song during a visit to Berlin in early 2011. The lyrics convey the narrator's sense of dismay at no longer being the center of attention or feeling relevant in social settings, despite having been vibrant and lively in the past. The song captures the sentiment of feeling invisible amidst the bustling activity and noise of life, where the narrator feels sidelined and unacknowledged. Despite once being the "life and soul of the party," the narrator now finds himself relegated to the sidelines, feeling obsolete and insignificant.

The varied interpretations of "Invisible" highlight the richness and depth of the song's themes. Here are some of the possible interpretations:

- The narrator's romantic partner may overlook him, taking his presence for granted and failing to acknowledge his contributions or presence in their relationship.

- He could feel like a non-entity in the eyes of a former romantic partner and their social circle, experiencing a sense of invisibility or insignificance.

- The lyrics also suggest a broader societal commentary on the diminished status and relevance that can accompany aging, especially as one moves past the prime of youth. The narrator may feel marginalized or overlooked by society due to his age.

- The notion of being a "spirit of a dead man haunting a room" adds a haunting and introspective layer to the song, suggesting a metaphorical interpretation of invisibility as a state of disconnection or isolation from the living world.

The interpretation of "Invisible" as reflecting the experience of a pop music star or prominent figure resonates with the Pet Shop Boys' own journey and the broader dynamics of the music industry. Here are some key points related to this interpretation:

- As successful musicians with a significant legacy, the Pet Shop Boys have experienced the challenges of remaining visible and relevant in an industry that often prioritizes youth and novelty.

- Despite their ongoing creativity and contributions to music, they may find themselves marginalized by mainstream pop culture and media outlets that focus primarily on emerging artists and trends.

- The lyrics of "Invisible" may speak to their personal experiences of navigating an industry where recognition and success can be fleeting, especially as artists age and evolve.

"Invisible" thus serves as a poignant reflection on the complexities of fame, visibility, and relevance in the ever-changing landscape of the music industry.