PETER GABRIEL - SLEDGEHAMMER

Llançament: 14 d’abril de 1986

Posició a les llistes: EUA: #1 (1 setmana) | Regne Unit: #4

“Sledgehammer” és una cançó de Peter Gabriel, publicada com a single principal del seu àlbum “So”. Produïda per Gabriel i Daniel Lanois, es va convertir en el seu major èxit comercial, arribant al número 1 del Billboard Hot 100 als Estats Units i al Canadà, i assolint el número 4 al Regne Unit. L’èxit de la cançó es va veure impulsat pel seu innovador videoclip, que va guanyar nou premis als MTV Video Music Awards del 1987—un rècord en aquell moment—i el premi a Millor Vídeo Britànic als Brit Awards. A més, Gabriel va rebre tres nominacions als Grammy: Millor Interpretació Vocal de Rock Masculina, Disc de l’Any i Cançó de l’Any.

“Sledgehammer” està fortament influenciada per la música soul dels anys 60 que Gabriel escoltava de jove, en especial Otis Redding, a qui va veure actuar a Londres el 1967. La secció de vents va ser interpretada pels llegendaris Memphis Horns, consolidant aquest so. Tot i algunes crítiques que l’acusaven de copiar Phil Collins—que en aquell moment feia servir seccions de vents en èxits com “Easy Lover” i “Sussudio”—Gabriel va defensar-se dient que ell havia influït més en Collins que no pas a l’inrevés, en referència als seus anys junts a Genesis.

La lletra de “Sledgehammer” està plena d’al·lusions sexuals, amb símbols fàl·lics com el tren, els autos de xoc i la muntanya russa (big dipper). Gabriel va explicar que aquesta mena de metàfores eren habituals en la música blues, un dels seus referents, i que el sexe pot ajudar a trencar barreres de comunicació. Algunes parts de la lletra també estan inspirades en Friedrich Nietzsche, concretament en la seva idea que un bon llibre hauria d’impactar com “an ax in a frozen sea“ (una destral en un mar glaçat).

El videoclip de “Sledgehammer” va ser dirigit per Stephen R. Johnson i va utilitzar stop-motion i claymation (animació amb plastilina). Johnson havia treballat anteriorment en “Road to Nowhere” de Talking Heads, i tot i que inicialment no li agradava la cançó, va acceptar el projecte quan la discogràfica de Gabriel va veure el seu treball. L’equip d’animació incloïa els germans Quay i Nick Park d’Aardman Animations (creadors de Wallace & Gromit).

Gabriel va haver de suportar un rodatge extremadament exigent, passant 16 hores estirat sota un vidre mentre es filmava un fotograma rere l’altre. Una de les seqüències més icòniques mostrava núvols pintats a mà sobre la seva cara, creant la il·lusió de moviment. Altres moments destacats incloïen dos pollastres decapitats animats en stop-motion i una escena final on diversos actors—incloses les filles de Gabriel—giraven al seu voltant amb un moviment surrealista. L’última escena simbolitzava el cicle de la vida, des de la fecundació fins a Gabriel flotant cap a l’univers.

Els reptes tècnics van ser nombrosos: per exemple, el vestit lluminós de Gabriel generava corrent elèctric, i l’equip va haver de cobrir-lo amb cinta reflectant per evitar descàrregues. L’animació dels pollastres va haver de simplificar-se perquè els models reals que havien servit com a referència es van fer malbé massa ràpidament. En total, es van necessitar 100 hores de rodatge, amb cada segon de vídeo requerint 25 posicions diferents de Gabriel. Parlant sobre l’experiència, ell mateix va comentar: “Si algú vol intentar copiar aquest vídeo, li desitjo molta sort.”

“Sledgehammer” es va convertir en l’únic número 1 de Peter Gabriel als Estats Units, assolint el cim el 26 de juliol de 1986. Curiosament, la setmana anterior, la seva antiga banda Genesis havia arribat al número 1 amb “Invisible Touch”, mentre “Sledgehammer” estava al número 2. Quan Gabriel va pujar al primer lloc, Genesis va baixar al tercer, creant una simbòlica transició entre l’excantant i el grup que havia deixat enrere.

PETER GABRIEL - SLEDGEHAMMER

Released: April 14, 1986

Charts:  US: #1 (1 week)   UK: #4 

“Sledgehammer” is a song by Peter Gabriel, released in April 1986 as the lead single from his album “So”. Produced by Gabriel and Daniel Lanois, it became his biggest hit, reaching No. 1 on the Billboard Hot 100 in the U.S. and No. 1 in Canada, while peaking at No. 4 in the UK. The song’s success was bolstered by its groundbreaking music video, which won a record nine MTV Video Music Awards in 1987 and Best British Video at the Brit Awards. Gabriel was also nominated for three Grammy Awards, including Best Male Rock Vocal Performance, Record of the Year, and Song of the Year.

“Sledgehammer” was influenced by the ‘60s soul music Gabriel loved as a teenager, particularly Otis Redding, whom he saw perform in London in 1967. The song’s prominent horn section, played by the legendary Memphis Horns, reflected this style. Some critics accused Gabriel of copying Phil Collins, who was using horns in hits like “Easy Lover” and “Sussudio” to gain mainstream success, but Gabriel dismissed this, stating that he was more of an influence on Collins, his former Genesis bandmate, rather than the other way around.

“Sledgehammer” is a song about sex, filled with phallic symbols like the train, bumper cars, and big dipper. This kind of innuendo was common in the blues music that influenced Gabriel. He explained that sometimes sex can break through communication barriers. Some lyrics were also inspired by Friedrich Nietzsche’s idea that a good book should break through like “an ax in a frozen sea.”

The groundbreaking video for Sledgehammer was directed by Stephen R. Johnson and used stop-motion claymation. Johnson had previously worked on Talking Heads’ “Road to Nowhere” and was brought in after Peter Gabriel’s record company saw his work. Despite initially disliking the song, Johnson assembled a team of animators, including the Quay Brothers and Nick Park of Aardman Animations.

Gabriel endured a grueling shoot, lying under a sheet of glass for 16 hours while filming one frame at a time. A key sequence featured clouds painted frame-by-frame across his face to create the illusion of movement. Other innovative moments included two dead, headless chickens animated in stop motion and a finale where extras—including Gabriel’s daughters—rotated around him in a jerky, surreal motion. The final shot metaphorically depicted the journey of life, starting with fertilization and ending with Gabriel floating into the cosmos.

Technical challenges included electrical current running through Gabriel’s lighted suit, which was resolved by covering him and the set in Scotchlite tape. The video’s ambitious ideas often exceeded its budget and timeline—originally, the dancing chickens were meant to perform more complex moves, but the real chickens used for modeling spoiled too quickly. A total of 100 hours went into shooting the video, with each second requiring 25 different poses from Gabriel. Reflecting on the process, Gabriel remarked, “If anyone wants to try and copy this video, good luck to them.”

“Sledgehammer” became his first and only #1 hit on the Billboard Hot 100 in the U.S., reaching the top on July 26, 1986. The week before, his former band Genesis had been at #1 with “Invisible Touch”, while “Sledgehammer” was at #2. When Gabriel claimed the top spot, Genesis dropped to #3, making for a rare and poetic chart transition between a former lead singer and his old band.

 

PHIL COLLINS - AGAINST ALL ODDS (TAKE A LOOK AT ME NOW)

Llançament: febrer de 1984

Posició a les llistes: Regne Unit: #2 | EUA: #1 (3 setmanes)

“Against All Odds (Take a Look at Me Now)” és una balada de Phil Collins, gravada per a la banda sonora de la pel·lícula “Against All Odds” de 1984. La lletra expressa el desig per un antic amor, malgrat les mínimes possibilitats de reconciliació. Va esdevenir el primer número 1 de Collins als Estats Units, i també va liderar les llistes al Canadà, Irlanda i Noruega, mentre que al Regne Unit va arribar al #2. La cançó va guanyar el Grammy de 1984 a la Millor Interpretació Vocal Pop i va ser nominada a l’Oscar a la Millor Cançó Original, tot i que va perdre davant “I Just Called to Say I Love You” de Stevie Wonder. Collins acabaria guanyant un Oscar el 1999 per “You’ll Be in My Heart” de “Tarzan”.

El director Taylor Hackford va demanar a Phil Collins que compongués una cançó per a la pel·lícula “Against All Odds”. Collins va decidir adaptar una cançó inèdita de les sessions de “Face Value” anomenada “How Can You Sit There”. Inicialment, Collins no la considerava rellevant, però la va recuperar després de la petició de Hackford. El director buscava una cançó que capturés l’emoció del film i va escollir Collins pel seu timbre vocal. La peça es va adaptar específicament per encaixar amb la pel·lícula i sona durant els crèdits finals.

Collins va escriure “Against All Odds” durant el traumàtic divorci de la seva primera esposa, utilitzant la música com una manera d’expressar el seu dolor. Va confessar que, sense aquestes experiències personals, potser mai hauria començat una carrera en solitari i hauria fet un disc de jazz/rock en lloc d’un àlbum pop. Originalment, la cançó era una peça molt íntima, però la va adaptar per a la pel·lícula per motius econòmics, una decisió que va reconèixer obertament. En una entrevista a Rolling Stone el 2016, Collins va recordar amb humor que el que més li havia quedat de la pel·lícula era l’aparença de Rachel Ward, específicament la seva pitrera, tot i que també va expressar la seva admiració per Jeff Bridges.

PHIL COLLINS - AGAINST ALL ODDS (TAKE A LOOK AT ME NOW)

Released: February 1984

Charts: UK: #2   US: #1 (3 weeks)

Against All Odds (Take a Look at Me Now) is a power ballad by Phil Collins, recorded for the 1984 film of the same name. The song’s lyrics express longing for an ex-lover despite the slim chances of reconciliation. It became Collins’ first U.S. No. 1 hit and also topped the charts in Canada, Ireland, and Norway, while reaching No. 2 in the U.K. The song won Collins the 1984 Grammy Award for Best Pop Vocal Performance and was nominated for an Oscar for Best Original Song, though it lost to Stevie Wonder’s “I Just Called to Say I Love You”. Collins later won an Oscar in 1999 for “You’ll Be in My Heart” from Tarzan.

Director Taylor Hackford asked Phil Collins to write a song for the film “Against All Odds”, leading Collins to adapt an unreleased song from his “Face Value” sessions called “How Can You Sit There”. Collins initially overlooked the song but revisited it after Hackford’s request. Hackford, who wanted a theme song that captured the film’s emotions, chose Collins for his distinctive voice. The song was specifically tailored to fit the movie and plays during the closing credits.

Phil Collins wrote ‘Against All Odds” during the emotional turmoil of his first divorce, using music as an outlet for his pain. He explained that without those personal struggles, he might never have pursued a solo career or would have made a jazz/rock album instead. The song was originally a personal piece before being adapted for the film, a decision Collins later admitted was financially motivated. In a 2016 Rolling Stone interview, he jokingly recalled that his main memory of the movie was Rachel Ward’s appearance, while also expressing his admiration for Jeff Bridges.

PEACHES & HERB - REUNITED

Llançament: març de 1979

Estats Units: #1 (4 setmanes)

“Reunited” és una cançó del duet de R&B Peaches & Herb, llançada com el segon single del seu àlbum “2 Hot” de 1978. La cançó va aconseguir un gran èxit en diversos gèneres, arribant al número 1 tant a la llista Billboard Hot 100 com a la de R&B singles el 1979, on es va mantenir durant quatre setmanes. Amb més de dos milions de còpies venudes, “Reunited” es va consolidar com una de les balades romàntiques més recordades de l’època.

“Reunited” va ser escrita per Dino Fekaris i Freddie Perren com una seqüela de ”(We’ll Be) United”, el senzill de Peaches & Herb de 1968, que al seu torn era una versió de la cançó original de The Intruders de 1966. Produïda per Perren al seu estudi de Los Angeles, Mom & Pop’s Company Store, la cançó va ser un producte de l’èxit del duet després de la seva etapa a Motown. Perren, que havia format part de l’equip de compositors The Corporation a Motown, havia coescrit diversos èxits de The Jackson 5. El 1979 va ser un any destacat per Fekaris i Perren, ja que també van aconseguir un altre número 1 amb “I Will Survive”.

Malgrat el seu so emotiu, Reunited va ser una balada elaborada meticulosament pels compositors Perren i Fekaris. La cançó va néixer a l’estudi de Perren, on ell tocava el piano mentre Fekaris desenvolupava la lletra durant la nit. Quan la van presentar l’endemà, l’impacte emocional era evident, especialment quan Peaches es va emocionar fins a les llàgrimes, confirmant que havien creat una peça especial.

La gravació de “Reunited” va comptar amb alguns dels millors músics d’estudi de l’època, com Bob “Boogie” Bowles i Melvin “Wah Wah” Ragin a la guitarra, Scott Edwards al baix i James Gadson a la bateria. Segons Edwards, els productors van permetre a la secció rítmica tenir llibertat creativa, proporcionant només una guia bàsica d’acords i deixant que els músics creessin el groove. Edwards va explicar que l’èxit de moltes cançons depenia de la química natural entre la bateria i el baix, un aspecte que no es podia dirigir de manera forçada per compositors que no eren instrumentistes de ritme.

PEACHES & HERB - REUNITED

Released: March 1979

US: #1 (4 weeks)

“Reunited” is a hit song by R&B duo Peaches & Herb, released as the second single from their 1978 album 2 Hot. The song became a major crossover success, reaching No. 1 on both the Billboard Hot 100 and the R&B singles chart in 1979, where it remained for four weeks. Selling over two million copies, Reunited as one of the most memorable love ballads of the era.

“Reunited” was written by Dino Fekaris and Freddie Perren as a sequel to Peaches & Herb’s 1968 hit ”(We’ll Be) United,” itself a cover of The Intruders’ 1966 song. Produced by Perren at his Los Angeles studio, Mom & Pop’s Company Store, the song was a product of the duo’s post-Motown success. Perren, formerly part of The Corporation songwriting team at Motown, had co-written several Jackson 5 hits. 1979 was a major year for the songwriting duo, as they also scored a No. 1 hit with “I Will Survive.”

Despite its heartfelt sound, Reunited was a professionally crafted ballad by songwriters Freddie Perren and Dino Fekaris. The song originated in Perren’s studio, with Perren at the piano while Fekaris developed the lyrics overnight. When they introduced the song the next day, its emotional impact was clear—especially when Peaches was moved to tears, confirming they had created something special.

The recording of Reunited featured top session musicians of the era, including Bob “Boogie” Bowles and Melvin “Wah Wah” Ragin on guitar, Scott Edwards on bass, and James Gadson on drums. According to Edwards, the producers allowed the rhythm section creative freedom, providing only a basic chord chart while letting the musicians craft the groove. He explained that successful records often relied on the natural chemistry between the drums and bass, which couldn’t be micromanaged by non-rhythm players.

 

MEAT LOAF - YOU TOOK THE WORDS RIGHT OUT OF MY MOUTH (HOT SUMMER NIGHT)

Llançament: Octubre de 1977

Llistes d’èxits: EUA: #39  Regne Unit: #33

“You Took the Words Right Out of My Mouth (Hot Summer Night)” va ser el primer single en solitari de Meat Loaf, publicat el 1977 com a part de l’àlbum “Bat Out of Hell”. Escrita per Jim Steinman, la cançó combina narracions teatrals amb influències musicals com el ritme de bateria de “Be My Baby” i riffs de guitarra que recorden The Who. La història gira al voltant de l’amor juvenil i el desig en una nit d’estiu sufocant, on el protagonista, embriagat per la passió, no pot dir “t’estimo” fins que el cor la conclou amb la frase: “You took the words right out of my mouth / It must have been while you were kissing me” (Vas treure les paraules de la meva boca / Devia ser mentre em besaves).

La composició dramàtica de Steinman, juntament amb la veu intensa de Meat Loaf, crea una atmosfera operística d’urgència i romanticisme. La cançó reflecteix el procés col·laboratiu entre els dos, amb Meat Loaf contribuint als arranjaments i donant vida a la visió teatral de Steinman. És un avançament del seu estil majestuós i desmesurat, amb tots els elements característics del so de “Bat Out of Hell”.

La versió de l’àlbum inclou una introducció parlada, on una veu masculina (Jim Steinman) pregunta: “On a hot summer night, would you offer your throat to the wolf with the red roses?” (En una nit calorosa d'estiu, oferiríeu la vostra gola al llop amb les roses vermelles?). La resposta femenina és pronunciada per l’actriu Marcia McClain, coneguda pel seu paper a “As the World Turns”. Aquest diàleg prové de la producció teatral de Steinman, “Neverland”, estrenada cinc mesos abans de la publicació de l’àlbum. Tres cançons de l’obra—“You Took the Words Right Out of My Mouth,” “Heaven Can Wait” i “All Revved Up with No Place to Go”—van ser adaptades per a l’àlbum.

Jim Steinman va dotar la cançó d’una imatgeria vívida i íntima, amb frases com “fog crawling over the sand” i “your lipstick shining” (boira arrossegant-se per la sorra" i "el teu llapis de llavis brilla). Aquest estil líric recorda Bruce Springsteen, que també crea escenes detallades i atmosfèriques a les seves cançons. La connexió s’aprofundeix amb la participació de membres de l’E Street Band: Roy Bittan (piano) i Max Weinberg (bateria) van tocar a la peça. L’àlbum va ser produït per Todd Rundgren, que va comentar que les cançons de Steinman eren versions més exagerades i teatrals del que podria crear Springsteen.

El videoclip es va gravar en un plató, dissenyat per semblar una actuació en directe. En línia amb l’estil teatral dels vídeos de l’era de “Bat Out of Hell”, mostra Meat Loaf amb el seu aspecte icònic: tirants, una camisa formal esquinçada i un mocador vermell, consolidant l’estètica grandiosa i memorable que defineix aquesta etapa de la seva carrera.

MEAT LOAF - YOU TOOK THE WORDS RIGHT OUT OF MY MOUTH (HOT SUMMER NIGHT)

Released: October 1977

Charts:  US: #39    UK: #33 

“You Took the Words Right Out of My Mouth (Hot Summer Night)” is Meat Loaf’s debut solo single, released in 1977 as part of the album “Bat Out of Hell”. Written by Jim Steinman, the song combines theatrical storytelling with influences like the drumbeat from “Be My Baby” and guitar riffs reminiscent of The Who. It tells the story of young love and desire, set on a hot summer night, where the protagonist is so overwhelmed by passion that he’s left speechless—unable to say “I love you” until the chorus delivers the punchline: “You took the words right out of my mouth / It must have been while you were kissing me.”

Steinman’s dramatic composition, combined with Meat Loaf’s intense vocals, creates an operatic sense of urgency and romance. The song reflects their collaborative process, with Meat Loaf contributing to arrangements and bringing focus to Steinman’s theatrical vision. It was a precursor to their larger-than-life style, with all the hallmarks of the “Bat Out of Hell” sound.

The album version features a dramatic spoken-word intro, where a male voice (Jim Steinman) asks, “On a hot summer night, would you offer your throat to the wolf with the red roses?” The female response is delivered by actress Marcia McClain, known for her role on “As the World Turns”. This dialogue originated from Steinman’s stage production “Neverland”, performed five months before “Bat Out of Hell” was released. Three songs from the play—this track, “Heaven Can Wait,” and “All Revved Up with No Place to Go”—were adapted for the album.

Jim Steinman infused “You Took the Words Right Out of My Mouth (Hot Summer Night)” with vivid, intimate imagery, including lines like “fog crawling over the sand” and “your lipstick shining.” This lyrical style is reminiscent of Bruce Springsteen, who also paints detailed, atmospheric scenes in his songwriting. The connection runs deeper, as E Street Band members Roy Bittan (piano) and Max Weinberg (drums) performed on the track. The album was produced by Todd Rundgren, who remarked that Steinman’s songs were like larger-than-life versions of what Springsteen might create. 

The music video was filmed on a soundstage, styled to resemble a live performance. In keeping with the theatrical flair of Meat Loaf’s “Bat Out of Hell” era videos, it featured him in his iconic look: suspenders, a ripped formal shirt, and a red scarf.

THE MAMAS AND THE PAPAS - DEDICATED TO THE ONE I LOVE

Released: February 1967

Charts:  US: #2    UK: #2 

“Dedicated to the One I Love” is a song by Lowman Pauling and Ralph Bass, made popular by the “5” Royales, the Shirelles, the Mamas & the Papas, and Bitty McLean. The Mamas & the Papas’ version, released on Dunhill Records, reached No. 2 on both the Billboard Hot 100 and the UK charts, held from the top spot in the U.S. by “Happy Together” by The Turtles. The group performed it, along with “Creeque Alley,” on The Ed Sullivan Show in 1967.

The song’s single and album versions share the same mix, unlike some of the group’s other tracks, but there are differences between the mono and stereo versions. In the mono version, Michelle’s double-tracked vocals are mixed to sound like a single voice, Cass’s vocals and the piano are more prominent, and the song ends with all four members singing in harmony. In the stereo version, the piano is pushed to the background, Cass’s vocals are more blended with the group, and her voice is nearly absent at the end.

The lead singer on the Mamas & the Papas’ version of “Dedicated to the One I Love” was Michelle Phillips, marking the first time she took the lead over Cass Elliot. The song was also featured on their 1967 album “The Mamas & The Papas Deliver”.