VANILLA ICE - ICE ICE BABY

Publicada: 22 d’agost de 1990

EUA: núm. 1 (1 setmana) Regne Unit: núm. 1 (4 setmanes)

“Ice Ice Baby” és el senzill debut del raper nord-americà Vanilla Ice, coescrit amb K. Kennedy i el productor DJ Earthquake. Publicada el 1990 dins el seu àlbum “To the Extreme”, la cançó es va convertir en el seu èxit més emblemàtic i va fer història com la primera cançó de rap a assolir el núm. 1 al Billboard Hot 100 dels Estats Units.

Musicalment, el tema és conegut per samplejar el baix icònic de “Under Pressure” de Queen i David Bowie (1980), originalment sense autorització. Tot i que no es va presentar una demanda formal, es va arribar a un acord extrajudicial pel qual es van atorgar crèdits de composició i drets de royalties a Queen i Bowie després de l’èxit del senzill.

Lletrísticament, “Ice Ice Baby” és majoritàriament una cançó festiva però també inclou un relat narratiu. Vanilla Ice descriu com condueix el seu Mustang 5.0 per l’A1A Beachfront Avenue de Miami, coneix dones i escapa d’un tiroteig sense arribar a fer servir la seva arma. Ice ha afirmat que es tracta d’un relat autobiogràfic, escrit en només 30 minuts.

El tema també arrossega una polèmica important. El raper Mario “Chocolate” Johnson, vinculat a Death Row Records, va afirmar que va coescriure la cançó sense rebre crèdit. Segons els rumors, Suge Knight (cofundador de Death Row) hauria intimidat Vanilla Ice per aconseguir els drets editorials de la cançó—inclosa la llegendària però mai confirmada història que Ice va ser penjat d’un balcó. Aquests drets, un cop adquirits, van finançar els inicis de Death Row Records i van ajudar a impulsar carreres com les de Dr. Dre, Snoop Dogg i Tupac Shakur.

Tot i el seu èxit comercial, “Ice Ice Baby” va dividir el món del rap. Va ser nominada al Grammy a Millor Interpretació de Rap, però va perdre contra MC Hammer amb “U Can’t Touch This”. Aquesta nominació va ser molt criticada per la comunitat hip-hop, que la va considerar un ignorament dels artistes més autèntics com Public Enemy, i va posar en relleu la desconnexió entre el rap underground i les institucions musicals dominants com els Grammy en aquell moment.

VANILLA ICE - ICE ICE BABY

Released: August 22, 1990

US: #1 (1 week)   UK: #1 (4 weeks)

“Ice Ice Baby” is the debut single by American rapper Vanilla Ice, co-created with K. Kennedy and DJ Earthquake. Released in 1990 on his debut album “To the Extreme”, it became his most iconic hit. The song is famous for sampling the bassline from Queen and David Bowie’s 1980 hit “Under Pressure,” originally used without permission. Though no lawsuit was filed, a settlement was reached granting songwriting credit and royalties to Queen and Bowie after the song became a hit.

Lyrically, “Ice Ice Baby” is mostly a boastful party anthem but includes a narrative element. Vanilla Ice describes cruising in his 5.0 Mustang along Miami’s A1A Beachfront Avenue, encountering women, and escaping a shooting without using his weapon. According to Ice, the story is autobiographical and the lyrics were written in just 30 minutes.

The song also has a notable behind-the-scenes controversy. Mario “Chocolate” Johnson, associated with Death Row Records, claimed he co-wrote the song without credit. Allegedly, Suge Knight pressured Vanilla Ice to sign over publishing rights—rumors suggest intimidation tactics were used, including the infamous (but denied) story of Ice being dangled over a balcony. The publishing rights later funded Death Row Records and contributed to the rise of artists like Dr. Dre, Snoop Dogg, and Tupac.

“Ice Ice Baby” holds the distinction of being the first rap single to reach #1 on the US Billboard Hot 100, but it was not the first #1 song to feature rap—that honor goes to Blondie’s “Rapture” in 1981. The song was nominated for a Grammy for Best Rap Performance but lost to MC Hammer’s “U Can’t Touch This.” The nomination drew criticism from the rap community, who felt it ignored more authentic artists like Public Enemy. This controversy reflected broader tensions in how rap was recognized by mainstream institutions like the Grammys at the time.

TINA TURNER - THE BEST

Publicada: 21 d’agost de 1989

Llistes d’èxits: EUA: #15 · Regne Unit: #5

“The Best”, sovint reconeguda per la seva lletra icònica “Simply the Best”, és una de les cançons més emblemàtiques de Tina Turner, coneguda pel seu missatge apoderador i una interpretació plena de força i emoció. La cançó va ser originalment enregistrada per Bonnie Tyler el 1988 per al seu àlbum “Hide Your Heart” (anomenat “Notes from America” als EUA). Escrita per Mike Chapman i Holly Knight, i produïda per Desmond Child, la versió de Tyler va tenir poc impacte, arribant només al número 95 al Regne Unit.

L’any següent, Turner va decidir fer-ne una versió per al seu àlbum “Foreign Affair”. Abans de gravar-la, va contactar amb Holly Knight per demanar alguns canvis que en reforcessin la intensitat emocional i l’impacte musical. Les modificacions van incloure:

• Afegir un pont líric amb la frase: “Each time you leave me I start losing control…”

• Canviar la tonalitat per augmentar la intensitat vocal.

• Substituir el solo de guitarra original per un solo de saxòfon, interpretat per Edgar Winter.

Aquests ajustaments van transformar la peça en un himne dramàtic. Quan es va publicar com a senzill principal de “Foreign Affair”, l’agost del 1989, va esdevenir un èxit mundial, arribant al Top 5 a diversos països i consolidant-se com una de les cançons més estimades de Turner.

La famosa tornada —“You’re simply the best, better than all the rest”— és una declaració d’admiració i estima profunda. Tot i que sovint s’interpreta com una balada romàntica, Holly Knight ha explicat que la lletra és molt versàtil: pot expressar amor de parella, reconeixement personal, admiració per una amistat, una mascota o fins i tot una passió o vocació. Aquesta polivalència és part clau del seu èxit.

“The Best” va quedar indissolublement associada a Tina Turner. Va ser utilitzada en anuncis publicitaris (notablement en una campanya de Pepsi que també promocionava la seva gira “Foreign Affair: The Farewell Tour”) i es va convertir en part central dels seus concerts. També va quedar lligada emocionalment a Ayrton Senna, llegenda de la Fórmula 1, que va fer una aparició sorpresa durant una actuació de Turner d’aquesta cançó al Gran Premi d’Austràlia de 1993. El vincle entre Senna i la cançó es va reprendre a la minisèrie biogràfica “Senna” del 2024, on s’utilitza en escenes clau.

El videoclip, dirigit per Lexi Godfrey i produït per Lol Creme, mostra Turner muntant i acariciant un cavall, símbol de llibertat, força i passió—una metàfora visual de la universalitat i el poder emocional de la cançó.

TINA TURNER - THE BEST

Released: August 21, 1989

Charts:  US: #15   UK: #5 

“The Best,” often referred to by its iconic lyric “Simply the Best,” is one of Tina Turner’s signature songs, known for its empowering message and bold, heartfelt delivery. The song was originally recorded by Bonnie Tyler in 1988 for her album “Hide Your Heart” (also known as “Notes from America” in the U.S.). Written by Mike Chapman and Holly Knight, and produced by Desmond Child, Tyler’s version was only a minor success, peaking at No. 95 in the UK. In 1989, Turner covered “The Best” for her album “Foreign Affair”. 

Before recording it, Turner contacted co-writer Holly Knight and requested changes to improve the song’s emotional arc and musical impact. These included: Adding a bridge, with the lyrics “Each time you leave me I start losing control…” Changing the song’s key for greater vocal intensity and replacing the original guitar solo with a saxophone solo, performed by Edgar Winter. These modifications transformed the song into a dramatic, uplifting anthem. Released on August 1989, as the lead single from “Foreign Affair”, Turner’s version was a global hit, reaching the top five in several countries and becoming one of her most popular tracks.

The song’s famous chorus—“You’re simply the best, better than all the rest”—is a declaration of intense admiration and love. While often interpreted as a romantic ballad, co-writer Holly Knight explained its versatility in a interview: the song’s meaning adapts based on context—it could express passion for a partner, a personal triumph, or admiration for a person, pet, or pursuit. The rest of the lyrics are emotional and sultry, contributing to its dual role as both a love song and a motivational anthem.

The song became synonymous with Tina Turner, often used in her advertising, concerts, and public appearances. It was featured in a Pepsi commercial that doubled as a promotion for her “Foreign Affair: The Farewell Tour”, sponsored by Pepsi. “The Best” also became associated with Formula One legend Ayrton Senna after he made a surprise appearance during Turner’s performance of the song at the 1993 Australian Grand Prix. Its emotional resonance was later revisited in the 2024 biographical miniseries “Senna,” where it was used in key scenes.

The music video, directed by Lexi Godfrey and produced by Lol Creme, portrayed Turner riding and caressing a horse, symbolizing the universality of the song’s message.

 

MADONNA - JUSTIFY MY LOVE

Publicada: 6 de novembre de 1990

Estats Units: núm. 1 (2 setmanes)

“Justify My Love” és un senzill provocador de Madonna, publicat el novembre de 1990 com a avançament del seu recopilatori “The Immaculate Collection”. A diferència d’altres èxits seus, no provenia d’un àlbum d’estudi. La cançó va ser escrita per Lenny Kravitz i Ingrid Chavez, amb lletra addicional de la mateixa Madonna. Kravitz també en va produir la pista juntament amb André Betts. Es tracta d’una peça de paraula parlada, de to fosc i sensual, que explora el desig, la vulnerabilitat i la recerca emocional, combinant la veu xiuxiuejant de Madonna amb ritmes hipnòtics i una producció ambiental.

Lletrísticament, “Justify My Love” expressa el desig d’una connexió emocional i física profunda i íntima. Madonna demana que la seva parella li justifiqui l’amor, i fa èmfasi en la llibertat dins les relacions, més enllà de normes socials i etiquetes. També tracta temes com l’obertura sexual i emocional.

Ingrid Chavez, cantant i actriu coneguda pel seu treball a “Graffiti Bridge” de Prince, va revelar més tard que ella havia escrit la major part de la lletra. Kravitz va reconèixer la seva aportació, i a Chavez se li van atorgar drets d’autoria. Ella va descriure la versió de Madonna com gairebé idèntica a la seva maqueta original, incloent-hi la respiració intensa.

El videoclip, dirigit per Jean-Baptiste Mondino, era una fantasia eròtica altament controvertida, amb imatges explícites de sadomasoquisme, voyeurisme, bisexualitat i ambigüitat sexual. Quan MTV el va prohibir per contingut explícit al novembre del 1990, es va desfermar una tempesta mediàtica. Aquesta censura només en va augmentar l’interès, i Madonna va llançar el vídeo com a senzill en format VHS, que es va convertir en un supervendes—un dels primers d’aquest tipus—transformant la polèmica en èxit comercial.

Crítics i analistes van destacar que la relació de Madonna amb MTV—construïda des dels anys vuitanta—li va permetre desafiar les normes tradicionals. Tot i que ja havia trencat tabús amb vídeos com “Papa Don’t Preach” i “Like a Prayer”, “Justify My Love” anava encara més enllà, provocant debats més amplis sobre censura, sexe i dobles morals en els mitjans. Madonna va defensar el vídeo, afirmant que la violència, no la sexualitat, era el veritable perill a la televisió.

La cançó va arribar al núm. 1 del Billboard Hot 100, en gran part gràcies a la controvèrsia, convertint-se en un dels senzills més exitosos i significatius de Madonna. Mentre alguns la van elogiar per la seva valentia i habilitat mediàtica, altres la van acusar de vulgar i van predir la fi de la seva carrera. Tot i això, la reacció negativa no va aturar el seu èxit.

MADONNA - JUSTIFY MY LOVE

Released: November 6, 1990

US: #1 (2 wks)   

“Justify My Love” is a provocative single by Madonna, released on November 1990, as the lead single from her greatest hits album “The Immaculate Collection”. Unlike her other chart-toppers, it did not originate from a studio album. The song was written by Lenny Kravitz and Ingrid Chavez, with additional lyrics by Madonna. Kravitz also produced the track with André Betts. The song is a moody, spoken-word exploration of lust, vulnerability, and emotional longing, combining Madonna’s breathy delivery with sensual beats and ambient production.

Lyrically, “Justify My Love” is about the desire for a deep, intimate emotional and physical connection. Madonna yearns for her partner to prove their love, emphasizing freedom in love and relationships beyond societal norms or labels. It also touches on themes of sexual and emotional openness.

Ingrid Chavez, a singer and actress known for her work in Prince’s “Graffiti Bridge”, later revealed that she wrote most of the lyrics. Kravitz acknowledged her contribution, and Chavez was granted a share of the songwriting royalties. She described Madonna’s version as nearly identical to her original demo, right down to the heavy breathing.

The music video, directed by Jean-Baptiste Mondino, was a highly controversial erotic fantasy that featured explicit depictions of sadomasochism, voyeurism, bisexuality, and sexual ambiguity. When MTV banned the video for its explicit content in November 1990, it sparked a media firestorm. The ban only amplified interest, and Madonna released the clip as a video single, which became a best-seller—one of the first of its kind—turning controversy into commercial success.

Critics and commentators noted that Madonna’s relationship with MTV—built since the early 1980s—both empowered and challenged traditional norms. She had already tested boundaries with earlier videos like “Papa Don’t Preach” and “Like a Prayer”. But “Justify My Love” pushed the limits further, forcing broader conversations about censorship, sex, and media double standards. Madonna defended the video, claiming that violence, not sexuality, was the greater danger on television.

The song reached #1 on the Billboard Hot 100, largely thanks to the controversy, making it one of Madonna’s most commercially successful and culturally significant releases. While some praised her courage and media savvy, others condemned her lewdness and predicted the end of her career. However, the backlash did not derail her momentum.

 

 BLUR - SONG 2

Publicada: 7 d’abril de 1997

Regne Unit: núm. 2

“Song 2” és un tema del 1997 de la banda anglesa Blur, inclòs com a segon tall del seu cinquè àlbum d’estudi, “Blur”. Tot i tenir un títol provisional, la cançó es va convertir en un dels himnes més reconeguts dels anys 90, gràcies a la seva energia explosiva i el crit “Whoo-hoo!”. Va arribar al núm. 2 al Regne Unit, al núm. 4 a Austràlia i es va convertir en el major èxit internacional del grup, especialment als Estats Units, on va assolir el núm. 6 a la llista Modern Rock Tracks i s’hi va mantenir durant 26 setmanes. El single ha estat certificat triple platí al Regne Unit.

El títol “Song 2” era simplement un nom de treball: segona cançó del disc, segon senzill, i amb una durada de 2 minuts exactes. Tot i la seva simplicitat, el nom va quedar-se perquè tant la banda com els fans el van continuar utilitzant.

Musicalment, “Song 2” és una sàtira del grunge i l’alt-rock americà, gèneres que dominaven les llistes d’èxits als EUA a mitjans dels 90. Amb guitarres distorsionades, bateria potent i una actitud deliberadament “bruta”, la banda volia fer una paròdia del so americà, però irònicament, va ser el seu èxit més gran als Estats Units.

La cançó va néixer d’una sessió improvisada amb dues bateries i una actitud sense filtres. El baixista Alex James va descriure-la com “una idea brainless [sense cervell]” que funcionava precisament perquè no intentava ser perfecta. L’intent de refinar-la va fallar, i finalment, Blur va acceptar que l’autenticitat crua era la seva força.

Inicialment, Damon Albarn va cantar una lletra sense sentit com a guia vocal. El productor Stephen Street va insistir a mantenir aquella gravació original per la seva energia espontània. Albarn havia composat el tema a un ritme molt més lent, però el guitarrista Graham Coxon va accelerar-lo, creant-ne la versió vibrant que es coneix avui.

El videoclip, dirigit per Sophie Muller i nominat als MTV Video Music Awards, mostra el grup tocant en una habitació mentre l’energia del so els fa volar contra les parets, reflectint el caràcter explosiu de la cançó.

“Song 2” és un exemple emblemàtic de com l’instint artístic pot triomfar sobre la perfecció tècnica. Com va dir Alex James: “No cal polir-ho tot. A vegades, la primera cosa que fas és quan realment ho sents.”

BLUR - SONG 2

Released: April 7, 1997

UK: #2 

“Song 2” is a 1997 track by English rock band Blur, featured as the second song on their self-titled fifth album. Released physically on 7 April 1997, the track became one of the band’s most iconic songs. It peaked at #2 on the UK Singles Chart, reached #4 in Australia, and became Blur’s most successful single in the United States, where it charted at #6 on Billboard’s Modern Rock Tracks, staying for 26 weeks, and hit #55 on the Hot 100 Airplay chart. The song is 2 minutes long, certified triple platinum in the UK, and is their most globally recognized hit.

Though widely known as “Whoo-Hooo” due to its explosive chorus, “Song 2” got its title simply as a working name—the second track on the album, second single, and two minutes long. Despite its placeholder title, the name stuck after fans and the band continued to use it informally during live performances.

Musically, “Song 2” is characterized by loud distorted guitars, gritty vocals, and an aggressive grunge-inspired sound. It was originally meant as a parody of American grunge and alternative rock, a genre dominating US charts at the time. Ironically, this tongue-in-cheek approach made it Blur’s biggest hit in America. The song was written spontaneously with minimal planning—Blur’s bassist Alex James recalled that it emerged from a chaotic jam session with two drum kits and an intentionally rough, “brainless” style. Attempts to polish or refine the track failed, and the band learned to embrace the raw, unfiltered nature of the recording.

Frontman Damon Albarn’s original vocal was just babbling, recorded as a guide. Producer Stephen Street insisted on keeping it, believing its spontaneous energy worked perfectly. Albarn initially composed the song at a much slower tempo, but guitarist Graham Coxon sped it up, which gave the track its frenetic energy. Albarn later admitted the faster version was vastly superior.

The song’s MTV Video Music Awards-nominated video, directed by Sophie Muller, features the band being hurled into walls by the sheer force of their amps during the explosive choruses. 

“Song 2” is a case of artistic instinct triumphing over perfectionism. As Alex James summarized, it was “the realization you don’t have to polish everything. Sometimes the thing you do first is when you mean it.”