THE MONKEES - I’M A BELIEVER

Publicació: Novembre de 1966

Llistes: EUA: #1 (7 setmanes) · Regne Unit: #1 (4 setmanes)

“I’m a Believer”, escrita per Neil Diamond i interpretada per Micky Dolenz, va ser el segon single dels The Monkees i es va convertir en el seu èxit més gran. Llançada el 1966, va assolir el número 1 del Billboard Hot 100 durant set setmanes a partir del 31 de desembre, i es va convertir en el single més venut de 1967. La cançó va aparèixer al 13è episodi de la seva sèrie de televisió, i el seu èxit va ser impulsat per la popularitat del programa, en plena explosió de la Monkeemania als Estats Units. Tot i que la sèrie només va durar dues temporades (1966–1968), els Monkees van aconseguir sis èxits dins el top 3 durant una època dominada per les bandes de la British Invasion.

“I’m a Believer” va ser també un èxit internacional, arribant al número 1 a la llista britànica durant quatre setmanes a principis de 1967, i encapçalant les llistes a Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà i Irlanda, entre altres països.

Neil Diamond va escriure “I’m a Believer” després de tenir el seu primer èxit amb “Cherry, Cherry” aquell mateix any. Don Kirshner, encarregat de trobar cançons per als Monkees, va escollir la peça i va permetre a Diamond enregistrar-la posteriorment per al seu disc de 1967 “Just For You”. Tot i que la seva discogràfica no estava d’acord que cedís cançons amb potencial, Diamond es mostrava content que els Monkees la convertissin en un èxit, ja que en aquell moment prioritzava els ingressos com a compositor per damunt de la fama com a solista. L’èxit de la cançó va impulsar significativament la seva carrera.

El cantant Micky Dolenz recorda les dificultats de cantar “I’m a Believer” durant les gires dels anys 60, especialment per la manca de monitors d’escenari i els crits constants de les fans, que li impedien escoltar-se. Per mantenir el ritme, colpejava la seva pròpia cama mentre tocava la bateria, fins al punt d’acabar els concerts amb una gran contusió.

THE MONKEES - I’M A BELIEVER

Released: November 1966

Charts: US: #1 (7 weeks) UK: #1 (4 weeks)

“I’m a Believer,” written by Neil Diamond and sung by Micky Dolenz, was the Monkees’ second single and became their biggest hit. Released in 1966, it topped the Billboard Hot 100 for seven weeks starting December 31 and was the best-selling single of 1967. Featured in the 13th episode of their TV show, the song’s success was boosted by the show’s popularity, as Monkeemania swept the U.S. Despite the series lasting only two seasons (1966–1968), the Monkees scored six top-3 hits during a time dominated by British Invasion acts.

“I’m a Believer” was a global hit, topping the UK Singles Chart for four weeks in early 1967 and reaching number one in several other countries, including Australia, New Zealand, Canada, and Ireland.

Neil Diamond wrote “I’m a Believer” after scoring his first hit with “Cherry, Cherry” in 1966. Don Kirshner, looking for Monkees material, selected the song for the group and allowed Diamond to record it later for his own 1967 album Just For You. Diamond was happy the Monkees turned it into a hit, despite his own label’s frustration at him giving away potential chart-toppers. At the time, Diamond prioritized songwriting income over solo fame, and the Monkees’ success helped elevate his career.

Micky Dolenz recalled the challenges of performing “I’m a Believer” on tour in the 1960s, describing painful memories due to the lack of stage monitors and constant fan screaming. Unable to hear himself sing, he kept time by hitting his leg while drumming—so much that he ended up with a bruise.

OASIS - SOME MIGHT SAY

Publicada: 24 d’abril de 1995

Regne Unit: núm. 1 (1 setmana)

“Some Might Say” és un single de 1995 del grup de rock anglès Oasis, publicat com a tema principal del seu segon àlbum d’estudi, “(What’s the Story) Morning Glory?”. Escrita pel guitarrista principal Noel Gallagher, la cançó es va convertir en el primer número 1 del grup al Regne Unit i també va tenir una bona acollida a Europa. Va ser l’últim senzill d’Oasis amb els cinc membres originals, ja que el bateria Tony McCarroll va ser acomiadat poc després.

La cançó explora temes com la lluita de la classe treballadora, el contrast social i la desil·lusió espiritual, mitjançant una combinació de versos malenconiosos i una tornada alegre i eufòrica. Noel Gallagher va explicar que les lletres inclouen crítica social—destacant com la gent pobra sovint s’aferra a la religió, mentre que les persones riques en resten al marge. Va atribuir el to emocional i tristament bell de la cançó a la seva herència irlandesa, descrivint-la com una “tristesa esperançadora”.

Tot i la càrrega temàtica dels versos, Noel va admetre que va abandonar la idea de fer una tornada amb significat profund i va optar per una imatgeria lúdica com “fishes and dishes” (peixos i plats). La frase de la tornada, “Some might say we will find a brighter day” (Alguns podrien dir que trobarem un dia més brillant), es va convertir en un símbol d’esperança i optimisme durant una època culturalment vibrant al Regne Unit.

El procés de gravació de “Some Might Say” va ser caòtic però crucial. Inicialment es va fer una maqueta a França amb un aire més lent i inspirat en els Rolling Stones, però més tard es va regravar als Loco Studios de Gal·les. Durant una sessió nocturna marcada per l’alcohol, Noel va demanar al grup de tornar a gravar la base musical, convençut que l’havien clavat. L’endemà, el productor Owen Morris va descobrir que el tempo s’havia accelerat accidentalment durant la tornada, però es va decidir conservar-ho per la gran actuació vocal de Liam Gallagher, enregistrada en només dues preses.

Noel estava segur que seria un èxit a les llistes, tot i l’escepticisme del seu cap de discogràfica, Alan McGee, que volia publicar-la com a doble cara A amb el tema favorit dels fans “Acquiesce”. Noel s’hi va oposar i va relegar “Acquiesce” a la cara B. Irònicament, Noel va escriure “Acquiesce” mentre estava atrapat en un tren espatllat després de gravar “Some Might Say”.

La portada del single també es va dissenyar per reflectir les lletres de la cançó. El fotògraf Brian Cannon va crear una escena elaborada en una estació de tren abandonada prop de Matlock, a Derbyshire. La imatge mostrava amics, familiars i locals interpretant personatges referenciats a la cançó, tot capturat en una sola presa, degut a la creixent fama del grup i la seva disponibilitat limitada.

OASIS - SOME MIGHT SAY

Released: April 24, 1995

UK: #1 (1 week)

“Some Might Say” is a 1995 single by English rock band Oasis, released as the lead track from their second studio album, “(What’s the Story) Morning Glory?”. Written by lead guitarist Noel Gallagher, the song became the band’s first UK #1 hit and also charted well across Europe. It was the last Oasis single to feature all five original members; drummer Tony McCarroll was fired shortly afterward.

The track encapsulates themes of working-class struggle, social contrast, and spiritual disillusionment, conveyed through a juxtaposition of melancholic verses and an uplifting, euphoric chorus. Noel Gallagher explained that the lyrics touch on social commentary—highlighting how poor people often cling to religion while wealthier individuals remain detached. He attributed the song’s emotional depth and melancholy tone to his Irish heritage, calling it an “uplifting sadness.”

Despite the deeper themes in the verses, Gallagher admitted to giving up on crafting a meaningful chorus and instead opted for whimsical imagery like “fishes and dishes.” The chorus line “Some might say we will find a brighter day” became a symbol of hope and optimism during a culturally vibrant period in the UK.

The recording process for “Some Might Say” was chaotic but pivotal. Initially demoed in France with a slower, Rolling Stones-inspired vibe, it was later re-recorded at Loco Studios in Wales. During a late-night session fueled by alcohol, Noel convinced the band to re-record the backing track, believing they’d nailed it. The next day, producer Owen Morris discovered that the tempo had unintentionally sped up during the chorus. Still, they kept it due to Liam Gallagher’s stellar vocal performance, recorded in just two takes.

Noel was confident the song would be a chart-topping hit, even when his record label boss, Alan McGee, was skeptical. McGee wanted to release it as a double A-side with the fan-favorite “Acquiesce,” but Noel refused, relegating “Acquiesce” to the B-side. Ironically, Noel later wrote “Acquiesce” while stuck in a broken-down train after recording “Some Might Say.”

The cover artwork was also carefully designed to match the song’s lyrics. Photographer Brian Cannon created an elaborate tableau at a disused railway station near Matlock, Derbyshire. The scene involved friends, family, and locals standing in for characters referenced in the song, all captured in a single take due to the band’s rising fame and limited availability.

 SISTERS OF MERCY feat. OFRA HAZA - TEMPLE OF LOVE (1992)

Publicació: 29 d’abril de 1992

Llistes: Regne Unit: #3

L’any 1992, gairebé una dècada després de la publicació de la seva versió original en l’escena underground, els pioners britànics del rock gòtic The Sisters of Mercy van assolir l’èxit comercial amb una versió reimaginada i dramàtica del seu single de 1983, “Temple of Love”—aquesta vegada amb la veu de l’estrella israeliana Ofra Haza. Aquesta col·laboració inesperada unia dos mons aparentment oposats: el post-punk fosc de Leeds i el pop eteri d’influència iemenita. El resultat va ser una epopeia gòtica explosiva que es convertí en el seu èxit més gran, arribant al número 3 de la llista de singles del Regne Unit i encapçalant les llistes a diversos països europeus.

La versió original, escrita pel líder Andrew Eldritch, va ser publicada durant els primers anys del grup i capturava el seu estil característic de guitarres agressives, caixes de ritmes insistentes i lletres nihilistes. Tot i que no va entrar a la llista oficial britànica, sí que va aconseguir el número 1 a la UK Indie Chart, esdevenint un clàssic de culte dins l’escena gòtica underground.

Als inicis dels anys noranta, després del seu tercer àlbum “Vision Thing”, el grup va començar a allunyar-se de la indústria discogràfica a causa de conflictes amb la seva discogràfica WEA. Davant l’escassetat de material nou, el seu segell independent Merciful Release va optar per reeditar enregistraments antics en la compilació “Some Girls Wander by Mistake” del 1992. Com a acompanyament, Eldritch va decidir reinventar “Temple of Love” com un single d’estil cinematogràfic, donant-li una nova dimensió a través de la veu d’Ofra Haza, coneguda internacionalment com la “Madonna israeliana”.

Famosa per fusionar melodies tradicionals de l’Orient Mitjà amb produccions pop occidentals, Haza va aportar una qualitat transcendent i gairebé espiritual a la peça. La seva veu de mezzosoprano, superposada amb el baríton fosc d’Eldritch, generava una tensió entre el cel i la terra, entre l’amor i el turment. La cançó s’obre amb cordes ominoses i percussions que esclaten com trons, per acabar envoltada d’un remolí de guitarres i càntics, amb la veu d’Haza alçant-se com un àngel que plora dins la tempesta.

La col·laboració va ser profundament personal per a Eldritch, que admirava l’obra d’Haza. Més endavant va descriure la cançó com un homenatge a la devoció a través del patiment—una mena d’èxtasi religiós nascut de la ruïna emocional. Produïda per Eldritch amb l’ajuda d’Ian Stanley (exmembre de Tears for Fears), la cançó no es va incloure finalment a “Some Girls Wander by Mistake”, però sí a la recopilació “A Slight Case of Overbombing” l’any següent, que recollia els temes més coneguts del grup.

El videoclip que l’acompanyava, carregat d’iconografia religiosa i erotisme latent, va consolidar el mite de la cançó, presentant l’amor com a refugi i condemna alhora. La identitat visual del grup—ulleres fosques, crucifixos i ombres infinites—va quedar immortalitzada a l’era MTV.

Tràgicament, Ofra Haza va morir l’any 2000, víctima de complicacions relacionades amb la sida, amb només 42 anys. La seva participació a Temple of Love (1992) continua sent una de les seves col·laboracions més inquietants en el món occidental. A dia d’avui, The Sisters of Mercy segueixen actius com a banda en directe, interpretant material nou i inèdit tot i el seu llarg silenci als estudis.

SISTERS OF MERCY feat. OFRA HAZA - TEMPLE OF LOVE (1992)

Released: April 29, 1992

Charts: UK: #3 

In 1992, nearly a decade after the original version’s underground release, British gothic rock pioneers The Sisters of Mercy catapulted into the mainstream with a dramatic, reimagined version of their 1983 single “Temple of Love”—this time featuring the haunting voice of Israeli superstar Ofra Haza. The unlikely collaboration merged two seemingly disparate worlds: Leeds’ post-punk gloom and Yemenite-influenced ethereal pop. The result was an explosive gothic epic that brought the band their biggest commercial hit, peaking at No. 3 on the UK Singles Chart and topping charts across Europe.

Originally released during the band’s formative years, “Temple of Love” was written by frontman Andrew Eldritch and captured the group’s signature blend of grinding guitars, pounding drum machines, and nihilistic lyrics. Although the 1983 version didn’t break into the official UK Singles Chart, it reached No. 1 on the UK Indie Chart and became a cult favorite among the gothic underground.

Fast forward to the early 1990s: following the release of their third studio album “Vision Thing” (1990), the band had begun pulling away from the recording industry due to disputes with their label WEA. As a result, new material was scarce, and Merciful Release, their independent label, opted to reissue early recordings on the compilation “Some Girls Wander by Mistake” (1992). In tandem with the compilation, Eldritch decided to reimagine “Temple of Love” as a sweeping, cinematic single with a fresh dimension—one that came in the form of Ofra Haza, the globally revered “Israeli Madonna.”

Known for fusing traditional Middle Eastern melodies with Western pop production, Haza brought a transcendent, almost spiritual quality to the recording. Her mezzo-soprano vocals, layered beneath Eldritch’s dark baritone, created a tension between heaven and earth, love and torment. The track opens with ominous strings and thunderclap beats, soon cascading into a whirlpool of guitars and chants with Haza’s voice soaring like a lamenting angel amid the storm.

The collaboration was deeply personal for Eldritch, who was an admirer of Haza’s work. He later described the track as an ode to devotion through suffering—a kind of religious ecstasy born of emotional ruin. Produced by Eldritch with assistance from Ian Stanley (formerly of Tears for Fears), the track was not included on “Some Girls Wander by Mistake” but later appeared on the 1993 compilation “A Slight Case of Overbombing”, which chronicled the band’s best-known works.

The accompanying music video, bathed in dark, religious iconography and sensual overtones, solidified the song’s mythos, portraying love as both a sanctuary and a curse. The band’s visual identity—dark sunglasses, crucifixes, and endless shadows—was now etched into MTV-era consciousness.

Tragically, Ofra Haza passed away in 2000 due to AIDS-related complications, at just 42 years old. Her participation in “Temple of Love (1992)” remains one of her most haunting Western collaborations. As of 2025, The Sisters of Mercy remain active as a touring band, continuing to perform new and unreleased material live, despite their decades-long silence in the studio. 

TINA TURNER - BETTER BE GOOD TO ME

Publicació: 3 de setembre de 1984

Llistes: EUA: #5 · Regne Unit: #45

“Better Be Good to Me” és un single del 1984 interpretat per Tina Turner, inclòs en el seu aclamat àlbum de retorn “Private Dancer”. La cançó va ser escrita originalment per Mike Chapman i Holly Knight (amb crèdit també per a Nicky Chinn degut a un acord previ amb Chapman), i es va gravar per primera vegada l’any 1981 pel grup Spider, del qual Knight formava part. La versió enèrgica i poderosa de Turner va transformar la peça en un gran èxit, arribant al número 5 de la Billboard Hot 100 i al número 6 de la llista de R&B. El tema li va valer el Grammy a la millor interpretació vocal de rock femenina el 1985, un dels quatre Grammys que Turner va guanyar gràcies a “Private Dancer”.

La cançó es va inspirar en una nota real que un home enamorat va deixar a Holly Knight, que incloïa la frase: “If you’re good to me” (“Si ets bo amb mi”). Knight i Chapman van convertir aquella idea en la seva primera col·laboració com a compositors, i posteriorment van escriure altres èxits com “Love Is a Battlefield” i “The Best”. Musicalment, el tema és senzill, basat en dos acords, però amb canvis marcats de melodia i instrumentació entre les estrofes i les tornades, cosa que li dona gran versatilitat.

La versió de Turner es manté fidel a l’original de Spider, però amb més energia i una forta empremta rockera. Rupert Hine va produir la cançó i va tocar tots els instruments excepte la guitarra. El guitarrista Jamie West-Oram i el cantant Cy Curnin, del grup The Fixx, van col·laborar tant en la interpretació instrumental com vocal, afegint un toc més dur i masculí a la producció. Turner va valorar molt els elements de teclat i baix aportats per Hine, que considerava essencials per a l’èxit del tema, juntament amb la seva pròpia interpretació vocal, intensa i decidida.

El videoclip es va convertir en tota una icona, amb Turner vestida de cuir i estampat de lleopard, transmetent una imatge de seguretat i desafiament. Durant l’actuació, enfronta un home a l’escenari (interpretat per Cy Curnin), representant clarament els temes d’empoderament i posada de límits dins d’una relació. Turner va descriure la cançó com molt personal i perfecta per al seu estil escènic. “Better Be Good to Me” exemplifica la resiliència de Tina Turner i la seva renaixença com a icona del pop i del rock dels anys vuitanta.

TINA TURNER - BETTER BE GOOD TO ME

Released: September 3, 1984

Charts:  US: #5   UK: #45 

“Better Be Good to Me” is a 1984 single by Tina Turner, featured on her critically acclaimed comeback album “Private Dancer”. Originally written by Mike Chapman and Holly Knight (with a credit to Nicky Chinn due to a preexisting agreement with Chapman), the song was first recorded in 1981 by Knight’s band Spider. Tina Turner’s powerful rendition transformed the track into a major hit, peaking at No. 5 on the Billboard Hot 100 and No. 6 on the R&B chart. It went on to win the Grammy Award for Best Rock Vocal Performance, Female in 1985, one of four Grammys Turner earned for “Private Dancer”.

The song originated from a real-life note left by a man infatuated with co-writer Holly Knight, inspiring the lyric “If you’re good to me.” Knight and Chapman turned the idea into their first songwriting collaboration, later penning other hits like “Love Is a Battlefield” and “The Best.” The song is musically simple, built on two chords with distinct changes in melody and instrumentation between verses and choruses—techniques that gave the song strong versatility.

Turner’s cover stayed close to Spider’s original, maintaining the soulful essence but adding more energy and rock-driven flair. Rupert Hine produced the track, contributing all instrumentation except for guitar. Guitarist Jamie West-Oram and vocalist Cy Curnin of the band The Fixx both played and sang on the track. Their involvement added an edgier, more masculine touch to the production. Turner appreciated Hine’s bold keyboard and bass elements, which she credited as crucial to the song’s success alongside her fierce vocal delivery.

The music video became iconic, with Turner clad in leather and leopard print, radiating confidence and defiance. During the performance, she confronts a man onstage (Cy Curnin), embodying the song’s themes of empowerment and boundary-setting in relationships. Turner described the song as feeling very personal to her and perfect for her performance style. “Better Be Good to Me” exemplifies Turner’s resilience and reemergence as a rock and pop icon in the 1980s.