MICHAEL JACKSON - BEAT IT

Publicació: 14 de febrer de 1983

Llistes: Regne Unit: #3  EUA: #1 (3 setmanes)

"Beat It" és una cançó del seu sisè àlbum d'estudi, "Thriller". Va ser escrita i composada per Jackson i produïda per Jackson i Quincy Jones. Jackson va escriure aquesta cançó quan Quincy el va animar a escriure alguna cosa com "My Sharonna" que va ser un gran èxit per a The Knack el 1979. (Confirmat a "Q: The Autobiography of Quincy Jones). Quincy i Michael volien que l'àlbum “Thriller” de Jackson arribés al públic més ampli possible. Jackson havia flirtejat amb la música disco a “Off The Wall “, el seu àlbum anterior, i Jackson i Jones estaven preocupats perquè “Thriller” pogués caure en la reacció anti-disco que havia esborrat el gènere de les llistes el 1982. Així que Quincy Jones li va dir a Michael Jackson per escriure una cançó de rock. "Beat It" té un riff gran i potent, i també té el famós solo de guitarra d'Eddie Van Halen. Les emissores de rock van tocar "Beat It", l suficient per que el single arribés fins al número 14 a la llista de Billboard Mainstream Rock. Però "Beat It" encara sonava més com una cançó de Michael Jackson que cap altra cosa.

El solo de guitarra "Beat It" és una part crucial de la llegenda de la cançó i del seu atractiu transversal, Eddie Van Halen va tocar el solo de guitarra. Ho va fer com un favor a Quincy Jones i no li van pagar, va gravar el solo de manera gratuïta. Eddie es va connectar amb Quincy a través de Ted Templeman, que era el productor de Van Halen i amic de Jones. Va ser un bon moment perquè els companys de banda d'Eddie estaven fora de la ciutat, així que tenia temps lliure per assumir un altre projecte. El so característic d'Eddie, que és evident en el solo, incorpora tocs al diapasó. Just abans que comenci el solo de guitarra de Van Halen, se sent un soroll que sona com si algú trucés a una porta. Es diu que el cop va ser d’una persona que entrava a l'estudi de gravació de Van Halen. També es diu que un Van Halen borratxo colpejava la porta de l'estudi, demanant que el deixessin entrar. Una altra llegenda afirma que el so era simplement el músic que colpejava la seva pròpia guitarra. Eddie va construir les seves pròpies guitarres i va desenvolupar el seu propi estil, així que posar-lo a "Beat It" significava que la cançó tindria una secció de guitarra diferent de qualsevol cosa que s'escoltés fora d'un disc de Van Halen. També va portar la seva tècnica innovadora a les oïdes dels fans del pop. Segons Eddie, va fer que l'enginyer reestructures  la cançó per adaptar-la al seu solo, i després va fer dues preses. Jackson va aparèixer després de la segona presa i es va emocionar perquè l'Eddie es preocupés tant per la cançó com per reelaborar-la. Segons Rod Temperton, que va escriure "Rock With You" i "Thriller", es va declarar un misterós incendi a la sala de control mentre Eddie van Halen tocava el seu solo de guitarra. "Eddie estava tocant i els altaveus del monitor es van incendiar literalment", va recordar Temperton a la revista Q. "L'altaveu es va incendiar i tots estaven pensant: 'collons, si que és bo aquest solo!' Els tècnics van haver de córrer a la sala de control amb extintors i apagar-lo". Quan l'àlbum "1984" de Van Halen va pujar al segon lloc als Estats Units durant tres setmanes el març de 1984, "Thriller" el va deixar fora del primer lloc.

Però Van Halen només apareix a "Beat It" durant uns 20 segons. La persona que interpreta el riff és Steve Lukather de Toto. De fet, tres membres de Toto toquen a “Beat It”; el teclista Steve Porcaro i el bateria Jeff Porcaro també hi són.

Part del llegat de Jackson va ser el seu èxit transversal amb el públic blanc, cosa que molts artistes de Motown van aconseguir, però Jackson va assolir un nou nivell. Va ser el primer artista negre que va emetre regularment a MTV, i aquesta cançó va ajudar a ampliar encara més la seva audiència aconseguint que alguns dels seguidors de Van Halen se’n fessin resó. "Beat It" va ser una cançó clau en l'ascens de Jackson al superestrellat.

La lletra tracta sobre la vida al carrer i l'activitat de les bandes, de la qual cosa Jackson estava molt deslligat. Va ser educat per tutors tota la seva vida i es va convertir en una estrella a una edat jove, de manera que la seva interpretació de "dues bandes que es troben per barallar-se" es va basar en les interpretacions de cel·luloide que havia vist, concretament “West Side Story”, que utilitzava les bandes com a art musical. A "Beat It", Jackson va escriure una cançó amb un so dur que tracta específicament i intencionadament del contrari, del valor de no ser dur. La lletra de Jackson va sobre un noi que està sent perseguit per una banda local. El noi vol enfrontar-se a ells, lluitar, i Jackson l’adverteix, una vegada i una altra, que hauria de sortir: “Don’t wanna see no blood, don’t be a macho man.” ("No vull veure sang, no et facis el macho"). Si el noi intenta resistir-se, Jackson sap exactament què passarà: “They’ll kick you, and they’ll beat you, and they’ll tell you it’s fair.” ("Et donaran puntades de peu, et colpejaran i et diran que és just"). Jackson vol que el noi escapi il·lès. Ell sap que no és just, i el seu missatge és que l'equitat no importa. Fes el que puguis per continuar viu.

Després de "Beat It", Jackson va llançar quatre cançons més de “Thriller” com a singles. Tots ells van entrar entre els 10 primers. Cap d'ells va arribar al número 1. Però Jackson estava al cim. "Beat It" va guanyar el 1983 els premis Grammy al disc de l'any i a la millor interpretació vocal de rock.

MICHAEL JACKSON - BEAT IT

Released : February 14, 1983

Charted:  UK: #3  US: #1 (3 wks)

“Beat It” is a song from his sixth studio album, “Thriller”. It was written & composed by Jackson and produced by Jackson and Quincy Jones. Jackson wrote this song, he came up with it when Quincy encouraged him to write something like "My Sharonna" which was a huge hit for The Knack in 1979. (Confirmed in “Q: The Autobiography of Quincy Jones). Quincy and Michael both wanted Jackson’s Thriller album to appeal to the widest audience possible. Jackson had flirted with disco on 1979’s Off The Wall, his previous album, and Jackson and Jones were worried that Thriller could get pulled into the anti-disco backlash that had wiped the genre out of the charts by 1982. So Quincy Jones told Michael Jackson to write a rock song. “Beat It” has a big, nasty riff and a chest-puffed-out strut, and it’s also got that famous Eddie Van Halen guitar solo. Rock stations played “Beat It,” at least enough to get the single up to #14 on Billboard‘s Mainstream Rock chart. But “Beat It” still sounds more like a Michael Jackson song than anything else.

The “Beat It” guitar solo is a crucial part of the song’s legend and of its crossover appeal, Eddie Van Halen played the guitar solo. He did it as a favor for Quincy Jones and was not paid, he recorded the solo free of charge. Eddie connected to Quincy through Ted Templeman, who was Van Halen's producer and friends with Jones. It was good timing because Eddie's bandmates were out of town, so they couldn't give him any static for taking on another project. Eddie's signature sound, which is evident on the solo, incorporates tapping on the fretboard. Right before Van Halen's guitar solo begins, a noise is heard that sounds like somebody knocking at a door. It is reported that the knock was a person walking into Van Halen's recording studio. Someone says was a drunk Van Halen bashing the studio door, demanding to be let in. Another story has claimed that the sound was simply the musician knocking on his own guitar. He built his own guitars and developed his own style, so getting him on "Beat It" meant the song would have a guitar section distinct from anything heard outside of a Van Halen record. It also brought his innovative technique to the ears of pop fans. According to Eddie, he had the engineer restructure the song to accommodate his solo, then blasted out two takes. Jackson showed up after the second take and was thrilled that Eddie cared enough about the song to rework it. According Rod Temperton, who wrote “Rock With You” and “Thriller“, a mystery blaze broke out in the control room as Eddie van Halen played his guitar solo. "Eddie was playing and the monitor speakers literally caught on fire," recalled Temperton to Q magazine. "The speaker caught fire and were all thinking, like, 'This must be really good, this solo!' That technicians had to race into the control room with fire extinguishers and put it out." When Van Halen's ”1984” album rose to #2 in America for three weeks in March 1984, it was held off the top spot by “ Thriller”.

But Van Halen is really only on “Beat It” for about 20 seconds. The person playing the riff is Toto’s Steve Lukather. In fact, three members of Toto play on “Beat It”; keyboardist Steve Porcaro and drummer Jeff Porcaro are in there, too.

Part of Jackson's legacy was his crossover success with white audiences, something many Motown artists achieved, but Jackson took to a new level. He was the first black artist to get regular airplay on MTV, and this song helped expand his audience further by bringing in some of the Van Halen listeners. "Beat It" was a key track in Jackson's rise to superstardom.

The lyrics are about life on the streets and gang activity, something Jackson was very detached from. He was schooled by tutors his whole life and became a star at a young age, so his interpretation of "two gangs coming together to rumble" was based on the celluloid interpretations that he'd seen, specifically West Side Story, which used gangs as musical art. In “Beat It,” Jackson wrote a tough-sounding song that’s specifically and intentionally about the value of not being tough. Jackson’s lyrics are directed at a kid who’s being chased out of town by a local gang. The kid wants to stand up to them, to fight back, and Jackson warns him, again and again, that he should just get out: “Don’t wanna see no blood, don’t be a macho man.” If the kid tries to fight back, Jackson knows exactly what’ll happen: “They’ll kick you, and they’ll beat you, and they’ll tell you it’s fair.” Jackson wants the kid to escape unscathed. He knows it’s not fair, and his message is that fairness doesn’t matter. Stay alive. Do what you can.

After “Beat It,” Jackson released four more Thriller tracks as singles. All of them made it into the top 10. None of them got as far as #1. But Jackson was at the peak of his culture-dominating powers. “Beat It” won 1983 Grammy Awards for Record of the Year and Best Rock Vocal Performance.

MICHAEL JACKSON - DON’T STOP TIL YOU GET ENOUGH

Publicació: 10 de juliol de 1979

Llistes: Regne Unit: #3  EUA: #1 (1 setmana)

"Don't Stop 'Til You Get Enough" és la primera cançó i el primer senzill del cinquè àlbum d'estudi de Jackson "Off the Wall". Aquesta cançó frenética d'obertura és la peça central de l'àlbum. Va ser el primer enregistrament en solitari sobre el qual Jackson va tenir tot el control creatiu. La cançó va ser un èxit mundial, arribant al número u als EUA i a nou altres països. "Don't Stop 'Til You Get Enough" va ser ben rebuda pels crítics músicals i és àmpliament considerada com una de les cançons disco més emblemàtiques de tots els temps.

Fins a aquest moment, Michael Jackson havia assolit quatre números 1 amb The Jackson 5, i un com a solista amb "Ben". Però aquest va ser el primer éxit que va escriure ell mateix. Quincy Jones, que va produir l'àlbum, va animar Jackson a escriure les seves pròpies cançons, i el jove cantant va desenvolupar ràpidament un talent per a la composició. Jackson va escriure o co-escriure nou dels número 1 de la seva carrera, inclòs "We are the world". 

Jackson i Jones van treballar per primera vegada junts en la música per a la pel·lícula de 1978 The Wiz (Jackson va interpretar l'Espantaocells); "Off The Wall" va ser el primer àlbum que Jones va produir per a ell. També va ser el primer àlbum que Jackson va gravar per a Epic Records. Tot el seu treball anterior en solitari va ser amb Tamla Motown. Jones va reclutar asos de la música de sessió per a la cançó: els guitarristes David Williams i Marlo Henderson, el bateria John Robinson, el baixista de Brothers Johnson Louis Johnson. Randy Jackson va tornar a tocar la percussió. És possible que Sheila E. també toqués la percussió, tot i que no va ser acreditada. El teclista Greg Phillinganes va suggerir un fragment de la lletra de la cançó, i probablement se li devia un crèdit com a compositor. Però a la nota de premsa del senzill, només va ser acreditat com a arranjador.

Jackson va escriure "Don't Stop 'Til You Get Enough" a casa, cantant la melodia per a ell mateix una i altra vegada. Va gravar una versió demo de la cançó amb el seu germà petit i company de banda Randy tocant el piano. (Randy s'havia unit als Jackson quan van deixar Motown, en substitució de Jermaine, que es va quedar amb el segell i va anar en solitari. Michael no tocava el piano, així que li va dir a Randy què l’acompanyes). 

"Don't Stop 'Til You Get Enough" és una cançó disco. En un moment en que aquest fenòmen anava a la baixa, la seva carrera es va enlairar amb aquest tama. Segurament, si el single s’hagués publicat uns mesos abans hauria estat al cim de la llista de Billboard més setmanes de la única que hi va ser. 

Michael canta en falset deixant que la música envolti la seva veu. A la introducció, murmura tímidament, però quan el ritme comença, deixa escapar un crit triomfal i es manté en aquest registre durant tot el temps. Els seus udols no verbals diuen més a la cançó que les seves paraules. Aquí va implementar el seu particular estil de cantar, reconeixible arreu.

El vídeo era molt avançat per a la seva època. Mostrava a Jackson ballant davant de diversos fons funky, amb tres imatges de Michael a la pantalla al mateix temps. El director Nick Saxton, que va ser assistent de producció de la pel·lícula anterior a “Star Wars” de George Lucas "THX-1138", va ser contractat per a dirigir el clip.

La mare de Jackson es va escandalitzar quan va escoltar la cançó per primera vegada, ja que pensava que tractava sobre sexe. I potser tractava sobre sexe. Però es tracta més de l'èxtasi de perdre's en alguna cosa més gran que tu, de lliurar-te. És vaga i mística: “Keep on with the force, don’t stop/ Don’t stop ’til you get enough" (Continua amb la força, no t'aturis / No t'aturis fins que en tinguis prou).

Jackson va guanyar el seu primer Grammy amb aquesta cançó, emportant-se a casa el trofeu a la millor interpretació vocal de R&B, masculí. Va ser nominat aquell any a la millor gravació disco (en l'únic any que es va fer aquesta categoria) però va perdre davant "I will survive" de Gloria Gaynor.

Si bé Michael havia encapçalat per primera vegada el Billboard Hot 100 en solitari amb la balada "Ben" als 14 anys l'any 1972, el seu segon número 1 i el primer a Epic Records va posar en marxa el seu monumental ascens al superestrellat com a intèrpret en solitari, alhora que va presentar als fans a un artista més madur tant en contingut sonor com líric.

MICHAEL JACKSON - DON’T STOP TIL YOU GET ENOUGH

Released : July 10, 1979

Charted:  UK: #3  US: #1 (1wk)

“Don’t Stop ‘Til You Get Enough” is the first track and the first single of Jackson's fifth studio album “Off the Wall”. This "jittery, frenetic opening track" is the centerpiece of the album. It was the first solo recording over which Jackson had creative control. The song was worldwide success, reaching number one in the US and other nine countries. "Don't Stop 'Til You Get Enough" was well received by contemporary music critics and is widely regarded as one of the greatest and most iconic disco songs of all time. 

To this point, Michael Jackson had recorded four #1 hits with The Jackson 5, and one as a solo artist "Ben". But this was the first chart-topper he wrote himself. Quincy Jones, who produced the album, encouraged Jackson to write his own songs, and the young singer quickly developed a talent for composition. Jackson wrote or co-wrote nine more #1 hits in his career, including "We are the world”. "Don't Stop 'Til You Get Enough" is the first solo song written by Michael Jackson, although "Blues away" had been released in 1976.

Jackson and Jones first worked together on music for the 1978 film The Wiz (Jackson played the Scarecrow); “Off the Wall” was the first album Jones produced for him.

Also this was the first album Jackson recorded for Epic Records. All of his previous solo work was with Motown. Jones recruited session-musician aces for the track: Guitarists David Williams and Marlo Henderson, drummer John Robinson, Brothers Johnson bassist Louis Johnson. Randy Jackson once again played percussion. Sheila E. may have played percussion, too, though she’s not credited. The keyboardist Greg Phillinganes suggested a bridge for the song, and he was probably due a songwriting credit. But on most pressings of the single, he merely got a credit as an arranger.

Jackson wrote “Don’t Stop ‘Til You Get Enough” at home, singing the melody to himself over and over. He recorded a demo version of the song with his younger brother and bandmate Randy playing piano. (Randy had joined the Jacksons when they left Motown, replacing Jermaine, who stayed with the label and went solo. Michael didn’t play piano, so he told Randy what to play.) According to some reports, the percussion on the demo comes from Michael, Randy, and baby sister Janet, all of them shaking shakers and banging on glass bottles and cowbells with chopsticks. You can easily lose yourself in “Don’t Stop ‘Til You Get Enough.” The song scans, at least partially, as disco. (Off The Wall, after all, ends with a song called “Burn This Disco Out.”) But it’s not built around the singular drum pulse. It’s rhythms are smaller, trickier, more liquid. They’re full of pushes and pulls. The instruments all seem to be dancing with each other: the rolling and pulsing bass, the euphoric bursts of horn, the diving strings, the layers upon layers of percussion. Jackson just dissolves into all this. He sings it in an airy falsetto, letting the music push his voice all around. Much of the time, he’s near-buried in the mix; his voice fades out before the song does. He understands the beat. He becomes a part of it. On the intro, he mumbles bashfully, but when the beat kicks in, he lets out a triumphant whoop, and he stays in that register throughout. (His nonverbal yowls say more on the song than his actual words do.) Jackson sounds like he’s being lifted heavenward, like his soul is ascending.

The video was very advanced for its time. It showed Jackson dancing in front of various funky backgrounds, with three images of Michael on the screen for a while. Director Nick Saxton, who was a production assistant on George Lucas's pre-Star Wars film “THX-1138”, was brought in to helm the clip.

This was the first Michael Jackson song where he made lots of screams and squeals throughout the vocals. He had tremendous success with the same technique on much of the “Thriller“ album. Jackson’s mother was scandalized when she first heard the song, since she thought it was about sex. And it might be about sex. But it’s more about the ecstasy of losing yourself in something greater than you, of giving yourself over. It’s vague and mystical: “Keep on with the force, don’t stop/ Don’t stop ’til you get enough.”

Jackson won his first Grammy Award for this song, taking home the trophy for Best R&B Vocal Performance, Male. It was nominated that year for Best Disco Recording (the only year that category was offered) but lost to Gloria Gaynor’s "I will survive”.

While Michael had first topped the Hot 100 apart from the Jackson 5 with the ballad "Ben" at age 14 in 1972, his second No. 1 and first on Epic Records set in motion his monumental rise to superstardom as a solo performer, while introducing fans to a more mature artist in both sound and lyrical content. 

 

HEROES DEL SILENCIO - ENTRE DOS TIERRAS

Publicació: 29 d'octubre de 1990

“Entre dos tierras” és la primera cançó que va sortir al mercat com a senzill de l'àlbum “Senderos de traición” de 1990. La banda despuntava després de l'impacte que va suposar l’àlbum “El mar no cesa” de 1988. Una banda que, amb aquest segon disc es situaria al cim del rock espanyol. Un disc produït finament per Phil Manzanera.

Espanya vivia instal·lada al rock urbà de Mecano o El último de la fila, els residus finals de La movida madrilenya i poca cosa més. “Entre dos tierras” va ser el primer single del nou disc i va posar la banda al punt de mira de mitjans, crítics i públic. La cançó va suposar un enduriment de la seva proposta amb unes guitarres poderoses i la millor versió d'Enrique Bunbury als micros.

“Senderos de traición” és un disc molt més introspectiu i barreja amb estil els dos corrents predominants del moment, el rock dur i el gòtic. “Entre dos tierras” arrenca de manera poderosa amb la guitarra màgica de Juan Valdivia i el so de la brisa i el mar. Després entra Pedro Andreu per donar més ritme i consistència. El riff muta per donar entrada a les veus increïbles d'Enrique.

Pel que fa a la temàtica, a la biografia d'Enrique Bunbury escrita per Pep Blay el 2007, el vocalista va comentar:

“Entre dos tierras” és una lluita interna, el dubte davant una decisió vital de gran importància, apostar per ser un com és, com vol ser, o com ha de ser. Bunbury ho va sentir com a músic i melòman a la seva pròpia pell. Fins a quin punt estava disposat a vendre la seva obra per arribar al cim?

Com totes les cançons d'Heroes del Silencio, les lletres poden ser interpretades de formes molt diferents i ambigües:

“Entre dos tierras estás
Y no dejas aire que respirar
Entre dos tierras estás
Y no dejas aire que respirar.

Déjalo ya
No seas membrillo y permite pasar
Y si no piensas echar atrás
Tienes mucho barro que tragar”.

La ja mítica expressió “no seas membrillo” simplement vol dir que has de creure i no posar traves. “Si no piensas echar atrás, tienes mucho barro que tragar”, té a veure amb allò que has de frenar abans que sigui tard, tenir l'oportunitat de tornar per prendre una millor decisió, altrament, rebrås molts cops per la inexperiència i ingenuïtat:

“Te puedes vender
Cualquier oferta es buena si quieres poder
Qué fácil es
Abrir tanto la boca para opinar
Y si te piensas echar atrás
Tienes muchas huellas que borrar.

Déjame
que yo no tengo la culpa de verte caer
Si yo no tengo la culpa de verte caer.

Pierdes la fe
Cualquier esperanza es vana y no sé qué creer
Pero olvídame,
que nadie te ha llamado, ya estás otra vez”.

Pel que fa a aquesta estrofa, també es va comentar que era un tipus de profecia de com seria el futur pel que fa a les relacions entre els membres de la banda.

El senzill va tenir una magnífica recepció del públic, que es va apartar amb ell de la línia més propera al pop de grups com Duncan Dhu o Los Secretos. Tot i això, també va suposar l'aparició de nous detractors, sobretot entre un sector de la premsa musical. L'èxit va ser tan gran que l'any següent, el febrer de 1991, el senzill es va portar clandestinament a Alemanya i es va emetre a les ràdios underground del país, donant com a resultat que EMI Alemanya s'arrisqués a l'edició d'un maxi-single amb dues versions d'“Entre Dos Tierras”.

Des que es va publicar i fins que la banda es va dissoldre, “Entre dos tierras” va ser la peça angular de cada concert dels aragonesos. La cançó va ser tocada per primera vegada en directe el 22 de juny de 1991 a l'Hipódromo de la Zarzuela a Madrid i per última vegada al Circuit Ricardo Tormo de València el 27 d'octubre de 2007 a la gira mundial de reunió d'aquell curs.