ELTON JOHN - FUNERAL FOR A FRIEND/LOVE LIES BLEEDING

Publicació: 5 d’octubre de 1973 a l’àlbum “Goodbye Yellow Brick Road”.

"Funeral for a Friend/Love Lies Bleeding", és una composició de dues parts que obre el doble àlbum "Goodbye Yellow Brick Road" d’una manera inspiradament èpica. Les dues parts es van escriure originalment per separat. La primera secció, "Funeral for a Friend", va ser composta per Elton pensant en la música que voldria al seu funeral. La primera meitat és una instrumental, gairebé clàssica amb algunes seqüències fantàstiques de piano i guitarra, que després, cortesia dels riffs de Davey Johnstone, esdevenen el rock més dur que introdueix "Love Lies Bleeding". Aleshores, el to funerari es converteix en una batalla aterridora entre el piano d'Elton, la percussió d'Olsson i la guitarra de Johnstone.

Amb aquesta potent fusió d'elements clàssics i rock, sortim de la part instrumental, i entrem de ple en la lletra que parla sobre una relació trencada. "Funeral for a Friend/ Love Lies Bleeding" tracta sobre el dolor d'un amor perdut. La cançó parla de com li ha anat a l'antiga parella del cantant que ja no forma part de la seva vida, cosa que està simbolitzada per les roses de la caixa de la finestra inclinades a un costat, de l’inici de la cançó, per continuar dient que tot creixerà i morirà (“The roses in the window box have tilted to one side, everything about this house is gonna grow and die”). Aquesta introducció ens diu que tot, en aquest cas la relació, s'acaba amb el temps. 

Continua endinsat-se en el dolor quan ens diu “I was playing rock and roll and you were just a fan, but my guitar couldn't hold you, so, I split the band, love lies bleeding in my hands” (Estava tocant rock and roll i tu només eres una fan, però la meva guitarra no ho podia suportar, així que vaig decidir dividir la banda perquè l'amor estava sagnant a les meves mans). Bernie ho personifica genialment en la guitarra per demostrar que la seva prioritat era la música, i no hi havia lloc per a molt més. 

La cançó s'esvaeix en un solo de piano oníric que baixa i torna a ascendir per reunir-se amb els altres instruments. La guitarra de Johnstone fa un riff molt emotiu per reconnectar amb la tornada. Poc després, Elton mostra el gran abast de la seva veu amb una sèrie de "Ohs" que potser simbolitzen els crits de frustració per perdre una relació estimada.

"Funeral for a Friend/Love Lies Bleeding" era massa llarga per ser llançada com a single, tota la peça dura poc més d'11 minuts, però és una obra mestra, i un cop hi entreu, pot esdevenir essencial en la vostra banda sonora particular si li dediqueu el temps i l’atenció per deixar-vos abduïr per la seva maestria. 

ELTON JOHN - FUNERAL FOR A FRIEND/LOVE LIES BLEEDING

"Funeral for a Friend/Love Lies Bleeding", this two-part composition opens the double album “Goodbye Yellow Brick Road” on a suitably epic note. The two parts were originally written separately, the first section, “Funeral for a Friend,” was composed by Elton with the inspiration being music he would want at his funeral. The first half is an instrumental, almost classical in its ambition, featuring some great piano and guitar sequences, which then segues, courtesy of Davey Johnstone's blistering riffs, into the hard-rocking “Love Lies Bleeding”. So, then the funeral tone turns into a frightening battle between Elton’s piano, Olsson’s percussion, and Johnstone’s guitar.  

From that powerful fusion of classic and rock elements, we left the instrumental part, and fully entered the lyrics that talks about relationships. This lyrical introduction communicates everything, in this case relationships, ends eventually. He continues to amplify his divine songwriting when he transmits the effect of touring with, “But my guitar couldn’t hold you so I split the band.”  Bernie geniusly personifies the guitar to show his priority was music, and there was not room for much else. The song fades to dreamlike piano solo which dips then reascends to reunite with the other instruments. Johnstone’s guitar wales a high emotional riff to reconnect with chorus.  Shortly after, Elton showcases his far-reaching voice with a series of  “Ohs” meant to perhaps symbolize screams of frustration from losing a cherished relationship. 

"Funeral for a Friend/Love Lies Bleeding" was too long for a single release, the whole piece is just over 11 minutes long, but it’s a masterpiece, and once you enter it, it becomes essential in your particular soundtrack.

 

A TASTE OF HONEY - BOOGIE OOGIE OOGIE

Publicació: 16 de juny de 1978

Llistes: EUA: #1 (3 setmanes) Regne Unit: #3

El 1978, A Taste Of Honey es van reunir amb dos productors, el col·laborador dels Jackson 5, Fonce Mizell i el seu germà Larry. Van signar per Capitol Records i els germans Mizell van produir el seu àlbum homònim de 1978. Janice Marie Johnson i el teclista Perry Kibble van escriure "Boogie Oogie Oogie", el seu primer senzill. La banda va tenir la idea d'aquesta cançó quan van tocar en un espectacle en una base militar. Era un públic dur que no responia a les seves cançons. La cantant Hazel Payne els va advertir des de l'escenari: "Si penseu que sou massa genials per fer boogie (ballar), tenim males notícies per a vosaltres, tothom aquí aquesta nit farà boogie i no sou una excepció a la regla". Després, a l’habitació d'hotel, la baixista Janice Marie Johnson va escriure la frase, pensant que seria bona per a la lletra d’una cançó. Escoltant "Boogie Oogie Oogie", però, no tindríeu ni idea que Janice Marie Johnson va escriure la cançó perquè estava enfadada amb un grup de nois de la Força Aèria poc agraïts. 

Més que la majoria dels èxits disco del 1978, "Boogie Oogie Oogie" manté una connexió amb la música soul. Johnson va fer la famosa introducció al baix quan estava escalfant abans de la sessió d'enregistrament, sense saber que estava sent gravada. La línia de baix de Johnson és profunda i et sedueix al moment. Perry Kibble sembla inspirar-se en Stevie Wonder al teclat. Hazel Payne fa un parell de solos de guitarra que semblen de heavy metal però que encaixen perfectament amb el context de la cançó.

"Boogie Oogie Oogie" és un himne a l'alegria per ballar i l’arrelament de les amistats que això aporta. Anima els oients a deixar les seves inhibicions, deixar que els seus cossos es moguin amb la música i submergir-se completament en l'experiència del boogieing (ball). Les pauses instrumentals de la cançó i les repeticions de "Boogie" a la tornada creen una atmosfera animada i immersiva, reforçant l'estat d'ànim desenfadat i vibrant de la cançó. La frase repetida "Get down" serveix com una invitació addicional perquè tothom pugui abraçar plenament la música i deixar-se anar.

El senzill va arribar a vendre més de 2 milions de còpies.

El grup es va separar l'any 1983. Johnson va tenir una breu carrera en solitari i Payne es va convertir en una actriu teatral. Johnson i Payne es van tornar a reunir el 2004 per cantar "Boogie Oogie Oogie" en un especial de televisió sobre música disco.

A TASTE OF HONEY - BOOGIE OOGIE OOGIE

Released: June 16, 1978

Charted:  US: #1 (3 wks)  UK: #3

In 1978, A Taste Of Honey met up with two producers, Jackson 5 collaborator Fonce Mizell and his brother Larry. That got them signed to Capitol, and the Mizell brothers produced their self-titled 1978 album. Johnson and keyboardist Perry Kibble wrote “Boogie Oogie Oogie,” their first single. The band got the idea for this song when they played a show at a military base. It was a tough crowd, and the audience was not responding to their songs. Lead singer Hazel Payne admonished them from the stage: "If you're thinking that you're too cool to boogie, we've got news for you. Everyone here tonight must boogie and you are no exception to the rule." Afterwards in her hotel room, bass player Janice Marie Johnson wrote down the line, thinking that it would be a good song lyric. Listening to “Boogie Oogie Oogie” though, you’d have no idea that Janice Marie Johnson wrote the song because she was pissed about a bunch of insufficiently appreciative Air Force guys. 

Johnson came up with the famous bass intro when she was warming up before the recording session, unaware that she was being recorded. The single went on to sell over 2 million copies.

More than most of the disco hits of 1978, “Boogie Oogie Oogie” keeps at least some connection to soul music. Johnson’s bassline is heavy and deep, and she gets especially busy on the breakdown. Perry Kibble gets into some Stevie Wonder clavinet action on the keyboard. Hazel Payne plays a couple of blazing rock-adjacent solos that fit beautifully within the context of the song.

"Boogie Oogie Oogie" celebrates the joy of dancing and the sense of community it brings. It encourages listeners to shed their inhibitions, let their bodies move to the music, and fully immerse themselves in the experience of boogieing. The song's instrumental breaks and repetitions of "Boogie" in the bridge create a lively and immersive atmosphere, reinforcing the carefree and vibrant mood of the song. The repeated phrase "Get down" serves as an additional invitation for everyone to fully embrace the music and let themselves go.

The group broke up in 1983. Johnson had a brief solo career, and Payne became a stage actress. Johnson and Payne got back together in 2004 to sing “Boogie Oogie Oogie” on a PBS special about disco.

 STEVIE WONDER - I WISH 

Publicació: novembre de 1976

Llistes: Regne Unit #5  EUA #1

"I Wish" és una cançó publicada a finals de 1976 com el senzill principal de l’àlbum Stevie Wonder de 1976, "Songs in the key of life". La cançó es centra en la seva infància des dels anys 50 fins a principis dels 60 sobre com desitjava poder tornar enrere i reviure-la. La cançó va ser número u al Billboard Hot 100 i a la llista de música soul. A la 19a edició dels premis Grammy, Stevie Wonder va guanyar la millor interpretació vocal masculina de R&B per aquesta cançó.

Wonder recorda com li va arribar la inspiració per a la música de "I Wish": el dia que la vaig escriure va ser un dissabte, el dia d'un pícnic de Motown a l'estiu del 76. Déu meu, ho recordo perquè tenia molt mal de queixal i em sentia ridícul. Tot i així m’ho vaig passar tan bé al pícnic que vaig anar al Crystal Recording Studio just després i em va venir la melodia. Va ser un dia fantàstic, amb el pícnic, els concursos on vam participar tots. Va ser molt divertit, i d’aquest gran ambient va sorgir "I Wish”.

La contagiosa línia de baix de 8 notes de Nathan Watts és una de les raons per les quals "I Wish" és una de les cançons més samplejades d’Stevie Wonder.

El 2015, Wonder va ser homenatjat amb l'especial de televisió Stevie Wonder: Songs in the Key of Life - An All-Star Grammy Salute, on Lady GaGa va fer una excel·lent interpretació de "I wish".

STEVIE WONDER - I WISH 

Released: November 1976

Charted: UK #5 US #1

"I Wish" is a song released in late 1976 as the lead single from his 1976 album, “Songs in the key of life”. The song focuses on his childhood from the 1950s into the early 1960s about how he wished he could go back and relive it. The single hit number one on the Billboard Hot 100 and soul singles chart. At the 19th Grammy Awards, Stevie Wonder won the Best R&B Vocal Performance Male for this song.

Wonder recollected how the music for "I Wish" came to him: The day I wrote it was a Saturday, the day of a Motown picnic in the summer of '76. God, I remember that because I was having this really bad toothache. It was ridiculous...I had such a good time at the picnic that I went to Crystal Recording Studio right afterward and the vibe came right to my mind – running at the picnic, the contests, we all participated. It was a lot of fun ... and from that came the 'I Wish' vibe.

Nathan Watts' infectious 8-note bassline is one reason why "I Wish" is one of Stevie Wonder's most sampled songs. 

In 2015, Wonder was honored with the TV special Stevie Wonder: Songs in the Key of Life - An All-Star Grammy Salute, where Lady GaGa gave an excellent performance of "I wish".

 

ELTON JOHN - COLD HEART (PNAU REMIX FEAT DUA LIPA)

Publicació: 13 d'agost de 2021

Llistes: EUA: #7  Regne Unit: #1

Enmig del confinament provocat per la pandèmia de COVID-19, Elton John va aconseguir una sèrie de col·laboracions, una de les quals va ser amb Dua Lipa, amb qui va cantar la cançó "Cold Heart (Pnau remix)", com a part del seu següent àlbum d'estudi "The Lockdown Sessions”. El senzill i l'àlbum sencer es van gravar de forma remota o d'acord amb les estrictes normes de seguretat i salut de la pandèmia. També mitjançant l'ús del programa Zoom.

Al Regne Unit, el single va debutar al número 33 i va assolir el número u, després d'haver passat tres setmanes consecutives al número 2. La cançó va assolir el seu cim al número 7 als EUA. A Austràlia va estar 10 setmanes al número 1, un èxit impressionant.

Aquest senzill de ball combina quatre de les cançons d'Elton John per a una única cançó que tracta sobre una relació que s'ha tornat gelada. Comença amb John interpretant la lletra del seu senzill "Sacrifice" de 1989, després Dua Lipa entra per a la tornada entonant fragments de l’èxit de 1972 d'Elton "Rocket man". La cançó també inclou elements de "Kiss The Bride" (original de l'àlbum de 1983 Too Low For Zero) i "Where's the Shoorah?" (de l'àlbum doble de 1976 Blue Moves). La lletra inclou la tornada de "Rocket Man", "And I think it's gonna be a long, long time 'til touchdown brings me 'round again to find / I'm not the man they think I am at home", i versos de "Sacrifice", com ara "Cold, cold heart / hardened by you / Some things look better baby / Just passing through". 

"Cold Heart (Pnau remix)" va rebre una càlida acollida per part dels crítics musicals, i molts van aplaudir la combinació d’èxits anteriors de John a la cançó. El mix combina i complementa perfectament la visió original que John tenia de les cançons amb un estil de ball que els dóna una frescor ideal per a les noves generacions.

Quan "Cold Heart" va entrar al Top 10 del Regne Unit el setembre de 2021, Elton John es va convertir en el primer artista a acumular una cançó del Top 10 al Regne Unit en sis dècades diferents. Va superar a Cher, Cliff Richard, Elvis Presley, Michael Jackson i David Bowie, que van obtenir almenys un senzill Top 10 en cinc dècades diferents.

ELTON JOHN - COLD HEART (PNAU REMIX FEAT DUA LIPA)

Amidst the lockdown caused by the pandemic of COVID-19, the singer pursued a series of collaborations, one of which was with Dua Lipa with whom I sing the song "Cold Heart (Pnau remix)", as part of his upcoming studio album “The Lockdown Sessions”. The single and the full album were recorded either remotely or in compliance with strict health and safety regulations or through the use of the Zoom software.

In the UK the single debuted at #33 on the UK Singles Chart in the issue dated 26 August 2021. The song reached number one, having spent three consecutive weeks at number 2. The track reached its summit at #7 in the US. The song spent 10 weeks at #1 on the Australian singles chart, an impressive achievement. 

This club single blends together four of Elton John's tracks for a song about a relationship that's gone icy. It starts with John performing lyrics from his 1989 single "Sacrifice," then Dua Lipa comes in for the chorus borrowed from Elton's 1972 hit "Rocket man." The song also features elements from "Kiss The Bride" (originally from the 1983 album Too Low For Zero), and "Where's the Shoorah?" (from the 1976 double album Blue Moves). The lyrics transmit the chorus from "Rocket Man", which includes "And I think it's gonna be a long, long time 'til touchdown brings me 'round again to find / I'm not the man they think I am at home", and verses from "Sacrifice", such as "Cold, cold heart / hardened by you / Some things look better baby / Just passing through". 

"Cold Heart (Pnau remix)" was met with a warm reception from music critics, with many complimenting the combination of John's previous hits in the song. The mashup does a terrific job combining and complementing John's original visions with a dance style that gives them an ideal freshness for the new generations too. 

When "Cold Heart" entered the UK Top 10 in September 2021, Elton John became the first artist to rack up a Top 10 song in the UK in six different decades. He overtook Cher, Cliff Richard, Elvis Presley, Michael Jackson and David Bowie, who each scored at least one Top 10 single in five different decades.