HUMAN LEAGUE - DON’T YOU WANT ME

Publicació: 27 de novembre de 1981

Llistes: EUA: #1 (3 setmanes)  Regne Unit: #1 (5 setmanes)

"Don't You Want Me" és una cançó de la banda britànica Human League. Va ser llançada com el quart senzill del seu tercer àlbum d'estudi "Dare". Al Regne Unit va ser un èxit monstruós i el primer número 1 per al segell Virgin de Richard Branson.  També va ser el single més venut de 1981 i el Christmas number One d'aquell any. Amb l'ajuda de MTV, que va començar a emitir l'1 d'agost de 1981, va obrir una mini invasió britànica als EUA. Hi havia molts programes de vídeos a Europa, així que quan MTV va començar es van veure obligats a reproduir vídeos de moltes bandes del Regne Unit, perquè aquesta era la major part del seu fons de catàleg.

La cançó parla del desafiament d'una relació amorosa. Una persona està lluitant amb la seva identitat i intenta trobar el seu lloc al món, i l'altra està qüestionant el seu amor per ella. La tornada es pregunta si l'altra persona encara la vol, preguntant "Don't you want me, baby? Don't you want me, ohh?" (No em vols, nena? No em vols, ohh?) indicant que l’amor és incert i el futur de la seva relació no està clar. "Don't You Want Me" va sembla un melodrama de butxaca sobre la gelosia i la possessivitat i el rencor i la vulnerabilitat, potser les més humanes de les emocions.

La lletra de "Don't You Want Me" de Phil Oakey s'havia inspirat en una història fotogràfica d'una revista femenina i en A “Star Is Born”. Va escriure la cançó com un diàleg. El personatge d'Oakey és un home poderós, desanimat i desconsolat després de ser abandonat per una dona que va trobar treballant com a cambrera en una cocteleria. Susan Ann Sulley, que fins aleshores només havia fet de corista d'Oakey, va prendre el rol principal de la noia, que intenta decebre el noi però és evident que vol allunyar-se d'ell immediatament.

A la primera estrofa de "Don't You Want Me", Oakey sona sever i dominant, com si no pogués creure que aquesta noia tingués el valor de pensar que podria deixar-lo. "Success has been so easy for you” (L'èxit ha estat tan fàcil per a tu), canta, donant a entendre que potser no ha estat tan fàcil per a ell. Quan ell l'amenaça directament: “I can put you back down, too” (Jo també et puc tornar a fer caure), comencem a tenir la idea que està ferit, destrossat i impotent. La tornada ho confirma, la seva necessitat augmenta a cada síl·laba: “You’d better change it back or we will both! Be! Sorry!” (Serà millor que canviis o ho farem tots dos! Ho sento!) Comença sonant avorrit i acaba desesperat.

Pel que fa a Sulley, mai no surt del seu avorriment. Li diu a l'Oakey que ell no era responsable del seu èxit, que només era un instrument seu: “Even then, I knew I’d find a much better place, either with or without you” (Fins i tot llavors, sabia que trobaria un lloc molt millor, amb tu o sense tu). Diu que els seus cinc anys junts han estat "such good times” (molt bons temps) i sembla un acomiadament. El seu "I still love you” (Encara t'estimo) és totalment superficial, sona mecànic i no sembla gens sincer. La manca d'experiència de Sulley és part del que la fa genial; la facilitat amb que porta la conversa i la manera com esborra l'Oakey. Tot el que ell pot fer com a resposta és cantar la tornada un munt de vegades. Quan Sulley entra a la cançó, sembla com si s'estigués rient d’ell, de fet la cançó presenta un embolic de sentiments i explica el que passa quan s'inverteix una dinàmica de poder en una relació.

Les línies del teclat s'enfronten, reflectint la lluita entre els dos personatges. La cançó és sobria i elegant. Posa en primer pla els seus cantants i el drama que teixeixen, però no para de posar-los trampes. És simple, comercial i directa… pura màgia pop.

"Don't You Want Me" és l'última cançó de “Dare”, i Oakey va pensar que era només un farcit, la pitjor cançó de l'àlbum. (Quan Oakey parla de "Don't You Want Me" sembla que encara l'odia.) Però a l'executiu de Virgin, Simon Draper, li va encantar la cançó i va fer cas omís Oakey, exigint que es llances com el quart senzill de l’àlbum. Draper fins i tot va aprovar un costós vídeo musical del director irlandès Steve Barron. El clip té una mica de la iconografia de la vella escola de Hollywood i va ser perfecte per a MTV.

HUMAN LEAGUE - DON’T YOU WANT ME

Released: November 27, 1981

Charted:  US: #1 (3 wks)  UK: #1 (5 wks)

"Don't You Want Me" is a song by British band the Human League. It was released as the fourth single from their third studio album “Dare”. In the UK, this was a monster hit, and the first #1 for Richard Branson's Virgin label, and also was the best selling UK single of 1981 and that year's Christmas number one. With help from MTV, which launched on August 1, 1981, this opened a mini-British invasion of the USA. There were a lot of video shows in Europe, so when MTV went on the air, they were forced to play videos by many UK bands because that was most of their library.

The song is about a love relationship that is being challenged. One person is struggling with their identity and trying to find their place in the world, and the other is questioning their love for them. The chorus is questioning whether the other person still wants them, asking "Don't you want me, baby? Don't you want me, ohh?" indicating that their love is uncertain and the future of their relationship is unclear. "Don't You Want Me" was a pocket melodrama about jealousy and possessiveness and spite and vulnerability, perhaps the most human of emotions.

Phil Oakey’s “Don’t You Want Me” lyrics had been inspired by a photo story in a women’s magazine and by A Star Is Born. He wrote the song as a dialogue. Oakey's character is a powerful man, despondent and heartbroken after being abandoned by a woman he found working as a waitress in a cocktail bar. Susan Ann Sulley, who until then had only sung Oakey's accompaniment, took the lead role of the girl, who tries to disappoint the boy but clearly wants to get away from him immediately.

On the first verse of “Don’t You Want Me,” Oakey sounds stern and commanding — as if he can’t believe that this girl would have the nerve to think that she could move on from him. “Success has been so easy for you”, he sings, implying that maybe it hasn’t been so easy for him. When he straight-up threatens her — “I can put you back down, too” — we start to get the idea that he’s wounded and shattered and powerless. On the chorus, he confirms it, his need increasing with every syllable: “You’d better change it back or we will both! Be! Sorry!” He starts out sounding bored, and he winds up desperate. 

As for Sulley, she never gets out of his boredom. She tells Oakey that he was not responsible for her success, that he was just an instrument of his: “Even then, I knew I’d find a much better place, either with or without you”. She says that their five years together have been “such good times”, and it sounds like a dismissal. Her “I still love you” is totally perfunctory, a mechanical nothing that doesn’t come off the least bit sincere. Sulley’s lack of experience is part of what makes it great; it lends a conversational ease to the way she brushes Oakey off. All he can do in response is sing the chorus a bunch more times. When Sulley joins in, she sounds like she’s humoring him. The song presents a tangled mess of feeling, and it tells a story of what happens when a power dynamic is reversed.

The keyboard lines push up against each other, mirroring the struggle of the song’s two characters. The song is spare and elegant. It foregrounds its singers and the drama that they weave, but it keeps pulsing out hooks underneath them. It’s simple, commercial and direct... pure pop magic.

“Don’t You Want Me” is the last song on Dare, and Oakey thought it was just filler, the worst song on the album. (When Oakey talks about “Don’t You Want Me” now, it sounds like he still hates it.) But Virgin executive Simon Draper loved the song, and he overruled Oakey, demanding that the Human League release it as the fourth single from Dare. Draper even approved an expensive music video from the Irish director Steve Barron. The clip is a neat bit of old-school Hollywood iconography that draws attention, again and again, to layers of its own artificiality. It was perfect for MTV. 

 

LA UNION - LOBO-HOMBRE EN PARIS

Publicació: Agost de 1984

Llistes: ESP #1 (11 setmanes)

“Lobo hombre a París” és sens dubte la cançó més característica i internacional de la banda. Va formar part del seu àlbum debut “Mil siluetas”, que es va publicar el 1984 i és un dels millors àlbums del pop espanyol dels anys 80. Va ser escrita per Luis Bolín, fundador del grup i el cantant Rafa Sánchez. Es tracta d'un tema basat en un conte de l'escriptor francès Boris Vian. Abans d’endinsar-nos en l’anàlisi de la cançó, veurem de què tracta el conte que la va inspirar.

El conte explica  la història d´un llop anomenat Denis que anhela amb ànsia ser home. No vol menjar-se’l, només somia poder ser-ne un. Denis, el llop, cada nit de lluna plena segueix les parelles pels llocs recòndits de París per espiar-los, veure com es fan un petó, s'abracen i consumeixen el seu amor. No obstant això, una nit és vist per un mag (el Mag del Siam) mentre seduïa una noia. Denis, en veure's sorprès, fuig però el mag l'enxampa i el mossega. Aquesta mossegada el transforma, condemnant-lo que cada nit de lluna plena es converteixi en home. Allò que sempre havia volgut ser. D'aquesta manera, una nit decideix seduir una dama, però tria l'equivocada. Després de freqüentar diversos bars van a un restaurant i en sortir la dama li demana els honoraris per estar amb ella. Denis es nega i intenta marxar però “tres amics” li donen una pallissa. Malferit abandona la ciutat mentre va recuperant la seva forma de llop de nou. Ara s'adona que és un llop amb problemes humans. Que tot el que somiava i anhelava era això, anhels. La pitjor essència humana, corre ara per les seves venes.

La cançó explica la història d'un ésser anomenat Denis que s’ha transformat de llop a home sota la lluna plena sobre París, on es creua amb una dona enigmàtica. Relata la seva trobada fortuïta en un bar parisenc. La lletra evoca una atmosfera nocturna i romàntica, transmetent la sensació d'una història d'amor fugaç i apassionada, però segons moltes especulacions té un significat més profund. Ho analitzarem pas a pas plantejant un possible punt de vista del relat: 

“Cae la noche y amanece en París” Comença plantejant que és de nit i arriba l’albada, la qual a més d'indicar l'inici del dia, indica també l'inici de la jornada laboral. En aquest cas l'albada probablement indica precisament el contrari, que la jornada acaba amb els raigs del sol i la feina es fa a la llum de la lluna.

“En el día en que todo ocurrió” Es podria referir al dia de la seva transformació? A l’inici de la relació del Llop-Home amb el món de la prostitució?

“Como un sueño de loco sin fin” Un somni de boig, una cosa inesperada que escapa a la realitat; un somni sense fi perquè aquesta realitat nocturna l’absorbeix. Com si la foscor de la nit fos una mena de tinta indeleble que taca els nocturns.

“La fortuna se ha reído de ti” La sort dels tacats per la tinta nocturna és infame. El Llop-home resulta un ésser estigmatitzat. 

“Sorprendido espiando” L'infortuni; assenyala el moment on el llop és descobert quan espiava una parella que estaven en la intimitat.

“El lobo escapa aullando y es mordido, por el Mago del Siam” Potser per curiositat, o més aviat morbositat, però l’han enxampat i ha de fugir. No ho aconsegueix i el seu perseguidor, que resulta ser un mag, l’atrapa i el mossega malhauradament en una nit de lluna plena.

“La luna llena sobre París ha transformado en hombre a Denis” Tradicionalment, la llegenda de l'home-llop indica que a la nit de Lluna plena, aquest es transforma en licàntrop. En el cas del llop-home, indica una transformació a la inversa. El llop ha quedat estigmatitzat pel mag i condemnat a transformar-se en humà.

“Rueda por los bares del bulevar, se ha alojado en un sucio hostal” La lletra comença a descriure el nou ambient pel que es mourà el llop-home. No és precisament un lloc de l’alta societat, més aviat el contrari, bars… i també prostíbuls?

“Mientras esta cenando junto a él se ha sentado una joven, con la que irá a contemplar la Luna llena sobre París” La noia s’asseu al seu costat, que vol?  La lluna plena simbolitza la transformació de Denis, per tant és home i surten a contemplar la lluna.

“Algunos francos cobra Denis”. Finalment  la resolució de l’enigma; La trobada sexual amb la noia queda confirmada mitjançant el pagament. Denis es dedica a la prostitució, capgirant el fet habitual que la dona és la prostituta i lligant el relat a la situació inversa de la maldició de l’home-llop, convertit aquí en llop-home. 

Musicalment d’entrada tenim el riff de baix que és l’element distintiu de la cançó, donant l'estructura i el gruix de so a la cançó. La guitarra li dóna el toc més new wave, mentre el piano i la part de saxo són un dolç afegit al so que li donen un cert ambient jazz blues. La veu té molta reverberació i la dicció de Rafa Sánchez al final d'algunes paraules pot tenir una arrel en les formes que tenia el Bowie més glam dels primers anys 70. 

“Lobo hombre a París” és una celebració d'abraçar la veritable identitat, per molt poc convencional que sigui. Va ser número u en vendes i va obtenir un disc d'or a Espanya. Es considera un dels grans èxits del rock en espanyol dels 80. El seu videoclip, en blanc i negre, recrea escenes d’una fosca ciutat de París en els anys quaranta. 

 

GRANDMASTER & MELLE MEL - WHITE LINES (DON’T DON’T DO IT)

Publicació: 29 d'octubre de 1983

Llistes: EUA: #101   Regne Unit: #7

"White Lines (Don't Don't Do it)" és una cançó de l'artista nord-americà de hip hop Melle Mel, publicada com a maxi-single l'any 1983. La cançó adverteix dels perills de l'addicció a la cocaïna i el tràfic de drogues. "White Lines" es va publicar a Sugarhill Records, que es va convertir en el primer segell amb un èxit de rap quan van publicar "Rapper's delight" de The Sugarhill Gang el 1980. "White Lines" va ser l'últim èxit del segell.

Melle Mel va escriure la lletra, però la música d'acompanyament, inclosa aquesta línia de baix assassí, està interpolada a partir d'una cançó de ball anomenada "Cavern" del grup Liquid Liquid que va sortir a principis de 1983 i va ser un èxit als clubs a Nova York. La melodia vocal també prové de "Cavern", amb les paraules "what side" convertint-se en "White lines".

Aquesta cançó tracta sobre la cocaïna, avisant als oients a no consumir-ne mentre argumenten que les lleis de drogues als Estats Units són racistes i injustes, i els pobres nens negres reben sancions molt més dures per delictes de drogues que els empresaris blancs. Va ser la primera cançó de rap popular sobre drogues. Malauradament, el grup no va fer cas dels seus propis consells i alguns membres van desenvolupar greus problemes de drogues. Cowboy, que era un raper a Grandmaster Flash and the Furious Five, va morir de complicacions de la sida el 1990 després de desenvolupar una addicció al crack. Flash va revelar a la seva autobiografia que escoltava la cançó mentre anava a comprar crack, afirmant que sentia que Melle Mel s’ estava dirigint a ell personalment.

La lletra també fa referència al fabricant d'automòbils John DeLorean (ja heu vist el seu treball a “Back To The Future”), que el 1982 es va involucrar en un pla per salvar la seva empresa de la fallida amb diners de la droga. Va ser detingut per l'FBI per intentar comprar 24 quilos de cocaïna, però es va defensar amb èxit dels càrrecs ja que va demostrar que la seva suposada implicació era causada per un complot per part dels agents federals.

La veu ascendent "Ahh... Ahhhh... Ahhhhh" abans de la línia "get higher, baby" es va inspirar en "Twist and shout" de The Isley Brothers (versionada també posteriorment pels Beatles), que fa alguna cosa semblant al mig de la cançó abans del vers, "Shake it up baby". Ron Isley, que era bon amic de la mànager de Sugarhill Records, Sylvia Robinson, estava a l'estudi quan van gravar la cançó, cosa que va donar la idea a Melle Mel. 

GRANDMASTER & MELLE MEL - WHITE LINES (DON’T DON’T DO IT)

Released: October 29, 1983

Charted:  US: #101  UK: #7

"White Lines(Don’t Don’t Do it)" is a song by American hip hop recording artist Melle Mel, released as a 12inch in 1983. The song, which warns against the dangers of cocaine addiction and drug smuggling, is one of Mel's signature tracks. "White Lines" was released on Sugarhill Records, which became the first label with a rap hit when they issued "Rapper’s delight" by The Sugarhill Gang in 1980. "White Lines" was the last hit for the label.

Melle Mel wrote the lyrics, but the backing track, including that killer bass line, is interpolated from a dance song called “Cavern” by a group calle Liquid Liquid that came out earlier in 1983 and was big in the clubs. The vocal melody also comes from "Cavern," with the words "what side" becoming "white lines."

This song is about cocaine, urging listeners not to do it while making the case that drug laws in the US are racist and unjust, with poor Black kids getting much harsher penalties for drug offenses than white businessmen. It was the first popular rap song about drugs. Unfortunately, the group didn't heed their own advice and some members developed severe drug problems. Cowboy, who was a rapper in Grandmaster Flash and the Furious Five, died of complications from AIDS in 1990 after developing a crack addiction. Flash revealed in his autobiography that he heard the song while on his way to buy crack, stating that he felt like Melle Mel was speaking to him personally.

This lyric also refers to the car manufacturer John DeLorean (you've seen his work in Back To The Future), who in 1982 became involved in a scheme to save his company from bankruptcy using drug money. He was arrested by the FBI for trying to buy 24 kilos of cocaine, but successfully defended himself against the charges as he proved his alleged involvement was because of entrapment by federal agents.

The ascending "Ahh... Ahhhh... Ahhhhh" vocals before the "get higher, baby" line were inspired by "Twist and shout" by The Isley Brothers, which does something similar in the middle of the song before they sing, "Shake it up baby". Ron Isley, who was good friends with Sugarhill Records’ manager Sylvia Robinson, was in the studio when they recorded the song, which gave her the idea.

 

DURAN DURAN - BLACK MOONLIGHT

Publicació: avui

Vols moure l’esquelet? Amb el nou senzill de Duran Duran “Black Moonlight” serà inevitable. Al ritme de "Notorious" i "Le freak", la nova col·laboració amb el seu vell amic Nile Rodgers, és el segon avançament del seu àlbum de temàtica Halloween "Danse Macabre". També al single  hi ha un altre vell amic, l'antic membre de la banda Andy Taylor.

Parlant de “Black Moonlight”, Nick Rhodes ha comemtat: "Nile Rogers és una força de la natura. Quan entrem a l’estudi, comencem a tocar i es produeix la màgia”. Simon Le Bon coincideix, dient que la cançó és una "col·laboració clàssica de Duran Duran-Nile Rodgers" i afegeix "Quan Nile va començar a tocar la guitarra a l'estudi, va inspirar a tothom amb el seu riff, i la cançó es va escriure per si mateixa".

Impulsada per una línia de baix instantàniament enganxosa i un riff de guitarra infecciós, mentre que els sintetitzadors de Nick Rhodes sonen com si provinguessin d'una pel·lícula de terror dels anys seixanta, "Black Moonlight" és una de les tres cançons noves de l'àlbum que es publicarà el 27 d'octubre. 

DURAN DURAN - BLACK MOONLIGHT

Released: today

Do you want to move your skeleton? With Duran Duran's new single “Black Moonlight” it will be inevitable. To the rhythm of “Notorious” and “Le freak”, the new collaboration with his old friend Nile Rodgers, is the second preview of his Halloween-themed album “Danse Macabre”. Also on the single is another old friend, former band member Andy Taylor.

Speaking about ‘Black Moonlight’, Nick Rhodes said: “Nile Rogers is a force of nature. When we get into a room, we start playing, and magic happens“. Simon Le Bon concurs, saying the song is a “classic Duran Duran-Nile Rodgers collaboration” adding “When Nile started playing his guitar in the studio, he really inspired everyone with his riff, and the song just kind of wrote itself.” 

Fuelled by an instantly catchy bass line and infectious guitar hook, while Nick Rhodes’ synths sound as if cut straight from a sixties B-movie horror, “Black Moonlight” is one of three brand new songs on the album to be released on October 27th. 

🎶Hold tight
We're going out tonight
Under the black moonlight
Moved to it out of sight
Into the black moonlight🎶