ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA - SHINE A LITTLE LOVE

Publicació: 11 de maig de 1979

Llistes: Regne Unit: #6  EUA: #8

"Shine a Little Love" és la primera cançó de l’àlbum de 1979 "Discovery". Llançat com a primer senzill, va ser un dels singles de més èxit comercial de la banda. El ritme de disco ràpid i funky també va fer que la cançó arribes al tercer lloc de la llista de ball del Regne Unit. L'àlbum en conjunt segueix els alts i baixos d'estar enamorat, amb "Shine a Little Love" reflexant un alt estat d’ànim, amb Jeff Lynne fins i tot dient: "Devia estar de molt bon humor quan la vaig escriure".

"Shine a Little Love" sembla transmetre un missatge de gratitud i agraïment a algú que ha aportat llum i positivitat a la vida del cantant. La lletra suggereix que, malgrat els defectes o errors que l'individu hagi pogut cometre en el passat, encara han aconseguit impactar positivament en la seva vida. La cançó implica que el cantant vol deixar clar a aquesta persona que la seva presència ha estat important i significativa. La tornada, "You shine a little love on my life, and let me see," (Tu fas brillar una mica d'amor a la meva vida, i deixa'm veure"), expressa la idea que l'amor i la influència d'aquesta persona han ajudat al cantant a veure i experimentar la vida d'una manera més brillant i positiva. La secció del pont posa l'accent en la comprensió i la connexió entre el cantant i aquesta persona, ja que confirmen la seva comprensió i compromís mutus. Destaca la importància de la comunicació i les experiències compartides en la seva relació.

"Shine A Little Love" va mostrar l'alquímia perfecta de Lynne entre l'harmonia pop rock estil dels Beatles amb una càrrega d'atractiva música disco que enganxava l’oient transmetent alegria i ganes de mirar la vida en positiu. Billboard va elogiar la "melodia enganxosa" de la cançó, "les tècniques musicals complicades, els efectes especials i el seu "so ferm i cohesionat". Cash Box va dir que té "una producció perfecta, harmonies precises i un rang vocal suau". Record World va dir "Combina harmonies de falset de rock progressiu i remolins de sintetitzador amb una línia de baix potent".

ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA - SHINE A LITTLE LOVE

Released: May 11, 1979

Charted:  UK: #6   US: #8 

"Shine a Little Love" is the first track on their 1979 album “Discovery”. Released as the first single, it was one of the band's most commercially successful singles. The fast and funky disco beat also shot the song to the #3 spot on the UK Dance Chart. The album as a whole follows the highs and lows of being in love, with “Shine a Little Love” definitely being a high, with Jeff Lynne even saying: "I must have been in a very good mood when I wrote it”.

"Shine a Little Love" appears to convey a message of gratitude and appreciation for someone who has brought light and positivity into the speaker's life. The lyrics suggest that despite any flaws or mistakes the individual may have made in the past, they have still managed to positively impact the speaker's life. The song implies that the singer wants to make it clear to this person that their presence has been significant and meaningful. The chorus, "You shine a little love on my life, and let me see," expresses the idea that this person's love and influence have helped the singer to see and experience life in a brighter and more positive way. The bridge section emphasizes the understanding and connection between the singer and this person, as they confirm their mutual understanding and commitment to each other. It highlights the importance of communication and shared experiences in their relationship.

“Shine A Little Love” showcased Lynne's perfect alchemy of Beatles-esque pop rock harmony that was laden with disco appeal. Billboard praised the song's "catchy melody," "intricate musical techniques, special effects, and its "firm, cohesive sound". Cash Box said it has "perfect production, precise harmonies, and a smooth vocal range". Record World said it "combines prog-rock falsetto harmonies and synth swirls with a thumping bassline".

 

ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA - SWEET TALKIN’ WOMAN

Publicació: 22 de setembre de 1978

Llistes: Regne Unit: #6  EUA: #17

"Sweet Talkin' Woman" és el quart senzill (segon a Espanya) de l'àlbum de 1977 "Out of the Blue". És una cançó de quatre minuts d’una melodia meravellosa. Els versos són tan enganxosos com la tornada, que és tan enganxosa com qualsevol tornada que Lynne hagi escrit abans, amb el seu ritme conductor i cordes en espiral transportant a l’oient. Una ruptura de somni abans de la tornada i el pont carregat de vocoder il·lustren la complexitat de la composició de les cançons de Lynne i la seva ambició de convertir les cançons pop en obres d'art. ELO va ser una de les primeres bandes notables a fer ús del vocoder, un instrument de síntesi vocal, i “Sweet Talkin' Woman” és un clar exemple del seu bon ús.

Inicialment la cançó es deia "Dead End Street", però durant la gravació Lynne va decidir canviar el títol i bona part de la lletra. Al començament de la tercera estrofa es poden escoltar algunes paraules derivades d'aquesta versió inicial: "I've been living on a dead end street” (He estat vivint en un carrer sense sortida). Lynne va recordar en una entrevista a Off the Record: "Inicialment va ser una cançó anomenada Dead End Street. Jo havia escrit la lletra i vaig acabar amb la resta. Vaig baixar l'endemà a l'estudi i vaig dir: "Odio això". Esborrem totes les veus.' I’enginyer diu: 'De debò?'  I vaig dir: 'Sí. Treu tot el que tingui a veure amb les veus. I ho va fer. Ho va netejar tot. Vaig estar assegut a l'hotel, que està a sobre de l'estudi, treballant de nit només intentant pensar en una nova melodia i una nova lletra, cosa que vaig fer. I ho vam provar i treballar l'endemà. Va ser una bona feina feta, però també va significar haver de canviar una mica l'arranjament. Així que aquell dia es van utilitzar molts talls de tisores”.

Parlant del significat darrere de la lletra, el tema del títol original es pot sentir al llarg de la cançó. La peça tracta d'un home que intenta trobar una dona que va conèixer anteriorment. Les lletres que fan al·lusió a això inclouen: "I was searchin' on a one-way street, I was hopin' for a chance to meet. I was waitin' for the operator on the line, what can I do? Don't know what I'm gonna do. I gotta get back to you". (Estava buscant en un carrer de sentit únic, esperava tenir l'oportunitat de trobar-te. Estava esperant l'operador de la línia, què puc fer? No sé què faré. He de tornar amb tu). Al·ludint a l'apassionat intent de trobar la seva "sweet talking woman” (dolça dona parlant), canten: "You gotta slow down, sweet talkin' woman. You've got me runnin', you've got me searchin'” (Has de frenar, dolça dona parlant. M'has fet córrer, m'has buscat). En el que es podria interpretar com l'esmentat 'carrer sense sortida', la lletra fa referència a la preocupació de no tornar a trobar la dona, cantant: "Hold on, sweet talkin' lover. It's so sad if that's the way it's over” (Espera, dolça amant parlant. És tan trist si això s'ha acabat). La cançó expressa l'enyorança, ja que l'home intenta omplir el buit creat per l'absència de la dona desconeguda i transmet un sentit d'urgència en la seva súplica perquè freni i torni.

"Sweet Talkin' Woman" va ser plagiada per Robert John "Mutt" Lange quan va escriure la cançó de Huey Lewis and the News "Do You Believe In Love" per al seu àlbum "Picture this" de 1982. Els versos tenen la mateixa melodia i fins i tot els de l’inici de les cançons són notablement semblants. La ironia d'això és que l'any 1984, pocs anys després que la melodia i la lletra de "Sweet Talkin' Woman" fossin plagiades, Huey Lewis and the News van demandar amb èxit a Ray Parker Jr., al·legant que la cançó de Parker "Ghostbusters" era un plagi de la cançó de Huey Lewis and the News "I Want A New Drug".

ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA - SWEET TALKIN’ WOMAN

Released: September 22, 1978

Charted:  UK: #6  US: #17 

"Sweet Talkin' Woman" is the fourth single from the 1977 album “Out of the Blue”. The song is four minutes of wonderful melody. The verses are as catchy as the chorus, which is as catchy as any chorus Lynne has ever written, with its driving rhythm and spiraling strings. The dreamy pre-chorus breakdown and vocoder-laden bridge illustrate the complexity of Lynne's songwriting and her ambition to turn pop songs into works of art. ELO were one of the first notable bands to make use of the vocoder, a vocal synthesising instrument, and '’Sweet Talkin' Woman’' its a clear example of its good use.

Initially it was called "Dead End Street", but during recording Lynne decided to change the title and much of the lyrics. Some words carried over from that early version can be heard at the beginning of the third verse: "I've been living on a dead end street”. Lynne recalled in an interview with Uncle Joe Benson on Off the Record: "It was a song called Dead End Street. I'd done all the words and everything, finished it. And I came down the next day in the studio and I went, 'I hate that. Let's rub all the vocals off.' And so, he goes, 'Really?' Y'know, me engineer. And I said, 'Yup. Get rid off everything off there. Whatever to do with the vocals.' And he did. He rubbed 'em all off. And I'd been sitting up in the hotel, which is above the studio, working at night just trying to think of a new tune and new words, which I did. And tried it the next day and there they worked. So, it was a good job I did, but it also meant changing the arrangement slightly. So a lot of pairs of scissors were used that day".

When it comes to the meaning behind the lyrics, the theme of the original title can be felt throughout the song. The track is about a man who is trying to find a woman that he previously met. Lyrics alluding to this include: "I was searchin' on a one-way street, I was hopin' for a chance to meet. I was waitin' for the operator on the line, what can I do? Don't know what I'm gonna do. I gotta get back to you". Alluding to the passionate attempt to find his 'sweet talking woman', they sing: "You gotta slow down, sweet talkin' woman. You've got me runnin', you've got me searchin'". In what could be interpreted as the previously mentioned 'dead end street', the lyrics refer to the worry that they might not find the woman again, singing: "Hold on, sweet talkin' lover. It's so sad if that's the way it's over”. The song expresses longing, as the man attempts to fill the void created by the unknown woman's absence and conveys a sense of urgency in its plea for her to slow down and come back.

“Sweet Talkin' Woman” was ripped off by Robert John "Mutt" Lange when he wrote the Huey Lewis and the News song “Do You Believe In Love” for their 1982 “Picture this” album. The verses have the same melody and even the opening lines of the songs are remarkably similar. The irony of this is that in 1984, just a few years after the melody and lyrics of “Sweet Talkin' Woman” were ripped off, Huey Lewis and the News successfully sued Ray Parker Jr., claiming that Parker's song “Ghostbusters” was a rip off of the Huey Lewis and the News song “I Want A New Drug”.

 

PHIL COLLINS - IN THE AIR TONIGHT

Publicació: 9 de gener de 1981

Llistes: EUA: #19  Regne Unit: #2

"In The Air Tonight" és el single debut en solitari del bateria i cantautor anglès Phil Collins. Va ser llançat com el senzill principal de l'àlbum de debut "Face Value".

"In The Air Tonight" es va convertir en un mite urbà generalitzat. La història, que no és certa, és que Collins va veure com un home que violava la seva dona s'ofegava. Una altra versió diu que Collins va escriure la cançó sobre un home que va veure un altre ofegar-se. Una altra variació afirma que quan Collins era un nen petit, va presenciar com un home ofegava algú, però estava massa lluny per ajudar. Més tard, va contractar un detectiu privat per trobar l'home, li va enviar una entrada gratuïta per al seu concert on va estrenar la cançó amb el focus sobre l'home tot el temps. Aquestes històries (que repetim, no són certes) es van difondre de boca en boca, després a mitjans dels anys 90, quan les sales de xat i els taulers de missatges van començar a aparèixer a Internet on sovint eren un tema de debat. La llegenda urbana que envolta aquesta cançó se centra al voltant de la frase: "Si em diguessis que t'estàs ofegant, no et donaria la mà". Collins ha explicat que l'ofegament és simbòlic, que representa el dolor i la ràbia que sentia en aquell moment. La frase realment connectava com una reprovació, entrant al lèxic juntament amb dites com "No et donaria l'hora del dia" i "no si fossis l'última persona a la Terra". Parlant amb Rolling Stone el 2016, Collins va dir: "Aquesta cançó s'ha convertit en una pedra al meu coll, tot i que m'encanta". Va afegir que la majoria de la gent no té ni idea de què tracta la cançó, però això està bé. "M'agrada una mica el misteri", va dir.

Les cançons de downtempo com aquesta poques vegades presenten grans pauses de bateria, però la d'aquesta cançó és massiva, vigoritzant la pista al minut 3:40. Collins va dir a Uncut: "No vaig pensar l’arrenjament de bateria, el vaig fer en aquella presa en particular i aquesta és la que vam fer servir. No ens vam asseure allà pensant:" Oh noi, es quedaran amb la boca oberta quan escoltin això!' No va ser així".

"In The Air Tonight" va ser el primer senzill de Phil Collins com a artista solista; afirma que la va oferir com a cançó de Genesis, però que els seus companys la van rebutjar, dient que era "massa senzilla". Tony Banks de Genesis insisteix que Collins mai els va tocar la cançó.

Collins va tocar-la a Live Aid, el concert benèfic celebrat el 1985. Hi havia escenaris a Londres i Filadèlfia, i Collins, amb l'ajuda de les diferències horàries i un avió molt ràpid (el Concorde), va poder actuar a tots dos escenaris, interpretant-la a cadascun d’ells.

La cançó ha arribat a les llistes al Regne Unit en tres ocasions diferents. En el seu llançament original l'any 1981, va assolir el número 2. El 1988, una remescla del DJ i productor holandès Ben Liebrand va arribar al número 4. Finalment, el 2007, després que la cançó aparegués en un anunci de televisió de Cadbury's Dairy Milk, amb un goril·la que tocava una bateria, la cançó va arribar al número 14.

PHIL COLLINS - IN THE AIR TONIGHT

Released: January 9, 1981

Charted:  US: #19    UK: #2 

"In The Air Tonight"  is the debut solo single by English drummer and singer-songwriter Phil Collins. It was released as the lead single from Collins's debut solo album “Face Value”. 

"In The Air Tonight" became a pervasive urban myth. The story, which is not true, is that Collins watched as a man who raped his wife drowned. Another version has Collins writing the song about a man who watched another drown, and singing it to him at a concert. Yet another variation claims that when Collins was a young boy, he witnessed a man drowning someone, but was too far away to help. Later, he hired a private detective to find the man, sent him a free ticket to his concert, and premiered the song that night with the spotlight on the man the whole time. These stories (which we repeat, are not true) spread by word of mouth, then in the mid-'90s when chat rooms and message boards started showing up on the internet they were often a topic of debate. The urban legend surrounding this song centers around the line, "If you told me you were drowning, I would not lend a hand." Collins has explained that the drowning is symbolic, representing the pain and anger he was feeling at the time. The line really connected as a rebuke, entering the lexicon along with sayings like "I wouldn't give you the time of day" and "not if you were the last person on Earth." Speaking with Rolling Stone in 2016, Collins said, "This song has become a stone around my neck, though I do love it." He added that most people have no idea what the song is about, but that's OK. "I kind of like the mystery," he said.

Downtempo songs like this one rarely feature huge drum breaks, but the one in this song is massive, invigorating the track at the 3:40 mark. Collins told Uncut: "I didn't think about the drum fill, I just did it that particular take and that's the one we used. We didn't sit there thinking, 'Oh boy, their mouths are going to be dropping when they hear this!' It was nothing like that."

"In The Air Tonight" was Phil Collins' first single as a solo artist; he claims that he offered it up as a Genesis song, but that his bandmates rejected it, saying it was "too simple". Tony Banks of Genesis insists that Collins never played them the song.

Collins played this at Live Aid, a benefit concert for famine relief held in 1985. There were stages in London and Philadelphia, and Collins, with the aid of time zone differences and a very fast airplane (the Concorde), was able to perform at both. He played this in both sets.

The song has charted in the UK on three different occasions. On its original release in 1981 it peaked at #2. In 1988 a re-mix by Dutch DJ and producer Ben Liebrand got to #4. Finally in 2007 after the song was featured in a TV advert for Cadbury's Dairy Milk, featuring a drumming gorilla, the song reached #14.