MADNESS - IT MUST BE LOVE
Publicació: 25 de novembre de 1981
Llistes: EUA: #33 Regne Unit: #4
Editada originalment per Labi Siffre el 1974, la banda va llançar aquesta versió com a single independent el 1981 i també es va incloure al seu àlbum de grans èxits "Complete Madness" un any més tard.
Madness va gravar una demo de "It Must be Love". La van tocar a la gira i Dave Robinson, del segell discogràfic Stiff Records, els va dir que si la llançaven com a single arribaria al número u, prometent donar la propietat del segell discogràfic al grup si el single no era un èxit. Exactament una dècada després del llançament de l'original de Siffre, que havia arribat al número 14 de les llistes del Regne Unit, la versió de Madness va arribar al número 4, per a alleujament de Robinson. La cançó va ser el número 6 quan es va tornar a llançar el 1992 com el single del recopilatori "Divine Madness". Curiosament, la cançó es va incloure en els dos LPs que, fins aquest any, havien estat els únics número u de la banda a Gran Bretanya. Als Estats Units, la cançó es va publicar després de "Our House", però malauradament no va aconseguir repetir el seu èxit arribant només al número 33.
La cançó va ser produïda per Clive Langer i Alan Winstanley. Langer va recordar com van fer ús de les cordes en aquest tema en un article d'Eric Olsen per a la revista Blogcritics: "Vam fer que les cordes toquessin pizzicato, que en aquell moment requeria la contractació de músics reals. Vam assumir la responsabilitat perquè havíem de pagar la factura, però el resultat va valdre la pena. Actualment ho resoleu amb un sampler, però en aquells temps això encara era ciència ficció”. Winstanley va afegir: "Uns quants anys després, Trevor Horn em va dir que ens havia robat la idea de les cordes de pizzicato per al primer àlbum d'ABC; "Això va ser realment molt afalagador".
El vídeo mostra als membres de la banda tocant en una habitació blanca, en un Rolls Royce i al costat d'una tomba. També va comptar amb actuacions submarines del guitarrista Chris Foreman i del saxofonista Lee Thompson. Foreman va recordar a la revista Q l'agost de 2008: "A la piscina, portava alguns pesos de plom. Vaig pensar que em moria. La guitarra llogada es va doblegar, així que vam agafar un assecador i el vam tornar. Ens van dir:" el màstil és com un plàtan. Així que la vam haver de comprar". En el vídeo apareix el cantant original Labi Siffre com a violinista, que va donar la seva benedicció a la versió i se li va escoltar dir que li agradaria fer una versió de alguna cançó de Madness. I, per cert, en Lee va ser l'abella i en Woody l'ocell”.
Aquest és un número pop sincer, ple de riffs de piano que realment toquen el cor. En molts sentits, es pot veure com un precursor de “Our House”, amb elements de corda i una lletra alegre i cordial. De fet, per a alguns, la lletra fins i tot pot ser massa ensucrada, ja que parla d'amor, però cal destacar que la cançó va suposar un avanç en l'estil de Madness, obrint el seu repertori a temes més seriosos i utilitzant instruments que fins aquell moment no havien utilitzat.
MADNESS - IT MUST BE LOVE
Released: November 25, 1981
Charted: US: #33 UK: #4
Originally released by Labi Siffre in 1974, the band released this cover as a standalone single in 1981 and it was also included on their greatest hits album “Complete Madness” a year later.
Madness record a demo version of “It Must be Love”. They have been playing it on the tour and Dave Robinson, of the band's label Stiff Records, says if they release it as a single it will get to number one, promising to give up ownership of the label to the group if the single was not a success. Exactly a decade after the release of Siffre's original, which had reached #14 on the UK chart, Madness' version reached #4, much to the relief of Robinson. The song was #6 when it was re-released in 1992 as the single of the compilation “Divine Madness”. Curiously, the song was included in the two LPs that, until this year, had been the band's only number ones in Great Britain. In the US, the track was released after “Our House” but unfortunately didn’t manage to repeat its success peaking at #33.
The song was produced by Clive Langer and Alan Winstanley. Langer recalled the use of the strings on this track in an article by Eric Olsen for Blogcritics magazine: "We had the strings play pizzicato, which at the time required hiring real musicians. We took responsibility because we had to foot the bill, But the result was worth it. Nowadays you solve it with a sampler, but in those days it was still science fiction.”
Winstanley added: "A few years later, Trevor Horn told me that he had stolen our idea of pizzicato strings for ABC's first album; "That was actually quite flattering."
The video shows the band members playing in a white room, in a Rolls Royce and next to a grave. It also featured underwater performances by guitarist Chris Foreman and saxophonist Lee Thompson. Foreman recalled to Q magazine in August 2008: "At the pool, I had some lead weights on. I thought I was going to die. The rented guitar got bent, so we got a hairdryer and brought it back. They said, 'The mast is like a banana.' So we had to buy it." The video saw an appearance from original singer Labi Siffre as a violinist, who gave his blessing on the version and was heard to say he'd like to do one of Madness songs. And by the way Lee played the bee and Woody played the bird”.
This is a heartfelt pop number, packed with light piano riffs that really touch the heart. In many ways, it can be seen as a precursor to Our House, with string elements and a cheerful, hearty narrative. In fact, for some, the narrative may even be too saccharine, since it is a love song, but it is notable that the song marked an advance in Madness' style, opening their repertoire to more serious themes and using instruments that until that moment they had not used.
