Total de visualitzacions de pàgina:

8.1.24


 
PAUL McCARTNEY & WINGS - JET / LET ME ROLL IT


JET

Publicació: 28 de gener de 1974 (EUA) 15 de febrer de 1974 (Regne Unit)

Llistes: Regne Unit: #7 EUA: #7


"Jet", el segon tema del disc “Band on the Run”, va ser el primer senzill llançat des de l'àlbum. Inicialment, "Jet" es va emparellar amb "Mamunia" com a cara B. No obstant, tres setmanes més tard, "Let Me Roll It" va substituir "Mamunia" al senzill.


Inicialment, a Paul McCartney no li agradava que es publiquesin singles de "Band On The Run". Malgrat això, el locutor de ràdio Al Coury el va convèncer que "Jet" funcionaria bé com a senzill. McCartney, dividit entre la integritat artística i les consideracions comercials, va expressar la seva reticència dient: "Però de vegades, només he de recordar que això no és una botiga de discs que estic gestionant; això suposadament ha de ser una mena d'art. I si no encaixa, no encaixa."


La durada original de "Jet" era de més de quatre minuts, considerada massa llarga per a la ràdio. En conseqüència, McCartney va permetre a contracor que Capitol Records creés una versió editada, reduint-ne la durada a 2 minuts i 49 segons. Aquesta versió editada es va llançar com a senzill promocional en mono.


"Jet" va rebre el nom d'un poni negre propietat de Paul i Linda McCartney. La llar dels McCartney albergava diversos animals, com ara un gos anomenat Poppy, un dàlmata anomenat Lucky i la vella gossa pastora Martha. La elecció de "Jet" pel títol de la cançó va estar influïda per la seva qualitat apta per a estadi, la qual la feia adequada per a la participació entusiasta del públic en els estadis. La pròpia cançó és una reflexió sobre la llibertat, i Paul McCartney té l'hàbit d'utilitzar títols poc convencionals, com una atracció d'un parc temàtic a "Helter Skelter", per transmetre els seus conceptes musicals. Linda McCartney va aportar informació sobre la creació de la cançó, destacant la intenció de Paul de fer-la "totalment esbojarrada" expressant la seva satisfacció per experimentar a l'estudi.


La frase "I thought the Major was a lady suffragette" pot tenir una certa ambigüitat, però val la pena assenyalar que la cançó "Suffragette City" de David Bowie es va llançar l'any anterior. El terme "suffragette" fa referència a una dona que advoca pel dret a votar, i la seva presència a la lletra de McCartney podria estar influïda pel context cultural més ampli on aquest terme estava en plena actualitat.


"Jet" es va enregistrar als estudis AIR de George Martin a Londres després que la banda tornés d'enregistrar la major part de "Band On The Run" a Lagos, Nigèria. La gravació de "Jet" va incloure Howie Casey al saxofon. Casey, que havia estat membre de Derry And The Seniors, un grup de Liverpool de l'època del Cavern Club, tenia connexions amb The Beatles i també va contribuir a altres cançons de l'àlbum "Band On The Run", com ara "Bluebird" i "Mrs Vandebilt".


LET ME ROLL IT

Estrena: 30 de novembre de 1973


"Let Me Roll It" és una cançó del seu àlbum de 1973 "Band on the Run". Servint com a cançó de tancament de la primera cara del disc, també va esdevenir el revers del senzill "Jet" a principis de 1974. La cançó ha mantingut la seva presència a les actuacions en viu de McCartney des de la seva publicació. Destacablement, "Let Me Roll It" ha estat vista com un homenatge a l'estil de producció minimalista del treball de John Lennon, especialment de l'àlbum John Lennon/Plastic Ono Band i del senzill "Cold Turkey".


Paul McCartney va escriure "Let Me Roll It" a High Park Farm, a Escòcia. Tot i que qualsevol semblança amb l'àlbum en solitari debut de John Lennon es va considerar coincident, l'ús de l'eco, el baix i una guitarra solista que destacaven per damunt de la resta d’instruments, va portar a comparacions amb la feina de Lennon. Mentre que l'estil vocal podria recordar a John, McCartney va destacar el paper crucial que jugava el riff de guitarra penetrant. Va descriure l'impacte dramàtic d'aquest riff en l'audiència, causant un moment de temps congelat amb el seu final abrupte.


McCartney va aclarir en una entrevista del 2010 amb la revista Clash que "Let Me Roll It" no era específicament una branca d'olivera cap a John Lennon, sinó més aviat una cançó inspirada en les drogues. Va explicar que l'estil de la cançó es semblava al que utilitzaven amb The Beatles, que s'associava amb Lennon. McCartney va destacar l'ús de l'eco a la cançó, afirmant que no es tractava d'evitar-lo només perquè Lennon ho feia. Va revelar que el doble sentit de la lletra parlava de l'acció de liar un porro.


Tot i les descripcions ocasionals de "Let Me Roll It" com una resposta a "How Do You Sleep?" de Lennon, la biografia autoritzada de Philip Norman, "Paul McCartney: The Life", explica una perspectiva diferent. Segons la biografia, McCartney i Lennon es van trobar el 1972, després del llançament de “Imagine” i abans de “Band on the Run”, i van acordar que criticar-se mútuament a través d'àlbums o la premsa musical no era necessari. Posteriorment Lennon va reconèixer que “Band on the Run” era un gran àlbum.


La frase "Let me roll it to you" va ser inspirada per una frase de la cançó de George Harrison "I'd Have You Anytime", la primera pista del seu àlbum de 1970 "All Things Must Pass".






PAUL McCARTNEY & WINGS - JET / LET ME ROLL IT


JET

Released : January 28, 1974 (US)  February 15, 1974 (UK)

Charted:  UK: #7  US: #7 


"Jet," the second track of the Band on the Run LP, served as the first single released from the album. Initially, "Jet" was paired with "Mamunia" as the B-side. However, after three weeks, "Let Me Roll It" replaced "Mamunia" as the B-side of the single.


Initially, Paul McCartney didn't want any singles to be released from "Band On The Run." However, radio plugger Al Coury convinced him that "Jet" would work well as a single. McCartney, torn between artistic integrity and commercial considerations, expressed his struggle, saying, "But sometimes, I just have to remember that this isn’t a record store I’m running; this is supposed to be some kind of art. And if it doesn’t fit in, it doesn’t fit in."


The original length of "Jet" was over four minutes, deemed too long for radio play. Consequently, McCartney reluctantly allowed Capitol Records to create an edited version, reducing the length to 2 minutes and 49 seconds. This edited version was released as a mono promotional single.


"Jet" was named after a black pony owned by Paul and Linda McCartney. The McCartney household was home to various animals, including a golden lab named Poppy, a Dalmatian named Lucky, and the old sheepdog Martha. The choice of "Jet" for the song's title was influenced by its stadium-ready quality, making it fitting for enthusiastic audience participation in arenas. The song itself is a reflection of freedom, and Paul McCartney has a history of using unconventional titles, like an amusement park ride in "Helter Skelter," to convey his musical concepts. Linda McCartney provided insight into the song's creation, noting Paul's intention to make it "totally mad" and expressing his love for experimenting in the studio.


The lyrics "I thought the Major was a lady suffragette" may carry some ambiguity, but it's worth noting that David Bowie's song "Suffragette City" was released the year before. The term "suffragette" refers to a woman advocating for the right to vote, and its presence in McCartney's lyrics might be influenced by the broader cultural milieu where the term was in circulation.


"Jet" was recorded at George Martin's AIR Studios in London after the band returned from recording most of "Band On The Run" in Lagos, Nigeria. The recording of "Jet" included Howie Casey on saxophone. Casey, having been a member of Derry And The Seniors, a Liverpool group from the Cavern Club era, had connections to The Beatles and also contributed to other songs on the "Band On The Run" album, such as "Bluebird" and "Mrs Vandebilt".



LET ME ROLL IT

Released: November 30, 1973


"Let Me Roll It" is a track from their 1973 album "Band on the Run." Serving as the closing song for the first side of the album, it also became the B-side to the single "Jet" in early 1974. The song has maintained its presence in McCartney's live performances since its release. Notably, "Let Me Roll It" has been seen as an homage to the minimalistic production style of John Lennon's work, particularly the John Lennon/Plastic Ono Band album and the single "Cold Turkey".


Paul McCartney wrote "Let Me Roll It" at High Park Farm in Scotland. Although any similarities to John Lennon's debut solo album were considered coincidental, the use of echo, heavy bass, and a distinctive lead guitar led to comparisons with Lennon's work. While the vocal style might echo Lennon, McCartney emphasized the crucial role played by the searing guitar riff. He described the riff's dramatic impact on the audience, causing a moment of frozen time with its abrupt ending.


McCartney clarified in a 2010 interview with Clash magazine that "Let Me Roll It" wasn't specifically an olive branch to John Lennon but more of a song inspired by drugs. He explained that the song's style resembled the one they used with The Beatles, which was associated with Lennon. McCartney emphasized the use of echo in the song, stating that it wasn't about avoiding using it just because Lennon did. He revealed that the double meaning in the lyrics was about rolling a joint.


Despite occasional descriptions of "Let Me Roll It" as a response to Lennon's "How Do You Sleep?", Philip Norman's authorized biography, "Paul McCartney: The Life," recounts a different perspective. According to the biography, McCartney and Lennon met in 1972, after the release of Imagine and before Band on the Run, and agreed that criticizing each other through albums or the music press was unnecessary. Lennon was quoted as acknowledging that Band on the Run was a "great album."


The title phrase "Let me roll it to you" was inspired by a line from George Harrison's song "I'd Have You Anytime", the opening track on his 1970 album "All Things Must Pass". 

























PAUL McCARTNEY & WINGS - BLUEBIRD


Estrena: 30 de novembre de 1973


"Bluebird" és una cançó escrita per Paul i Linda McCartney, interpretada inicialment per Wings, i inclosa al seu àlbum de 1973 "Band on the Run". Mentre es debat l'època exacta de la seva creació, algunes fonts suggereixen que va ser escrita durant unes vacances a Jamaica, mentre altres apunten a un període anterior, cap al 1970 o 1971.


La cançó mostra els esforços de col·laboració de Paul i Linda McCartney, amb el seu estil melòdic i acústic encaixant bé en el context més ampli de l'àlbum "Band on the Run". A Europa continental, es va publicar com a cara B del senzill "Mrs. Vandebilt".


Paul McCartney va utilitzar l’imatge d'un ocell blau com a metàfora que simbolitza la força lliberadora de l'amor, capaç de lliurar una persona de les restriccions tant mentals com físiques. A diferència de "Blackbird", que abordava la lluita pels drets civils als Estats Units, "Bluebird" prenia un to més personal, reflectint la satisfacció de McCartney amb la seva relació amb Linda McCartney i la estabilitat que va trobar després de la dissolució de l'associació empresarial dels Beatles.


"Bluebird" descriu un tema d'escapada, retratant a Paul i Linda McCartney com una parella romàntica que vola lliure. La cançó, amb la seva melodia distintiva amb to melòs, reflecteix l'estil de composició únic de McCartney. La seva disposició musical inclou elements de guitarra que recorden la bossa nova brasilera i contribucions de percussió de l'instrumentista nigerià Remi Kabaka, afegint una toc subtil a la composició.





PAUL McCARTNEY & WINGS - BLUEBIRD

Released: November 30, 1973


"Bluebird" is a song penned by Paul and Linda McCartney, initially performed by Wings, and featured on their 1973 album "Band on the Run." While the exact timing of its creation is debated, some sources suggest it was written during a vacation in Jamaica, while others point to an earlier period around 1970 or 1971.


The song showcases the collaborative efforts of Paul and Linda McCartney, with its melodic and acoustic-driven style fitting well into the broader context of the "Band on the Run" album. In Continental Europe, it also served as the B-side for the "Mrs. Vandebilt" single.


Paul McCartney employed the imagery of a bluebird as a metaphor symbolizing the liberating force of love, capable of freeing an individual from both mental and physical constraints. Unlike "Blackbird," which addressed the civil rights struggle in the United States, "Bluebird" took a more personal tone, reflecting McCartney's satisfaction with his relationship with Linda McCartney and the stability he found after the dissolution of The Beatles' business partnership.


"Bluebird" encapsulates a theme of escape, portraying Paul and Linda McCartney as a romantic couple soaring freely. The song, with its distinctive bittersweet melody, reflects McCartney's unique songwriting style. Its musical arrangement includes guitar elements reminiscent of Brazilian bossa nova and percussion contributions from Nigerian instrumentalist Remi Kabaka, adding a nuanced touch to the composition.














 

THE BEATLES - THE ABBEY ROAD SUITE


Publicació: 26 de setembre de 1969


La Suite d'Abbey Road és una obra mestra, barrejant de manera perfecta estils musicals diversos i mostrant la increïble creativitat dels Beatles. Des de "You Never Give Me Your Money" fins a "The End", és un viatge que mostra la seva evolució musical i el seu geni col·lectiu, deixant una empremta en la història de la música.


La decisió dels Beatles de connectar idees de cançons existents en el que comúnment es coneix com la "Medley d'Abbey Road" o "medley llarg" va ser una aproximació pragmàtica que es va adaptar a la dinàmica dins la banda durant les seves últimes sessions d'enregistrament. En lloc de desenvolupar cançons totalment noves, van optar per entrelaçar fragments i idees, creant un viatge musical cohesionat i memorable pels seus seguidors. L'esforç col·lectiu per muntar aquesta suite va ser una manera harmoniosa pels membres de la banda de contribuir al producte final, especialment enmig de les tensions creixents entre ells el 1969.


La Suite d'Abbey Road és una col·lecció de fragments i retalls de cançons barrejats de manera coherent a l'àlbum. Tot i que no s'indiqui explícitament com un medley, inclou: "You Never Give Me Your Money", "Sun King", "Mean Mr Mustard", "Polythene Pam", "She Came In Through The Bathroom Window", "Golden Slumbers", "Carry That Weight" i "The End".


Enregistrats individualment o en parelles entre maig i agost de 1969, aquests fragments es van connectar amb habilitat utilitzant transicions d'acords i sons d'interval, creant un viatge musical cohesionat. "Because" que precedeix el medley actua com una mena d'obertura, insinuant una continuació i millorant el flux narratiu global de la suite. A més, la sorpresa "hidden track," "Her Majesty," segueix el medley com una breu peça de 26 segons.


El primer segment de la suite, "You Never Give Me Your Money," destaca com el més llarg i sembla estar elaborat a partir de fragments de diverses cançons. Després, "Sun King" parodia els estereotips mediterranis, començant amb ecos de "Albatross" de Fleetwood Mac i acabant amb un imaginatiu toc italià. "Golden Slumbers" introdueix cordes melancòliques, i "The End" serveix com a comiat emotiu. A "The End," Ringo Starr realitza el seu únic solo de bateria en una gravació dels Beatles. La cançó conclou amb solos de guitarra de McCartney, Harrison i Lennon, cada un prenent torns en intervals. Alguns elements lírics al medley fan al·lusió oberta a la conclusió imminent de la banda. veiem algunes notes breus de cada cançó:


1. "You Never Give Me Your Money": Un començament brillant, transicionant a través de múltiples seccions, reflectint les lluites financeres i internes de la banda.


2. "Sun King": Suau i somiadora, introdueix una atmosfera meditativa, mostrant la capacitat dels Beatles de crear paisatges sonors diversos.


3. "Mean Mr. Mustard": Breu i contundent, afegeix un caràcter estrany al medley, proporcionant un ràpid canvi d'ambient.


4. "Polythene Pam": Una rocker d'alt voltatge, contribuint a la barreja eclèctica d'estils del medley.


5. "She Came In Through the Bathroom Window": Una transició perfecta des de la pista anterior, aquesta és enganxosa i dinàmica, mostrant la destresa compositiva de la banda.


6. "Golden Slumbers": Una peça bonica i melòdica que serveix com a transició emotiva, portant cap al clímax commovedor del medley.


7. "Carry That Weight": Aquesta pista entrellaça elements de cançons anteriors, creant una sensació d'unitat i motius musicals compartits, reforçant el pes temàtic de l'àlbum.


8. "The End": Una conclusió poderosa amb solos de guitarra memorables i la icònica frase "And in the end, the love you take is equal to the love you make" (I al final, l'amor que rebs és igual a l'amor que dones), portant el medley —i l'àlbum— a un brillant tancament.


9. "Her Majesty": Originalment pensada per ser part de la suite, "Her Majesty" va ser exclosa però després reinstaurada per Paul McCartney. La seva naturalesa breu proporciona un final lleuger i inesperat a l'àlbum. La decisió d'incloure-la després del silenci que segueix "The End" va ser, segons sembla, un accident durant el procés d'edició, afegint una dosi d'espontaneïtat a la conclusió de l'àlbum.


Molts el coneixen com el "medley d'Abbey Road", els Beatles li diuen "la llarga". Prefereixo utilitzar "la suite d'Abbey Road". Però no hi ha dubte que, sigui com sigui que es digui, estem davant d'un dels moments més grans i meravellosos de la història de la música pop.




THE ABBEY ROAD SUITE


Released: September 26, 1969


The Abbey Road medley is a masterpiece, seamlessly blending diverse musical styles and showcasing the Beatles' incredible creativity. From "You Never Give Me Your Money" to "The End," it's a journey that encapsulates their musical evolution and collaborative genius, leaving a lasting impact on music history.


The Beatles' decision to connect existing track ideas into what is commonly referred to as "The Abbey Road Medley" or "long medley" was a pragmatic approach that suited the dynamics within the band during their final recording sessions. Instead of developing entirely new songs, they chose to weave together fragments and ideas, creating a cohesive and memorable musical journey for their fans. The collaborative effort to assemble this medley became a harmonious way for the band members to contribute to the final product, especially in the midst of growing tensions among them in 1969.


The Abbey Road Medley is a collection of fragments and song snippets seamlessly woven together on the album. Although not explicitly listed as a medley, the individual components include "You Never Give Me Your Money," "Sun King," "Mean Mr Mustard," "Polythene Pam," "She Came In Through The Bathroom Window," "Golden Slumbers," "Carry That Weight," and "The End." 


Recorded individually or in pairs between May and August 1969, these fragments were skillfully connected using chord transitions and interval sounds, creating a cohesive musical journey. "Because" preceding the medley serves as a kind of overture, hinting at a continuation and enhancing the overall narrative flow of the medley. Additionally, the surprise "hidden track," "Her Majesty," follows the medley as a short 26-second piece.


The first segment of the medley, "You Never Give Me Your Money," stands out as the longest and appears crafted from diverse song fragments. Following this, "Sun King" playfully parodies Mediterranean stereotypes, starting with echoes of Fleetwood Mac's "Albatross" and concluding with an imaginative Italian flair. "Golden Slumbers" introduces melancholic strings, and "The End" serves as a poignant farewell. In "The End," Ringo Starr delivers his first and only drum solo in a Beatles recording. The song concludes with guitar solos from McCartney, Harrison, and Lennon, each taking turns in two-bar intervals. Some lyrical elements in the medley openly allude to the band's impending conclusion. Let's see some brief notes of each song: 


1. "You Never Give Me Your Money": A brilliant start, transitioning through multiple sections, reflecting the band's financial and internal struggles.


2. "Sun King": Smooth and dreamy, it introduces a meditative atmosphere, showcasing the Beatles' ability to create diverse sonic landscapes.


3. "Mean Mr. Mustard": Short and punchy, it adds a quirky character to the medley, providing a quick shift in mood.


4. "Polythene Pam": A high-energy rocker, contributing to the eclectic mix of styles in the medley.


5. "She Came In Through the Bathroom Window": A seamless transition from the previous track, this one is catchy and dynamic, showcasing the band's songwriting prowess.


6. "Golden Slumbers": A beautiful, melodic piece that serves as a poignant transition, leading into the heartwarming climax of the medley.


7. "Carry That Weight": This track weaves elements from previous songs, creating a sense of unity and shared musical motifs, reinforcing the thematic weight of the album.


8. "The End": A powerful conclusion featuring memorable guitar solos and the iconic "And in the end, the love you take is equal to the love you make" line, bringing the medley—and the album—to a satisfying close.


9.  "Her Majesty": Originally intended to be part of the medley, "Her Majesty" was edited out but later reinstated by Paul McCartney. Its brief, whimsical nature provides a light-hearted and unexpected ending to the Abbey Road album. The decision to include it after the silence following "The End" was reportedly a happy accident during the editing process, adding a touch of spontaneity to the album's conclusion.