BILLY JOEL - DON’T ASK ME WHY

Publicada: 24 de juliol de 1980

Llistes: Estats Units: #19

“Don’t Ask Me Why” és un single de Billy Joel de l’any 1980, llançat com a tercer tema del seu àlbum “Glass Houses”. Estilísticament diferent de la resta del disc, que majoritàriament aposta per un so més dur i influenciat pel new wave, aquesta cançó destaca com una peça eclèctica de pop amb tocs llatins, fusionant ritmes afro-cubans, instrumentació acústica i tocs de guitarra flamenca. Va arribar al número 19 del Billboard Hot 100 i va passar dues setmanes al número 1 de la llista Adult Contemporary.

Joel la va escriure després de passar un temps a Madrid, i la influència de la cultura espanyola es fa sentir al llarg de tota la composició. Ell mateix la va descriure com un “comentari en flux de consciència”, inspirat per experiències viscudes tant a Europa com a Nova York. La lletra critica de manera subtil una dona pretensiosa que sembla haver oblidat els seus orígens humils. Joel juga amb la seva pronunciació intencionadament incorrecta de “ask” com “axe”, en al·lusió al seu accent de Long Island, per contrastar amb l’afectació sofisticada de la dona (que fins i tot “parla en francès”, en referència a la seva altra cançó “C’était Toi”).

Musicalment, la cançó incorpora instruments de percussió llatins com shakers, maracas, castanyoles i claves, que marquen un compàs de 5/4, donant-li un ritme sincopat i gairebé de bossa nova. El piano de Joel es manté en segon pla, excepte per un breu però elaborat solo al pont central, que ell va descriure com un fragment amb 15 pianos superposats. L’arranjament ha estat comparat amb les obres de Paul McCartney (especialment de l’època de Wings) i Paul Simon, per la seva lleugeresa melòdica i sofisticació rítmica.

Un dels elements més curiosos de la gravació és l’ús de sabates de taló com a percussió. Joel i el productor Phil Ramone buscaven capturar un so espanyol autèntic, i quan Joel va veure que la recepcionista de l’estudi, Laura Doty, duia talons, li va demanar les sabates i va marcar el ritme —amb les mans— damunt d’una taula al vestíbul de A&R Records.

Joel va adaptar la melodia d’una maqueta inacabada anomenada “The Prime of Your Life”, que també va aportar fragments melòdics per a una altra de les seves cançons: la doo-wop “The Longest Time”. Tot i que “Glass Houses” es va concebre principalment com una resposta al new wave rock, “Don’t Ask Me Why” anticipava els camins més retro i experimentals que Joel exploraria en àlbums posteriors com “The Nylon Curtain” i “An Innocent Man”.

BILLY JOEL - DON’T ASK ME WHY

Released: July 24, 1980

Charts:  US: #19  

“Don’t Ask Me Why” is a 1980 single by Billy Joel, released as the third single from his “Glass Houses” album. Stylistically distinct from the rest of the album’s harder-edged, new wave-inspired rock, this song stands out as an eclectic, Latin-flavored pop tune that fuses Afro-Cuban rhythms, acoustic instrumentation, and flamenco-style accents. It reached #19 on the Billboard Hot 100 and spent two weeks at #1 on the Adult Contemporary chart.

Joel wrote the song after spending time in Madrid, and the influence of Spanish culture is felt throughout the track’s sound and style. He described it as a “stream-of-consciousness commentary” inspired by experiences in Europe and New York, specifically addressing a pretentious woman who has seemingly forgotten her humble origins. While the lyrics are figurative, they take a subtle jab at affected sophistication, illustrated by Joel’s deliberate mispronunciation of “ask” as “axe”—a nod to his Long Island accent, exaggerated in contrast to the woman’s pretentiousness (she even “speaks in French,” referencing his track “C’était Toi”).

Musically, the track features Latin percussion instruments such as shakers, maracas, castanets, and claves, which click along in 5/4 time, giving it a syncopated, bossa nova-esque bounce. Joel’s piano is unusually restrained, pushed to the background except for a short but elaborate “Latin Ballroom” solo in the bridge, which he said includes 15 overdubbed pianos. The arrangement has drawn comparisons to the works of both Paul McCartney (particularly Wings-era pop) and Paul Simon, with its intricate rhythmic foundation and melodic lightness.

One of the most unusual elements of the song’s recording is the use of tapping high-heeled shoes as percussion. Joel and producer Phil Ramone wanted to capture an authentic Spanish sound, and when Joel noticed the studio receptionist, Laura Doty, wearing heels, he borrowed them and tapped out the rhythm—by hand—on a table in the A&R Records lobby.

Joel adapted the melody from an unfinished demo called “The Prime of Your Life”, which also contributed to the chorus melody for his later doo-wop homage “The Longest Time.” Though Glass Houses was mostly seen as Joel’s attempt to respond to new wave rock, “Don’t Ask Me Why” foreshadowed the more retro-inspired, genre-blending directions he would explore on subsequent albums like “The Nylon Curtain” and “An Innocent Man”.

VANILLA ICE - ICE ICE BABY

Publicada: 22 d’agost de 1990

EUA: núm. 1 (1 setmana) Regne Unit: núm. 1 (4 setmanes)

“Ice Ice Baby” és el senzill debut del raper nord-americà Vanilla Ice, coescrit amb K. Kennedy i el productor DJ Earthquake. Publicada el 1990 dins el seu àlbum “To the Extreme”, la cançó es va convertir en el seu èxit més emblemàtic i va fer història com la primera cançó de rap a assolir el núm. 1 al Billboard Hot 100 dels Estats Units.

Musicalment, el tema és conegut per samplejar el baix icònic de “Under Pressure” de Queen i David Bowie (1980), originalment sense autorització. Tot i que no es va presentar una demanda formal, es va arribar a un acord extrajudicial pel qual es van atorgar crèdits de composició i drets de royalties a Queen i Bowie després de l’èxit del senzill.

Lletrísticament, “Ice Ice Baby” és majoritàriament una cançó festiva però també inclou un relat narratiu. Vanilla Ice descriu com condueix el seu Mustang 5.0 per l’A1A Beachfront Avenue de Miami, coneix dones i escapa d’un tiroteig sense arribar a fer servir la seva arma. Ice ha afirmat que es tracta d’un relat autobiogràfic, escrit en només 30 minuts.

El tema també arrossega una polèmica important. El raper Mario “Chocolate” Johnson, vinculat a Death Row Records, va afirmar que va coescriure la cançó sense rebre crèdit. Segons els rumors, Suge Knight (cofundador de Death Row) hauria intimidat Vanilla Ice per aconseguir els drets editorials de la cançó—inclosa la llegendària però mai confirmada història que Ice va ser penjat d’un balcó. Aquests drets, un cop adquirits, van finançar els inicis de Death Row Records i van ajudar a impulsar carreres com les de Dr. Dre, Snoop Dogg i Tupac Shakur.

Tot i el seu èxit comercial, “Ice Ice Baby” va dividir el món del rap. Va ser nominada al Grammy a Millor Interpretació de Rap, però va perdre contra MC Hammer amb “U Can’t Touch This”. Aquesta nominació va ser molt criticada per la comunitat hip-hop, que la va considerar un ignorament dels artistes més autèntics com Public Enemy, i va posar en relleu la desconnexió entre el rap underground i les institucions musicals dominants com els Grammy en aquell moment.

VANILLA ICE - ICE ICE BABY

Released: August 22, 1990

US: #1 (1 week)   UK: #1 (4 weeks)

“Ice Ice Baby” is the debut single by American rapper Vanilla Ice, co-created with K. Kennedy and DJ Earthquake. Released in 1990 on his debut album “To the Extreme”, it became his most iconic hit. The song is famous for sampling the bassline from Queen and David Bowie’s 1980 hit “Under Pressure,” originally used without permission. Though no lawsuit was filed, a settlement was reached granting songwriting credit and royalties to Queen and Bowie after the song became a hit.

Lyrically, “Ice Ice Baby” is mostly a boastful party anthem but includes a narrative element. Vanilla Ice describes cruising in his 5.0 Mustang along Miami’s A1A Beachfront Avenue, encountering women, and escaping a shooting without using his weapon. According to Ice, the story is autobiographical and the lyrics were written in just 30 minutes.

The song also has a notable behind-the-scenes controversy. Mario “Chocolate” Johnson, associated with Death Row Records, claimed he co-wrote the song without credit. Allegedly, Suge Knight pressured Vanilla Ice to sign over publishing rights—rumors suggest intimidation tactics were used, including the infamous (but denied) story of Ice being dangled over a balcony. The publishing rights later funded Death Row Records and contributed to the rise of artists like Dr. Dre, Snoop Dogg, and Tupac.

“Ice Ice Baby” holds the distinction of being the first rap single to reach #1 on the US Billboard Hot 100, but it was not the first #1 song to feature rap—that honor goes to Blondie’s “Rapture” in 1981. The song was nominated for a Grammy for Best Rap Performance but lost to MC Hammer’s “U Can’t Touch This.” The nomination drew criticism from the rap community, who felt it ignored more authentic artists like Public Enemy. This controversy reflected broader tensions in how rap was recognized by mainstream institutions like the Grammys at the time.

TINA TURNER - THE BEST

Publicada: 21 d’agost de 1989

Llistes d’èxits: EUA: #15 · Regne Unit: #5

“The Best”, sovint reconeguda per la seva lletra icònica “Simply the Best”, és una de les cançons més emblemàtiques de Tina Turner, coneguda pel seu missatge apoderador i una interpretació plena de força i emoció. La cançó va ser originalment enregistrada per Bonnie Tyler el 1988 per al seu àlbum “Hide Your Heart” (anomenat “Notes from America” als EUA). Escrita per Mike Chapman i Holly Knight, i produïda per Desmond Child, la versió de Tyler va tenir poc impacte, arribant només al número 95 al Regne Unit.

L’any següent, Turner va decidir fer-ne una versió per al seu àlbum “Foreign Affair”. Abans de gravar-la, va contactar amb Holly Knight per demanar alguns canvis que en reforcessin la intensitat emocional i l’impacte musical. Les modificacions van incloure:

• Afegir un pont líric amb la frase: “Each time you leave me I start losing control…”

• Canviar la tonalitat per augmentar la intensitat vocal.

• Substituir el solo de guitarra original per un solo de saxòfon, interpretat per Edgar Winter.

Aquests ajustaments van transformar la peça en un himne dramàtic. Quan es va publicar com a senzill principal de “Foreign Affair”, l’agost del 1989, va esdevenir un èxit mundial, arribant al Top 5 a diversos països i consolidant-se com una de les cançons més estimades de Turner.

La famosa tornada —“You’re simply the best, better than all the rest”— és una declaració d’admiració i estima profunda. Tot i que sovint s’interpreta com una balada romàntica, Holly Knight ha explicat que la lletra és molt versàtil: pot expressar amor de parella, reconeixement personal, admiració per una amistat, una mascota o fins i tot una passió o vocació. Aquesta polivalència és part clau del seu èxit.

“The Best” va quedar indissolublement associada a Tina Turner. Va ser utilitzada en anuncis publicitaris (notablement en una campanya de Pepsi que també promocionava la seva gira “Foreign Affair: The Farewell Tour”) i es va convertir en part central dels seus concerts. També va quedar lligada emocionalment a Ayrton Senna, llegenda de la Fórmula 1, que va fer una aparició sorpresa durant una actuació de Turner d’aquesta cançó al Gran Premi d’Austràlia de 1993. El vincle entre Senna i la cançó es va reprendre a la minisèrie biogràfica “Senna” del 2024, on s’utilitza en escenes clau.

El videoclip, dirigit per Lexi Godfrey i produït per Lol Creme, mostra Turner muntant i acariciant un cavall, símbol de llibertat, força i passió—una metàfora visual de la universalitat i el poder emocional de la cançó.

TINA TURNER - THE BEST

Released: August 21, 1989

Charts:  US: #15   UK: #5 

“The Best,” often referred to by its iconic lyric “Simply the Best,” is one of Tina Turner’s signature songs, known for its empowering message and bold, heartfelt delivery. The song was originally recorded by Bonnie Tyler in 1988 for her album “Hide Your Heart” (also known as “Notes from America” in the U.S.). Written by Mike Chapman and Holly Knight, and produced by Desmond Child, Tyler’s version was only a minor success, peaking at No. 95 in the UK. In 1989, Turner covered “The Best” for her album “Foreign Affair”. 

Before recording it, Turner contacted co-writer Holly Knight and requested changes to improve the song’s emotional arc and musical impact. These included: Adding a bridge, with the lyrics “Each time you leave me I start losing control…” Changing the song’s key for greater vocal intensity and replacing the original guitar solo with a saxophone solo, performed by Edgar Winter. These modifications transformed the song into a dramatic, uplifting anthem. Released on August 1989, as the lead single from “Foreign Affair”, Turner’s version was a global hit, reaching the top five in several countries and becoming one of her most popular tracks.

The song’s famous chorus—“You’re simply the best, better than all the rest”—is a declaration of intense admiration and love. While often interpreted as a romantic ballad, co-writer Holly Knight explained its versatility in a interview: the song’s meaning adapts based on context—it could express passion for a partner, a personal triumph, or admiration for a person, pet, or pursuit. The rest of the lyrics are emotional and sultry, contributing to its dual role as both a love song and a motivational anthem.

The song became synonymous with Tina Turner, often used in her advertising, concerts, and public appearances. It was featured in a Pepsi commercial that doubled as a promotion for her “Foreign Affair: The Farewell Tour”, sponsored by Pepsi. “The Best” also became associated with Formula One legend Ayrton Senna after he made a surprise appearance during Turner’s performance of the song at the 1993 Australian Grand Prix. Its emotional resonance was later revisited in the 2024 biographical miniseries “Senna,” where it was used in key scenes.

The music video, directed by Lexi Godfrey and produced by Lol Creme, portrayed Turner riding and caressing a horse, symbolizing the universality of the song’s message.

 

MADONNA - JUSTIFY MY LOVE

Publicada: 6 de novembre de 1990

Estats Units: núm. 1 (2 setmanes)

“Justify My Love” és un senzill provocador de Madonna, publicat el novembre de 1990 com a avançament del seu recopilatori “The Immaculate Collection”. A diferència d’altres èxits seus, no provenia d’un àlbum d’estudi. La cançó va ser escrita per Lenny Kravitz i Ingrid Chavez, amb lletra addicional de la mateixa Madonna. Kravitz també en va produir la pista juntament amb André Betts. Es tracta d’una peça de paraula parlada, de to fosc i sensual, que explora el desig, la vulnerabilitat i la recerca emocional, combinant la veu xiuxiuejant de Madonna amb ritmes hipnòtics i una producció ambiental.

Lletrísticament, “Justify My Love” expressa el desig d’una connexió emocional i física profunda i íntima. Madonna demana que la seva parella li justifiqui l’amor, i fa èmfasi en la llibertat dins les relacions, més enllà de normes socials i etiquetes. També tracta temes com l’obertura sexual i emocional.

Ingrid Chavez, cantant i actriu coneguda pel seu treball a “Graffiti Bridge” de Prince, va revelar més tard que ella havia escrit la major part de la lletra. Kravitz va reconèixer la seva aportació, i a Chavez se li van atorgar drets d’autoria. Ella va descriure la versió de Madonna com gairebé idèntica a la seva maqueta original, incloent-hi la respiració intensa.

El videoclip, dirigit per Jean-Baptiste Mondino, era una fantasia eròtica altament controvertida, amb imatges explícites de sadomasoquisme, voyeurisme, bisexualitat i ambigüitat sexual. Quan MTV el va prohibir per contingut explícit al novembre del 1990, es va desfermar una tempesta mediàtica. Aquesta censura només en va augmentar l’interès, i Madonna va llançar el vídeo com a senzill en format VHS, que es va convertir en un supervendes—un dels primers d’aquest tipus—transformant la polèmica en èxit comercial.

Crítics i analistes van destacar que la relació de Madonna amb MTV—construïda des dels anys vuitanta—li va permetre desafiar les normes tradicionals. Tot i que ja havia trencat tabús amb vídeos com “Papa Don’t Preach” i “Like a Prayer”, “Justify My Love” anava encara més enllà, provocant debats més amplis sobre censura, sexe i dobles morals en els mitjans. Madonna va defensar el vídeo, afirmant que la violència, no la sexualitat, era el veritable perill a la televisió.

La cançó va arribar al núm. 1 del Billboard Hot 100, en gran part gràcies a la controvèrsia, convertint-se en un dels senzills més exitosos i significatius de Madonna. Mentre alguns la van elogiar per la seva valentia i habilitat mediàtica, altres la van acusar de vulgar i van predir la fi de la seva carrera. Tot i això, la reacció negativa no va aturar el seu èxit.

MADONNA - JUSTIFY MY LOVE

Released: November 6, 1990

US: #1 (2 wks)   

“Justify My Love” is a provocative single by Madonna, released on November 1990, as the lead single from her greatest hits album “The Immaculate Collection”. Unlike her other chart-toppers, it did not originate from a studio album. The song was written by Lenny Kravitz and Ingrid Chavez, with additional lyrics by Madonna. Kravitz also produced the track with André Betts. The song is a moody, spoken-word exploration of lust, vulnerability, and emotional longing, combining Madonna’s breathy delivery with sensual beats and ambient production.

Lyrically, “Justify My Love” is about the desire for a deep, intimate emotional and physical connection. Madonna yearns for her partner to prove their love, emphasizing freedom in love and relationships beyond societal norms or labels. It also touches on themes of sexual and emotional openness.

Ingrid Chavez, a singer and actress known for her work in Prince’s “Graffiti Bridge”, later revealed that she wrote most of the lyrics. Kravitz acknowledged her contribution, and Chavez was granted a share of the songwriting royalties. She described Madonna’s version as nearly identical to her original demo, right down to the heavy breathing.

The music video, directed by Jean-Baptiste Mondino, was a highly controversial erotic fantasy that featured explicit depictions of sadomasochism, voyeurism, bisexuality, and sexual ambiguity. When MTV banned the video for its explicit content in November 1990, it sparked a media firestorm. The ban only amplified interest, and Madonna released the clip as a video single, which became a best-seller—one of the first of its kind—turning controversy into commercial success.

Critics and commentators noted that Madonna’s relationship with MTV—built since the early 1980s—both empowered and challenged traditional norms. She had already tested boundaries with earlier videos like “Papa Don’t Preach” and “Like a Prayer”. But “Justify My Love” pushed the limits further, forcing broader conversations about censorship, sex, and media double standards. Madonna defended the video, claiming that violence, not sexuality, was the greater danger on television.

The song reached #1 on the Billboard Hot 100, largely thanks to the controversy, making it one of Madonna’s most commercially successful and culturally significant releases. While some praised her courage and media savvy, others condemned her lewdness and predicted the end of her career. However, the backlash did not derail her momentum.