LUTHER VANDROSS - NEVER TOO MUCH

Publicada: octubre de 1981

Llistes: Regne Unit: #44   EUA: #33

L’any 1981, Luther Vandross va fer un salt valent des de l’ombra de la indústria musical fins al centre de l’escenari amb el seu single de debut “Never Too Much”. Escrit, compost, produït i interpretat íntegrament per Vandross, el tema era una declaració — no només d’amor, sinó d’independència artística. Va pujar al número 1 de la llista R&B de Billboard als EUA, va arribar al número 4 de la Dance Club Songs i es va colar al Hot 100 en el número 33. Al Regne Unit va arribar fins al número 44.

La cançó és absolutament Vandross: veus sedoses, arranjaments exuberants i lletres que transmeten una devoció desfermada per un amor tan intens que altera el dia a dia — inclosa la feina. Destaca que Vandross mai no especifica el gènere de l’estimat/estimada, permetent que la cançó es mantingui universal.

Abans d’aquest gran pas, Vandross era una de les veus de suport més buscades de la indústria, prestant el seu talent a David Bowie, Diana Ross i, sobretot, Roberta Flack, que es va convertir en una mentora crucial. Flack el va instar a no acomodar-se massa en el paper secundari i a fer el pas cap al protagonisme. Empès pel seu consell, Vandross va gravar maquetes de “Never Too Much” i “Sugar and Spice”, que finalment van atreure l’atenció dels executius d’Epic Records, Larkin Arnold i Jerome Gasper.

Només un any abans, Vandross havia començat a guanyar reconeixement com a vocalista convidat del grup d’estudi italoamericà Change, interpretant els èxits de 1980 “The Glow of Love” i “Searching”. Aquella exposició va preparar el terreny per al seu debut en solitari, i l’àlbum “Never Too Much” va acabar venent més de dos milions de còpies, obtenint nominacions als Grammy com a Millor Artista Novell i Millor Interpretació Vocal R&B Masculina el 1982.

El videoclip del single, que mostrava Vandross en un estudi de gravació, capturava l’essència d’un home finalment en el seu element — creant la seva pròpia música, amb les seves pròpies paraules, segons les seves pròpies regles. El 1989, una versió remesclada va tornar a entrar a les llistes del Regne Unit, arribant al número 13.

LUTHER VANDROSS - NEVER TOO MUCH

Released: October 1981

Charts:  UK: #44   US: #33 

In 1981, Luther Vandross made a bold leap from the shadows of the music industry into center stage with his debut single “Never Too Much”. Written, composed, produced, and performed entirely by Vandross, the track was a declaration—not just of love, but of artistic independence. It soared to No. 1 on the US Billboard R&B chart, reached No. 4 on the Dance Club Songs tally, and cracked the Hot 100 at No. 33. In the UK it peaked at No. 44.

The song is absolutely Vandross: silky vocals, lush arrangements, and lyrics that convey an unrestrained devotion to a love so consuming it disrupts the everyday—work included. Notably, Vandross never specifies the gender of the beloved, allowing the song to remain universal.

Before this breakthrough, Vandross was one of the industry’s most sought-after background vocalists, lending his voice to David Bowie, Diana Ross, and most notably Roberta Flack, who became a crucial mentor. Flack urged him to stop getting too comfortable in the supporting role and step into the spotlight. Spurred by her encouragement, Vandross recorded demos for “Never Too Much” and “Sugar and Spice”, eventually catching the attention of Epic Records executives Larkin Arnold and Jerome Gasper.

Just a year earlier, Vandross had begun gaining recognition as the guest vocalist for the Italian-American studio group Change, delivering the 1980 hits “The Glow of Love” and “Searching.” That exposure set the stage for his solo debut, and “Never Too Much”, the album, went on to sell over two million copies, earning Vandross Grammy nominations for Best New Artist and Best R&B Vocal Performance, Male in 1982.

The single’s music video, featuring Vandross in a recording studio, captured the essence of a man finally in his element—crafting his own music, in his own words, on his own terms. In 1989, a remixed version returned to the UK charts, peaking at No. 13.

MINNIE RIPERTON - LOVIN’ YOU

Publicació: 29 de novembre de 1974

Llistes: Regne Unit: #2 · EUA: #1 (1 setmana)

“Lovin’ You” de Minnie Riperton, publicada a finals de 1974, és una suau cançó de bressol convertida en balada número u, sostinguda per la seva sorprenent veu de cinc octaves i el seu registre xiuxiuejat cristal·lí. El 5 d’abril de 1975 va arribar al #1 del Billboard Hot 100, alhora que escalava fins al #2 al Regne Unit i al #3 a la llista R&B.

La cançó va néixer de la intimitat. Riperton i el seu marit, el compositor Richard Rudolph, van començar a esbossar-la a Chicago el 1971. Després del naixement de la seva filla Maya Rudolph (que més tard seria coneguda pel seu pas a Saturday Night Live), van desenvolupar-la més a Florida. Riperton en va escriure la melodia; Rudolph, la lletra i el pont. En essència, “Lovin’ You” no va ser concebuda com un single per a la ràdio, sinó com una cançó de bressol privada, quelcom que Minnie podia cantar per calmar la seva filla. Aquest origen personal roman a l’enregistrament —especialment al coda eteri de Riperton, on literalment canta el nom de la seva filla: “Maya, Maya, Maya…”

Quan Riperton va signar amb Epic Records, va nomenar Stevie Wonder com el seu productor somiat. Wonder, immers de ple en la seva etapa clàssica dels anys setanta (“Innervisions”, “Fulfillingness’ First Finale”), hi va accedir, produint sota el pseudònim “Black Bull Productions” per restriccions contractuals. El seu toc és lleuger però crucial: va crear espai al voltant de la veu de Riperton amb poc més que piano elèctric, guitarra acústica i textures suaus de fons, deixant les seves espectaculars notes vocals completament al front.

El resultat va ser radical. En una dècada de soul orquestrat i discoteca redundant, “Lovin’ You” va gosar ser gairebé nua —sense bateria, sense línia de baix, només veu i aire. I aquella veu. Riperton eleva l’oient fins a l’estratosfera amb les seves notes en un registre xiuxiuejat, però alhora ho arrela amb una calidesa que fa que la cançó soni tant xiuxiuejada com cantada. Aquest contrast —íntim i alhora impossible d’assolir— és el que meravella.

Tot i ser recordada sovint com un one-hit wonder, Riperton no ho era gens. Havia cantat amb Rotary Connection, treballat com a vocalista de sessió (incloent amb Wonder), i era venerada pels músics per la seva tècnica i audàcia. Tràgicament, el 1976 li van diagnosticar un càncer de mama i, malgrat continuar enregistrant, va morir el 1979 amb només 31 anys. La seva mort va congelar “Lovin’ You” en l’ambre —per sempre un moment pur i irrepetible.

La vida posterior de la cançó ha estat curiosa. Va reaparèixer en anuncis de Burger King i Visa a principis dels 2000, de vegades emprada amb to humorístic per les seves notes impossibles, però sempre reconeixible als pocs segons. Les versions han anat des de l’homenatge fins al kitsch —la més destacada, una versió techno de Marc et Claude el 2003—, però cap no ha sabut capturar la màgia delicada de l’original de Riperton.

MINNIE RIPERTON - LOVIN’ YOU

Released: November 29, 1974

Charts:  UK: #2   US: #1 (1 week)

Minnie Riperton’s “Lovin’ You”, released in late 1974, is a gentle lullaby turned chart-topping ballad, carried aloft by her astonishing five-octave voice and crystalline whistle register. On April 5, 1975, it reached #1 on the Billboard Hot 100, also climbing to #2 in the UK and #3 on the R&B chart.

The song was born in intimacy. Riperton and her husband, songwriter Richard Rudolph, began sketching it out in Chicago in 1971. After the birth of their daughter Maya Rudolph (later of Saturday Night Live fame), they fleshed it out further in Florida. Riperton wrote the melody; Rudolph the lyrics and bridge. At its heart, “Lovin’ You” was conceived not as a radio single but as a private lullaby, something Minnie could sing to soothe Maya. That personal origin lingers in the recording—most famously in Riperton’s ethereal vocal coda, where she literally sings her baby daughter’s name: “Maya, Maya, Maya…”

When Riperton signed to Epic Records, she named Stevie Wonder as her dream producer. Wonder, already deep into his classic mid-’70s run (Innervisions, Fulfillingness’ First Finale), agreed, producing under the pseudonym “Black Bull Productions” due to label restrictions. His touch is light but crucial: he built space around Riperton’s voice with little more than electric piano, acoustic guitar, and soft background textures, leaving her soaring vocal runs completely exposed.

The result was radical. In a decade of lushly orchestrated soul and bombastic disco, “Lovin’ You” dared to be nearly naked—no drums, no bassline, just voice and air. And that voice. Riperton takes listeners into the stratosphere with her whistle notes, yet grounds it with a warmth that makes the song feel as much whispered as sung. The contrast—intimate yet impossibly elevated—is why it still stuns.

Though remembered as a one-hit wonder, Riperton was anything but. She had sung with Rotary Connection, worked as a session vocalist (including for Wonder), and was revered by musicians for her control and adventurousness. Tragically, she was diagnosed with breast cancer in 1976, and despite continuing to record, she died in 1979 at only 31. Her passing froze “Lovin’ You” in amber—forever a pure, unrepeatable moment.

The song’s afterlife has been curious. It reappeared in Burger King and Visa commercials in the early 2000s, sometimes played for laughs due to its otherworldly whistle notes, yet always recognizable within seconds. Covers have ranged from earnest to kitsch—most notably a 2003 techno version by Marc et Claude—but none capture the delicate magic of Riperton’s original.

 

 

HUMAN LEAGUE – OPEN YOUR HEART

Publicació: 2 d'octubre de 1981  

Llistes: Regne Unit: #6

"Open Your Heart" és un single de Human League escrit per Phil Oakey i Jo Callis. Va ser el tercer senzill llançat de l'àlbum “Dare”. Va sortir poc abans de l'àlbum, que va aconseguir arribar al primer lloc en les llistes del Regne Unit, mentre que el single va arribar a la sisena posició.

"Open Your Heart" va ser el tercer i últim senzill llançat sota l'estratègia de màrqueting que etiquetava les cançons com a “blaves” o “vermelles”. El color "Vermell" (assignat a “Sound of the Crowd” i “Love Action”) indicava un so més electrònic, mentre que "Blau" (assignat a “Open Your Heart”) estava dirigit a un públic més pop. En aquell moment, Susan Sulley va descriure aquesta estratègia com "Vermell per als presumits, Blau per als fans d'ABBA". Aquesta estratègia es va abandonar amb aquest llançament.

"Open Your Heart" tracta sobre permetre’s ser vulnerable i la dificultat d’afrontar el dolor potencial que comporta el fet d’obrir-se a estimar, reconeixent que l’alternativa, viure una vida tancada sense permetre’s estimar ni ser estimat, és molt pitjor. La cançó transmet com hem de suportar el dolor i vessar llàgrimes per poder gaudir de la vida al màxim, i com hem de “deixar de dissimular i provar de revelar” per obrir els nostres cors.

El videoclip es basa en imatges de The Human League per promocionar tant el single com l'àlbum, mostrant la banda a l’escenari amb diapositives i imatges creades per Philip Adrian Wright, tal com feien en els seus concerts. La imatgeria del vídeo va ser intencionadament similar a la portada del senzill i de l'àlbum, mostrant els primers plans dels membres de la banda, tal com es va representar en ambdues portades.

HUMAN LEAGUE – OPEN YOUR HEART

Released: October 2, 1981  

Charts: UK: #6

 “Open Your Heart” is a single by Synth-pop stars The Human League. The song was written by Phil Oakey and Jo Callis and was the third single to be released from the album “Dare”. “Open Your Heart” was released as a final teaser for “Dare”, with the album coming out just a few weeks after the single. It reached #6 in the UK charts, while the album sat at #1 on the UK album charts. 

“Open Your Heart” was the third and final single released under the marketing ploy designating the songs either “blue” or “red”. “Red” (as designated to “Sound of the Crowd” and “Love Action”) indicated a more electronic sound, with “Blue” (“Open Your Heart”) aimed at a more pop market. At the time, Susan Sulley described it as “Red for posers, Blue for ABBA fans”. The idea was discontinued with this release.

 “Open Your Heart” is a song about allowing yourself to be vulnerable and how to deal with the potential heartbreak linked with allowing yourself to love, while acknowledging that the alternative, living a closed life, without allowing yourself to love or be loved, is so much worse. It tells how we must endure pain and shed the tears if we are to get the best out of life, how we must “End concealing, try revealing” and open our hearts.

The video for the single just relied on The Human League's visuals to promote both single and the forthcoming album, showing the band on stage, interspersed with slides and images by Philip Adrian Wright, just as their live shows did. That imagery was deliberately aimed to mimic the sleeve of both single and album, showing the headshots of the band members as depicted on both. 

DIONNE WARWICK - WALK ON BY

Publicació: 26 d’abril de 1964

Llistes: Regne Unit: #9 · EUA: #6

Hi ha desamors que es xiuxiuegen i d’altres que es criden. “Walk On By” de Dionne Warwick cau en algun punt entremig: contingut, elegant i devastador en la seva súplica silenciosa. Escrita el 1963 per Burt Bacharach (música) i Hal David (lletra), la cançó es convertí en el gran èxit de Warwick, un emblema del pop-soul sofisticat en una època dominada per expressions més crues del R&B.

En el fons, la lletra és gairebé cinematogràfica: una dona es troba amb un antic amant al carrer i, ofegant les llàgrimes, només li demana ser estalviada de la humiliació. “Walk on by… fes veure que no veus les llàgrimes…” Les paraules de Hal David destil·len el desamor en imatges quotidianes —no hi ha drama operístic, només la pena a la vorera. La interpretació de Warwick, freda però tremolosa, ho va convertir en quelcom més gran: un cor trencat amb elegància.

La cançó gairebé no va veure la llum. Originalment publicada com a cara B de “Any Old Time of the Day”, va caldre l’instint del DJ novaiorquès Murray the K per capgirar-lo. Va ignorar la cara A i va promocionar “Walk On By” al seu programa. El públic li va fer cas, i aviat la cara B esdevingué la cara A, portant Warwick al Top 10 de 1964 i assegurant-li el seu segon èxit internacional milionari després de “Anyone Who Had a Heart”.

A l’estudi, Bacharach va experimentar amb audàcia. Per primer cop va utilitzar dos pianos de cua —tocats per Artie Butler i Bacharach mateix (o Paul Griffin)—, creant una base densa i gairebé orquestral sota la veu de Warwick. D’aquella sessió en van sortir tant “Walk On By” com “Anyone Who Had a Heart”, cançons que Bacharach va percebre immediatament com a “èxits monstruosos” que definirien la seva carrera.

La popularitat de la peça va anar molt més enllà de la versió original de Warwick. El 1969, Isaac Hayes la va transformar en una odissea de soul psicodèlic de 12 minuts, plena de cordes, guitarres wah-wah i recitats sensuals —una reinvenció radical que també va triomfar a les llistes. Des de llavors, “Walk On By” ha tingut moltes vides: estàndard de jazz, versió pop, font de samples (notablement en el hip-hop). 

El 2012, la cançó va rebre el premi Q Classic Song als Q Awards. El músic Tim Burgess ho va resumir perfectament: “Si l’escoltes bé, és tot menys música easy listening. És devastació absoluta, dotada de dignitat per la veu rica i bella de Dionne.”

Seixanta anys després, “Walk On By” continua sent el so del desamor mantingut a distància: graciós, implacable i inoblidable. Una cançó on la dignitat i la devastació caminen de bracet.

DIONNE WARWICK - WALK ON BY

Released: April 26, 1964

Charts:  UK: #9  US: #6

Some heartbreaks are whispered, some are wailed. Dionne Warwick’s “Walk On By” falls somewhere in between—restrained, elegant, and devastating in its quiet plea. Written by Burt Bacharach (music) and Hal David (lyrics) in 1963, the song became Warwick’s breakthrough, an emblem of sophisticated pop-soul in an era dominated by rawer expressions of R&B.

At its core, the lyric is almost cinematic: a woman encounters an ex-lover in the street and, choking back tears, asks only to be spared humiliation. “Walk on by… make believe you don’t see the tears…” Hal David’s words distill heartbreak into everyday imagery—no operatic drama, just sidewalk sorrow. Warwick’s delivery, cool yet trembling, turned it into something larger: heartbreak with poise.

The record almost didn’t happen. Originally released as the B-side to “Any Old Time of the Day,” it took the instincts of New York DJ Murray the K to flip it. He ignored the A-side and pushed “Walk On By” on his WINS radio show. The public followed his ear, and soon the B-side became the A-side, propelling Warwick into the Top 10 in 1964 and securing her second international million-seller after “Anyone Who Had a Heart.”

In the studio, Bacharach experimented boldly. For the first time, he used two grand pianos—played by Artie Butler alongside either Bacharach himself or Paul Griffin—creating a dense, almost orchestral bed beneath Warwick’s vocal. The session produced both “Walk On By” and “Anyone Who Had a Heart,” songs Bacharach immediately sensed as career-defining “monster hits.”

The song’s resonance extended well beyond Warwick’s original. Isaac Hayes transformed it in 1969 into a 12-minute psychedelic-soul odyssey, filled with strings, wah-wah guitar, and spoken-word seduction—a radical reinvention that charted in its own right. Since then, “Walk On By” has lived many lives: as a jazz standard, a pop cover, even a sample source (notably in hip-hop). Its elasticity speaks to the strength of its bones—Bacharach’s restless chord changes and David’s universal lyric.

In 2012, the song received the Q Classic Song honor at the Q Awards. Musician Tim Burgess summed it up perfectly: “If you listen properly it’s everything but easy listening. It’s utter devastation, given dignity by Dionne’s rich, beautiful voice.”

Six decades later, “Walk On By” remains the sound of heartbreak held at arm’s length—graceful, unsparing, and unforgettable. A song where dignity and devastation walk hand in hand.