EARTH, WIND & FIRE – THAT’S THE WAY OF THE WORLD / REASONS / SHINING STAR

Publicat: 3 de març de 1975

Àlbum: That’s the Way of the World

El març de 1975, Earth, Wind & Fire van publicar el seu sisè àlbum d’estudi, “That’s the Way of the World”. Produït pel líder de la banda Maurice White juntament amb l’arranjador Charles Stepney, el disc feia alhora de banda sonora d’una pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Harvey Keitel. El film va ser un fracàs, però l’àlbum va triomfar de manera aclaparadora: va arribar al número 1 tant del Billboard 200 com del Top Soul Albums, i va ser el disc més venut de l’any per a Columbia Records. Amb aquest èxit, Earth, Wind & Fire van demostrar que les bandes afroamericanes podien dominar també el mercat dels àlbums, no només el dels singles, canviant per sempre la percepció de la indústria sobre el R&B.

Al cor del disc hi trobem el tema que li dona nom, “That’s the Way of the World”. Escrita per White, Stepney i el baixista Verdine White, és una meditació plena de soul sobre l’amor, la vida i la resiliència. Amb el seu ritme suau i el seu missatge esperançador, la cançó va arribar al número 12 de la llista Hot 100 i es va convertir en una de les peces més emblemàtiques de la banda. El seu optimisme marcava el to de tot l’àlbum, impregnat d’espiritualitat i positivitat —segell distintiu de la visió de Maurice White.

Si la cançó principal n’és l’eix filosòfic, “Reasons” n’és la joia més malentesa. Amb el falset angelical de Philip Bailey, sovint s’ha pres per una balada de casament, tot i que en realitat parla del desig efímer d’una aventura d’una sola nit. El mateix Bailey ho va reconèixer amb ironia anys més tard: “Heu escoltat la lletra?”. La combinació del seu arranjament dolç i romàntic amb una història amarga i realista demostra la capacitat del grup per desafiar expectatives sense renunciar a la bellesa.

I després hi ha “Shining Star”, el crit d’alegria més radiant del disc. Inspirada per una passejada nocturna de Maurice White sota el cel de Colorado durant les sessions al Caribou Ranch, la cançó es va convertir en el primer número 1 del grup tant al Billboard Hot 100 com a les llistes de R&B. Amb el seu funk contagiós i la seva energia positiva, resumeix a la perfecció la filosofia de White: la música com a mitjà d’elevació espiritual. Com ell mateix explicava el 1975: “Tota la nostra música és up — està pensada per fer pujar l’ànim de la gent”.

Junts, aquests temes —juntament amb peces menys conegudes com “Happy Feelin’” i “All About Love”— formen un àlbum musicalment aventurer i espiritualment profund. Mentre la pel·lícula va caure en l’oblit, “That’s the Way of the World” es va convertir en un punt de referència històric, catapultant Earth, Wind & Fire a l’estatus de superestrelles. Va capturar la seva energia en directe, va refinar el seu so amb la mestria d’estudi de Stepney i va transmetre missatges atemporals d’esperança, desig i transcendència.

EARTH WIND & FIRE - THAT’S THE WAY OF THE WORLD / REASONS / SHINING STAR

Released: March 3, 1975

Album: That's the Way of the World

On March 1975 Earth, Wind & Fire released their sixth studio album That’s the Way of the World. Produced by bandleader Maurice White alongside arranger Charles Stepney, the record doubled as the soundtrack to a little-seen Harvey Keitel film of the same name. The movie flopped, but the album soared, topping both the Billboard 200 and Top Soul Albums charts, spending weeks at No. 1 and becoming Columbia Records’ biggest seller of the year. In doing so, Earth, Wind & Fire proved that Black bands could dominate the album market, not just the singles charts, reshaping the music industry’s perception of R&B.

At the heart of the album is the title track, “That’s the Way of the World.” Written by White, Stepney, and bassist Verdine White, it’s a soulful meditation on love, life, and resilience. With its smooth groove and uplifting message, the song reached No. 12 on the Hot 100 and became one of the band’s defining works. Its optimism set the tone for an album steeped in spirituality and positivity, a hallmark of Maurice White’s vision.

If the title track is the album’s philosophical anchor, “Reasons” is its most misunderstood gem. Featuring Philip Bailey’s soaring falsetto, it’s often mistaken for a wedding ballad — despite lyrics that detail the fleeting lust of a one-night stand. Bailey himself later laughed at the irony of couples choosing it for their big day: “Did you listen to the lyrics?” he asked. The juxtaposition of its lush, romantic arrangement with its bittersweet narrative reflects Earth, Wind & Fire’s ability to complicate expectations while still delivering undeniable beauty.

Then there’s “Shining Star,” the album’s brightest burst of joy. Inspired by Maurice White’s late-night walk under the Colorado skies during sessions at Caribou Ranch, the track became the band’s first No. 1 hit on both the Hot 100 and R&B charts. Funky, driven, and brimming with positive energy, it perfectly embodied White’s philosophy of music as a vessel for upliftment. As he explained in 1975, the band lived by a disciplined, positive lifestyle, and their songs reflected that energy. “All our music is ‘up,’” he said. “It is intended to bring people to that state.”

Together, these tracks — along with deep cuts like “Happy Feelin’” and “All About Love” — created an album that was both musically adventurous and spiritually grounded. Where the film vanished into obscurity, That’s the Way of the World became a landmark, launching Earth, Wind & Fire into superstardom. It captured their stage presence, refined their sound with Stepney’s studio mastery, and delivered timeless messages of hope, desire, and transcendence.

ABBA – VOULEZ-VOUS

Publicació: 2 de juliol de 1979

Posició a les llistes: EUA: núm. 80 · Regne Unit: núm. 3

Escrita i produïda per Benny Andersson i Björn Ulvaeus, “Voulez-Vous” ocupa un lloc especial dins el catàleg d’ABBA, ja que és l’única cançó del grup enregistrada fora de Suècia. La banda en va gravar la base rítmica als Criteria Studios de Miami, el mateix estudi on els Bee Gees havien creat gran part de la seva època disco. Aquella energia tropical es va infiltrar en cada compàs del tema, ple de sintetitzadors, guitarres sincopades i cordes que conviden l’oient a abandonar-se al moment.

Lletrísticament, “Voulez-Vous” és com un joc de seducció entre dos amants que ja han ballat aquesta dansa abans. Agnetha Fältskog i Anni-Frid Lyngstad s’alternen les veus amb passió sobre un ritme incessant, i les seves harmonies transmeten tant la temptació com la diversió. És un himne del desig: immediat, conscient i irresistible. El missatge és senzill però etern — aprofita la nit, arrisca’t i viu sense penediment.

Al Regne Unit i Irlanda, “Voulez-Vous” es va publicar com a doble cara A juntament amb “Angeleyes”, arribant al número 3 de les llistes i convertint-se en un clàssic de l’era disco. Als Estats Units, tot i arribar només al número 80 del Billboard Hot 100, va esdevenir una de les preferides dels clubs gràcies a la seva versió llarga de 6 minuts i 7 segons, l’únic remix disco oficial d’ABBA. Inicialment editada com a maxi-single promocional, aquesta versió es va recuperar més tard al recopilatori “The Definitive Collection” (2001).

Musicalment, “Voulez-Vous” comparteix esperit amb altres temes disco del grup, com “Gimme! Gimme! Gimme! (A Man After Midnight)”, però destaca per la seva urgència i precisió. Amb una línia de baix vibrant, harmonies multicapa i una producció gairebé cinematogràfica, la cançó captura el moment exacte en què ABBA va adaptar-se al món nocturn i lluminós de la fi dels setanta.

ABBA – VOULEZ-VOUS (Àlbum)

Publicació: 23 d’abril de 1979

Discogràfica: Polar Music / Epic Records

Senzills destacats: Chiquitita, Does Your Mother Know, Voulez-Vous, Angeleyes, I Have a Dream

Quan ABBA van publicar “Voulez-Vous” la primavera del 1979, ja eren una de les bandes més famoses del món. Havien triomfat amb èxits com “Dancing Queen”, “Take a Chance on Me” o “Knowing Me, Knowing You” entre d’altres, però aquest nou àlbum va marcar un gir cap al so disco i la pista de ball. Mentre altres grups europeus intentaven adaptar-se a la moda nord-americana del moment, ABBA ho van fer amb una elegància i una producció que mantenien intacta la seva identitat pop. El disc va ser enregistrat principalment als Polar Studios de Stockholm, excepte “Voulez-Vous” com s’ha dit. 

Tot i que els membres del grup —Agnetha Fältskog, Anni-Frid Lyngstad (Frida), Benny Andersson i Björn Ulvaeus— vivien un moment d’èxit global, la seva vida personal començava a mostrar esquerdes. Les dues parelles (Agnetha i Björn, Frida i Benny) s’estaven distanciant sentimentalment, i aquest malestar emocional va donar una tonalitat més madura i introspectiva a algunes cançons del disc. Temes com “I Have a Dream” i “Chiquitita” reflecteixen esperança i consol, mentre que “Voulez-Vous” i “Does Your Mother Know” celebren l’escapisme i la diversió sense culpa.

Musicalment, “Voulez-Vous” combina elements de disco, pop i soul europeu, amb arranjaments exuberants i harmonies vocals d’una precisió quasi matemàtica. El disc és també el més urbà d’ABBA, un treball que mira cap a la pista de ball més que cap al folklore escandinau que havia inspirat parts d’àlbums anteriors.

Críticament, “Voulez-Vous” va rebre una acollida mixta en el seu moment —alguns crítics el van veure com massa comercial—, però amb el temps ha estat revalorat com un dels àlbums més sòlids i cohesionats del grup. El seu so vibrant i sofisticat va inspirar generacions de músics pop i electrònics.

L’àlbum va arribar al número 1 a diversos països europeus (Regne Unit, Noruega, Suècia) i va consolidar la fama mundial d’ABBA. La gira que el va seguir, ABBA: The Tour, va portar el grup per tot Europa i Amèrica del Nord, amb un espectacle visual ple de luxe, lluentons i energia disco. Amb “Voulez-Vous”, ABBA van demostrar que eren capaços d’adaptar-se a les tendències sense perdre la seva essència, creant un àlbum fresc i ple de vitalitat.

ABBA - VOULEZ-VOUS

Released: July 2, 1979

Charts: US #80 · UK #3

Co-written and produced by Benny Andersson and Björn Ulvaeus, “Voulez-Vous” stands apart in ABBA’s catalog as the only track recorded outside Sweden. The group laid down its foundational groove at Criteria Studios in Miami, a space famous for hosting the Bee Gees during their disco-dominated era. That tropical energy seeped into every beat of the song, with its glittering synths, syncopated rhythm guitars, and urgent strings that invite listeners to surrender to the moment.

Lyrically, “Voulez-Vous” (“Do you want?” in French) plays like a flirtatious game between two lovers who’ve danced this dance before. Agnetha Fältskog and Anni-Frid Lyngstad trade impassioned vocals over the relentless rhythm, their harmonies embodying both temptation and playfulness. It’s an anthem of desire—immediate, knowing, and impossible to resist. The message is simple but timeless: seize the night, take a chance, and live without regret.

In the UK and Ireland, “Voulez-Vous” was released as a double A-side with “Angeleyes,” reaching #3 on the charts and becoming a disco-era staple. In the United States, it charted modestly at #80 on the Billboard Hot 100 but became a fan favorite in clubs, especially thanks to its 6:07 extended dance remix, ABBA’s only official long-form disco mix. Initially released as a promo 12-inch single, that version would later resurface on “The Definitive Collection” (2001).

Musically, “Voulez-Vous” shares kinship with ABBA’s other disco-driven tracks, particularly “Gimme! Gimme! Gimme! (A Man After Midnight),” yet it stands out for its urgency and precision. With its throbbing bassline, layered harmonies, and cinematic production, the track captures the exact moment when ABBA met the neon-lit world of late-’70s nightlife. “Voulez-Vous” remains one of the band’s most infectious dance-floor anthems—a glittering invitation to lose yourself in rhythm, romance, and the sheer joy of pop perfection.

ABBA – VOULEZ-VOUS (Album)

Release date: April 23, 1979

Label: Polar Music / Epic Records

Notable singles: Chiquitita, Does Your Mother Know, Voulez-Vous, Angeleyes, I Have a Dream

When ABBA released “Voulez-Vous” in the spring of 1979, they were already one of the most famous bands in the world. They had conquered the charts with hits like “Dancing Queen”, “Take a Chance on Me”, and “Knowing Me, Knowing You”, among others—but this new album marked a shift toward a disco and dancefloor sound. While other European groups were trying to adapt to the prevailing American trends, ABBA did so with an elegance and production style that kept their pop identity intact. The album was recorded mainly at Polar Studios in Stockholm, except for “Voulez-Vous”, as mentioned.

Although the group’s members — Agnetha Fältskog, Anni-Frid Lyngstad (Frida), Benny Andersson, and Björn Ulvaeus — were experiencing global success, their personal lives were beginning to show cracks. Both couples (Agnetha and Björn, Frida and Benny) were drifting apart emotionally, and that personal tension brought a more mature and introspective tone to some of the songs. Tracks like “I Have a Dream” and “Chiquitita” convey hope and comfort, while “Voulez-Vous” and “Does Your Mother Know” celebrate escapism and carefree fun.

Musically, “Voulez-Vous” blends elements of disco, pop, and European soul, with lush arrangements and vocal harmonies of almost mathematical precision. It is also ABBA’s most urban album—a work that looks toward the dancefloor rather than the Scandinavian folk influences that had inspired parts of their earlier records.

Critically, “Voulez-Vous” received mixed reviews at the time—some critics dismissed it as too commercial—but over time it has been re-evaluated as one of the group’s most solid and cohesive albums. Its vibrant, sophisticated sound has inspired generations of pop and electronic musicians.

The album reached number one in several European countries (the UK, Norway, Sweden) and consolidate ABBA’s worldwide fame. The accompanying ABBA: The Tour took the group across Europe and North America, featuring a lavish, glittering, disco-charged spectacle. With “Voulez-Vous”, ABBA proved that they could adapt to changing trends without losing their essence, creating an album that remains fresh and full of vitality.

LISA STANSFIELD – ALL AROUND THE WORLD

Publicació: 16 d’octubre de 1989

Llistes: Regne Unit: #1 (2 setmanes) · EUA: #3

Quan “All Around the World” de Lisa Stansfield va sortir a la tardor de 1989, va ser com si l’univers pop hagués descobert sobtadament una nova estrella polar. Una cantant nascuda a Rochdale amb una veu profunda i vellutada que transmetia el pes del soul clàssic. Escrita amb els seus col·laboradors habituals Ian Devaney i Andy Morris, la peça es construïa sobre una melodia senzilla de piano i unes cordes exuberants que recordaven la Philadelphia soul. Les lletres suplicants de Stansfield—sobre la recerca arreu del món d’un amor perdut—eren immediatament identificables, però el que realment va enganxar el públic va ser el tornada “Been around the world and I, I, I…”.

Aquell “I, I, I” mai no havia d’existir: era un farciment improvisat per Stansfield a l’estudi. Però, com passa amb els millors accidents del pop, va quedar-se, transformant-se en el ganxo inesborrable de la cançó. Combinat amb una introducció parlada inspirada en Barry White, el tema estava impregnat de tradició soul però amb l’acabat polit del pop de finals dels vuitanta.

La gravació en si va ser austera i orgànica. Stansfield va enregistrar la veu en només dues preses, i l’energia crua de la maqueta va passar al resultat final. El fruit? Una cançó que va encapçalar les llistes d’una dotzena de països i va convertir Stansfield en la primera dona britànica blanca a assolir el número 1 a la llista R&B dels EUA. La peça també li va donar el seu primer número u al UK Singles Chart.

Dirigit per Philip Richardson, el videoclip va reforçar els temes de recerca i desig de la cançó. Amb una obertura en blanc i negre, Stansfield recita la sensual introducció abans que tot esclati en color davant un mapa del món. Amb el seu característic floc de cabell al front, cabell curt i pintallavis carmí, la imatge de Stansfield es va convertir en instantàniament icònica. Les escenes alternaven la cantant asseguda sota la pluja, actuant en unes escales exteriors i envoltada per un cercle giratori d’homes—metàfores visuals de la seva recerca infinita. Al final, quan canta sota l’aiguat, la pluja esdevé tant un recurs cinematogràfic com un alliberament emocional. El vídeo li va valdre una nominació a Millor Artista Novell en un Vídeo als MTV VMAs de 1990.

“All Around the World” no va ser només l’èxit que va llançar Lisa Stansfield: va ser el seu passaport cap a la fama global. El single va impulsar les vendes del seu àlbum debut “Affection”, que va obtenir el disc de platí a diversos territoris i la va consagrar com la gran diva del soul blanc britànic de l’època.

LISA STANSFIELD - ALL AROUND THE WORLD

Released: October 16, 1989

Charts:  UK: #1 (2 weeks) US: #3 

When Lisa Stansfield’s “All Around the World” dropped in the autumn of 1989, it was as if the pop universe suddenly discovered a new northern star. A Rochdale-born singer with a deep, velvety voice that carried the gravitas of classic soul. Written with longtime collaborators Ian Devaney and Andy Morris, the track was built on a simple piano melody and the kind of lush strings that recalled Philadelphia soul. Stansfield’s plaintive lyrics—about searching the globe for a lost love—became instantly relatable, but what truly hooked listeners was the “Been around the world and I, I, I…” refrain.

That “I, I, I” was never supposed to happen—it was a nonsense placeholder Stansfield improvised in the studio. But like the best pop accidents, it stuck, transforming into the song’s unforgettable hook. Paired with a spoken-word intro inspired by Barry White, the track was steeped in soul traditions yet carried the polish of late-’80s pop production.

The recording itself was stripped-back and organic. Stansfield laid down her vocals in just two takes, and the raw demo energy carried into the finished product. The result? A song that topped charts in a dozen countries and made Stansfield the first white British woman to hit #1 on the US R&B chart. The song also gave her her first number one hit on the UK Singles Chart.

Directed by Philip Richardson, the music video doubled down on the song’s themes of searching and longing. Opening in stark black-and-white, Stansfield delivers the sultry spoken intro before bursting into colour against the backdrop of a world map. With her trademark kiss curl, short hair, and crimson lipstick, Stansfield’s look became instantly iconic. Scenes cut between her sitting in the rain, performing on outdoor steps, and standing in the middle of a rotating circle of men—visual metaphors for her endless search. By the finale, as she sings in the downpour, the rain becomes both cinematic flourish and emotional release. The video earned her a nomination for Best New Artist in a Video at the 1990 MTV VMAs.

“All Around the World” wasn’t just Lisa Stansfield’s breakthrough—it was her passport to global fame. The single drove sales of her debut album “Affection”, which went platinum across multiple territories and defined her as Britain’s premier white soul diva of the era.

JOHN LEGEND - ALL OF ME

Publicat: 12 d’agost de 2013

Llistes:  Regne Unit: #2 · EUA: #1 (3 setmanes)

Quan John Legend va publicar “Love in the Future” el 2013, l’àlbum estava ple d’una producció elegant i tocs contemporanis de R&B, però amagava una cançó despullada fins al nucli emocional: només piano, veu i devoció. “All of Me”, coescrita amb Toby Gad, estava dedicada a la seva aleshores promesa Chrissy Teigen, i capturava aquell tipus d’amor que accepta amb la mateixa gràcia tant les fortaleses com les febleses. Es va convertir en la banda sonora de nombrosos casaments, peticions de mà i aniversaris, arribant al número 1 del Billboard Hot 100 el maig del 2014 després de desbancar “Happy” de Pharrell del seu regnat de deu setmanes. Va ser el primer número 1 de Legend als EUA i un èxit global, encapçalant les llistes a Austràlia, Canadà, Irlanda, Suècia, Suïssa i més països.

Legend descrivia el missatge paradoxal de la cançó com el cor del seu atractiu: «Even when I lose, I’m winning; my head’s underwater, but I’m breathing fine. At the same time as you’re giving everything up, you’re gaining everything» (Fins i tot quan perdo, estic guanyant; tinc el cap sota l'aigua, però respiro bé. Al mateix temps que ho abandones tot, ho estàs guanyant tot.) Era una balada al piano impregnada d’optimisme, modelada per la influència de Teigen en la seva vida i composició. Quan li va tocar la peça per primer cop, ella va plorar.

El productor Dave Tozer va mantenir l’arranjament minimalista — només piano, un baix Moog subtil, lleugeres textures de sintetitzador i suaus harmonies “robòtiques” inspirades en “Hide and Seek” d’Imogen Heap. Aquestes harmonies, processades amb un TC Helicon VoiceLive, es van aplicar amb mesura per donar un toc modern sense restar intimitat a la veu de Legend.

El videoclip va tancar el cercle de la història d’amor. Dirigit per Nabil Elderkin — el mateix cineasta que havia presentat Legend i Teigen anys abans en escollir-la per al vídeo de Stereo — es va rodar al llac de Como, Itàlia, just abans del seu casament. Filmada en blanc i negre, la peça alternava escenes domèstiques tendres amb moments romàntics vora el llac, i acabava amb imatges reals del seu primer petó com a marit i muller. El llac de Como no era només un escenari; havia estat un lloc recurrent en la seva relació, des del festeig fins al matrimoni.

“All of Me” es va afegir a la genealogia de balades romàntiques atemporals com “She’s Always a Woman” de Billy Joel — una inspiració directa per a la cançó — però la seva modernitat, sinceritat despullada i arrels autobiogràfiques la van convertir en un clàssic del segle XXI.

JOHN LEGEND - ALL OF ME

Released: August 12, 2013

Charts:  UK: #2  US: #1 (3 weeks)

When John Legend released “Love in the Future” in 2013, it was full of sleek production and contemporary R&B flourishes, but tucked inside was a song stripped to its emotional core — just piano, voice, and devotion. “All of Me,” co-written with Toby Gad, was dedicated to Legend’s then-fiancée Chrissy Teigen, capturing the kind of love that accepts every strength and flaw with equal grace. It became the soundtrack to countless weddings, proposals, and anniversaries, topping the Billboard Hot 100 in May 2014 after dethroning Pharrell’s “Happy” from its ten-week reign. It was Legend’s first US number-one single and a global success, reaching the summit in Australia, Canada, Ireland, Sweden, Switzerland, and more.

Legend described the song’s paradoxical message as the heart of its appeal: “Even when I lose, I’m winning; my head’s underwater, but I’m breathing fine. At the same time as you’re giving everything up, you’re gaining everything.” It was a piano ballad steeped in optimism, shaped by Teigen’s influence on his life and songwriting. When he first played it for her, she cried.

Producer Dave Tozer kept the arrangement minimal — just piano, subtle Moog bass, light synth textures, and gentle “robot” harmonies inspired by Imogen Heap’s “Hide and Seek.” Those harmonies, processed through a TC Helicon VoiceLive, were applied sparingly to give the track a modern sheen without detracting from Legend’s vocal intimacy.

The music video brought the love story full circle. Directed by Nabil Elderkin — the same filmmaker who had introduced Legend and Teigen years earlier while casting her in the “Stereo” video — it was shot in Lake Como, Italy, just before their wedding. Filmed in black and white, it alternated between tender, domestic scenes and romantic lakefront moments, ending with real footage of their first kiss as husband and wife. Lake Como wasn’t just a location; it was a recurring backdrop in their relationship, from early courtship to marriage.

“All of Me” joined the lineage of timeless romantic ballads like Billy Joel’s “She’s Always a Woman” — a direct inspiration for the song — but its modernity, stripped-down sincerity, and autobiographical roots made it a 21st-century classic.