DON McLEAN - AMERICAN PIE

Llançament: octubre de 1971

Estats Units: #1 (4 setmanes)

“American Pie” és una cançó de Don McLean, llançada el 1971 dins l’àlbum del mateix nom. Va esdevenir un èxit massiu, assolint el número u als Estats Units durant quatre setmanes a principis de 1972 i encapçalant les llistes a Austràlia, Canadà i Nova Zelanda. Al Regne Unit, va arribar al número dos en la seva publicació original i al número 12 quan es va reeditar el 1991. La cançó és coneguda per la seva lletra poètica i enigmàtica, sovint interpretada com una reflexió sobre els canvis culturals i musicals dels Estats Units. El 2017, la gravació original de Don McLean va ser inclosa al National Recording Registry de la Biblioteca del Congrés, reconeixent-la com a obra de gran significació cultural, històrica i estètica.

McLean va escriure la cançó com un record oníric d’esdeveniments passats, barrejant vivències personals amb moments històrics. La inspiració principal va ser la mort de Buddy Holly, notícia que McLean va conèixer com a repartidor de diaris amb només 13 anys el 1959. La cançó lamenta l’accident d’avió que va matar Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper—un fet conegut com “The Day The Music Died”—però també funciona com una reflexió més àmplia sobre la pèrdua de la innocència i els grans canvis culturals dels anys 60. Inspirada en “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” de The Beatles, “American Pie” captura la visió de McLean sobre l’evolució de la música i la política d’aquella època.

Moltes frases de la cançó fan referència a figures i esdeveniments clau del món musical i polític. “The Jester” (El bufó) s’interpreta àmpliament com Bob Dylan, mentre que “The King” (El rei) probablement fa al·lusió a Elvis Presley. També hi ha referències a “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” de The Beatles, als Rolling Stones i a Janis Joplin, simbolitzant l’evolució del rock. A més, la lletra fa al·lusió a moments turbulents com les protestes de la Convenció Nacional Demòcrata de 1968 i els assassinats de la família Manson. McLean va preferir deixar el significat de la cançó obert a interpretacions, revelant-ne alguns detalls només quan va vendre el manuscrit original el 2015 i en un documental de 2022 per commemorar el 50è aniversari de la cançó.

DON McLEAN - AMERICAN PIE

Released: October 1971

US: #1 (4 weeks)

American Pie is a song by Don McLean, released in 1971 on the album of the same name. It became a massive hit, reaching number one in the US for four weeks in early 1972 and topping the charts in Australia, Canada, and New Zealand. In the UK, it peaked at number two upon its initial release and reached number 12 when reissued in 1991. The song is known for its poetic and cryptic lyrics, often interpreted as a reflection on the changing cultural and musical landscape of America. In 2017, Don McLean’s original recording of the song was inducted into the National Recording Registry by the Library of Congress, recognizing it as “culturally, historically, or aesthetically significant.” 

McLean wrote the song as a dreamlike recollection of events, blending personal memories with historical moments. It was inspired by the death of Buddy Holly, which McLean learned about as a 13-year-old paperboy in 1959. The song mourns the tragic plane crash that killed Holly, Ritchie Valens, and The Big Bopper—referred to as “The Day The Music Died”—but also serves as a broader reflection on the loss of innocence and the turbulent cultural shifts of the 1960s. Influenced by Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, American Pie captures McLean’s perspective on the changing music and political landscape. 

Many lyrics allude to major figures and events in music and politics. “The Jester” is widely interpreted as Bob Dylan, while the “king” is likely Elvis Presley. References to The Beatles’ Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, the Rolling Stones, and Janis Joplin highlight the evolution of rock music. Political turmoil, such as the 1968 Democratic National Convention protests and the Manson murders, is also woven into the lyrics. McLean deliberately left much of the song's meaning open to interpretation, only revealing details when he sold his original manuscript in 2015 and in a 2022 documentary celebrating the song's 50th anniversary.