AC/DC - HELL’S BELLS

Publicada: 31 d’octubre de 1980

Àlbum: Back in Black

“Hells Bells” és la cançó que obre “Back in Black”, l’àlbum de retorn d’AC/DC de 1980 després de la tràgica mort del cantant Bon Scott. Publicada com a segon senzill el 31 d’octubre de 1980, la cançó va establir el to d’aquesta nova etapa amb Brian Johnson com a nou vocalista.

La cançó comença de manera ominosa amb el so d’una campana fúnebre, que sona quatre vegades abans que entri el cèlebre riff de guitarra. En total, la campana toca tretze vegades, simbolitzant tant un homenatge a Scott com una presentació carregada de presagi d’un dels àlbums més llegendaris d’AC/DC. El tema arrenca amb la campana, seguida per un riff de guitarra lent i desolat, un ritme de bateria senzill i una construcció gradual fins que explota el riff principal. La veu de Brian Johnson no apareix fins gairebé als 90 segons.

Per honrar adequadament la memòria de Bon Scott, AC/DC necessitava una campana real i enorme per a “Hells Bells”, no només un efecte sonor. El primer intent de gravar una campana a Leicestershire, Anglaterra, va fracassar perquè hi havia ocells niant a l’interior, cosa que provocava sorolls no desitjats. Finalment, la banda va encarregar una campana de bronze d’una tona a John Taylor Bellfounders, que després van utilitzar també en les actuacions en directe. Com que la campana no estava llesta per a la gravació, van portar un estudi mòbil al taller de fosa i van enregistrar el so quan el campaner la va tocar. L’enginyer Tony Platt va gravar el so des de diversos angles i després el va alentir a l’estudi per fer-lo encara més ominós.

L’expressió “Hell’s Bells” normalment s’utilitza com una exclamació de sorpresa, però en aquesta cançó evoca imatges de l’infern i l’esperit rebel que caracteritzava Scott. A l’escenari, Brian Johnson sovint colpejava una gegantina campana com a part de l’espectacle. Avui dia, “Hells Bells” no només és un himne del rock, sinó també un homenatge perfectament construït a Bon Scott, completat amb la seva icònica campana d’escenari i un dels solos més elèctrics d’Angus Young.

AC/DC - HELL’S BELLS

Released: October 31, 1980

Album: Back in Black

“Hells Bells” is the opening track of “Back in Black”, AC/DC’s 1980 comeback album following the tragic death of lead singer Bon Scott. Released as the second single on October 31, 1980, the song set the tone for the band’s new era with Brian Johnson as their frontman.

The song begins ominously with the tolling of a funeral bell, ringing four times before the iconic guitar riff kicks in. The bell tolls a total of 13 times, symbolizing both a tribute to Scott and a foreboding introduction to one of AC/DC’s most legendary albums. The track opens “Back in Black” with a tolling bell, followed by a slow, desolate guitar riff, a simple drumbeat, and a gradual build-up before the explosive main riff kicks in. Brian Johnson’s vocals don’t appear until nearly 90 seconds in.  

To properly honor Bon Scott’s memory, AC/DC needed a real, massive bell for “Hells Bells”, not just a sound effect. Their first attempt at recording a bell in Leicestershire, England, failed due to birds nesting inside it, causing unwanted fluttering sounds. Ultimately, the band commissioned a custom one-ton bronze bell from John Taylor Bellfounders, which they later used in live performances. Since the bell wasn’t ready in time for recording, they brought a mobile studio into the foundry and captured the sound as the bell was struck by the man who built it. Engineer Tony Platt carefully recorded the bell from multiple angles and later slowed it down in the studio to make it sound even more ominous.

The phrase “Hell’s Bells” is typically an exclamation of surprise, but in this song, it evokes images of the underworld and the rebellious spirit Scott was known for. On stage, Brian Johnson would often strike a giant bell as part of the performance. Today, “Hells Bells” is not just a rock anthem but a perfectly crafted tribute to Scott, complete with its iconic stage bell prop and one of Angus Young’s most electrifying solos.