Llistes: Regne Unit: #9 Estats Units: #1 (1 setmana)
"Car Wash" de Rose Royce és una cançó icòna de l'era disco dels anys 1970, escrita i arranjada pel productor ex-Motown Norman Whitfield. Servint com a cançó principal de la pel·lícula "Car Wash" del 1976, el tema va marcar el debut de Rose Royce com a grup i es va convertir en el seu llançament més exitós. La cançó va encapçalar les llistes dels èxits Billboard Hot 100 i Hot Soul Singles dels Estats Units, consolidant el seu lloc com número u. A més, "Car Wash" va arribar al número tres a la llista National Disco Action Top 30 i va arribar al número nou a la UK Singles Chart al febrer de 1977.
La inspiració de Norman Whitfield per a "Car Wash" va sorgir en un moment inesperat mentre gaudia d'un àpat de Kentucky Fried Chicken i veia un partit de bàsquet. Va escriure la lletra de la cançó a la bossa que contenia el pollastre. Aquesta explosió espontània de creativitat va resultar en una cançó que complementava perfectament l'ambient de la pel·lícula "Car Wash", que es centrava en un ambient sobre un rentat d'automòbils amb ritmes funky. El talent de Whitfield per a crear clàssics de Motown es va traduir perfectament en l'energia enganxosa i contagiosa de "Car Wash", contribuint al seu èxit perdurable com a icona de l'era disco.
"Car Wash" captura l'essència de l'ambient alegre i despreocupat que es mostra en la comèdia cinematogràfica per a la qual va ser creada. Cantada per la vocalista principal de Rose Royce, Rose Norwalt (Gwen Dickey), la cançó retrata un negoci de rentat d'automòbils animat i relaxat, on divertir-se és part del treball.
A la llista Billboard Hot 100, "Car Wash" va restar al primer lloc durant una setmana al gener de 1977, desplaçant "I Wish" de Stevie Wonder i obrint pas a "Torn Between Two Lovers" de Mary MacGregor. L'àlbum de la banda sonora de Car Wash, totalment creat per Rose Royce i Norman Whitfield, va donar lloc a dos senzills més d'èxit: "I Wanna Get Next to You" i "I'm Going Down". La banda sonora va rebre reconeixement per la seva excel·lència en la indústria musical, guanyant el prestigiós premi Grammy al Millor Àlbum de Banda Sonora del 1977.
ROSE ROYCE - CAR WASH
Released: September 1976
Charted: UK: #9 US: #1 (1 week)
"Car Wash" by Rose Royce is an iconic song from the 1970s disco era, written and arranged by the esteemed ex-Motown producer Norman Whitfield. Serving as the theme song for the 1976 film "Car Wash," the track marked Rose Royce's debut single and became their most successful release. The song topped the US Billboard Hot 100 and Hot Soul Singles charts, solidifying its place as a chart-topping hit. Additionally, "Car Wash" reached number three on the National Disco Action Top 30 chart and peaked at number nine on the UK Singles Chart in February 1977.
Norman Whitfield's inspiration for "Car Wash" struck in an unexpected moment while he was enjoying a meal of Kentucky Fried Chicken and watching a basketball game. He penned the lyrics for the song on the bag containing the chicken. This spontaneous burst of creativity resulted in a track that perfectly complemented the vibe of the movie "Car Wash," which centered around a funky car wash setting. Whitfield's knack for crafting Motown classics translated seamlessly into the catchy and infectious energy of "Car Wash," contributing to its enduring success as a disco-era hit.
"Car Wash" captured the essence of the upbeat and carefree atmosphere depicted in the comedy film it was created for. Sung by Rose Royce's lead singer Rose Norwalt (Gwen Dickey), the song portrays a lively and relaxed car washing business, where having fun is part of the job description.
The Car Wash soundtrack marked Rose Royce's debut album, and "Car Wash" served as their inaugural single. Its immense popularity propelled the album to great success, with "Car Wash" selling over 2 million copies and reaching number one on both the Billboard popular and R&B charts in the United States. In the United Kingdom, the song achieved top ten status.
On the Billboard Hot 100 chart, "Car Wash" claimed the number one spot for one week in January 1977, displacing Stevie Wonder's "I Wish" and making way for Mary MacGregor's "Torn Between Two Lovers." The Car Wash soundtrack album, entirely crafted by Rose Royce and Norman Whitfield, spawned two additional hit singles: "I Wanna Get Next to You" and "I'm Going Down." The Car Wash soundtrack received recognition for its excellence in the music industry, earning the prestigious Grammy Award for Best Score Soundtrack Album in 1977.
La pel·lícula "Saturday Night Fever" i la seva banda sonora es van convertir en fenòmens culturals durant els anys 70 i més enllà. Els Bee Gees, juntament amb altres artistes, van contribuir a aquesta banda sonora icònica, que incloïa èxits com "Stayin' Alive", "Night Fever", "How Deep Is Your Love?" i "More than a Woman". "If I Can't Have You", interpretada per Yvonne Elliman, va ser una altra cançó notable escrita pels Gibb. L'àlbum també incloïa èxits anteriors dels Bee Gees com "Jive Talkin'" i "You Should Be Dancing".
L'impacte de la banda sonora va ser immens, el que va portar a la seva inclusió al Registre Nacional de Gravacions de la Biblioteca del Congrés el 2012. Els Bee Gees i el compositor David Shire van rebre nominacions al Globus d'Or per Millor Banda Sonora Original i Millor Cançó Original. A més, l'àlbum va guanyar el Premi Grammy a l'Àlbum de l'Any i va mantenir el títol de l'àlbum més venut fins que va ser superat per "Thriller" de Michael Jackson. Va romandre la banda sonora més venuda fins que va ser superada per la banda sonora de "The Bodyguard".
Robin Gibb va proporcionar informació sobre la gènesi de "Saturday Night Fever" i la seva banda sonora en una entrevista al Observer Music Monthly el gener del 2008. El concepte de la pel·lícula va sorgir d'un article titulat "Tribal Rites of the New Saturday Night" de Nik Cohn a la revista New York, que explorava els adolescents que assistien a competicions de ball. Robert Stigwood, el manager dels Bee Gees, va veure potencial en l'article i va iniciar el projecte.
Durant els assajos de ball amb John Travolta per a la pel·lícula, els Bee Gees inicialment van utilitzar la seva cançó "You Should Be Dancing", llançada l'any anterior. No obstant això, Stigwood va preguntar si tenien altres cançons per contribuir. Finalment, els Bee Gees van proporcionar cinc noves pistes juntament amb "Jive Talkin'" i "You Should Be Dancing". La decisió de posar el nom de la pel·lícula "Saturday Night Fever" també va ser una suggerència dels Bee Gees, reflectint les competicions de dissabte a la nit i la seva cançó "Night Fever".
L'èxit de la pel·lícula va transformar la percepció de la música disco, particularment al Regne Unit, on tenia una connotació diferent abans de l'estrena de la pel·lícula. Malgrat no tenir la intenció de convertir-se en icones d’aquest estil, els Bee Gees es van trobar associats amb el gènere. L'estrena al Chinese Theatre de Los Angeles va revelar la sinergia entre la pel·lícula i la seva banda sonora, però l'abast del seu impacte els va sorprendre.
L'èxit comercial de la banda sonora de Saturday Night Fever és realment notable. Amb més de 50 milions de còpies venudes, es posiciona com un dels àlbums més venuts de tots els temps. Durant la primera meitat del 1978, les contribucions dels Bee Gees a la banda sonora van dominar les llistes de singles del Billboard Hot 100 als Estats Units, passant un total de 14 setmanes al número u.
Quan es consideren els singles escrits o produïts pels Bee Gees que també van arribar al número u durant aquest període, el seu total de setmanes al cim s'estenia a 19 de 26 setmanes. Al març d'aquell any, els Bee Gees van aconseguir un èxit que només havia assolit abans els Beatles: tenir cinc cançons alhora a les deu primeres posicions del Billboard.
Barry Gibb va assolir un honor únic escrivint quatre èxits consecutius al número u. La ratxa va començar amb "Stayin' Alive", que va romandre al capdavant de les llistes dels Estats Units durant quatre setmanes. Després, el germà més jove dels Bee Gees, Andy Gibb, va aconseguir el número u amb el seu èxit "Love is Thicker Than Water", que Barry va coescriure amb Andy. "Night Fever" va dominar les llistes durant vuit setmanes, seguit de la interpretació d’Yvonne Elliman de "If I Can't Have You", que també va arribar al número u.
La banda sonora de Saturday Night Fever presentava un equilibri entre peces instrumentals originals del compositor nord-americà David Shire, juntament amb cançons conegudes com "Disco Inferno" de The Trammps i "Open Sesame" de Kool and the Gang, que havien estat èxits a les llistes els anys anteriors. Tot i que els artistes probablement van beneficiar-se de l'exposició a la pel·lícula i a la banda sonora, potser no van recollir completament les recompenses de les immenses vendes de l'àlbum.
El productor Albhy Galuten va descriure l'àlbum com potencialment un dels discos més aprofitables mai creats. Va suggerir que algunes de les peces instrumentals com "Night On Disco Mountain", s'incloïen per omplir l'àlbum però no eren necessàriament grans èxits. A més, cançons com "Boogie Shoes" de KC and the Sunshine Band es van escollir estratègicament per equilibrar l'àlbum amb èxits i pistes menys costoses.
Galuten va especular que Robert Stigwood, el productor, probablement va negociar acords de llicència favorables per a moltes de les cançons de l'àlbum, incloent-hi cançons d'artistes com Ralph MacDonald i Tavares. Mentre els artistes principals com els Bee Gees rebien quantitats fixes, els altres podrien haver rebut imports més baixos per la llicència a causa del seu estatus menys conegut en aquell moment.
Com suggereix Albhy Galuten, la música que la gent escoltava durant els seus anys de formació, especialment a l'institut i a la universitat, té un lloc especial als seus cors. L'impacte emocional de la música dels anys adolescents roman profund al llarg de la vida, provocant respostes emocionals com cap altra música posterior. A través de diferents edats, la gent sovint cita la música popular durant la seva joventut com la seva preferida, destacant la importància d'aquell període en la formació de les seves preferències musicals i els seus records.
Per aquells que van créixer durant l'època de Saturday Night Fever, la banda sonora i la pel·lícula tenen una importància immensa. Evoquen records d'un moment particular a les seves vides i serveixen com a banda sonora de les seves experiències i emocions.
SATURDAY NIGHT FEVER ORIGINAL SOUNDTRACK
Released : November 15, 1977
Charted: UK: #1 (18 weeks) US: #1 (24 weeks)
The film "Saturday Night Fever" and its soundtrack became cultural phenomena in the 1970s and beyond. The Bee Gees, along with other artists, contributed to this iconic soundtrack, which included hits like "Stayin' Alive," "Night Fever," "How Deep Is Your Love?," and "More than a Woman." "If I Can't Have You," performed by Yvonne Elliman, was another notable track penned by the Bee Gees. The album also featured previous Bee Gees hits like "Jive Talkin'" and "You Should Be Dancing."
The soundtrack's impact was immense, leading to its inclusion in the National Recording Registry in the Library of Congress in 2012. The Bee Gees and composer David Shire received nominations for Best Original Score and Best Original Song at the Golden Globe Awards. Furthermore, the album won the Grammy Award for Album of the Year and held the title of the best-selling album until it was surpassed by Michael Jackson's "Thriller." It remained the best-selling soundtrack until it was overtaken by "The Bodyguard" soundtrack.
Robin Gibb provided insight into the genesis of "Saturday Night Fever" and its soundtrack in a January 2008 interview with Observer Music Monthly. The film's concept stemmed from an article titled "Tribal Rites of the New Saturday Night" by Nik Cohn in New York magazine, which explored teenagers attending dancing competitions. Robert Stigwood, the Bee Gees' manager, saw potential in the article and initiated the project.
During dance rehearsals for the film with John Travolta, the Bee Gees initially used their song "You Should Be Dancing," released the previous year. However, Stigwood asked if they had additional songs to contribute. Ultimately, the Bee Gees provided five new tracks along with "Jive Talkin'" and "You Should Be Dancing." The decision to name the film "Saturday Night Fever" was also the Bee Gees' suggestion, reflecting the Saturday night competitions and their song "Night Fever."
The film's success transformed the perception of disco, particularly in the UK, where it had a different connotation before the movie's release. Despite not intending to become disco icons, the Bee Gees found themselves associated with the genre. The premiere at the Chinese Theatre in Los Angeles revealed the synergy between the film and its soundtrack, but the extent of its impact surprised them.
The commercial success of the Saturday Night Fever soundtrack is indeed remarkable. With sales exceeding 50 million copies, it stands as one of the best-selling albums of all time. During the first half of 1978, the Bee Gees' contributions to the soundtrack dominated the Billboard Hot 100 singles charts in the US, spending a total of 14 weeks at number one.
When considering the singles penned or produced by the Bee Gees that also reached number one during this period, their total weeks at the top extended to 19 out of 26 weeks. In March of that year, the Bee Gees accomplished a feat previously achieved only by the Beatles: having five songs simultaneously charting in Billboard's top ten.
Barry Gibb achieved a unique honor with this album, penning four consecutive number one hits. The streak began with "Stayin' Alive," which remained at the top of the US charts for four weeks. Following this, the Bee Gees' youngest brother, Andy Gibb, claimed the number one spot with his hit "Love is Thicker Than Water," which Barry co-wrote with Andy. "Night Fever" then dominated the charts for eight weeks, followed by Yvonne Elliman's rendition of "If I Can't Have You," which also reached number one.
The Saturday Night Fever soundtrack album featured a balance of original score pieces by American composer David Shire, along with well-known tracks such as The Trammps' "Disco Inferno" and Kool and the Gang's "Open Sesame," which had been chart hits in the preceding years. While the artists likely benefited from the exposure in the film and on the soundtrack, they may not have fully reaped the rewards of the album's immense sales.
Producer Albhy Galuten described the album as potentially one of the most profitable records ever created. He suggested that some of the orchestral pieces, like "Night On Disco Mountain," were included to fill out the album but were not necessarily major hits. Additionally, songs like KC and the Sunshine Band's "Boogie Shoes" were strategically chosen to balance the album with hits and less expensive tracks.
Galuten speculated that Robert Stigwood, the producer, likely negotiated favorable licensing deals for many of the songs on the album, including tracks by artists like Ralph MacDonald and Tavares. While major artists such as the Bee Gees received fixed royalties, others may have received lower licensing fees due to their lesser-known status at the time.
As Albhy Galuten suggests, the music that people listened to during their formative years, particularly in high school and college, holds a special place in their hearts. The emotional impact of music from one's teenage years remains profound throughout life, eliciting visceral and emotional responses unlike any later music. Across different ages, people often cite the music popular during their youth as their favorite, highlighting the importance of that period in shaping their musical preferences and memories.
For those who grew up during the era of "Saturday Night Fever," the soundtrack and the film hold immense significance. They evoke memories of a particular time in their lives and serve as a soundtrack to their experiences and emotions. This enduring connection speaks to the timeless appeal and cultural impact of the music from "Saturday Night Fever."
CHRIS CORNELL - YOU KNOW MY NAME
Publicada: 13 de novembre de 2006
Llistes: Regne Unit: #7
You Know My Name" és la cançó principal de la pel·lícula de James Bond del 2006, “Casino Royale”, interpretada pel músic nord-americà Chris Cornell. Cornell va col·laborar amb David Arnold, el compositor de la banda sonora, per escriure-la i produir-la. Els productors de la pel·lícula van seleccionar Cornell per la seva potent presència vocal. Junts, Cornell i Arnold van buscar crear un tema que redefinís el personatge, reflectint la inexperiència de James Bond a Casino Royale i introduint la interpretació més intensa i emocional de l'icònic agent per part de Daniel Craig.
La pista es va penjar a internet el 20 de setembre de 2006 i després es va llançar oficialment com a single el 13 de novembre de 2006, per Interscope Records. Va assolir l‘èxit a les llistes de diversos països, arribant al número 7 a la UK Singles Chart. Només al Regne Unit, es van vendre 148.000 còpies el 2006. Als Estats Units, ha venut 323.000 còpies digitals i ha aconseguit 3,5 milions de reproduccions en streaming fins al 2017. Les ressenyes de la cançó van ser generalment positives, i va guanyar el premi Satellite i el premi World Soundtrack, a més de rebre una nominació als Premis Grammy. Tot i que no es va incloure a la banda sonora de Casino Royale, "You Know My Name" va aparèixer al segon àlbum en solitari de Chris Cornell, "Carry On". Va ser el primer tema de James Bond que no es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula.
La cançó "You Know My Name" de Chris Cornell presenta una representació freda i negativa de James Bond, el personatge conegut per la seva manera d'ésser suau i encantadora. Les lletres contenen referències al món dels casinos i les apostes, reflectint la naturalesa de les missions de Bond i els riscos que enfronta:
- "The Odds will Betray you" (Les probabilitats et trairan) - al·ludeix a la incertesa i els riscos involucrats en un joc de cartes, destacant la imprevisibilitat de les missions de Bond.
- "When the storm arrives, would you be seen with me?" (Quan arribi la tempesta, et deixaries veure amb mi?) - suggereix qüestionar la lleialtat i la confiança, temes centrals de la trama de Casino Royale.
- "Try to hide your hand" (Intenta amagar la teva jugada) - una referència a ocultar les intencions o estratègies en els jocs de cartes, reflectint el secretisme i la decepció sovint emprats per Bond.
- "Life is gone with just a spin of the wheel" (La vida s'esvaeix amb només un gir de la roda) - evoca l'emoció i el perill dels jocs de casino com la ruleta, destacant la naturalesa precària de la vida de Bond i els alts riscos que afronta.
Chris Cornell va citar inspiracions per a la cançó temes anteriors de Bond, incloent-hi "Live And Let Die" de Paul McCartney i "Thunderball" de Tom Jones. Com aquests temes icònics, "You Know My Name" captura la intensitat i el drama de la franquícia de Bond mentre ofereix una perspectiva fresca sobre el personatge.
La cançó de Chris Cornell "You Know My Name" va marcar diverses novetats en la franquícia de James Bond. Va ser el primer tema des de "The Living Daylights" del 1987 de a-ha que va comptar amb un cantant masculí, i el primer amb un cantant masculí americà. A més, es va desviar de la tradició al no incloure el títol de la pel·lícula en el títol de la cançó ni en la lletra, cosa que no passava des de "All Time High" de Rita Coolidge d’Octopussy del 1983.
En una entrevista amb The Sun el 2009, Cornell va parlar sobre el procés d'escriptura de la cançó i la decisió de no esmentar el títol de la pel·lícula a la lletra. Va destacar la vulnerabilitat present en la caracterització original de James Bond per part d'Ian Fleming, retratant-lo com un personatge més humà en comparació amb les anteriors representacions de l'espia super invencible. Cornell va expressar certa frustració amb el títol de la pel·lícula, sentint que no era tan icònic ni inspirador com els títols de les pel·lícules de Bond anteriors com “Thunderball” o “Live And Let Die”. Malgrat aquest repte, va trobar inspiració en la vulnerabilitat del personatge i va buscar capturar aquesta essència en la lletra, donant com a resultat un tema de Bond únic i memorable.
CHRIS CORNELL - YOU KNOW MY NAME
Released: November 13, 2006
Charted: UK: #7
"You Know My Name" is the theme song for the 2006 James Bond film Casino Royale, performed by American musician Chris Cornell. Cornell collaborated with David Arnold, the soundtrack's composer, to write and produce the song. The film producers selected Cornell for his powerful vocal presence. Together, Cornell and Arnold aimed to create a theme that would redefine the character, reflecting James Bond's inexperience in Casino Royale and introducing Daniel Craig's more intense and emotional portrayal of the iconic agent.
The track was leaked online on September 20, 2006, and later officially released as a single on November 13, 2006, by Interscope Records. It achieved chart success in various countries, reaching No. 7 on the UK Singles Chart. In the UK alone, it sold 148,000 copies in 2006. In the US, it has sold 323,000 digital copies and garnered 3.5 million streams as of 2017. Reviews of the song were generally positive, and it won the Satellite Award and the World Soundtrack Award, while also receiving a Grammy Award nomination. Although not included in the Casino Royale soundtrack, "You Know My Name" appeared on Chris Cornell's second solo album, “Carry On”. It was the first James Bond theme not included on the movie's soundtrack.
Chris Cornell's theme song "You Know My Name" presents a cold and negative portrayal of James Bond, the character known for his suave demeanor and charm. The lyrics contain references to the world of casinos and gambling, reflecting the high-stakes nature of Bond's missions and the risks he faces:
- "The Odds will Betray you" - alludes to the uncertainty and risks involved in a card game, emphasizing the unpredictability of Bond's missions.
- "When the storm arrives, would you be seen with me?" - suggests questioning loyalty and trust, themes that are central to the plot of Casino Royale.
- "Try to hide your hand" - a reference to concealing one's intentions or strategies in card games, mirroring the secrecy and deception often employed by Bond.
- "Life is gone with just a spin of the wheel" - evokes the thrill and danger of casino games like roulette, highlighting the precarious nature of Bond's life and the high stakes he faces.
Chris Cornell cited inspirations for the song from previous Bond themes, including Paul McCartney's "Live And Let Die" and Tom Jones' "Thunderball." Like these iconic themes, "You Know My Name" captures the intensity and drama of the Bond franchise while offering a fresh perspective on the character.
Chris Cornell's theme song "You Know My Name" for Casino Royale marked several firsts in the James Bond franchise. It was the first Bond theme since 1987's "The Living Daylights" by a-ha to feature a male vocalist, and notably, the first with an American male singer. Additionally, it broke from tradition by not including the film's title in the song title or lyrics, a departure from previous Bond themes like "All Time High" by Rita Coolidge from 1983's Octopussy.
In an interview with The Sun in 2009, Cornell discussed the songwriting process and the decision not to mention the film's title in the lyrics. He emphasized the vulnerability present in Ian Fleming's original characterization of James Bond, portraying him as a more human and fallible figure compared to the later invincible super spy persona. Cornell expressed some frustration with the film's title, feeling that it was not as iconic or inspiring as titles from previous Bond films like Thunderball or Live And Let Die. Despite this challenge, he found inspiration in the character's vulnerability and sought to capture that essence in the song's lyrics, resulting in a unique and memorable Bond theme.
