SATURDAY NIGHT FEVER ORIGINAL SOUNDTRACK

Publicació: 15 de novembre de 1977

Llistes: Regne Unit: #1 (18 setmanes)  EUA: #1 (24 setmanes)

La pel·lícula "Saturday Night Fever" i la seva banda sonora es van convertir en fenòmens culturals durant els anys 70 i més enllà. Els Bee Gees, juntament amb altres artistes, van contribuir a aquesta banda sonora icònica, que incloïa èxits com "Stayin' Alive", "Night Fever", "How Deep Is Your Love?" i "More than a Woman". "If I Can't Have You", interpretada per Yvonne Elliman, va ser una altra cançó notable escrita pels Gibb. L'àlbum també incloïa èxits anteriors dels Bee Gees com "Jive Talkin'" i "You Should Be Dancing".

L'impacte de la banda sonora va ser immens, el que va portar a la seva inclusió al Registre Nacional de Gravacions de la Biblioteca del Congrés el 2012. Els Bee Gees i el compositor David Shire van rebre nominacions al Globus d'Or per Millor Banda Sonora Original i Millor Cançó Original. A més, l'àlbum va guanyar el Premi Grammy a l'Àlbum de l'Any i va mantenir el títol de l'àlbum més venut fins que va ser superat per "Thriller" de Michael Jackson. Va romandre la banda sonora més venuda fins que va ser superada per la banda sonora de "The Bodyguard".

Robin Gibb va proporcionar informació sobre la gènesi de "Saturday Night Fever" i la seva banda sonora en una entrevista al Observer Music Monthly el gener del 2008. El concepte de la pel·lícula va sorgir d'un article titulat "Tribal Rites of the New Saturday Night" de Nik Cohn a la revista New York, que explorava els adolescents que assistien a competicions de ball. Robert Stigwood, el manager dels Bee Gees, va veure potencial en l'article i va iniciar el projecte.

Durant els assajos de ball amb John Travolta per a la pel·lícula, els Bee Gees inicialment van utilitzar la seva cançó "You Should Be Dancing", llançada l'any anterior. No obstant això, Stigwood va preguntar si tenien altres cançons per contribuir. Finalment, els Bee Gees van proporcionar cinc noves pistes juntament amb "Jive Talkin'" i "You Should Be Dancing". La decisió de posar el nom de la pel·lícula "Saturday Night Fever" també va ser una suggerència dels Bee Gees, reflectint les competicions de dissabte a la nit i la seva cançó "Night Fever".

L'èxit de la pel·lícula va transformar la percepció de la música disco, particularment al Regne Unit, on tenia una connotació diferent abans de l'estrena de la pel·lícula. Malgrat no tenir la intenció de convertir-se en icones d’aquest estil, els Bee Gees es van trobar associats amb el gènere. L'estrena al Chinese Theatre de Los Angeles va revelar la sinergia entre la pel·lícula i la seva banda sonora, però l'abast del seu impacte els va sorprendre.

L'èxit comercial de la banda sonora de Saturday Night Fever és realment notable. Amb més de 50 milions de còpies venudes, es posiciona com un dels àlbums més venuts de tots els temps. Durant la primera meitat del 1978, les contribucions dels Bee Gees a la banda sonora van dominar les llistes de singles del Billboard Hot 100 als Estats Units, passant un total de 14 setmanes al número u.

Quan es consideren els singles escrits o produïts pels Bee Gees que també van arribar al número u durant aquest període, el seu total de setmanes al cim s'estenia a 19 de 26 setmanes. Al març d'aquell any, els Bee Gees van aconseguir un èxit que només havia assolit abans els Beatles: tenir cinc cançons alhora a les deu primeres posicions del Billboard.

Barry Gibb va assolir un honor únic escrivint quatre èxits consecutius al número u. La ratxa va començar amb "Stayin' Alive", que va romandre al capdavant de les llistes dels Estats Units durant quatre setmanes. Després, el germà més jove dels Bee Gees, Andy Gibb, va aconseguir el número u amb el seu èxit "Love is Thicker Than Water", que Barry va coescriure amb Andy. "Night Fever" va dominar les llistes durant vuit setmanes, seguit de la interpretació d’Yvonne Elliman de "If I Can't Have You", que també va arribar al número u.

La banda sonora de Saturday Night Fever presentava un equilibri entre peces instrumentals originals del compositor nord-americà David Shire, juntament amb cançons conegudes com "Disco Inferno" de The Trammps i "Open Sesame" de Kool and the Gang, que havien estat èxits a les llistes els anys anteriors. Tot i que els artistes probablement van beneficiar-se de l'exposició a la pel·lícula i a la banda sonora, potser no van recollir completament les recompenses de les immenses vendes de l'àlbum.

El productor Albhy Galuten va descriure l'àlbum com potencialment un dels discos més aprofitables mai creats. Va suggerir que algunes de les peces instrumentals com "Night On Disco Mountain", s'incloïen per omplir l'àlbum però no eren necessàriament grans èxits. A més, cançons com "Boogie Shoes" de KC and the Sunshine Band es van escollir estratègicament per equilibrar l'àlbum amb èxits i pistes menys costoses.

Galuten va especular que Robert Stigwood, el productor, probablement va negociar acords de llicència favorables per a moltes de les cançons de l'àlbum, incloent-hi cançons d'artistes com Ralph MacDonald i Tavares. Mentre els artistes principals com els Bee Gees rebien quantitats fixes, els altres podrien haver rebut imports més baixos per la llicència a causa del seu estatus menys conegut en aquell moment.

Com suggereix Albhy Galuten, la música que la gent escoltava durant els seus anys de formació, especialment a l'institut i a la universitat, té un lloc especial als seus cors. L'impacte emocional de la música dels anys adolescents roman profund al llarg de la vida, provocant respostes emocionals com cap altra música posterior. A través de diferents edats, la gent sovint cita la música popular durant la seva joventut com la seva preferida, destacant la importància d'aquell període en la formació de les seves preferències musicals i els seus records.

Per aquells que van créixer durant l'època de Saturday Night Fever, la banda sonora i la pel·lícula tenen una importància immensa. Evoquen records d'un moment particular a les seves vides i serveixen com a banda sonora de les seves experiències i emocions.

SATURDAY NIGHT FEVER ORIGINAL SOUNDTRACK 

Released : November 15, 1977

Charted:  UK: #1 (18 weeks)  US: #1 (24 weeks) 

The film "Saturday Night Fever" and its soundtrack became cultural phenomena in the 1970s and beyond. The Bee Gees, along with other artists, contributed to this iconic soundtrack, which included hits like "Stayin' Alive," "Night Fever," "How Deep Is Your Love?," and "More than a Woman." "If I Can't Have You," performed by Yvonne Elliman, was another notable track penned by the Bee Gees. The album also featured previous Bee Gees hits like "Jive Talkin'" and "You Should Be Dancing."

The soundtrack's impact was immense, leading to its inclusion in the National Recording Registry in the Library of Congress in 2012. The Bee Gees and composer David Shire received nominations for Best Original Score and Best Original Song at the Golden Globe Awards. Furthermore, the album won the Grammy Award for Album of the Year and held the title of the best-selling album until it was surpassed by Michael Jackson's "Thriller." It remained the best-selling soundtrack until it was overtaken by "The Bodyguard" soundtrack.

Robin Gibb provided insight into the genesis of "Saturday Night Fever" and its soundtrack in a January 2008 interview with Observer Music Monthly. The film's concept stemmed from an article titled "Tribal Rites of the New Saturday Night" by Nik Cohn in New York magazine, which explored teenagers attending dancing competitions. Robert Stigwood, the Bee Gees' manager, saw potential in the article and initiated the project.

During dance rehearsals for the film with John Travolta, the Bee Gees initially used their song "You Should Be Dancing," released the previous year. However, Stigwood asked if they had additional songs to contribute. Ultimately, the Bee Gees provided five new tracks along with "Jive Talkin'" and "You Should Be Dancing." The decision to name the film "Saturday Night Fever" was also the Bee Gees' suggestion, reflecting the Saturday night competitions and their song "Night Fever."

The film's success transformed the perception of disco, particularly in the UK, where it had a different connotation before the movie's release. Despite not intending to become disco icons, the Bee Gees found themselves associated with the genre. The premiere at the Chinese Theatre in Los Angeles revealed the synergy between the film and its soundtrack, but the extent of its impact surprised them.

The commercial success of the Saturday Night Fever soundtrack is indeed remarkable. With sales exceeding 50 million copies, it stands as one of the best-selling albums of all time. During the first half of 1978, the Bee Gees' contributions to the soundtrack dominated the Billboard Hot 100 singles charts in the US, spending a total of 14 weeks at number one.

When considering the singles penned or produced by the Bee Gees that also reached number one during this period, their total weeks at the top extended to 19 out of 26 weeks. In March of that year, the Bee Gees accomplished a feat previously achieved only by the Beatles: having five songs simultaneously charting in Billboard's top ten.

Barry Gibb achieved a unique honor with this album, penning four consecutive number one hits. The streak began with "Stayin' Alive," which remained at the top of the US charts for four weeks. Following this, the Bee Gees' youngest brother, Andy Gibb, claimed the number one spot with his hit "Love is Thicker Than Water," which Barry co-wrote with Andy. "Night Fever" then dominated the charts for eight weeks, followed by Yvonne Elliman's rendition of "If I Can't Have You," which also reached number one.

The Saturday Night Fever soundtrack album featured a balance of original score pieces by American composer David Shire, along with well-known tracks such as The Trammps' "Disco Inferno" and Kool and the Gang's "Open Sesame," which had been chart hits in the preceding years. While the artists likely benefited from the exposure in the film and on the soundtrack, they may not have fully reaped the rewards of the album's immense sales.

Producer Albhy Galuten described the album as potentially one of the most profitable records ever created. He suggested that some of the orchestral pieces, like "Night On Disco Mountain," were included to fill out the album but were not necessarily major hits. Additionally, songs like KC and the Sunshine Band's "Boogie Shoes" were strategically chosen to balance the album with hits and less expensive tracks.

Galuten speculated that Robert Stigwood, the producer, likely negotiated favorable licensing deals for many of the songs on the album, including tracks by artists like Ralph MacDonald and Tavares. While major artists such as the Bee Gees received fixed royalties, others may have received lower licensing fees due to their lesser-known status at the time.

As Albhy Galuten suggests, the music that people listened to during their formative years, particularly in high school and college, holds a special place in their hearts. The emotional impact of music from one's teenage years remains profound throughout life, eliciting visceral and emotional responses unlike any later music. Across different ages, people often cite the music popular during their youth as their favorite, highlighting the importance of that period in shaping their musical preferences and memories.

For those who grew up during the era of "Saturday Night Fever," the soundtrack and the film hold immense significance. They evoke memories of a particular time in their lives and serve as a soundtrack to their experiences and emotions. This enduring connection speaks to the timeless appeal and cultural impact of the music from "Saturday Night Fever."