DONNA SUMMER - BAD GIRLS

Publicació: 23 de juny de 1979

Llistes: Regne Unit: #14   EUA: #1 (5 setmanes)

"Bad Girls", llançada el 1979 com a segon senzill del seu àlbum homònim, va assolir un èxit massiu. Produïda per Giorgio Moroder i Pete Bellotte, la cançó va ser coescrita per Summer juntament amb membres de Brooklyn Dreams: Bruce Sudano, Joe "Bean" Esposito i Edward "Eddie" Hokenson.

L'impacte de la cançó va ser notable, assolint el top 10 en set països. Als Estats Units, va dominar les llistes, passant cinc setmanes al número u de la llista Billboard Hot 100, des del 14 de juliol fins a l'11 d'agost de 1979. Amb més de dos milions de còpies venudes, "Bad Girls" es va convertir en un dels senzills més exitosos de Summer, juntament amb "Hot Stuff". El seu èxit també va propulsar l'àlbum "Bad Girls" a l'estatus de multiplatí a Amèrica, consolidant el prestigi de Donna Summer com a icona de la música disco.

"Bad Girls" porta una narrativa més profunda sota el seu ritme disco: la representació de prostitutes. La inspiració per a la cançó va sorgir en Donna Summer mentre treballava a les oficines de Casablanca Records a Los Angeles. La seva secretària, que era negra, va compartir les seves experiències d'haver estat assetjada per la policia mentre feia encarregs pel Sunset Boulevard, conegut per les seves activitats il·lícites. Summer es va indignar per aquesta injustícia, però va trobar inspiració en la història de la secretària.

"Bad Girls" es va afrontar a la resistència inicial per part del cap del segell de Donna Summer, Neil Bogart, que creia que la cançó era més adient per a artistes com Labelle o Cher, més que per a ella mateixa. Desanimada per la reacció de Bogart, Summer va deixar de banda la cançó. Després d'un temps de discussions, la maqueta de la cançó va quedar adormida en un calaix durant dos anys. No obstant això, el destí va intervenir quan l'enginyer Steve Smith va trobar la maqueta oblidada mentre buscava cintes buides. Smith va recordar Summer l’existència de la cançó, fent reviure el seu interès. També va compartir el descobriment amb el productor Giorgio Moroder, qui, juntament amb Pete Bellotte, va dirigir la producció d'una nova versió de "Bad Girls".

Les populars interjeccions vocals de "toot-toot" i "beep-beep" de Donna Summer van sorgir espontàniament a l'estudi després de completar la pista. Sentint que certes parts de la cançó semblaven una mica disperses, Summer va introduir aquests sons de cotxe, imitant les bocines que normalment cridarien l'atenció de les prostitutes al Sunset Boulevard.

"Bad Girls" va rebre nominacions a la Cançó Pop / Rock Preferida als Premis American Music del 1980, i Donna Summer va guanyar el premi a l'Artista Femenina de Pop / Rock Preferida. A més, la cançó va rebre una nominació al Grammy a la Millor Gravació de Disco als 22s Premis Grammy Anuals.

DONNA SUMMER - BAD GIRLS

Released: June 23, 1979

Charted:  UK: #14   US: #1 (5 weeks) 

"Bad Girls" released in 1979 as the second single from her album of the same name, soared to massive success. Produced by Giorgio Moroder and Pete Bellotte, the song was co-written by Summer along with members of Brooklyn Dreams: Bruce Sudano, Joe "Bean" Esposito, and Edward "Eddie" Hokenson.

The track's impact was remarkable, achieving Top 10 status in seven countries. In the United States, it dominated the charts, spending an impressive five weeks at the number one spot on the Billboard Hot 100 from July 14 to August 11, 1979. With over two million copies sold, "Bad Girls" joined "Hot Stuff" as one of Summer's most successful singles. Its success also propelled the Bad Girls album to multi-platinum status in the United States, cementing Donna Summer's status as a disco icon.

"Bad Girls" carries a deeper narrative beneath its disco beats: the portrayal of prostitutes. The inspiration for the song struck Donna Summer while she was working at the Casablanca Records offices in Los Angeles. Her secretary, who was black, shared her experiences of being harassed by the police while running errands down Sunset Boulevard, notorious for its illicit activities. Summer was angered by this injustice but found inspiration in the secretary's story. 

"Bad Girls" faced initial resistance from Donna Summer's label head, Neil Bogart, who believed the song was more suited for artists like Labelle or Cher, rather than Summer herself. Disheartened by Bogart's reaction, Summer set aside the song. After a time of discussions, the demo of the song slept in a drawer for two years. However, fate intervened when engineer Steve Smith stumbled upon the forgotten demo while searching for blank tapes. Smith reminded Summer of the track, reigniting her interest. He also shared the discovery with producer Giorgio Moroder, who, along with Pete Bellotte, helmed the production of a new version of "Bad Girls." 

Donna Summer's inventive vocal interjections of "toot-toot" and "beep-beep" emerged spontaneously in the studio after the completion of the track. Sensing that certain parts of the song felt somewhat sparse, Summer introduced these car sounds, mimicking the horns that would typically signal the attention of the prostitutes on Sunset Boulevard. 

"Bad Girls" received nominations for Favorite Pop/Rock Single at the American Music Awards of 1980, and Donna Summer won the award for Favorite Pop/Rock Female Artist. Additionally, the song earned a nomination for the Grammy Award for Best Disco Recording at the 22nd Annual Grammy Awards.