GEORGE HARRISON - MY SWEET LORD 

Publicació: 23 de novembre de 1970 (EUA)  15 de gener de 1971 (Regne Unit)

Llistes: Regne Unit: #1 (5 setmanes)   EUA: #1 (4 setmanes)

"My Sweet Lord" és una cançó de George Harrison, llançada al novembre de 1970 al seu àlbum "All Things Must Pass". Com a primer senzill en solitari de Harrison, va assolir un èxit global a les llistes de èxits, convertint-se en el senzill més venut de l'any 1971 al Regne Unit. Com a fet destacat, va significar el primer número u en solitari d'un ex-Beatle tant als EUA com al Regne Unit. Inicialment destinada a Billy Preston, un altre artista d'Apple Records, Harrison va co-produïr la versió de Preston abans de decidir publicar la seva pròpia interpretació.

"My Sweet Lord" es submergeix en les religions orientals que George explorava. La cançó presenta una part d'un mantra hindú amb la repetició de "Hare Krishna... Krishna, Krishna". Harrison enllaça això amb una exclamació cristiana, "Hallelujah", destacant l'essència espiritual compartida de "Hallelujah" i "Hare Krishna". En el documental "The Material World", Harrison descriu el poder del mantra com una 

 "vibració sonora mística envoltada en una síl·laba", destacant la seva qualitat hipnòtica i espiritual.

En una revelació a Howard Stern, Peter Frampton va confirmar que va tocar la guitarra solista a "My Sweet Lord". Harrison, admirador de Frampton, el va convidar a l'estudi i inesperadament li va lliurar la seva icònica Les Paul. Tot i començar amb un rol rítmic, Harrison va demanar a Frampton que toqués la guitarra solista, cosa que va suposar la seva contribució no acreditada. Això paral·lelitzava el paper no acreditat d'Eric Clapton a "While My Guitar Gently Weeps", alimentant rumors durant anys sobre aquestes col·laboracions no revelades.

El 1971, Bright Tunes Music va demandar George Harrison, afirmant que "My Sweet Lord" sonava massa semblant a l’èxit de 1963 de les Chiffons "He's So Fine". Aquesta batalla legal es va desenvolupar durant un període turbulent per Harrison, qui va recordar que va compondre la cançó al desembre de 1969 mentre era a Copenhaguen amb Delaney and Bonnie, acompanyat de Billy Preston. Malgrat la seva oferta inicial de resoldre per 148.000 dòlars el 1976, el cas va arribar al jutjat, on el jutge va dictaminar que "les dues cançons són pràcticament idèntiques", citant "plagi subconscient". La penalització va ascendre a prop de 1,6 milions de dòlars. El cas va perdurar a través de diversos procediments legals fins com a mínim el 1993. La llarga disputa legal va deixar Harrison desencantat amb la indústria de la música, impactant la seva producció creativa i contribuint a una pausa en la seva carrera discogràfica.

El primer videoclip de "My Sweet Lord" es va publicar el 2021, per celebrar el 50è aniversari de "All Things Must Pass". Dirigit per Lance Bangs i sota la supervisió del fill de George, Dani Harrison, el vídeo presenta Fred Armisen i Vanessa Bayer en una misteriosa missió a la biblioteca. Amb un repartiment estel·lar que inclou Mark Hamill, Patton Oswalt, Ringo Starr i altres, el vídeo explora una narrativa captivadora, realçant la celebració del llegat d'aquesta icònica cançó.

  

GEORGE HARRISON - MY SWEET LORD 

Released: November 23, 1970 (US) January 15, 1971 (UK)

Charted:  UK: #1 (5 weeks)  US: #1 (4 weeks)

"My Sweet Lord" is a song by George Harrison, released in November 1970 on his album "All Things Must Pass." As Harrison's debut solo single, it achieved global chart success, becoming the best-selling single of 1971 in the UK. Notably, it marked the first number-one single by an ex-Beatle in both the US and the UK. Initially intended for Billy Preston, another Apple Records artist, Harrison co-produced Preston's version before deciding to release his own rendition.

"My Sweet Lord" delves into the Eastern religions George was exploring. Uniquely, the song features a portion of a Hindu mantra with the repetition of "Hare Krishna... Krishna, Krishna". Harrison intertwines this with a Christian exclamation, "Hallelujah", emphasizing the shared spiritual essence of "Hallelujah" and "Hare Krishna". In the documentary "The Material World," Harrison describes the mantra's power as a "mystical sound vibration encased in a syllable", highlighting its hypnotic and spiritually resonant quality.

In a revelation to Howard Stern, Peter Frampton confirmed playing lead guitar on "My Sweet Lord". Harrison, an admirer of Frampton, invited him to the studio and unexpectedly handed him his iconic Les Paul. Despite anticipating a rhythm role, Harrison requested Frampton to play lead, leading to his uncredited contribution. This parallels Eric Clapton's uncredited role on "While My Guitar Gently Weeps", fueling rumors for years about these undisclosed collaborations.

In 1971, Bright Tunes Music sued George Harrison, alleging that "My Sweet Lord" sounded too similar to the 1963 Chiffons hit "He's So Fine". This legal battle unfolded during a turbulent period for Harrison, who recounted composing the song in December 1969 while in Copenhagen with Delaney and Bonnie, accompanied by Billy Preston. Despite his initial offer to settle for $148,000 in 1976, the case proceeded to court, where the judge ruled in 1976 that "the two songs are virtually identical", citing "subconscious plagiarism". The damages awarded amounted to about $1.6 million. The case lingered through various legal proceedings until at least 1993. The protracted lawsuit left Harrison disenchanted with the music industry, impacting his creative output and contributing to a hiatus in his recording career.

"My Sweet Lord" received its first music video in 2021, marking the 50th anniversary of All Things Must Pass. Directed by Lance Bangs and guided by George's son, Dhani Harrison, the video features Fred Armisen and Vanessa Bayer embarking on a mysterious library mission. With a star-studded cast including Mark Hamill, Patton Oswalt, Ringo Starr, and others, the video explores a captivating narrative, enhancing the celebration of this iconic song's enduring legacy.