MADONNA - LIKE A PRAYER

Publicació: 3 de març de 1989

Llistes: EUA: #1 (3 setmanes)   Regne Unit: #1 (3 setmanes)

"Like A Prayer" és una cançó de l'àlbum del mateix nom de Madonna del 1989, el seu quart àlbum d'estudi. Escrita i produïda per Madonna i Patrick Leonard, va ser llançada com a single principal de l'àlbum. "Like A Prayer" es pot considerar la seqüela espiritual de "Like a Virgin", tot i que la fusió del que és sexual i el que és religiós es produeix a un nivell més profund en aquesta cançó.

"Like a Prayer" és un himne d'esperança, fe i fortalesa. Es tracta de trobar la fe i confiar en el diví per superar moments difícils. La cançó parla de la força de la pregària, amb la tornada proclamant que quan invoques el nom del Senyor, és com si les pregàries es fessin realitat. La cançó també anima els oients a creure en el misteri de la vida, a estar sols i confiar en la força divina per superar les dificultats.

És cert que aquesta és una de les cançons més importants de la discografia de Madonna, i també una de les més populars entre els seus seguidors, però ens centrarem en el que va generar la polèmica, que va ser el vídeo musical.

Quan es preparava per llançar l'àlbum "Like A Prayer", Madonna va signar un contracte d'endorsement d'un any amb Pepsi per 5 milions de dòlars. Va actuar en un anunci publicitari, amb la cançó de fons, on ballava pels carrers de la ciutat i les esglésies de gent negra i brindava amb el seu altre jo de vuit anys. En aquest anunci, "Like A Prayer" és només una cançó pop.

Madonna va tenir la visió del controvertit vídeo de “Like a Prayer” molt abans que Pepsi llancés la seva versió dolça de ballar pels carrers. Va dir a la revista Interview: "Originalment, quan vaig gravar la cançó, la reproduïa una vegada i una altra, intentant tenir una idea visual del tipus d'història o fantasia que em provocava. No parava d'imaginar una història sobre una noia que estava bojament enamorada d'un home negre, ambientada al Sud, amb aquesta relació amorosa interracial prohibida. I l'home del qual està enamorada canta en una coral. Així que està obsessionada amb ell i va sempre a l'església per veure’l. Després es va convertir en una història més gran, que tractava sobre el racisme i la intolerància... Llavors Mary Lambert es va involucrar com a directora, i va crear una història que incorporava més del simbolisme religiós que jo havia escrit originalment per a la cançó".

La història bàsica del vídeo és força simple. Madonna observa com tres homes blancs apunxalen fins a la mort una dona. Mentre aquesta dona es mor, un home negre corre per ajudar-la. La policia, que arriba al lloc, deté l'home equivocat mentre els blancs esglaiats s'alegren d'haver sortit impunes. Però Madonna testimonia a favor de l'home negre, i l’abraça quan surt d'una gàbia a la sala del tribunal. Mentre tot això està passant, Madonna juga el seu propi relat intern. En el seu somni, entra en una església imaginant el mateix home negre com si fos una estàtua santa semblant a Crist que pren vida i que la bessa a la galta i al front. Quan acaba la cançó, estan a terra junts, fent sexe.

En una entrevista, la directora Mary Lambert va dir que volia que el vídeo "explorés la correlació entre l'èxtasi sexual i l'èxtasi religiós" i que la idea del sant negre "venia de Madonna que em deia que volia 'follar amb un home negre a l'altar.' Vaig dir, 'Bé, per què no fer-ho amb un Jesús negre? Anem-hi de cap.' A ella li va agradar la proposta." Hi ha més. Madonna balla davant de creus en flames, un símbol antic del racisme americà que sembla estranyament bell aquí. (Lambert: "El Ku Klux Klan podria agafar una creu, que és un símbol sagrat per a molta gent, i appropriar-se'n per infondre por i horror i promoure l'odi racial. Volia capgirar-ho tot." ) 

També, Madonna balla deshinividament davant d’una coral evangèlica, a continuació troba un ganivet al terra de l'església i es talla accidentalment a la mà, creant-se les estigmes. A mesura que acaba el vídeo, tot el repartiment - coral evangèlica, homes blancs assassins, policies, tothom - es giren cap a la càmera mentre cau el teló. Aquest final serveix com a nota de gràcia, cridant l'atenció sobre l'artifici de tot el projecte. És una peça de treball absolutament impressionant. Naturalment, la gent es va enfadar molt.

Poc després que es difongués el vídeo de "Like A Prayer", el mateix Papa Joan Pau II va denunciar Madonna, cridant al boicot dels seus espectacles a Itàlia. Pepsi, enfrontant-se al boicot, va trencar amb Madonna i mai més va emetre l'anunci.

"Like A Prayer" és una autèntica obra mestra del pop, una obra personal de dubte, ràbia i emoció que transcendeix el seu temps, i encara funciona sense que el pas del temps hagi malmès la seva inqüestionable qualitat artística, o el seu contingut autèntic i provocador. És Madonna en la seva forma més pura.

MADONNA - LIKE A PRAYER 

Released: March 3, 1989

Charted:  US: #1 (3 wks)  UK: #1 (3 wks)

“Like A Prayer” is a song from Madonna’s 1989 fourth studio album of the same name. Written and produced by Madonna and Patrick Leonard, was released as the album's lead single. “Like A Prayer” can be considered the spiritual sequel to “Like a Virgin” though, the fusion of sexual and the religious happens are on a deeper level in that track.

"Like a Prayer" is an anthem of hope, faith, and strength. It is about finding faith and relying on the divine to get through difficult times. The song is about turning to prayer in moments of need. The lyrics speak of the power of prayer, with the chorus proclaiming that when you call out the Lord's name, it is like prayers coming true. The song also encourages listeners to believe in life's mystery, to stand alone and rely on divine strength to overcome struggles. 

It is true that this is one of the most important songs in Madonna's discography, and also one of the most popular among her followers, but we are going to focus on what generated the controversy that was the music video.

When she was getting ready to release the Like A Prayer album, Madonna signed a year-long endorsement deal with Pepsi for $5 million. She acted in a commercial, set to the song, where she danced through city streets and Black churches and toasted her own eight-year-old self. In that commercial, “Like A Prayer” is just a pop song.

Madonna had the vision for this song's controversial video long before Pepsi released its cutesy dancing-in-the-streets version. She told Interview magazine: "Originally, when I recorded the song, I would play it over and over again, trying to get a visual sense of what sort of story or fantasy it evoked in me. I kept imagining this story about a girl who was madly in love with a black man, set in the South, with this forbidden interracial love affair. And the guy she's in love with sings in a choir. So she's obsessed with him and goes to church all the time. And then it turned into a bigger story, which was about racism and bigotry... Then Mary Lambert got involved as the director, and she came up with a story that incorporated more of the religious symbolism I originally wrote into the song."

The basic story of the “Like A Prayer” video is pretty simple. Madonna watches as three snarling white guys stab a woman to death. As that woman is dying, a Black man rushes to her aid. Police, arriving on the scene, arrest the wrong man as the white thugs exult in getting off scot-free. But Madonna testifies on the Black man’s behalf, and she hugs him when he steps out of a courtroom cage. As all this is happening, though, though, Madonna plays out her own internal story. She enters a dreamspace church, imagining that same Black man as a Christlike saint statue who comes to life and who kisses her on the cheek and the forehead. By the time the song ends, they’re down on the floor together, getting busy. 

In an interview, director Mary Lambert said that she wanted the video “to explore the correlation between sexual ecstasy and religious ecstasy” and that the idea of the Black saint “came from Madonna telling me she wanted to ‘f**k a Black guy on the altar.’ I said, ‘Well, why not have it be a Black Jesus? Let’s just go all the way.’ She liked that.” There’s more. Madonna dances in front of burning crosses, an age-old symbol of American racism that looks oddly beautiful here. (Lambert: “The Ku Klux Klan could take a cross, which is a holy symbol to a lot of people, and appropriate it in a way to instill fear and horror and promote race hatred. I wanted to turn that on its head.”) Also, Madonna magically manifests a Black gospel choir in the church, and she dances alongside them with awkward abandon. She finds a knife on the church floor and accidentally cuts her own hand, giving herself the stigmata. As the video ends, the entire cast — gospel choir, murderous white guys, cops, everyone — turns to the camera and takes a bow, as a curtain falls. That ending serves as a grace note, calling attention to the artifice of the entire enterprise. It’s an altogether stunning piece of work. Naturally, people got pissed. 

Soon after the “Like A Prayer” video aired, Pope John Paul II himself denounced Madonna, calling for a boycott of her shows in Italy. Pepsi, facing the boycott, dropped Madonna and never again aired the commercial.

“Like A Prayer”is a true pop masterpiece, a personal work of doubt, anger and excitement that transcends its time, and still works without the passage of time having dented its undoubted artistic quality, or its genuine and provocative content. It is Madonna in its purest form.