THE BEATLES - LET IT BE / YOU KNOW MY NAME (LOOK UP THE NUMBER)

Publicació: 6 de març de 1970

Llistes: Regne Unit: #2   EUA: #1 (2 setmanes)

LET IT BE

"Let It Be" és una cançó llançada com a senzill i com a títol de l'àlbum homònim. Escrita i cantada per Paul McCartney, es credita a la col·laboració Lennon–McCartney. La versió senzilla, produïda per George Martin, presenta un solo de guitarra més suau i seccions orquestrals amb un volum més baix en comparació amb la versió de l'àlbum, produïda per Phil Spector, que té un solo de guitarra més agressiu i seccions orquestrals amb un volum més alt.

"Let It Be" va tenir un impacte significatiu a la llista Billboard Hot 100, debutant en un impressionant número 6. Amb el temps, va arribar a la primera posició. Remarcablement, aquest senzill va marcar el darrer llançament dels Beatles abans que Paul McCartney anunciés oficialment la seva sortida de la banda, coincidint amb la posterior ruptura de l’icònic grup. Tant l'àlbum "Let It Be" com el senzill nord-americà "The Long and Winding Road" es van llançar després que la sortida de McCartney ja fos pública.

El context emocional del somni de Paul McCartney amb la seva mare difunta i el període tumultuós a la història dels Beatles afegeix una capa emotiva a la creació de "Let It Be". La cançó no només va servir com una reflexió personal de McCartney sobre la saviesa de la seva mare, sinó que es va expandir cap a un missatge universal d'esperança per aquells que afronten reptes i desenganys. La interpretació oberta de la lletra permet als oients connectar amb la cançó a nivell personal, convertint-la en un himne atemporal i reconfortant per a qui travessa moments difícils a la vida.

La perspectiva de John Lennon sobre "Let It Be" reflecteix les direccions musicals divergents i les preferències dins dels Beatles durant els seus darrers anys. Lennon es distancía de la cançó, atribuint-la totalment a Paul McCartney i destacant la seva desviació del tipus de música que ell imaginava per a la banda en aquell moment. El desig de Lennon per cançons "ràpides" coincideix amb la seva inclinació cap al rock and roll i una desviació del so introspectiu i orquestrat de "Let It Be".

L'àlbum "Let It Be" va tenir els seus inicis com a "Get Back", concebut inicialment com un retorn a les seves arrels de música en directe. La idea era enregistrar-lo davant d'una audiència per a un programa de televisió. No obstant, van sorgir complicacions durant les sessions, que van portar a George Harrison a marxar breument. En el seu retorn, es va abandonar el concepte en directe, i el projecte es va transformar en "Let It Be", amb imatges de la pel·lícula que capturaven la dinàmica de la banda.

A mesura que les tensions creixien, els Beatles van llançar "Abbey Road" abans de completar "Let It Be", marcant la fi de la seva carrera d'enregistrament junts. Phil Spector va ser contractat posteriorment per produir l'àlbum però McCartney no va quedar satisfet amb el resultat final. El 2003, McCartney va defensar un remix, que va donar lloc a "Let It Be... Naked". Aquesta versió eliminava algunes cançons, canviant solos de guitarra i intentant mantenir-se més fidel a la visió original dels Beatles per a l'àlbum.

Aretha Franklin va enregistrar "Let It Be" abans que els Beatles, llançant-la al gener de 1970 al seu àlbum "This Girl's In Love With You". La Muscle Shoals Rhythm Section, que va col·laborar amb Aretha, va rebre una demo de la cançó de Paul McCartney. Malgrat petites diferències entre la seva versió i la demo de McCartney, els músics de Muscle Shoals van crear la seva pròpia interpretació. Els Beatles van llançar la seva versió dos mesos més tard, i cada interpretació aportava matisos diferents a la cançó.

La decisió de tocar "Let It Be" al funeral de Linda McCartney reflecteix la profunda ressonància emocional de la cançó. Els temes de trobar reconfort en moments difícils i acceptar els reptes de la vida s’alineaven amb el sentiment de dir adeu a un ésser estimat.

YOU KNOW MY NAME (LOOK UP THE NUMBER)

"You Know My Name (Look Up The Number)" és una de les ofertes més peculiars dels Beatles; inicialment enregistrada el 1967, va romandre guardada fins a la seva publicació com a part del single 'Let It Be' tres anys després. Aquesta composició de múltiples parts presenta una barreja de pastitxos de cabaret de nit, veus divertides i efectes diversos, mostrant la voluntat de la banda d'experimentar en les setmanes següents a la finalització de l'innovador àlbum 'Sgt. Pepper'.

Durant aquest període, els Beatles estaven en una fase d'experimentació, provant diverses tècniques de composició i enregistrament. John Lennon, en el seu mode de cadet espacial, va presentar la cançó com un mantra amb la línia repetitiva "You know my name, look up the number". La lletra era una creació minimalista, i el destinatari previst roman un misteri, possiblement insinuant un senyal primerenc a Yoko Ono.

La inspiració per a la cançó va sorgir d'un eslògan a la portada del directori telefònic de Londres del 1967, descobert a casa de McCartney. Lennon, esperant McCartney, va veure la frase "You know the name, look up the number" i la va transformar en un disc còmic. Concebuda originalment com una possible cançó a l’estil dels Four Tops, la peça va prendre un gir humorístic, amb Brian Jones dels Rolling Stones contribuint com a saxofonista a la gravació.

Des d'un punt de vista estructural, "You Know My Name (Look Up The Number)" consta de cinc parts diferents. La primera part presenta el cant convencional del títol de la cançó per part de Lennon i McCartney, acompanyat d'un piano. La segona part, inicialment editada però posteriorment restaurada, repeteix el mantra en un acompanyament d’ska. La tercera part introdueix una secció de club nocturn amb Lennon donant la benvinguda als oients a "Slaggers" i presentant Denis O'Bell, un personatge que representa un cantant de saló fictici interpretat per McCartney. El nom del personatge recorda humorísticament al productor de cinema Denis O'Dell, cosa que va provocar que el veritable O'Dell rebés un munt de trucades inesperades després del llançament de la cançó, amb fans prenent-se la invitació literalment. La quarta part, enregistrada com a part cinc i posteriorment reorganitzada, presenta una versió amb un toc de swing a la manera de Monty Python amb sons de cucut, harmònica, bongos, piano, diversos efectes d'Abbey Road i vocalitzacions capricioses. La secció final és una versió de jazz amb piano liderada per un vibràfon i una sèrie de murmullos vocals incomprensibles. Cal destacar el solo de saxòfon de Brian Jones, convidat per McCartney, en aquesta secció.

Els Beatles van iniciar la gravació de "You Know My Name (Look Up The Number)" el 17 de maig de 1967. La pista de suport de la primera part es va capturar en 14 preses, amb guitarres, baix, bateria, aplaudiments i bongos. Una presa notable va ser la número 10, que mostrava una barreja d'instruments en una jam session animada. Tornant el 7 de juny, van revisitar la presa número 9, introduint sobregravacions i enregistrant una sessió de 20 minuts amb flauta, guitarra elèctrica, bateria, orgue i tamborí, caracteritzada per una jam sense estructura. Les nits posteriors van implicar la gravació de la segona part en 12 preses, quatre intents per a la tercera part, sis preses per a la quarta part i una única presa per a la cinquena part, on Brian Jones va fer la seva aparició. El 9 de juny, la cançó va ser editada i es van crear versions mono provisionals.

El projecte adormit va reviure el 30 d'abril de 1969, quan Lennon i McCartney van afegir les veus i efectes de so addicionals. Malgrat les tensions potencials entre el duo durant aquest període, van cantar junts al voltant d'un sol micròfon per aquesta cançó. Entre els efectes de so afegits hi havia aplaudiments, veus peculiars i un element curiós de l’assistent dels Beatles, Mal Evans, passant una pala per la graveta. Les sessions es van descriure com a diversió sense fi i esbojarrada, amb la cançó prenent la forma d’una paròdia divertida. El 26 de novembre de 1969, Lennon va editar la cançó de 6 minuts i 8 segons a 4 minuts i 19 segons, amb la intenció de publicar-la com a senzill de la Plastic Ono Band. La idea va ser rebutjada pels altres Beatles, i la peça va trobar finalment el seu lloc com a cara B de "Let It Be" el març de 1970.

El 1988, Paul McCartney va revelar sorprenentment que "You Know My Name (Look Up The Number)" era la seva cançó preferida dels Beatles. Reflexionant sobre la seva excentricitat, va expressar el seu agraiment per la singularitat de la peça i els records associats amb la seva creació.

 THE BEATLES - LET IT BE / YOU KNOW MY NAME (LOOK UP THE NUMBER)

Released : March 6, 1970

Charted:  UK: #2  US: #1 (2 wks)

LET IT BE

"Let It Be" is a song released as both a single and the title track of their album. Written and sung by Paul McCartney, it is credited to the Lennon–McCartney partnership. The single version, produced by George Martin, features a softer guitar solo and lower-mixed orchestral sections compared to the album version, produced by Phil Spector, which has a more aggressive guitar solo and higher-mixed orchestral sections.

"Let It Be" made a significant impact on the Billboard Hot 100, debuting at an impressive number 6. It eventually climbed to the top spot. Remarkably, this single marked the Beatles' final release before Paul McCartney officially announced his departure from the band, and it coincided with the subsequent breakup of the iconic group. Both the Let It Be album and the US single "The Long and Winding Road" were released after McCartney's departure had been made public.

The emotional backdrop of Paul McCartney's dream about his late mother and the tumultuous period in The Beatles' history adds a poignant layer to the creation of "Let It Be." The song not only served as a personal reflection for McCartney on his mother's wisdom but also expanded into a universal message of hope for those facing challenges and heartbreak. The lyrics' openness to interpretation allows listeners to connect with the song on a personal level, making it a timeless and comforting anthem for anyone navigating difficult moments in life.

John Lennon's perspective on "Let It Be" reflects the divergent musical directions and preferences within The Beatles during their later years. Lennon distances himself from the song, attributing it entirely to Paul McCartney and emphasizing its departure from the kind of music he envisioned for the band at the time. Lennon's desire for "fast ones" aligns with his inclination towards rock and roll and a departure from the introspective, orchestrated sound of "Let It Be."

The Beatles' album "Let It Be" had its origins as "Get Back," initially conceived as a return to their live music roots. The idea was to record it in front of an audience for a TV special. However, complications arose during the sessions, leading to George Harrison briefly leaving. Upon his return, the live concept was abandoned, and the project transformed into "Let It Be," with accompanying film footage capturing the band's dynamics.

As tensions grew, The Beatles released "Abbey Road" before completing "Let It Be," marking the end of their recording career together. Phil Spector was later enlisted to produce the "Let It Be" album, but McCartney was dissatisfied with the final result. In 2003, McCartney advocated for a remix, resulting in "Let It Be... Naked." This version eliminated some tracks, changed guitar solos, and aimed to stay truer to The Beatles' original vision for the album.

Aretha Franklin recorded "Let It Be" before The Beatles, releasing it in January 1970 on her album "This Girl's In Love With You." The Muscle Shoals Rhythm Section, who collaborated with Aretha, received demos of the song from Paul McCartney. Despite slight differences between their version and McCartney's demo, the Muscle Shoals musicians created their unique interpretation. The Beatles then released their version two months later, and each rendition brought distinct nuances to the iconic song.

The choice to play "Let It Be" at Linda McCartney's funeral reflects the profound emotional resonance of the song. Its themes of finding comfort in times of trouble and accepting life's challenges align with the sentiment of bidding farewell to a loved one.

YOU KNOW MY NAME (LOOK UP THE NUMBER)

One of The Beatles' quirkiest offerings, "You Know My Name (Look Up The Number)" was initially recorded in 1967 but remained in the vault until its release as part of the 'Let It Be' single three years later. This multi-part composition features a blend of nightclub cabaret pastiche, playful voices, and assorted effects, showcasing the band's willingness to experiment in the weeks following the completion of the groundbreaking 'Sgt. Pepper' album.

During this period, The Beatles were in a phase of exploration, testing various songwriting and recording techniques. John Lennon, in his space-cadet mode, introduced the song as a mantra with the repetitive line, "You know my name, look up the number." The lyrics were a minimalist creation, and its intended recipient remains a mystery, possibly hinting at an early signal to Yoko Ono.

The inspiration for the song came from a slogan on the front of the London telephone directory for 1967, discovered at McCartney's house. Lennon, waiting for McCartney, saw the phrase "You know the name, look up the number" and transformed it into a comedic record during their collaboration. Originally conceived as a potential Four Tops-style song, the track took a humorous turn, with Brian Jones contributing saxophone to the recording.

Structurally, "You Know My Name (Look Up The Number)" is comprised of five distinct parts. The initial part features the conventional chanting of the song's title by Lennon and McCartney, accompanied by prominent piano backing. The second part, initially edited out but later restored, repeats the mantra against a ska backing. The third part introduces a nightclub section with Lennon welcoming listeners to "Slaggers" and featuring Denis O'Bell, a fictional lounge singer character played by McCartney. The character's name humorously resembles film producer Denis O'Dell, leading to unexpected calls to the real O'Dell after the song's release, with fans taking the invitation literally. The fourth part, recorded as part five and later rearranged, presents a Monty Pythonesque swing version with cuckoo sounds, harmonica, bongos, piano, various Abbey Road effects, and whimsical vocalizations. The final section is a piano-led jazz version with a vibraphone and an array of incomprehensible vocal mutterings. Notably, The Rolling Stones' Brian Jones, invited by McCartney, contributes a saxophone solo to this section, adding a touch of cross-band collaboration to the eclectic mix.

The Beatles initiated the recording of "You Know My Name (Look Up The Number)" on May 17, 1967. The first part's backing track was captured in 14 takes, featuring guitars, bass, drums, handclaps, and bongos. A notable take was number 10, showcasing a blend of instruments in a lively jam. Returning on June 7, they revisited take nine, introducing overdubs and recording a 20-minute session with flute, electric guitar, drums, organ, and tambourine, characterized by an unstructured jam. The subsequent evenings involved recording part two in 12 takes, four attempts at part three, six takes for part four, and a single take for part five, where Brian Jones made his appearance. On June 9, the song underwent editing, and rough mono mixes were created. 

The dormant project revived on April 30, 1969, when Lennon and McCartney added vocals and additional sound effects. Despite potential tensions between the duo during this period, they sang together around a single microphone for this song. Among the added sound effects were handclaps, peculiar voices, and the unique element of The Beatles' assistant Mal Evans running a spade through gravel. The sessions were described as endless, crazy fun, with the track coming together as a humorous skit. On November 26, 1969, Lennon edited the song from 6 minutes and 8 seconds to 4 minutes and 19 seconds, intending to release it as a Plastic Ono Band single. However, the idea faced rejection from the other Beatles, and the track eventually found its place as the B-side to "Let It Be" in March 1970.

In 1988, Paul McCartney surprisingly revealed that "You Know My Name (Look Up The Number)" was his favorite song by The Beatles. Reflecting on its eccentricity, he expressed appreciation for the track's uniqueness and the memories associated with its creation.