NEW RADICALS - YOU GET WHAT YOU GIVE

Publicada: 3 de novembre de 1998

Llistes: Regne Unit: #5   EUA: #36

"You Get What You Give" és el primer i més exitós senzill de la banda de rock alternatiu americana New Radicals. Llançada al novembre de 1998, va assolir el número 36 a la llista US Billboard Hot 100 i el número vuit a la llista Billboard Modern Rock Tracks. Internacionalment, va arribar al número cinc al Regne Unit, al número quatre a Irlanda i al número u a Canadà i Nova Zelanda.

Gregg Alexander, el cervell darrere dels New Radicals, va rebutjar l'escenari i va criticar la cultura de la fama a "You Get What You Give", fins i tot fent referència a figures famoses com Marilyn Monroe i Hanson. El seu recorregut a la indústria musical va ser tumultuós, marcat per acords discogràfics dolents, àlbums cancel·lats i desil·lusió amb les expectatives de la indústria. Malgrat l'èxit de "You Get What You Give", Alexander va desfer els New Radicals després d'un sol àlbum, citant una falta d'interès en ser un fenomen puntual. Va passar a produir i escriure cançons sota el pseudònim Alex Ander, gaudint de l'èxit amb cançons com "The Game Of Love" de Santana.

"You Get What You Give" és un himne per a la joventut optimista dels anys noranta, afirmant la creença que els esforços i la bondat serien correspostos a la vida. La lletra també critica les grans empreses i els problemes socials, abordant preocupacions sobre l'assegurança mèdica i el poder d'indústries com la banca.

La decisió de Gregg Alexander d'incloure una llista de celebritats en la lletra de tancament de la cançó va generar controvèrsia, amb Marilyn Manson expressant la seva disconformitat per ser esmentat al costat de Courtney Love. La intenció d'Alexander era destacar la tendència dels mitjans de comunicació a centrar-se en qüestions trivials en lloc dels problemes reals abordats a la cançó. Malgrat les crítiques, alguns dels artistes esmentats, com Hanson, més tard van col·laborar amb Alexander.

El videoclip es va rodar a l’Staten Island Mall de Nova York i va ser dirigit per Evan Bernard. Gregg Alexander va explicar que va seleccionar aquesta ubicació perquè considera el centre comercial com una metàfora de la societat: un espai fabricat i regulat dissenyat per promoure el consumisme. Al vídeo, un grup d'adolescents, liderats per Alexander, provoca el caos al centre comercial participant en diverses activitats disruptives, com atrapar vigilants de seguretat en xarxes, empresonar empresaris en gàbies d'animals, llençar mercaderies o robar Lambrettas. 

NEW RADICALS - YOU GET WHAT YOU GIVE

Released: November 3, 1998

Charted:  UK: #5   US: #36  

"You Get What You Give" is the debut and most successful single from American alternative rock band New Radicals. Released on November 1998, it peaked at number 36 on the US Billboard Hot 100 and number eight on the Billboard Modern Rock Tracks chart. Internationally, it reached number five in the United Kingdom, number four in Ireland, and number one in Canada and New Zealand.

Gregg Alexander, the mastermind behind The New Radicals, shunned the spotlight and critiqued celebrity culture in "You Get What You Give," even calling out famous figures like Marilyn Monroe and Hanson. His journey in the music industry was tumultuous, marked by record deals, dropped albums, and disillusionment with industry expectations. Despite the success of "You Get What You Give," Alexander disbanded The New Radicals after just one album, citing a lack of interest in being a one-hit wonder. He transitioned to producing and songwriting under the pseudonym Alex Ander, enjoying success with hits like Santana's "The Game Of Love."

"You Get What You Give" is an anthem for optimistic youth in the '90s, encapsulating the belief that one's efforts and kindness would be reciprocated in life. The lyrics also critique big business and societal issues, addressing concerns about health insurance and the power of industries like banking. 

Gregg Alexander's decision to include a list of celebrities in the closing lyrics of the song sparked controversy, with Marilyn Manson expressing displeasure at being mentioned alongside Courtney Love. Alexander's intention was to highlight the media's tendency to focus on trivial matters rather than the real issues addressed in the song. Despite the backlash, some of the artists mentioned, like Hanson, later collaborated with Alexander, showing that not all held a grudge.

The music video was shot in the Staten Island Mall in New York and directed by Evan Bernard. Gregg Alexander explained that he selected this location because he views the shopping mall as a metaphor for society—a fabricated, regulated space designed to promote consumerism. In the video, a group of teenagers, led by Alexander, causes chaos in the mall by engaging in various disruptive activities, such as trapping security guards in nets, imprisoning businessmen in animal cages, overturning merchandise, stealing Lambrettas, and moshing in the food court.

 

LYNYRD SKYNYRD - FREE BIRD

Llançament: novembre de 1974

Llistes: EUA: núm. 19   Regne Unit: núm. 21

"Free Bird" és un himne de rock de Lynyrd Skynyrd, escrit pel guitarrista Allen Collins i el cantant principal Ronnie Van Zant. Originalment presentat al seu àlbum debut del 1973, la cançó va guanyar popularitat com a llançament en single al novembre de 1974. Va fer la seva entrada a les llistes dels EUA Billboard Hot 100, debutant al núm. 87 i posteriorment ascendint al núm. 19 a principis de 1975, sent el segon Top 40 de la banda. Una interpretació en directe va tornar a les llistes a finals de 1976, arribant al núm. 38 al gener de 1977.

"Free Bird" es podria associar amb Duane Allman pel seu doble solo de guitarra al final, semblant a l’estil de moltes de les primeres cançons dels Allman Brothers. Malgrat l’especulació i les dedicatories ocasionals a Allman durant els concerts, la cançó en realitat va ser escrita abans de la seva mort el 1971 i no tenia cap intenció de ser un homenatge a ell.

La lletra gira al voltant del compromís d'un home sobre la llibertat de moure's. Els primers versos, "If I leave here tomorrow, would you still remember me?" (Si me'n vaig d'aquí demà, encara em recordaries?) van ser inspirats per una conversa entre Allen Collins i la seva nòvia Kathy, on ella va plantejar aquesta pregunta durant una disputa.

"Free Bird" va experimentar una transformació des de la seva forma inicial de balada fins a l'himne de rock en què es va convertir. Originalment enregistrada el 1972 sense els llegendaris solos de guitarra, va ser el guitarrista Allen Collins qui havia estat desenvolupant la cançó durant dos anys abans. Ronnie Van Zant, inspirat una nit, va escriure la lletra després de fer que Collins i Gary Rossington repetissin la música fins que va trobar les paraules adients. A mesura que la cançó evolucionava, Collins continuava refinant-la fins a la seva gravació final per a l'àlbum "Pronounced Leh-nerd Skin-nerd" el 1973.

La cançó va afrontar escepticisme tant de la banda com de la seva discogràfica, MCA, abans del seu llançament. Alguns executius del segell dubtaven del seu potencial radiofònic a causa de la seva durada. Malgrat això, la banda va insistir a incloure-la a l'àlbum, tot i que no eren conscients de la immensa popularitat que aconseguiria.

El tràgic accident d'avió el 1977 va marcar el final prematur del viatge de Lynyrd Skynyrd, prenent les vides del cantant principal Ronnie Van Zant i del guitarrista Steve Gaines, entre d'altres. Malgrat la pèrdua, la tradició de la banda de concloure els seus concerts amb "Free Bird" va continuar. En absència de Ronnie, el seu germà Johnny va trobar emocionalment difícil cantar la cançó, portant la banda a interpretar-la instrumentalment mentre que el públic entonava la lletra, servint com a commovedor homenatge al seu líder caigut.

LYNYRD SKYNYRD - FREE BIRD

Released: November 1974

Charted:  US: #19   UK: #21 

"Free Bird" is a rock anthem by Lynyrd Skynyrd, written by guitarist Allen Collins and lead vocalist Ronnie Van Zant. Originally featured on their 1973 debut album, the song gained popularity as a single release in November 1974. It made its mark on the US Billboard Hot 100, debuting at No. 87 and later climbing to No. 19 in early 1975, marking the band's second Top 40 hit. A live rendition of the track re-entered the charts in late 1976, reaching No. 38 by January 1977.

"Free Bird" may have drawn associations with Duane Allman due to its double guitar solo at the end, reminiscent of the style found in many early Allman Brothers songs. Despite speculation and occasional dedications to Allman during concerts, the song was actually written before his death in 1971 and was not intended as a tribute to him.

The lyrics revolve around a man's contemplation of commitment and the freedom to roam. The opening lines, "If I leave here tomorrow, would you still remember me?" were inspired by a conversation between Allen Collins and his girlfriend Kathy, where she posed this question during a dispute.

"Free Bird" underwent a transformation from its initial ballad form to the iconic rock anthem it became. Originally recorded in 1972 without the legendary guitar solos, it was guitarist Allen Collins who had been developing the song for two years prior. Ronnie Van Zant, inspired one night, wrote the lyrics after having Collins and Gary Rossington repeatedly play the music until he found the words. As the song evolved, Collins continued refining it until its final recording for the album "Pronounced Leh-nerd Skin-nerd" in 1973.

The song faced skepticism from both the band and their record label, MCA, prior to its release. Some executives at the label doubted its potential for airplay due to its length. Despite this, the band insisted on including it on the album, though they were unaware of the immense popularity it would achieve.

The tragic plane crash in 1977 marked the untimely end of Lynyrd Skynyrd's journey, taking the lives of lead singer Ronnie Van Zant and guitarist Steve Gaines, among others. Despite the loss, the band's tradition of concluding their shows with "Free Bird" persisted. In the absence of Ronnie, his brother Johnny found it emotionally challenging to sing the song, leading the band to perform it instrumentally while the audience joined in singing the lyrics, serving as a poignant tribute to their fallen frontman.

LED ZEPPELIN - DAZED AND CONFUSED

Llançament: 12 de gener de 1969

Àlbum: Led Zeppelin

"Dazed and Confused" es va publicar com una cançó de l'autor i cantautor nord-americà Jake Holmes el 1967. Els Yardbirds la van reestructurar amb un nou arranjament i es va convertir en una peça central dels seus concerts. Jimmy Page, guitarrista dels Yardbirds en aquell moment, posteriorment va produir enregistraments de la cançó, incloent-la a l'àlbum "Yardbirds '68". Quan Page va formar Led Zeppelin el 1968, van enregistrar una versió de "Dazed and Confused" amb lletres i una línia vocal noves per al seu àlbum de debut. Va acabar sent una cançó emblemàtica i una peça clau en els concerts de Led Zeppelin al llarg de la seva carrera.

La versió original de "Dazed and Confused" de Jake Holmes presentava elements com una línia de baix relaxada, lletres paranoiques i un so inquietant, fent referència a un viatge d'àcid. Quan Holmes va interpretar la cançó al Village Theatre de Nova York, on també actuaven els Yardbirds, Jimmy Page ho va veure. Segons Holmes, Page va enviar algú a buscar el seu àlbum després de veure la interpretació. Holmes va pensar que la versió de la cançó enregistrada per Led Zeppelin per part de Page era un robatori del seu treball.

La versió de "Dazed and Confused" de Led Zeppelin inicialment no va ser acreditada a Jake Holmes, ja que Jimmy Page creia que havia fet prou canvis a la melodia i afegit lletres noves suficients per evitar una demanda per plagi. Holmes va contactar Page amb el temps pel tema i va presentar una demanda el 2010, acusant-lo d'infracció de drets d'autor. La demanda va estar influenciada per la sentència favorable per a l'organista Matthew Fisher en el cas de "A Whiter Shade Of Pale", que establia que els crèdits de composició es podien defensar en els tribunals britànics molts anys després dels fets. Holmes va arribar a un acord amb Page, i la demanda es va desestimar el 17 de gener de 2012, canviant el crèdit de composició a "Jimmy Page, inspirat per Jake Holmes".

"Dazed and Confused" va ser una peça habitual en les actuacions en directe de Led Zeppelin, present en més de 400 concerts i interpretat en cada gira fins als seus espectacles de 1975 a Earls Court. Durant les actuacions en directe, sovint s'ampliava la cançó per incloure improvisacions extenses, incorporant curts fragments d'altres cançons, i podia superar els 30 minuts de durada. L'ús d'un arc de violí sobre les cordes de la guitarra per Page durant les actuacions en directe es va fer icònic. Page va donar crèdit a un violinista de sessió per la idea, però la tècnica va ser pionera anteriorment utilitzada per Eddie Phillips de la banda britànica The Creation, que va fer servir un arc de violí sobre les cordes de la guitarra a la seva cançó "Makin' Time". La clau d'aquesta tècnica és aplicar resina a l'arc, que s'enganxa a les cordes de la guitarra i crea vibracions, produint el so únic que s’escolta a la cançó.

"Dazed and Confused" va ser eliminada posteriorment de la llista de cançons dels seus concerts en directe. Jimmy Page va continuar interpretant parts del segment de guitarra amb arc durant els solos en les gires posteriors, especialment com a pròlegs a "Achilles Last Stand" durant la gira de 1977 i "In the Evening" a Knebworth el 1979 i la gira per Europa el 1980. Una versió en directe de "Dazed and Confused" enregistrada el juliol de 1973 al Madison Square Garden de Nova York va ser inclosa a la pel·lícula de Led Zeppelin de 1976 "The Song Remains the Same".

LED ZEPPELIN - DAZED AND CONFUSED

Released: January 12, 1969

Album: Led Zeppelin

"Dazed and Confused" originated as a song by American singer-songwriter Jake Holmes in 1967. The Yardbirds reworked it with a new arrangement and it became a centerpiece of their tours. Jimmy Page, guitarist of the Yardbirds at the time, later produced recordings of the song, including on the album Yardbirds '68. When Page formed Led Zeppelin in 1968, they recorded a version of "Dazed and Confused" with new lyrics and vocal line for their debut album. It went on to become a signature song and concert staple for Led Zeppelin throughout their career.

Jake Holmes' original version of "Dazed and Confused" featured elements such as a walking bass line, paranoid lyrics, and a spooky sound, reflecting themes of an acid trip. When Holmes performed the song at the Village Theatre in New York City, where The Yardbirds were also on the bill, Jimmy Page saw it. According to Holmes, Page sent someone to get his album after seeing the performance. Holmes felt that Page's version of the song, recorded with Led Zeppelin, was a rip-off of his work.

Led Zeppelin's version of "Dazed and Confused" was not initially credited to Jake Holmes, as Jimmy Page believed he had made enough changes to the melody and added sufficient new lyrics to avoid a plagiarism lawsuit. Holmes eventually contacted Page regarding the matter and filed a lawsuit in 2010, alleging copyright infringement and naming Page as a co-defendant. The lawsuit was influenced by the favorable judgment for organist Matthew Fisher in the "A Whiter Shade Of Pale" case, which established that songwriting credits could be challenged in British courts many years after the fact. Holmes settled with Page, and the case was dismissed on January 17, 2012, with the songwriting credit changed to "Jimmy Page, Inspired By Jake Holmes."

"Dazed and Confused" was a staple of Led Zeppelin's live performances, appearing at over 400 concerts and played on every tour up to and including their 1975 shows at Earls Court. During live performances, the song was often expanded to include extensive improvisation, incorporating short portions of other songs, and could exceed 30 minutes in duration. Jimmy Page's iconic use of a violin bow on his guitar strings during live performances. Page credited a session violinist for the idea, but the technique was pioneered earlier by Eddie Phillips of the UK band The Creation, who used a violin bow on guitar strings in their song "Makin' Time." The key to this technique is applying rosin to the bow, which sticks to the guitar strings and creates vibrations, producing the unique sound heard in the song.

"Dazed and Confused" was later removed from their live setlist. Jimmy Page continued to perform parts of the bowed guitar segment during solo spots on subsequent tours, notably as preludes to "Achilles Last Stand" during the 1977 tour and "In the Evening" at Knebworth in 1979 and the Tour Over Europe in 1980. A live version of "Dazed and Confused" recorded in July 1973 at New York's Madison Square Garden was featured in the 1976 Led Zeppelin concert film "The Song Remains the Same."