Total de visualitzacions de pàgina:

4.12.24


ROLLING STONES - SUCKING IN THE 70s: SWEET VIRGINIA / FAR AWAY EYES / DEAD FLOWERS / ALL DOWN THE LINE / WINTER


SWEET VIRGINIA

Publicada: 12 de maig de 1972

Àlbum: Exile on Main St.


“Sweet Virginia” és la sisena cançó del doble àlbum dels Rolling Stones de 1972, Exile on Main St. Escrita per Mick Jagger i Keith Richards, la peça és una composició lenta amb influències de la música country, que inclou una guitarra acústica i un destacat solo de saxòfon. Inspirada per Gram Parsons, la cançó transmet una atmosfera relaxada i arrelada que reflecteix l’exploració del grup del country durant les sessions de gravació de l’àlbum.


Keith Richards va explicar que “Sweet Virginia” té una connexió amb l’àlbum anterior dels Rolling Stones, Sticky Fingers. Segons Richards, algunes cançons, inclosa aquesta, es van guardar de les sessions de Sticky Fingers, cosa que suggereix una continuïtat en l’energia creativa de la banda durant aquest període. Tot i no haver estat publicada com a single, “Sweet Virginia” va guanyar popularitat amb Exile on Main St., aconseguint una presència destacada a la ràdio i convertint-se en una peça habitual als concerts de la banda.


Després de la publicació de Exile on Main St., Allen Klein, l’antic mànager dels Rolling Stones, va interposar una demanda contra la banda per incompliment d’acord. Aquesta acció legal es va produir perquè cinc cançons de l’àlbum, inclosa “Sweet Virginia”, van ser compostes mentre Mick Jagger i Keith Richards estaven sota contracte amb la companyia de Klein, ABKCO Records. Com a resultat, ABKCO va adquirir els drets d’edició d’aquestes cançons, cosa que li donava dret a una part de les royalties generades per Exile on Main St.. A més, ABKCO va poder publicar un altre àlbum amb cançons ja llançades dels Rolling Stones titulat More Hot Rocks (Big Hits & Fazed Cookies).




FAR AWAY EYES

Publicada: 9 de juny de 1978

Àlbum: Some Girls


“Far Away Eyes” és la sisena cançó de l’àlbum Some Girls dels Rolling Stones, publicat el 1978. Es va llançar com la cara B del single “Miss You” al segell Rolling Stones Records el juny de 1978. La cançó és una col·laboració entre Mick Jagger i Keith Richards, que van treballar intensament en la seva composició i lletra. Gravada a finals de 1977, també existeix una versió pirata amb Keith Richards a la veu principal.


En una entrevista del 1978 amb la revista Rolling Stone, Mick Jagger va parlar sobre la inspiració darrere de “Far Away Eyes”. Va explicar que la referència a Bakersfield es basa en l’experiència de conduir per la ciutat un diumenge, quan les emissores de música country transmetien serveis religiosos gospel negres en directe des de Los Angeles. Jagger va destacar que l’essència de la cançó rau en conduir sol i escoltar la ràdio. Quan li van preguntar si la noia esmentada a la cançó era real, Jagger va confirmar que sí, i que l’experiència descrita a la cançó es basa en records personals.




DEAD FLOWERS

Publicada: 23 d’abril de 1971

Àlbum: Sticky Fingers


“Dead Flowers” és una cançó dels Rolling Stones escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Apareix com la quarta cançó del costat dos del seu àlbum de 1971, Sticky Fingers. La cançó va ser escrita durant un període en què els Rolling Stones estaven explorant el territori de la música country, influïts per l’amistat de Keith Richards amb Gram Parsons. A la lletra, Jagger s’adreça a una noia anomenada Susie amb un to de menyspreu, suggerint que pot enviar-li flors mortes, però que ell posarà roses a la seva tomba.


El 2003, Mick Jagger va comentar la cançó, afirmant que, tot i que la música s’interpreta en un estil purament country, ell aporta una interpretació més blues a les veus. Va expressar que se sent més còmode cantant blues que country, i va suggerir que la cançó potser hauria estat millor amb la veu de Keith Richards.


“Dead Flowers” aconsegueix un equilibri delicat entre el festeig i el dol, un tret característic de les grans cançons country. Aquest equilibri, juntament amb la seva melodia enganxosa i lletra colpidora, ha fet que la cançó perduri en el temps. Tot i això, la lletra és notablement fosca, amb una frase que diu: “I’ll be in my basement room, with a needle and a spoon” (Seré al meu soterrani, amb una agulla i una cullera), una referència clara a injectar-se heroïna.




ALL DOWN THE LINE

Publicada: 15 de juliol de 1972

Àlbum: Exile on Main St.


“All Down the Line” és una senzilla cançó de rock escrita per Mick Jagger i Keith Richards, inclosa com la primera pista del quart costat de Exile on Main St.. Una versió acústica de la cançó es va enregistrar durant les primeres sessions de Sticky Fingers el 1969. Tot i que es va considerar com a possible single principal de l’àlbum, finalment es va publicar com a cara B del senzill “Happy”.


L’enginyer Andy Johns va compartir una anècdota curiosa sobre la creació de la cançó. Johns recordava l’entusiasme de Mick Jagger, que pensava que era una peça digna de ser single. Però Johns dubtava que estigués a l’alçada d’altres èxits com “Jumpin’ Jack Flash” o “Street Fighting Man”. Una vegada, una sessió de mescles va ser interrompuda per Ahmet Ertegun, que va aparèixer acompanyat d’un grup de dones. Per aclarir els dubtes, Jagger va fer reproduir la cançó en una emissora de ràdio mentre ell i la banda l’escoltaven des d’una limusina. Johns va descriure l’experiència surrealista de recórrer el Sunset Strip mentre sentia les seves mescles, però fins i tot després d’una segona escolta, no estava del tot convençut. Finalment, la banda va decidir publicar la cançó com a cara B.


El productor Jimmy Miller va contribuir a “All Down the Line” afegint percussions, com va fer en moltes altres pistes de l’àlbum. Durant les sessions d’enregistrament a la vila francesa llogada per Keith Richards, Miller també va tocar alguns instruments per suplir la falta de membres de la banda. Els cors van ser proporcionats per Kathi McDonald, coneguda pel seu treball com a vocalista de suport per a Leon Russell.





WINTER

Publicada: 31 d’agost de 1973

Àlbum: Goats Head Soup


“Winter” és una cançó inclosa a l’àlbum Goats Head Soup de 1973. La peça transmet una imatge convincent d’un hivern de l’hemisferi nord, tot i haver estat enregistrada en el clima assolellat de Jamaica. Encara que s’acrediti a Mick Jagger i Keith Richards, la cançó va ser composta per Jagger amb la col·laboració del guitarrista principal de la banda en aquell moment, Mick Taylor. La insatisfacció del productor Jimmy Miller amb les quatre preses de Jagger va portar el cantant a rebutjar fer més intents, preferint gaudir de Jamaica.


En una entrevista, Mick Jagger va reflexionar sobre la contribució de Mick Taylor a la balada celestial “Winter”. Jagger va elogiar l’habilitat de Taylor per captar ràpidament idees musicals, destacant que sovint hi afegia línies melòdiques que milloraven la profunditat de les cançons. Segons Jagger, el toc líric de Taylor va elevar la peça, transformant una cançó bàsica en una amb capes dinàmiques i melòdiques. Jagger va comparar “Winter” amb una versió millorada de “Moonlight Mile”.


L’enregistrament de “Winter” va començar als estudis Dynamic Sounds de Kingston el novembre de 1972 i es va prolongar fins al desembre. Mick Jagger obre la cançó amb guitarra rítmica, acompanyat dels licks de guitarra principal amb influències country de Mick Taylor, incloent-hi la guitarra slide. Nicky Hopkins aporta l’acompanyament al piano, mentre que Bill Wyman i Charlie Watts es fan càrrec del baix i la bateria, respectivament. Els arranjaments de corda van ser obra de Nicky Harrison. Destaca l’absència de Keith Richards en aquesta cançó. Malgrat l’aportació significativa de Mick Taylor, mai no va rebre un reconeixement oficial per part de Jagger o Richards pel seu paper en la creació de “Winter”.


La crítica de Bill Janovitz suggereix que, en començar les sessions amb “Winter,” els Rolling Stones buscaven una transició cap a un nou clima creatiu. La lletra, que lamenta els aspectes negatius de l’hivern alhora que en celebra la bellesa inherent, evoca escenes de festes i el desig de mantenir calenta una persona estimada.





ROLLING STONES - SUCKING IN THE 70s: SWEET VIRGINIA / FAR AWAY EYES / DEAD FLOWERS / ALL DOWN THE LINE / WINTER


SWEET VIRGINIA

Released: May 12, 1972

Album: Exile on Main St.


"Sweet Virginia" stands as the sixth track on The Rolling Stones' 1972 double album "Exile on Main St." Written by Mick Jagger and Keith Richards, the song is a slow, country-inspired composition featuring an acoustic guitar and a notable saxophone solo. Influenced by Gram Parsons, the song exudes a laid-back, rootsy vibe that reflects the band's exploration of Americana and country music during the recording sessions for the album.


Keith Richards' insight sheds light on the connection between "Sweet Virginia" and The Rolling Stones' previous album, "Sticky Fingers." He revealed that some songs, including "Sweet Virginia," were held over from the "Sticky Fingers" sessions, suggesting a continuity in the band's creative energy during that period. Despite not being released as a single, "Sweet Virginia" gained popularity on Exile on Main St., receiving significant radio play and becoming a staple in the band's concert setlists. 


The aftermath of the release of "Exile on Main St." saw Allen Klein, the Rolling Stones' former manager, filing a lawsuit against the band for breach of settlement. This legal action stemmed from the fact that five songs on the album, including "Sweet Virginia," were composed while Mick Jagger and Keith Richards were under contract with Klein's company, ABKCO Records. As a result, ABKCO acquired publishing rights to these songs, entitling it to a share of the royalties generated by "Exile on Main St." Furthermore, ABKCO was able to release another album containing previously released Rolling Stones songs titled "More Hot Rocks (Big Hits & Fazed Cookies)." 


FAR AWAY EYES

Released: June 9, 1978

Album: Some Girls


"Far Away Eyes" is the sixth track on The Rolling Stones' 1978 album, "Some Girls." It was released as the B-side of the single "Miss You" on Rolling Stones Records on June 1978. The song was a collaboration between Mick Jagger and Keith Richards, who extensively worked together on its writing and composition. Recorded in late 1977, there also exists a bootleg version with Keith Richards on vocals.


In a 1978 interview with Rolling Stone magazine, Mick Jagger elaborated on the inspiration behind "Far Away Eyes." He explained that the song's reference to Bakersfield pertains to the experience of driving through the city on a Sunday, where country music radio stations broadcast live black gospel services from Los Angeles. Jagger emphasized that the essence of the song lies in the act of driving alone and listening to the radio. When asked if the girl mentioned in the song was real, Jagger confirmed that she was indeed a real person. Jagger has stated that this event actually occurred, and he drew directly from his own memories to write the song.


DEAD FLOWERS

Released: April 23, 1971

Album: Sticky Fingers


"Dead Flowers" is a song by The Rolling Stones, written by Mick Jagger and Keith Richards. It appears as the fourth track on side two of their 1971 album "Sticky Fingers." The song was written during a period when The Rolling Stones were exploring country music territory, influenced by Keith Richards's friendship with Gram Parsons. In the lyrics Jagger addresses a girl named Susie with a hint of disdain, suggesting that she's welcome to send him dead flowers, but he'll put roses on her grave.


In 2003, Mick Jagger commented on the song, stating that while the music itself is played in a straight country style, he adds his own bluesy interpretation to the vocals. Jagger expressed a feeling of being more suited to blues singing rather than country singing, suggesting that the song might be better suited to Keith Richards' voice than his own. 


"Dead Flowers" strikes a delicate balance between revelry and mourning, which is a hallmark of great country tunes. This balance, along with its catchy melody and poignant lyrics, has led to its enduring popularity even the lyrics are notably dark, featuring the line "I'll be in my basement room, with a needle and a spoon," which is a reference to injecting heroin. 


ALL DOWN THE LINE

Released: July 15, 1972

Album: Exile on Main St.


"All Down the Line" is a straightforward electric rock song written by Mick Jagger and Keith Richards, featured as the opening track on side four of "Exile on Main St." An acoustic version of the song was also recorded during the early sessions of "Sticky Fingers" in 1969. Originally considered as a potential lead single from the album, it was ultimately released as the B-side of the single "Happy."


Engineer Andy Johns shared a colorful anecdote about the making of the song. Johns recalled Mick Jagger's enthusiasm for the song, believing it to be a single-worthy track. However, Johns expressed doubts about its suitability as a single compared to previous hits like "Jumpin' Jack Flash" or "Street Fighting Man." He even recounted a moment when Ahmet Ertegun's intrusion, accompanied by a group of women, disrupted a mixing session. To resolve his uncertainty, Jagger arranged for the song to be played on a radio station while Johns listened in a limo with the band. Despite the surreal experience of cruising down Sunset Strip while hearing his mixes, Johns remained unsure. After a second listen, the band decided to move forward with the song and publish it as a B-side.


Producer Jimmy Miller's contributions to "All Down the Line" included adding percussion, as he did for many tracks on the album. Due to the band's sporadic presence during the recording sessions at Keith Richards' rented French villa, Miller also played some instruments himself. Additionally, backup vocals were provided by Kathi McDonald, known for her work as a backup singer for Leon Russell. 


WINTER

Released: August 31, 1973

Album: Goats Head Soup


"Winter" is a song included on the 1973 album "Goats Head Soup." The song captures a convincing portrayal of a Northern Hemisphere winter, contrasting with the sunny Jamaican setting where it was recorded. Although credited to Mick Jagger and Keith Richards, the song was actually composed by Jagger in collaboration with the band's lead guitarist at the time, Mick Taylor. Producer Jimmy Miller's dissatisfaction with Mick Jagger's four takes of the track led to Jagger's decision to refuse further attempts, opting instead to enjoy Jamaica. 


In an interview Mick Jagger reflected on Mick Taylor's contribution to the celestial ballad "Winter." Jagger praised Taylor's ability to quickly grasp musical ideas, noting that he often added melodic lines that enhanced the song's depth. According to Jagger, Taylor's lyrical approach elevated the track, transforming what was initially a basic song into one with dynamic and melodic layers. Jagger likened "Winter" to an elevated version of "Moonlight Mile”. 


Recording for "Winter" began at Kingston's Dynamic Sounds studio in November 1972 and continued into December of the same year. Mick Jagger opens the song with rhythm guitar, accompanied by Mick Taylor's country-infused lead guitar licks, including slide guitar. Nicky Hopkins provides the accompanying piano, while Bill Wyman and Charlie Watts handle bass and drums, respectively. The strings were arranged by Nicky Harrison. Notably, Keith Richards does not contribute to this track. Regardless of Mick Taylor's significant musical contribution, he never received official credit from Jagger or Richards for his role in shaping "Winter."


Bill Janovitz's review suggests that by starting the recording sessions with "Winter," The Rolling Stones aimed to transition into a new creative climate. The song's lyrics, which bemoan the negatives of the season while simultaneously celebrating its inherent beauty, evoke holiday scenes and the desire to keep a lover warm.




TAYLOR DAYNE - TELL IT TO MY HEART


Llançament: 24 de juliol de 1987

Posicions als rànquings: Regne Unit: #3  Estats Units: #7


“Tell It to My Heart”, interpretada per Taylor Dayne, es va llançar el 24 de juliol de 1987 com el seu primer single amb Arista Records, posicionant-la ràpidament com una figura destacada en la música dance-pop. Escrita per Seth Swirsky i Ernie Gold i produïda per Ric Wake, la cançó gairebé no va arribar al seu editor, ja que Swirsky i la seva parella inicialment en dubtaven del potencial. Abans que Dayne la gravés, el tema havia estat enregistrat per Louisa Florio el 1987. “Tell It to My Heart” es va convertir en un gran èxit, coneguda pel seu ritme intens i la veu potent de Dayne.


“Tell It to My Heart” va debutar al Billboard Hot 100 dels Estats Units en la posició 92 el 10 d’octubre de 1987 i va entrar al Top 40 el 14 de novembre de 1987, assolint la posició 39. Va continuar pujant fins a arribar al setè lloc el 23 de gener de 1988. Al Regne Unit, també va tenir un èxit destacat, arribant al tercer lloc de la llista de singles.


El 1985, Leslie Wunderman, coneguda llavors com “Les Lee,” va enregistrar singles dance destinats a l’escena de clubs. El 1987, va rebre una maqueta de Warner Chappell Publishing que incloïa “Tell It to My Heart”. Juntament amb el productor Ric Wake, van quedar encantats amb el tema, i Wunderman va demanar un préstec de 6.000 dòlars al seu pare per enregistrar una versió professional. Aquesta gravació va captar l’atenció de Clive Davis, qui la va fitxar amb un contracte d’opció per a un àlbum, donant al segell l’opció de rescindir el contracte si el senzill no tenia èxit.


Amb el llançament de “Tell It to My Heart,” Leslie Wunderman va adoptar el nom artístic de Taylor Dayne. Ella mateixa va reconèixer que sentia la necessitat de reinventar-se completament, sentint que signar el contracte significava deixar enrere la seva identitat anterior. Amb la col·laboració del productor Ric Wake, van crear el personatge de Taylor Dayne, un nom inspirat parcialment en un llibre de noms per a nadons. Aquest canvi li va permetre avançar i deixar enrere el seu passat.


Taylor Dayne va recordar el llançament del seu primer senzill, assenyalant que l’art original no mostrava cap imatge d’ella, només una coberta negra amb colors vius estil grafiti i el seu nom. El single es va llançar primer a Europa l’estiu de 1987, on va aconseguir una gran popularitat i va assolir el primer lloc en múltiples països. Això va sorprendre Clive Davis i Arista Records, que es van adonar que no tenien cap àlbum preparat per a ella. Després de l’èxit del senzill, van accelerar la producció del seu àlbum de debut, i així es va iniciar un canvi dràstic en la carrera de Dayne. En menys d’un any, ja estava obrint concerts per a Michael Jackson en la seva gira “Bad” i va passar uns 15 mesos de gira sense tornar a casa.






TAYLOR DAYNE - TELL IT TO MY HEART


Released: July 24, 1987

Charts:  UK: #3    US: #7 


"Tell It to My Heart," performed by Taylor Dayne, was released on July 24, 1987, as her debut single under Arista Records, quickly establishing her as a prominent artist in dance-pop music. Written by Seth Swirsky and Ernie Gold and produced by Ric Wake, the song almost didn’t make it to Swirsky's publisher, as he and his girlfriend initially doubted its potential. Before Dayne recorded it, the song was originally recorded by Louisa Florio in 1987. This track marked Dayne's breakthrough, known for its high-energy beat and powerful vocals.


"Tell It to My Heart" debuted on the US Billboard Hot 100 at position 92 on October 10, 1987, and broke into the top 40 by November 14, 1987, reaching 39. It continued climbing, peaking at number seven on January 23, 1988. In the UK, the single performed strongly as well, reaching number three on the UK Singles Chart.


In 1985, Leslie Wunderman, then performing under the name "Les Lee," recorded dance singles aimed at the club scene. In 1987, she received a demo tape from Warner Chappell Publishing, which included "Tell It to My Heart." She and producer Ric Wake loved the track, so Wunderman borrowed $6,000 from her father to record a polished version. This recording caught the attention of Clive Davis, who signed her to a "single-option album" deal, allowing the label to drop her if the single failed but retain her if it succeeded.


With the release of her debut single "Tell It to My Heart," Leslie Wunderman transformed into Taylor Dayne. Reflecting on this change, she expressed a strong instinct to reinvent herself, feeling that signing the contract marked the end of her previous identity. Collaborating with producer Ric Wake, they crafted the persona of Taylor Dayne, a name partly inspired by a baby book. Dayne acknowledged that she was creating an entirely new artistic identity, which allowed her to move forward and leave her past behind.


Taylor Dayne reflected on the release of her debut single "Tell It to My Heart," noting that the original artwork featured no image of her—just a black cover with vibrant graffiti-style colors and her name. The single first launched in Europe during the summer of 1987, gaining immense popularity and reaching #1 in multiple countries, which surprised her label, Clive Davis and Arista Records, as they realized they had no album ready for her. After the single's success, her debut album was expedited, leading to a swift career shift for Dayne. Within a year, she found herself opening for Michael Jackson on his Bad tour and spent about 15 months on the road without returning home.