FREDDY MERCURY & MONTSERRAT CABALLE - BARCELONA

Publicada: 26 d’octubre de 1987

Llistes: Regne Unit: #2

L’any 1987, va néixer una col·laboració musical que va desafiar gèneres, convencions i fins i tot idiomes. Quan Freddie Mercury, el carismàtic líder de Queen, va unir forces amb Montserrat Caballé, una de les sopranos més grans del món, el resultat va ser “Barcelona”—un triomf pop-operístic nascut de l’admiració, l’ambició i un duet inoblidable entre una llegenda del rock i una icona de l’òpera.

La col·laboració va començar com un somni. Mercury, un amant declarat de l’òpera, havia dit sovint que Caballé era la seva cantant preferida: “Té la millor veu de totes.” A principis de 1987, el seu desig de conèixer-la es va fer realitat. La seva trobada a la ciutat natal de la soprano, Barcelona, va encendre no només una admiració mútua, sinó també les primeres llavors d’un projecte musical complet.

En aquell moment, Barcelona acabava de ser escollida com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Caballé va ser convidada a participar en els preparatius musicals de l’esdeveniment i va pensar immediatament en Mercury. El que havia de ser només un himne olímpic es va convertir en un àlbum col·laboratiu sencer. Mercury, entusiasmat pel repte d’escriure per a una veu com la de Caballé, hi va accedir sense dubtar.

La peça central, “Barcelona”, és un himne a la majestuositat de la ciutat, que combina el dramatisme teatral de Mercury amb la soprano imponent de Caballé, tot recolzat per una orquestració grandiosa. A causa de l’agenda de la cantant, Mercury va gravar inicialment una maqueta cantant amb veu falsetto les dues parts, la seva i la de Caballé. Quan ella va escoltar la gravació, va quedar impressionada—no només per la passió, sinó per la reverència amb què Mercury abordava el llenguatge operístic.

Tot i que el single, publicat l’octubre del 1987, només va arribar al número 8 del Regne Unit, el seu moment real va arribar després de la mort de Mercury el 1991 a causa de complicacions relacionades amb la sida. Quan es va reeditar el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics, la cançó va escalar fins al número 2 al Regne Unit, als Països Baixos i a Nova Zelanda.

Tot i que inicialment estava destinada a ser l’himne oficial dels Jocs Olímpics, la mort de Mercury va fer que els organitzadors escollissin una altra peça, per evitar controvèrsies. Malgrat això, en un moment simbòlic i emotiu, Caballé va interpretar “Barcelona” a la cerimònia inaugural dels Jocs, cantant en directe al costat de la veu enregistrada de Mercury—un homenatge commovedor tant a l’artista com a la ciutat.

El videoclip, dirigit per David Mallet, és tan grandiloqüent com la cançó. Tant Mercury com Caballé hi apareixen vestits amb robes majestuoses, envoltats de llum teatral i arquitectura clàssica. Mike Moran, coautor i productor de la cançó, també hi apareix dirigint l’orquestra, i sovint és confós amb Brian May de Queen per la seva aparença similar.

FREDDY MERCURY & MONTSERRAT CABALLE - BARCELONA

Released: October 26, 1987

Charts: UK: #2 

In 1987, a musical partnership emerged that defied genres, convention, and even language. When Freddie Mercury, the flamboyant frontman of Queen, joined forces with Montserrat Caballé, one of the world’s greatest opera sopranos, the result was “Barcelona”—a pop-opera triumph born of admiration, ambition, and an unforgettable duet between rock royalty and operatic legend.

The collaboration began with a dream. Mercury, a lifelong fan of opera, had often cited Caballé as his favorite singer. “She is the best voice of all,” he once said. In early 1987, his wish to meet her came true. Their first encounter in the soprano’s native city of Barcelona sparked not just mutual admiration but the seeds of a full-scale musical project.

At the time, Barcelona had just been chosen to host the 1992 Summer Olympics. Caballé was asked to contribute to the event’s musical preparations and immediately thought of Mercury. What was initially planned as a single Olympic anthem evolved into a full collaborative album. Mercury, energized by the challenge of composing for such a voice, agreed without hesitation.

The title track, “Barcelona,” became the centerpiece. A hymn to the city’s majesty, it blended Mercury’s theatrical flair and high-reaching vocals with Caballé’s breathtaking soprano and a full orchestral arrangement. To accommodate her demanding schedule, Mercury first recorded a demo singing both his and Caballé’s parts, the latter in falsetto. When she finally heard the tape, she was stunned—not only by his passion but by his deep respect for the operatic form.

Released in October 1987, the single made a modest but notable impact, peaking at No. 8 on the UK Singles Chart. Its real moment, however, came posthumously. After Mercury’s death in 1991 due to AIDS-related illness, “Barcelona” took on a deeper poignancy. Re-released in 1992, just ahead of the Olympics, the song soared to No. 2 in the UK, the Netherlands, and New Zealand.

Although it was originally intended to be the official theme of the Olympic Games, Mercury’s death led organizers to choose a different piece to avoid potential controversy. Still, in an emotional and symbolic moment, Caballé performed “Barcelona” at the Olympic opening ceremony, singing live alongside Mercury’s pre-recorded vocals—a moving tribute to both the artist and the city.

Directed by David Mallet, the music video was as grandiose as the song, with both Mercury and Caballé clad in regal attire, framed by theatrical lighting and classical architecture. Mike Moran, co-writer and producer, appeared in the video conducting the orchestra, often mistaken for Queen’s Brian May due to their similar appearance.

PATTI LaBELLE & MICHAEL McDONALD - ON MY OWN

Data de publicació: 23 de febrer de 1986

Llistes: EUA: #1 (3 setmanes) · Regne Unit: #2

L’any 1986, dues de les veus més emotives de la música americana—Patti LaBelle i Michael McDonald—van arribar al capdamunt de les llistes amb “On My Own”, un duet majestuós i malenconiós que, irònicament, cap dels dos artistes va gravar junts a l’estudi. Escrita per la llegendària parella de compositors Burt Bacharach i Carole Bayer Sager, la cançó es va convertir en un clàssic sobre la separació, el tancament emocional i una esperança silenciosa de reconciliació.

Inicialment composada per al disc “Friends” de Dionne Warwick (1985), “On My Own” no va assolir tot el seu potencial fins que LaBelle i McDonald li van donar vida amb la seva barreja inconfusible de soul i cors trencats. Bacharach i Sager havien promès la cançó a LaBelle, però el seu productor habitual, Richard Perry, no en veia clar el potencial. A contracor, va accedir a deixar que els compositors la produïssin ells mateixos. El resultat es convertiria en el major èxit de la carrera tant de LaBelle com de McDonald.

Tot i que finalment va ser un duet, la col·laboració no va ser convencional: LaBelle va gravar la seva part a Filadèlfia, mentre que McDonald ho va fer a Los Angeles. No es van conèixer en persona fins molt després, quan la van interpretar junts al programa The Tonight Show. El videoclip en va saber reflectir aquesta distància emocional i geogràfica, utilitzant efectes de pantalla dividida per simbolitzar el tema central: dues persones que es van allunyant, tot i desitjar encara una connexió que ja no encaixa.

La lletra captura el moment fràgil després d’una ruptura: quan l’amor encara flota en el record, però la realitat imposa la separació. “This wasn’t how it was supposed to end“ (Això no havia de acabar així), canta LaBelle amb veu trèmula. McDonald respon amb la confessió adolorida: “It’s like we never knew each other at all“ (És com si mai ens haguéssim conegut de debò). Per a Bayer Sager, la lletra va ser un triomf personal; a les seves memòries “They’re Playing Our Song”, admetia haver dubtat del potencial de la melodia: “Em sonava com una cançó de melodia polinèsia,” recordava. Però a mesura que les paraules prenien forma, va reconèixer que el seu pes emocional s’ajustava perfectament al to malenconiós de Bacharach.

Publicada el març de 1986, “On My Own” va esdevenir un èxit immediat: va ocupar el número 1 del Billboard Hot 100 durant tres setmanes consecutives, va dominar les llistes R&B i es va convertir en un èxit global, arribant al número 2 al Regne Unit.

PATTI LaBELLE & MICHAEL McDONALD - ON MY OWN

Released: February 23, 1986

Charts: US: #1 (3 weeks) UK: #2 

In 1986, two of the most emotive voices in American music—Patti LaBelle and Michael McDonald—found themselves at the top of the charts with “On My Own,” a soaring, melancholic duet that neither artist recorded in the same room. Written by legendary songwriting duo Burt Bacharach and Carole Bayer Sager, the track became a classic tale of separation, closure, and quiet hope for reconciliation.

Originally composed for Dionne Warwick’s 1985 album Friends, “On My Own” didn’t reach its full potential until LaBelle and McDonald brought it to life with their unmistakable blend of soul and heartbreak. Bacharach and Sager had promised the track to LaBelle, but her regular producer, Richard Perry, wasn’t sold on the song. Reluctantly, he agreed to let the composers produce it themselves. The result would be LaBelle’s biggest hit—and McDonald’s, too.

Although it became a duet, the collaboration was anything but conventional. LaBelle recorded her vocals in Philadelphia, while McDonald laid down his parts in Los Angeles. They didn’t meet until much later, when they performed the song live together on The Tonight Show. The music video cleverly emphasized their emotional and geographical distance by using split-screen visuals, symbolizing the central theme: two people drifting apart, longing for a connection that no longer fits.

Lyrically, “On My Own” captures the fragile moment after a breakup, when love still lingers in memory, but reality insists on separation. “This wasn’t how it was supposed to end,” LaBelle sings with trembling conviction. McDonald answers with the pained confession, “It’s like we never knew each other at all.” The lyrics were a personal triumph for Sager, who admitted in her memoir They’re Playing Our Song that she initially doubted the melody’s hit potential. “It sounded like a Polynesian melody,” she recalled. But as the words took shape, she discovered their emotional weight matched Bacharach’s wistful tune.

Released in March 1986, “On My Own” became an instant success. It topped the Billboard Hot 100 for three consecutive weeks, dominated the R&B charts, and became a global hit, peaking at No. 2 in the UK.

WET WET WET - LOVE IS ALL AROUND

Publicació: 9 de maig de 1994

Llistes: Regne Unit: #1 (durant 15 setmanes)

“Love Is All Around” és una cançó originalment escrita i gravada per la banda de rock anglesa The Troggs, llançada l’octubre de 1967. Escrita pel cantant Reg Presley, la cançó es va inspirar en una banda de l’Exèrcit de Salvació que va veure a la televisió. Molt més suau i romàntica que el seu èxit anterior “Wild Thing”, aquesta balada de to folk es va convertir en un èxit transatlàntic. La seva icònica frase inicial —“I feel it in my fingers, I feel it in my toes” (Ho sento als meus dits, ho sento als dits dels peus)

— va néixer del sentiment d’amor de Presley envers la seva dona i filla quan tornava d’Amèrica.

L’any 1994, el grup escocès Wet Wet Wet en va fer una versió per a la banda sonora de la pel·lícula “Four Weddings and a Funeral”, a petició del guionista Richard Curtis. Van escollir “Love Is All Around” d’una llista que també incloïa “I Will Survive” i “Can’t Smile Without You”. La seva versió incloïa una introducció nova i una producció pop moderna, adaptada al so dels anys 90.

El single va entrar a la llista britànica al número 4, i va arribar al número 1 el 29 de maig, on es va mantenir durant 15 setmanes consecutives—convertint-se en un dels número 1 més duradors de la història de les llistes del Regne Unit. Només ha estat superat per “I Believe” de Frankie Laine (18 setmanes) i “(Everything I Do) I Do It for You” de Bryan Adams (16 setmanes). Amb el pas del temps, i a causa de la saturació del públic, algunes emissores de ràdio van arribar a prohibir-la, i el mateix grup va demanar que es retirés del mercat per posar fi a la seva trajectòria. L’intent d’igualar el rècord d’Adams no va reeixir, ja que “Saturday Night” de Whigfield va debutar directament al número 1 i ho va impedir.

Tot i que la versió de Wet Wet Wet va ser un èxit massiu al Regne Unit i en diversos altres països, als Estats Units només va arribar al lloc 41. Malgrat això, es manté com una de les cançons més venudes i reconegudes dels anys 90 al Regne Unit.

WET WET WET - LOVE IS ALL AROUND

Released: May 9, 1994

UK: #1 (15 Weeks) 

Originally written and recorded by English rock band The Troggs, “Love Is All Around” was released in October 1967. Written by lead singer Reg Presley, the song was inspired by a Salvation Army band he saw on TV. Markedly softer and more romantic than the band’s earlier hit “Wild Thing,” this folk-style ballad became a transatlantic top-ten hit. Its iconic opening line—“I feel it in my fingers, I feel it in my toes”—was drawn from Presley’s feelings of love for his wife and daughter as he returned home from America.

In 1994, Scottish band Wet Wet Wet covered the song for the film “Four Weddings and a Funeral”, after being approached by screenwriter Richard Curtis. They chose “Love Is All Around” from a list that also included “I Will Survive” and “Can’t Smile Without You.” Released on May 9, 1994, their version added a new introduction and modern pop production.

The single entered the UK Singles Chart at No. 4 and rose to No. 1 by May 29. It remained at the top for 15 consecutive weeks, making it one of the longest-running No. 1s in UK chart history—only surpassed by Frankie Laine’s “I Believe” (18 weeks) and Bryan Adams’ “(Everything I Do) I Do It for You” (16 weeks). Due to listener fatigue, some radio stations eventually banned it, and the band themselves requested its deletion from sale in an effort to end its run. The attempt to match Adams’ record failed when Whigfield’s “Saturday Night” debuted at No. 1.

While Wet Wet Wet’s version was a massive hit in the UK and several other countries, it peaked at only No. 41 in the US. Nonetheless, it remains one of the best-selling and most recognizable UK singles of the 1990s. 

PUFF DADDY & FAITH EVANS feat 112 - I’LL BE MISSING YOU

Publicació: 27 de maig de 1997

Llistes: EUA: #1 (11 setmanes) · Regne Unit: #1 (6 setmanes)

“I’ll Be Missing You” és una cançó de tribut del 1997 interpretada pel raper Puff Daddy (ara conegut com a Diddy), amb la participació de la cantant de R&B Faith Evans i el grup vocal 112. Va ser llançada com a segon senzill de l’àlbum “No Way Out”, en homenatge al raper Christopher “The Notorious B.I.G.” Wallace, assassinat tràgicament el 9 de març de 1997. Wallace era tant un gran amic de Puff Daddy com el marit de Faith Evans, i tenia contracte amb el segell Bad Boy Records.

La cançó incorpora un sample destacat del tema “Every Breath You Take” (1983) de The Police, amb una adaptació de la tornada cantada per Evans. També inclou elements de l’himne cristià de 1929 “I’ll Fly Away” de Albert E. Brumley, i comença amb una introducció parlada sobre una versió coral de l’“Adagio for Strings” de Samuel Barber.

Després de la mort de B.I.G., Puff Daddy va trobar consol creant aquesta cançó com a tribut personal, afirmant que era una manera de continuar parlant amb el seu amic difunt. El nucli emocional de la lletra la va escriure el raper Sauce Money (Todd Gaither), que també estava plorant la mort de la seva pròpia mare en aquell moment.

Sting, líder de The Police, no va ser contactat prèviament per obtenir permís pel sample, però va acabar donant-lo i rebent crèdit com a compositor, cosa que li ha comportat guanys substancials. Va arribar a actuar amb Puff Daddy i Faith Evans als MTV Video Music Awards. Circulen rumors que Sting va guanyar entre 2.000 i 5.000 dòlars diaris pels drets d’autor; ell no ha negat aquestes xifres, mentre que Diddy ha mantingut el misteri.

La cançó es va convertir en un èxit mundial massiu, assolint el número 1 a països com els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Alemanya i Austràlia. Als EUA, es va mantenir 11 setmanes al número 1 del Billboard Hot 100 durant l’estiu de 1997. Al Regne Unit, es va convertir en el senzill de rap més venut de la història, amb més de 1,4 milions de còpies venudes. Va ser el segon senzill més venut als EUA aquell any, només darrere de “Candle in the Wind ’97” d’Elton John, un altre homenatge.

El 2007, Puff Daddy la va interpretar al Concert for Diana a Wembley, i això va provocar que la cançó reentrés a les llistes britàniques al lloc 32.

La cançó va guanyar un premi Grammy a Millor Interpretació de Rap en Grup o Dúo, i l’àlbum “No Way Out” va obtenir el Grammy a Millor Àlbum de Rap. Tot i això, no tothom va acceptar les victòries amb entusiasme: Ol’ Dirty Bastard, del grup Wu-Tang Clan, va interrompre la cerimònia dels Grammy visiblement molest.

El videoclip, dirigit per Hype Williams, va ser rodat a Chicago, amb escenes destacades com el passadís de l’aeroport O’Hare i una seqüència de motocicleta en una reserva natural d’Elburn (Illinois). Es va estrenar a mitjans de maig del 1997 a BET i MTV.

PUFF DADDY & FAITH EVANS feat 112 - I’LL BE MISSING YOU

Released: May 27, 1997

US: #1 ( 11 weeks)  UK: #1 ( 6 weeks) 

“I’ll Be Missing You” is a 1997 tribute song by rapper Puff Daddy (now known as Diddy), featuring R&B singer Faith Evans and vocal group 112. Released in May 1997 as the second single from the album “No Way Out”, it honors the late rapper Christopher “The Notorious B.I.G.” Wallace, who was tragically murdered on March 9, 1997. Wallace was both a close friend of Puff Daddy and the husband of Faith Evans, and was signed to the Bad Boy Records label.

The song features a prominent sample of The Police’s 1983 hit “Every Breath You Take,” with an adapted chorus sung by Evans. It also integrates elements from the 1929 hymn “I’ll Fly Away” by Albert E. Brumley and includes a solemn spoken intro layered over a choral rendition of Samuel Barber’s “Adagio for Strings.”

After B.I.G.’s death, Puff Daddy found solace in creating the song as a personal tribute, describing it as a way to talk to his fallen friend. The emotional core of the lyrics was written by rapper Sauce Money (Todd Gaither), who was mourning the loss of his own mother at the time.

The Police’s frontman Sting was not initially contacted for clearance of the sample, but later granted permission and received songwriting credit, which entitles him to substantial royalties. He even joined Puff Daddy and Faith Evans for a performance at the MTV Video Music Awards. Rumors of Sting earning $2,000 to $5,000 a day from the sample have circulated; Sting has not denied the estimates, while Diddy has played coy about the exact amount.

“I’ll Be Missing You” became a massive commercial success. It topped charts in countries worldwide, including the US, UK, Canada, Germany, and Australia. In the US, it held the #1 spot on the Billboard Hot 100 for 11 weeks during the summer of 1997. In the UK, it became the best-selling rap single ever, with over 1.4 million copies sold. It was the second-best-selling US single of 1997, behind Elton John’s “Candle in the Wind ’97,” another tribute song. A decade later, in 2007, Puff Daddy performed the song at the Concert for Diana at Wembley Stadium, prompting a chart resurgence in the UK, where it reentered at #32. 

The track earned a Grammy Award for Best Rap Performance by a Duo or Group, and the “No Way Out” album won Best Rap Album. The wins weren’t universally accepted—Wu-Tang Clan’s Ol’ Dirty Bastard famously interrupted the Grammy ceremony in protest, declaring, “Wu-Tang is for the children.”

The music video, directed by Hype Williams, was shot in Chicago, including scenes at O’Hare International Airport’s tunnel walkway and a motorcycle sequence filmed at a prairie preserve in Elburn, Illinois. The video premiered in mid-May 1997 on BET and MTV.