FREDDY MERCURY & MONTSERRAT CABALLE - BARCELONA

Publicada: 26 d’octubre de 1987

Llistes: Regne Unit: #2

L’any 1987, va néixer una col·laboració musical que va desafiar gèneres, convencions i fins i tot idiomes. Quan Freddie Mercury, el carismàtic líder de Queen, va unir forces amb Montserrat Caballé, una de les sopranos més grans del món, el resultat va ser “Barcelona”—un triomf pop-operístic nascut de l’admiració, l’ambició i un duet inoblidable entre una llegenda del rock i una icona de l’òpera.

La col·laboració va començar com un somni. Mercury, un amant declarat de l’òpera, havia dit sovint que Caballé era la seva cantant preferida: “Té la millor veu de totes.” A principis de 1987, el seu desig de conèixer-la es va fer realitat. La seva trobada a la ciutat natal de la soprano, Barcelona, va encendre no només una admiració mútua, sinó també les primeres llavors d’un projecte musical complet.

En aquell moment, Barcelona acabava de ser escollida com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Caballé va ser convidada a participar en els preparatius musicals de l’esdeveniment i va pensar immediatament en Mercury. El que havia de ser només un himne olímpic es va convertir en un àlbum col·laboratiu sencer. Mercury, entusiasmat pel repte d’escriure per a una veu com la de Caballé, hi va accedir sense dubtar.

La peça central, “Barcelona”, és un himne a la majestuositat de la ciutat, que combina el dramatisme teatral de Mercury amb la soprano imponent de Caballé, tot recolzat per una orquestració grandiosa. A causa de l’agenda de la cantant, Mercury va gravar inicialment una maqueta cantant amb veu falsetto les dues parts, la seva i la de Caballé. Quan ella va escoltar la gravació, va quedar impressionada—no només per la passió, sinó per la reverència amb què Mercury abordava el llenguatge operístic.

Tot i que el single, publicat l’octubre del 1987, només va arribar al número 8 del Regne Unit, el seu moment real va arribar després de la mort de Mercury el 1991 a causa de complicacions relacionades amb la sida. Quan es va reeditar el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics, la cançó va escalar fins al número 2 al Regne Unit, als Països Baixos i a Nova Zelanda.

Tot i que inicialment estava destinada a ser l’himne oficial dels Jocs Olímpics, la mort de Mercury va fer que els organitzadors escollissin una altra peça, per evitar controvèrsies. Malgrat això, en un moment simbòlic i emotiu, Caballé va interpretar “Barcelona” a la cerimònia inaugural dels Jocs, cantant en directe al costat de la veu enregistrada de Mercury—un homenatge commovedor tant a l’artista com a la ciutat.

El videoclip, dirigit per David Mallet, és tan grandiloqüent com la cançó. Tant Mercury com Caballé hi apareixen vestits amb robes majestuoses, envoltats de llum teatral i arquitectura clàssica. Mike Moran, coautor i productor de la cançó, també hi apareix dirigint l’orquestra, i sovint és confós amb Brian May de Queen per la seva aparença similar.

FREDDY MERCURY & MONTSERRAT CABALLE - BARCELONA

Released: October 26, 1987

Charts: UK: #2 

In 1987, a musical partnership emerged that defied genres, convention, and even language. When Freddie Mercury, the flamboyant frontman of Queen, joined forces with Montserrat Caballé, one of the world’s greatest opera sopranos, the result was “Barcelona”—a pop-opera triumph born of admiration, ambition, and an unforgettable duet between rock royalty and operatic legend.

The collaboration began with a dream. Mercury, a lifelong fan of opera, had often cited Caballé as his favorite singer. “She is the best voice of all,” he once said. In early 1987, his wish to meet her came true. Their first encounter in the soprano’s native city of Barcelona sparked not just mutual admiration but the seeds of a full-scale musical project.

At the time, Barcelona had just been chosen to host the 1992 Summer Olympics. Caballé was asked to contribute to the event’s musical preparations and immediately thought of Mercury. What was initially planned as a single Olympic anthem evolved into a full collaborative album. Mercury, energized by the challenge of composing for such a voice, agreed without hesitation.

The title track, “Barcelona,” became the centerpiece. A hymn to the city’s majesty, it blended Mercury’s theatrical flair and high-reaching vocals with Caballé’s breathtaking soprano and a full orchestral arrangement. To accommodate her demanding schedule, Mercury first recorded a demo singing both his and Caballé’s parts, the latter in falsetto. When she finally heard the tape, she was stunned—not only by his passion but by his deep respect for the operatic form.

Released in October 1987, the single made a modest but notable impact, peaking at No. 8 on the UK Singles Chart. Its real moment, however, came posthumously. After Mercury’s death in 1991 due to AIDS-related illness, “Barcelona” took on a deeper poignancy. Re-released in 1992, just ahead of the Olympics, the song soared to No. 2 in the UK, the Netherlands, and New Zealand.

Although it was originally intended to be the official theme of the Olympic Games, Mercury’s death led organizers to choose a different piece to avoid potential controversy. Still, in an emotional and symbolic moment, Caballé performed “Barcelona” at the Olympic opening ceremony, singing live alongside Mercury’s pre-recorded vocals—a moving tribute to both the artist and the city.

Directed by David Mallet, the music video was as grandiose as the song, with both Mercury and Caballé clad in regal attire, framed by theatrical lighting and classical architecture. Mike Moran, co-writer and producer, appeared in the video conducting the orchestra, often mistaken for Queen’s Brian May due to their similar appearance.