CE CE PENISTON - FINALLY

Publicació: 30 de setembre de 1991

Llistes: Regne Unit: #2 · EUA: #5

A la tardor de 1991, mentre la house music passava dels clubs subterranis a les llistes comercials, una jove de 21 anys i exconcursant de bellesa de Phoenix va llançar una cançó que esdevindria un dels himnes definitius de la música de ball. “Finally” de CeCe Peniston no era només un debut: era una declaració, una afirmació jubilosa d’amor, llibertat i autodescobriment embolcallada en ritmes house palpitants i veus desbordants.

Nascuda d’un poema que havia escrit a classe de química, “Finally” va ser la primera cançó que Peniston va compondre. El destí hi va intervenir quan el productor Felipe “DJ Wax Dawg” Delgado la va convidar a gravar cors per al raper Overweight Pooch. Tot i que aquell àlbum va passar desapercebut, la veu de Peniston va destacar de seguida, i va cridar l’atenció d’indústria i productors que l’animaren a ocupar el centre de l’escenari. Delgado, juntament amb Rodney K. Jackson, va construir una base musical al voltant de les seves paraules, combinant baixos profunds amb sintetitzadors brillants. El resultat fou una cançó alhora profundament personal i universalment irresistible.

Quan es va publicar el setembre de 1991, “Finally” va esclatar primer a la llista Billboard Dance Club Play, on va arribar al #1. A principis de 1992 ja havia travessat al corrent principal del pop, assolint el #5 al Billboard Hot 100 i el #2 al Regne Unit amb el seu “Choice Mix”. L’atractiu de la cançó era instantani: una barreja d’eufòria house i autenticitat soul, portada per la veu poderosa de Peniston, que sonava alhora jove i atemporal.

Líricament, “Finally” destil·lava l’emoció de l’amor acabat de descobrir en un càntic universal: després de tanta espera, després de tanta anhelança, havia arribat l’autèntic. Les paraules també funcionaven com a metàfora de la pròpia carrera de Peniston: el somni llargament perseguit de fer música finalment es feia realitat.

El videoclip, dirigit per Claude Borenzweig, mantenia la simplicitat. Peniston hi apareixia sobre fons canviants de colors i formes, de vegades acompanyada d’un ballarí. D’alguna manera, aquest minimalisme funcionava: el vídeo deixava que la cançó —i el carisma de Peniston— brillessin sense distraccions, encara que li faltés la producció sofisticada dels clips més habituals d’MTV de l’època.

En entrevistes anys més tard, Peniston recordava aquell èxit fulgurant amb una barreja d’humilitat i incredulitat. “Ni tan sols entenia què volia dir tenir un èxit”, admetia. Un dia era corista a Arizona; l’endemà, actuava als escenaris d’Europa, escoltant com clubs sencers esclataven només sentir les primeres notes de “Finally”.

CE CE PENISTON - FINALLY

Released: September 30, 1991

Charts:  UK: #2  US: #5 

In the fall of 1991, as house music surged from underground clubs into mainstream charts, a 21-year-old former beauty queen from Phoenix unleashed a song that would become one of dance music’s defining anthems. CeCe Peniston’s “Finally” was more than a debut—it was a declaration, a joyous affirmation of love, freedom, and self-discovery wrapped in pulsing house beats and soaring vocals.

Born from a poem she scribbled in a chemistry class, “Finally” was the first song Peniston ever wrote. Fate intervened when producer Felipe “DJ Wax Dawg” Delgado invited her to record backing vocals for rapper Overweight Pooch. The album fizzled, but Peniston’s voice leapt out of the mix, catching the attention of industry figures who encouraged her to step into the spotlight. Delgado, along with Rodney K. Jackson, built a track around her words, assembling deep grooves with bright, euphoric synths. The result was a song both deeply personal and universally irresistible.

When released in September 1991, “Finally” first exploded on the Billboard Dance Club Play chart, where it hit #1. By early 1992, it had crossed into the pop mainstream, climbing to #5 on the Billboard Hot 100 and reaching #2 in the UK with its “Choice Mix.” The song’s appeal was instant: a blend of house euphoria and soulful authenticity, carried by Peniston’s powerhouse voice, which managed to sound both youthful and timeless.

Lyrically, “Finally” distilled the thrill of newfound love into a universal chant: after all the waiting, after all the longing, the real thing had arrived. Its words doubled as a metaphor for Peniston’s own career—the long-held dream of making music finally coming true.

The music video, directed by Claude Borenzweig, kept things simple. Peniston appears against shifting backgrounds of colors and shapes, occasionally accompanied by a male dancer. In a way, the minimalism worked: the video let the song—and Peniston’s charisma—shine without distraction. While it lacked the high-gloss production of contemporaneous MTV staples.

In interviews years later, Peniston reflected on her whirlwind breakthrough with a mix of humility and awe. “I didn’t even understand what it meant to have a hit,” she admitted. One minute she was a backup singer in Arizona; the next, she was on stages across Europe, hearing entire clubs erupt as soon as the opening notes of “Finally” hit the speakers.

EVELYN KING - LOVE COME DOWN 

Publicació: juliol de 1982

Llistes: Regne Unit: #7 · EUA: #17

A l’estiu de 1982, el so del R&B estava canviant. Els anys daurats del disco havien passat, però els clubs encara bategaven amb la fam d’una música de ball capaç de connectar el funk dels setanta amb el ritme elegant i ple de sintetitzadors dels vuitanta. En aquest espai va aparèixer Evelyn “Champagne” King amb “Love Come Down”, un tema que no només va revitalitzar la seva carrera, sinó que també es convertiria en un himne definitori del R&B post-disco.

Escrita i produïda per Kashif Saleem, aleshores un talent emergent acabat de sortir de B.T. Express, la cançó es construïa sobre una línia de baix hipnòtica, textures brillants de teclat i un ritme marcat per caixa de ritmes que sonava futurista i alhora ple de soul. Sobre aquest llit sonor resplendent, King hi desplegava una veu poderosa i alegre, equilibrant força i diversió amb aquella convicció capaç de convertir una cançó d’amor en una declaració total per a la pista de ball.

Publicada com a single principal del seu cinquè àlbum, “Get Loose”, “Love Come Down” va triomfar de seguida. Va arribar al número 1 tant de la llista Billboard Black Singles com de la Hot Dance/Disco, i va escalar fins al #17 al Billboard Hot 100. El seu atractiu va anar més enllà dels EUA: al Regne Unit va arribar al #7, on es va convertir en un clàssic de club.

Ja en el moment de la seva sortida, la crítica en va reconèixer l’energia. Brian Chin de Billboard en va elogiar el “fort ganxo de Kashif” i la “veu tallant de King”. Cash Box en va destacar les “textures de teclat ultra suaus i elegants” i la seva “màxima ballabilitat”. Dècades després, crítics com Justin M. Kantor d’AllMusic i Ivy Nelson de Pitchfork han mantingut el seu prestigi, descrivint-la com a “romàntica i celestial” i fins i tot com “la declaració definitiva del R&B post-disco”.

La peça també va confirmar l’arribada de Kashif com un dels grans compositors i productors de la dècada. Les seves innovacions—línies de baix sintetitzades, capes de teclats i produccions polides però plenes de soul—aviat marcarien èxits per a Whitney Houston, George Benson, Melba Moore i molts més.

“Love Come Down” va resultar tan contagiosa que va transcendir gèneres i èpoques: el 1983, el cantant jamaicà Barry Biggs en va fer una versió en clau de reggae que va triomfar als Països Baixos, i el 1994 la vocalista britànica de dance Alison Limerick la va reviure per a una nova generació, aconseguint entrar al Top 40 britànic. El seu ritme també ha estat samplejat i referenciat en innombrables temes de R&B i house, mantenint-la viva a les pistes de ball durant dècades. Més que una simple cançó de club, “Love Come Down” va saber capturar un moment cultural: la transició del disco al R&B modern.

EVELYN KING - LOVE COME DOWN 

Released: July 1982

Charts:  UK: #7  US: #17 

By the summer of 1982, the sound of R&B was changing. Disco’s golden years had faded, but the clubs still pulsed with a hunger for dance music that could bridge the funk of the ’70s with the sleek, synthesizer-driven groove of the ’80s. Into that space arrived Evelyn “Champagne” King with “Love Come Down,” a track that not only revitalized her career but also became a defining anthem of post-disco R&B. 

Written and produced by Kashif Saleem, then a rising talent freshly departed from B.T. Express, the song was built on a hypnotic bassline, sparkling keyboard textures, and a drum machine-driven rhythm that felt futuristic yet soulful. Over this shimmering bed of sound, King delivered a commanding, joyous vocal, balancing power and playfulness with the kind of conviction that turned a love song into a full-on dancefloor declaration.

Released as the lead single from King’s fifth album, “Get Loose”, “Love Come Down” quickly caught fire. It topped both the Billboard Black Singles and Hot Dance/Disco charts and climbed to #17 on the Billboard Hot 100. Its appeal stretched beyond the US—it soared to #7 in the UK, where it became a lasting club favorite.

Upon release, critics immediately recognized the record’s energy. Billboard’s Brian Chin praised its “strong Kashif hook” and King’s “cutting vocal performance.” Cash Box highlighted its “ultra-smooth, sleek keyboard textures” and “maximum danceability.” Decades later, critics like AllMusic’s Justin M. Kantor and Pitchfork’s Ivy Nelson have upheld its reputation, describing it as “romantic and celestial” and even “the defining statement of post-disco R&B.”

The track also confirmed Kashif’s arrival as a premier songwriter and producer of the decade. His innovations—synth bass grooves, layered keys, and polished yet soulful production—would soon shape hits for Whitney Houston, George Benson, Melba Moore, and more.

“Love Come Down” proved so infectious it transcended genres and eras: In 1983 Jamaican singer Barry Biggs scored a reggae hit with his cover, which reached the Top 5 in the Netherlands. In 1994 British dance vocalist Alison Limerick revived the song for a new generation, landing a UK Top 40 hit. Its groove has also been sampled and echoed in countless R&B and house tracks, maintaining its presence on dancefloors across decades. More than just a club track, “Love Come Down” captured a cultural moment: the transition from disco to modern R&B. 

TONI BRAXTON - YOU’RE MAKIN’ ME HIGH

Publicació: 13 de maig de 1996

Llistes: Regne Unit: #7 · EUA: #1 (1 setmana)

Publicada el 1996 com a single principal del seu segon àlbum d’estudi “Secrets”, “You’re Makin’ Me High” va ser coescrita i produïda per Babyface i Bryce Wilson. La base musical havia estat creada inicialment per a Brandy, però quan Babyface va intervenir per escriure una nova lletra, es va convertir en un tema fet a mida per a Toni Braxton: un sensual mig temps en què ella somia estar amb el seu amant absent.

Va ser una aposta arriscada per a la cantant, que temia haver anat massa lluny. “Era sexy perquè la Toni necessitava fer alguna cosa una mica més agosarada”, explicaria més tard Babyface. “Ella s’hi resistia una mica. No sabia si havia de dir aquest tipus de coses… però al final va funcionar.” L’aposta va donar fruits: “You’re Makin’ Me High” es va convertir en el primer número u de Braxton al Billboard Hot 100, i també va encapçalar la llista de R&B/Hip-Hop. Publicada com a doble cara A amb “Let It Flow” (de la banda sonora de “Waiting to Exhale”), la cançó va confirmar Braxton com una de les veus definitives del R&B dels anys noranta.

El videoclip, dirigit per Bille Woodruff, accentua l’atractiu provocador del tema. Situat en un entorn elegant i luxós, mostra Braxton al costat d’Erika Alexander, Vivica A. Fox i Tisha Campbell, que puntuen una desfilada d’homes amb cartes gegants com si fos un concurs de bellesa poc convencional. Finalment, Braxton escull Bryce Wilson —la seva parella real en aquell moment— i apareixen junts en una banyera plena de cotó de sucre i a la pista de ball, mentre ella també es mostra amb un impactant cosset blanc.

TONI BRAXTON - YOU’RE MAKIN’ ME HIGH

Released: May 13, 1996

Charts:  UK: #7  US: #1 (1 week)

Released in 1996 as the lead single from her second studio album “Secrets”, “You’re Makin’ Me High” was co-written and produced by Babyface and Bryce Wilson of Groove Theory fame. The beat had originally been crafted for Brandy, but when Babyface stepped in to pen new lyrics, it became tailor-made for Braxton—a sultry mid-tempo number in which she dreams of being with her absent lover.

It was a gamble for the singer, who worried about pushing boundaries too far. “It was sexy because Toni needed to do something a little more daring,” Babyface later explained. “She was fighting it a bit. She didn’t know whether she should say those kinds of things… but it ended up working out.” The risk paid off: “You’re Makin’ Me High” became Braxton’s first No. 1 hit on the Billboard Hot 100 and also topped the R&B/Hip-Hop chart. Released as a double A-side with “Let It Flow” from the “Waiting to Exhale” soundtrack, it confirmed her as one of the defining voices of ‘90s R&B.

The music video, directed by Bille Woodruff, showcases the song’s provocative appeal. Set in a sleek, luxurious environment, it features Braxton alongside Erika Alexander, Vivica A. Fox, and Tisha Campbell, who score a parade of men with oversized playing cards as if at an unconventional beauty contest. Eventually, Braxton selects Bryce Wilson—her real-life partner at the time—and the two appear together in a bathtub filled with cotton candy and on the dance floor, while Braxton also appears in a striking white bodysuit.

 WHITNEY HOUSTON - I WILL ALWAYS LOVE YOU

Publicació: 2 de novembre de 1992

Llistes: Regne Unit: #1 (10 setmanes) · EUA: #1 (14 setmanes)

Poques cançons en la història de la música moderna han assolit el pes cultural d’“I Will Always Love You”. Escrita i enregistrada per primera vegada per Dolly Parton el 1973 com un comiat tendre al seu soci professional Porter Wagoner, la balada va començar com un clàssic del country. Però quan Whitney Houston la va gravar per al seu debut cinematogràfic “The Bodyguard” el 1992, la cançó es va transformar en un himne que definia tota una època. Produïda per David Foster, la versió de Houston es va convertir en un fenomen mundial: va encapçalar les llistes de 34 països i va vendre més de 24 milions de còpies a tot el món—convertint-se en el senzill més venut mai per una artista femenina.

La cançó gairebé no va arribar a existir. Houston inicialment planejava versionar “What Becomes of the Brokenhearted” de Jimmy Ruffin com a balada central de la pel·lícula. Però quan Kevin Costner, coprotagonista i coproductor del film, va descobrir que el tema ja s’havia utilitzat a “Fried Green Tomatoes”, va suggerir en canvi la composició de Parton. Clive Davis, mentor de Houston i president d’Arista Records, n’era escèptic. Però Costner va insistir. Ell imaginava un inici a cappella—arriscat però íntim—i tenia raó. El primer vers, contingut i sense instrumentació, desemboca en un dels clímax vocals més poderosos mai enregistrats.

L’original de Parton era un adéu dolç en clau de country; la relectura de Houston es va convertir en una gran balada pop i soul amb atractiu transversal. L’aposta va sortir bé, unint audiències de country, R&B i ràdio adult contemporary. La cançó va mantenir-se al #1 del Billboard Hot 100 durant 14 setmanes consecutives, un rècord en aquell moment, només superat anys més tard per “One Sweet Day” de Mariah Carey i Boyz II Men.

El videoclip, acreditat sota el pseudònim Alan Smithee després que el director Nick Brandt es desvinculés d’una versió remuntada, alternava imatges de Houston interpretant la peça en un teatre ombrívol amb escenes clau de “The Bodyguard”. Filmat mentre estava embarassada de la seva filla Bobbi Kristina, el vídeo la mostrava asseguda sota el focus, amb la seva veu portant tot el pes del dolor i la devoció.

“I Will Always Love You” va guanyar dos Grammy Awards, inclòs el de Gravació de l’Any, i va redefinir l’art de la power ballad. El que havia començat com una cançó de comiat en clau country es va convertir, en mans de Houston, en una de les cançons d’amor més icòniques de tots els temps—un adéu etern que se sent alhora íntim i universal.

WHITNEY HOUSTON - I WILL ALWAYS LOVE YOU

Released: November 2, 1992

Charts:  UK: #1 (10 weeks)  US: #1 (14 weeks)

Few songs in modern music history have achieved the cultural weight of “I Will Always Love You.” Written and first recorded by Dolly Parton in 1973 as a tender farewell to her professional partner Porter Wagoner, the ballad began as a country classic. But when Whitney Houston recorded it for her film debut “The Bodyguard” in 1992, the song was transformed into an epoch-defining anthem. Produced by David Foster, Houston’s version exploded into a global phenomenon, topping the charts in 34 countries and selling over 24 million copies worldwide—making it the best-selling single ever released by a female artist.

The song almost didn’t happen. Houston initially planned to cover Jimmy Ruffin’s “What Becomes of the Brokenhearted” as the film’s centerpiece ballad. But when Kevin Costner, who co-produced and starred alongside her, learned that Ruffin’s track had already been used in “Fried Green Tomatoes”, he suggested Dolly Parton’s composition instead. Clive Davis, Houston’s longtime mentor and head of Arista Records, was skeptical. Costner insisted. He envisioned an a cappella opening—risky but intimate—and he was right. The restrained first verse, delivered without instrumentation, gave way to one of the most powerful vocal climaxes ever captured on record.

Parton’s original was a gentle country farewell; Houston’s reimagining became a grand pop and soul ballad with crossover appeal. The gamble paid off, bridging audiences across country, R&B, and adult contemporary radio. The song stayed at No. 1 on the Billboard Hot 100 for 14 consecutive weeks, a record at the time, only surpassed years later by Mariah Carey and Boyz II Men’s “One Sweet Day.”

The music video, credited under the pseudonym Alan Smithee after director Nick Brandt distanced himself from a re-edited version, interspersed Houston’s performance in a shadowy theater with key scenes from “The Bodyguard”. Filmed while she was pregnant with her daughter Bobbi Kristina, the video captured her seated in the spotlight, her voice carrying the full weight of heartbreak and devotion.

“I Will Always Love You” went on to win two Grammy Awards, including Record of the Year, and redefined the art of the power ballad. What began as a country song of parting became, in Houston’s hands, one of the most iconic love songs ever recorded—an eternal farewell that feels both intimate and universal.