Bond… James Bond (Rànking 20 a 11)

 

Temps de James Bond. Amb motiu del seixanté aniversari de la sèrie s’aniran reestrenat totes les pel·lícules als cinemes del Regne Unit entre els mesos de maig i octubre. Aquí estan totes disponibles a Amazon Prime. Segona entrega del meu Rànking personal amb les pel·lícules situades entre els llocs 20 i 11. 

20. For your eyes only (1981)

Cinquena pel·lícula protagonitzada per Roger Moore. En aquesta ocassió Bond ha de rescatar d’un vaixell espia britànic enfonsat, l’Atac, un dispositiu controlador de submarins nuclears. Breu reaparició de Blofeld en la seqüència prèvia als crèdits. És l’única pel·lícula de la sèrie on la imatge de la cantant del tema principal apareix en els títols de crèdit inicials. 

El millor: la persecució entre un Citröen 2CV i dos Peugeot per la serra madrilenya, i les escenes subaquàtiques. 

Repartiment: Roger Moore, Carole Bouquet, Julian Glover, Topol, Lynn-Holly Johnson, Michael Gothart, John Wyman, Cassandra Harris. 

Director: John Glen

Malvats: Kristatos (Julian Glover), Locque (Michael Gothart Locque), Erik Kriegler (John Wyman)

Noia Bond: Melina (Carole Bouquet)

Cançó: For your eyes only (Sheena Easton)

19. Never say never again (1983)

Després de manifestar que mai tornaria al paper, Connery reprèn el protagonisme interpretant l’espía en aquesta producció independent paral·lela a l’estrena d’Octopussy. D’aquestes manifestacions va sorgir el títol del film que és un remaque de Thunderball, escrita entre Fleming i Kevin McClory, i motiu d’una llarga sèrie de polèmiques entre els productors pels drets legals. 

El millor: Barbara Carrera conduint un R-5 turbo. 

Repartiment: Sean Connery, Klaus Maria Brandauer, Kim Basinger, Barbara Carrera, Max Von Sydow, Bernie Casey, Rowan Atkinson. 

Director: Irvin Kershner

Malvats: Largo (Klaus Maria Brandauer), Fatima (Barbara Carrera),  Blofeld (Max Von Sydow)

Noies Bond: Domino (Kim Basinger), Fatima (Barbara Carrera)

Cançó: Never say never again (Lani Hall)

18. Tomorrow never dies (1997)

Segon paper protagonista per Brosnan, on ha de perseguir un magnat dels mitjans de comunicació que pretén iniciar la tercera guerra mundial. 

El millor: les escenes de lluita amb Michelle Yeoh de protagonista. 

Repartiment: Pierce Brosnan, Michelle Yeoh, Jonathan Pryce, Teri Hatcher, Joe Don Baker, Judi Dench. 

Director: Roger Spottiswoode

Malvat: Elliot Carver (Jonathan Pryce)

Noies Bond: Wai Lin (Michelle Yeoh), Paris Carver (Teri Hatcher)

Cançó: Tomorrow never dies (Sheryl Crow)

17. Quantum of solace (2008)

Segona aparició de Craig en el rol principal. El film és una secuela de Casino Royale on Bond busca revenja després de la mort de Vesper Lynd, i es troba amb Camille qui també vol revenjar la mort de la seva família. Aquí tenim un homenatge als Beatles a través d’una agent del MI6 anomenada Strawberry Fields. 

El millor: la persecució de Bond a un agent infiltrat pels taulats de Siena.

Repartiment: Daniel Craig, Olga Kurylenko, Mathieu Amalric, Judi Dench, Giancarlo Giannini, Jeffrey Wright, Jesper Christensen. 

Director: Marc Forster

Malvat: Dominic Greene (Mathieu Amalric)

Noia Bond: Camille (Olga Kurylenko)

Cançó: Another way to die (Alicia Keys & Jack White)

16. Octopussy (1983)

Sisena entrega amb Roger Moore al capdavant. En aquesta ocassió Bond ha d’enfrontar-se a un militar soviètic que roba joies i les canvia per falsificacions, i el seu còmplice, un príncep afgà. Maud Adams és noia Bond per segona vegada, primer cop que això passava. Primera aparició de Robert Brown com a M en substitució de Bernard Lee. 

El millor: la seqüència pre-crèdits a la base militar cubana, i les seqüències en el tren. 

Repartiment: Roger Moore, Louis Jordan, Maud Adams, Kabir Bedi, Kristina Wayborn, Steven Berkoff.  

Director: John Glen

Malvats: Kamal Khan (Louis Jordan), Gobinda (Kabir Bedi)

Noia Bond: Octopussy (Maud Adams)

Cançó: All time high (Rita Coolidge)

15. Spectre (2015)

Daniel Craig és Bond per quarta vegada, on per primer cop (en la seva sèrie) s’ha d’enfrontar a la organització Spectre, descobrint curiosos lligams entre aquesta i els seus anteriors enemics. Primera aparició de Ralph Fiennes ja nomenat M en substitució de Judi Dench. 

El millor: la seqüència pre-crèdits a Mèxic i la persecució entre l’Aston Martin i el Ferrari a Roma. El més esgarrifós: la tortura cranial de Blofeld a Bond. 

Repartiment: Daniel Craig, Christoph Waltz, Lea Seydoux, Ralph Fiennes, Monica Bellucci, Dave Bautista, Andrew Scott, Jesper Christensen. 

Director: Sam Mendes

Malvats: Blofeld (Christoph Waltz), Hinx (Dave Bautista), C (Andrew Scott)

Noia Bond: Madeleine Swann(Lea Seydoux)

Cançó: Writing’s on the wall (Sam Smith)

14. You only live twice (1967)

Cinquena entrega amb Connery al capdavant. En plena guerra freda, 007 és enviat al Japó a investigar la desaparició d’unes naus espacials. Durant el rodatge es va anunciar que aquesta seria l’última pel·lícula amb Connery com a protagonista, cosa que després no va passar. 

El millor: la seqüència voladora amb la Little Nellie. 

Repartiment: Sean Connery, Akiko Wakabayashi, Donald Pleasance, Mie Hama, Teru Shimada

Director: Lewis Gilbert

Malvat: Blofeld (Donald Pleasance)

Noies Bond: Aki (Akiko Wakabayashi) Kissy (Mie Hama)

Cançó: You only live twice (Nancy Sinatra)

13. Live and let die (1973)

Primera aparició de Roger Moore com a 007. En plena època del Blaxploitation, Bond se les ha de veure amb un gàngster de Harlem que trafica amb heroïna, en un ambient de vidents i vudú. Va estar nominada a l’Oscar a millor cançó original. 

El millor: la persecució amb lanxes pels pantans de Nova Orleans, l’escena amb els cocodrils i la cançó de Paul McCartney.

Repartiment: Roger Moore, Jane Seymour, Yaphet Kotto, Clifton James, Julius Harris, Gloria Hendry, Geoffrey Holder.

Director: Guy Hamilton 

Malvat: Kananga (Yaphet Kotto)

Noies Bond: Solitaire (Jane Seymour), Rosie (Gloria Hendry)

Cançó: Live and let die (Paul McCartney & Wings)

12. Thunderball (1965)

En la quarta missió de Sean Connery com a Bond, 007 ha de trobar dues bombes atòmiques robades per Spectre. Aquesta havia de ser la primera pel·lícula de l’agent secret, però les disputes legals van retardar el seu rodatge. Va guanyar l’Oscar als millors efectes visuals. 

El millor: les escenes submarines. 

Repartiment: Sean Connery, Adolfo Celi, Claudine Auger, Luciana Paluzzi, Rik Van Nutter.

Director: Terence Young

Malvats: Largo (Adolfo Celi), Fiona (Luciana Paluzzi)

Noies Bond: Dominó (Claudine Auger), Fiona (Luciana Paluzzi)

Cançó: Thunderball (Tom Jones)

11. The Living daylights (1987)

Primera actuació de Timothy Dalton en el rol de Bond, que tot i no tenir l’acceptació esperada, va ser un bon protagonista deixant dues grans interpretacions. En aquesta entrega, Bond ha d’ajudar un desertor soviètic a passar a occident. 

El millor: Gibraltar, la persecució per Bratislava, la fugida per la neu sobre un violoncel i les cançons de Pretenders. 

Repartiment: Timothy Dalton, Maryam D’abo, Jeroen Krabbe, John Rhys-Davies, Joe Don Baker, Andreas Wisniewski.

Director: John Glen

Malvats: Brad Whitaker (Joe Don Baker), Necros (Andreas Wisniewski)

Noia Bond: Kara (Maryam D’abo)

Cançó: The Living daylights (A-ha)

=====================

(Continuarà amb les pel·lícules del 10 al 4)

Bond… James Bond (Rànking 27 a 21)

Temps de James Bond. 007 compleix seixanta anys, i aprofitant que totes les pel·lícules estan disponibles a Amazon Prime, és un bon moment per fer un repàs a cada un dels títols de la sèrie ordenats de menys a més, és a dir, les que menys m’agraden a les que considero millors. Tothom té el seu rànking, però aquest és el meu. Tampoc es tracta de fer una crítica de cada film, però sí una breu ressenya de cadascun. En la llista s’hi inclouen les vint-i-cinc pel·lícules oficials més les dues on apareix el personatge.

27. Casino Royale (1967)

És una sàtira irreverent basada en la primera novela d’Ian Fleming. Tot i el seu repartiment de luxe va ser fortament criticada i es considera una poca-soltada pel seu humor absurd.

Repartiment: David Niven, Peter Sellers, Orson Welles, Ursula Andress, Woody Allen, William Holden, John Huston, Charles Boyer, Deborah Kerr, Jacqueline Bisset, Jean-Paul Belmondo, Barbara Bouchet.

Directors: Val Guest, John Huston, Ken Hugues, Robert Parrish, Joseph McGrath

Cançó: Casino Royale (Herb Alpert & Tijuana Brass)

26. Day another day (2002)

Última entrega amb Pierce Brosnan com a 007 en la què ha de combatre un comandament nord coreà que pretén desafiar occident. Cotxes invisibles i rivals que transformen el seu rostre són les anades d’olla que desprestigien el metratge. Inclou un homenatge a Dr. No amb Halle Berry emulant Ursula Andress sortint del mar.

Repartiment: Pierce Brosnan, Halle Berry, Rosamund Pike, Toby Stephens, Rick Yune, Judi Dench, John Cleese. 

Director: Lee Tamahori

Malvats: Gustav Graves (Toby Stephens), Zao (Rick Yune)

Noies Bond: Jinx Johnson (Halle Berry), Miranda Frost (Rosamund Pike)

Cançó: Day another day (Madonna)

 25. A view to a kill (1985)

Última entrega amb Roger Moore de protagonista on Bond ha de combatre un home de negocis que pretén destruir Silicon Valley. Tot i ser una de les entregues més fluixes de la saga, inclou una de les malvades més memorables, May Day interpretada per Grace Jones. 

El millor: Grace Jones.

Repartiment: Roger Moore, Christopher Walken, Grace Jones, Tanya Roberts. Director: John Glen

Malvats: Max Zorin (Christopher Walken), May Day (Grace Jones)

Noies Bond: Stacey Sutton (Tanya Roberts), May Day (Grace Jones)

Cançó: A view to a kill (Duran Duran)

24. The man with the golden gun (1974)

Segon film amb Moore en el rol principal. 007 ha de recuperar el Solex, un dispositiu en possessió d’Scaramanga que aprofita l’energia solar. Tot i tenir un rival a l’alçada, el conjunt resulta mediocre degut al seu enfoc excessivament còmic. En aquest sentit repeteix personatge el sheriff Pepper de Live and let die. Trobem escenes de karate, aprofitant l’èxit de les pel·lícules de Bruce Lee en aquell moment.

Repartiment: Roger Moore, Christopher Lee, Herve Villechaize, Britt Ekland, Maud Adams, Clifton James. 

Director: Guy Hamilton

Malvats: Scaramanga (Christopher Lee), Nick Nack (Herve Villechaize)

Noies Bond: Goodnight (Britt Ekland), Andrea Anders (Maud Adams)

Cançó: The man with the golden gun (Lulu)

23. Moonraker (1979)

Quarta pel·lícula de Roger Moore, i última de Bernard Lee com a M després d’onze interpretacions. Aprofitant l’estela de l’èxit d’Star Wars, Bond viatja a l’espai per impedir que un malvat destrueixi la vida a la Terra. Moonraker va ser nominada a l’Oscar pels seus efectes especials. És el tercer cop que Shirley Bassey interpreta el tema principal. 

El millor: les seqüències amb la màquina centrífuga i la góndola.

Repartiment: Roger Moore, Michael Lonsdale, Lois Chiles, Richard Kiel, Corinne Cléry. 

Director: Lewis Gilbert

Malvats: Hugo Drax (Michael Lonsdale), Jaws (Richard Kiel)

Noia Bond: Holly Goodhead (Lois Chiles)

Cançó: Moonraker (Shirley Bassey)

22. Diamonds are forever (1971)

Després d’abandonar el personatge, Connery torna per sisena vegada a posar-se en la pell de 007 a canvi d’una xifra rècord de diners. En aquesta entrega Bond s’ha d’infiltrar en una xarxa de tràfic de diamants per evitar que Blofeld destrueixi Washington. Charles Gray torna a la sèrie, aquest cop interpretant al malvat principal, després de la seva aparició a You only live twice. La pel·lícula va ser nominada a l’Oscar al millor só. 

El millor: Jill St.John.

Repartiment: Sean Connery, Jill St. John, Charles Gray, Bruce Glover, Putter Smith, Lana Wood. 

Director: Guy Hamilton

Malvats: Blofeld (Charles Gray), Mr. Wint (Bruce Glover), Mr. Kidd (Putter Smith)

Noia Bond: Tiffany Case (Jill St. John)

Cançó: Diamonds are forever (Shirley Bassey) 

21. The world is not enough (1999)

Pierce Brosnan és Bond per tercer cop. En aquest cas Bond ha d’alliberar i protegir Elektra King, la filla d’un milionari que ha estat assessinat. Darrera aparició de Desmond Llewelyn qui moriria un mes després de l’estrena. Va ser Q en disset ocasions. 

El millor: la persecució en lanxes pel Tàmesi. 

Repartiment: Pierce Brosnan, Sophie Marceau, Robert Carlyle, Denise Richards, Judi Dench, Robbie Coltrane, Maria Grazia Cucinotta. 

Director: Michael Apted

Malvats: Renard (Robert Carlyle), Elektra King (Sophie Marceau), Guiuletta Da Vinci (Maria Grazia Cucinotta)

Noies Bond: Elektra King (Sophie Marceau), Dra. Christmas Jones (Denise Richards)

Cançó: The world is not enough (Garbage)

=====================

(Continuarà amb les pel·lícules del 20 a l’11)

TOTS SANTS (carbasses o castanyes?)

Del Blog Costumari de Malla, comparteixo aquest escrit on s’explica que les carbasses per Tots Sants no provenen de la cultura de Halloween, sinó que també formen part de la cultura catalana, concretament d’Osona, el Ripollès i La Garrotxa. Per tant la discussió no te cap ni peus. Un altra cosa és el sentit que se li ha donat a la festa de Tots sants en si. La jovenalla ha importat de la festa yankee el “truco o trato” per anar per les cases a demanar caramels, però, malauradament hi han afegit el nefast costum d’emmerdar tot i tothom amb el llançament d’ous. D’altra banda, el consumisme de la nostra societat, ha fet que una festa que era absolutament de dol fa unes dècades, hagi passat a ser motiu de festa i xerinola. Personalment no crec que perillin els panellets, les castanyes i els moniatos. Fa molts anys que s’ha instaurat també entre nosaltres el costum del Pare Noel per Nadal, i els costums del Tió i els Reis d’Orient segueixen instaurats a les nostres famílies. El pitjor enemic de les castanyeres és a dia d’avui la climatologia, ja què es fa difícil menjar castanyes i moniatos amb màniga curta. Veiem que explica el Blog del Costumari sobre aquesta tradició:

 

El fenomen de la globalització que s'ha covat a través dels mitjans de comunicació ha creat nous costums i nous hàbits entre la nostra societat. La cultura no n'és pas exempta, ans el contrari, puix és permeable a totes les noves interpretacions. És la gent qui decideix quin ritual li és més útil i quin ja no. Tots Sants n'és un cas paradigmàtic d'aquest fet. Aquesta festa es debat entre dues forces: la conservació d'un ritual que és entès com a genuï, la Castanyada, i l'assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que entre la jovenalla de ciutat o urbana creix la simpatia per al Halloween d'una forma meteòrica, amb el suport de mitjans de comunicació i el consumisme.

Però d'on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l'1 i l'11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s'obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre'n la seva benedicció. Va ser l'emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl•lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d'aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s'ha mantingut fins ara.

A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D'aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d'ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L'endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l'explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.

 

LA POCA FEINA DE LA GENT

Avui m'ha arribat un comentari sobre les meves tendències sexuals que algú, amb poca feina, està fent córrer pel poble. Mare de Deu, quina imaginació tan gran tenen alguns o algunes! O quin avorriment tan gran que pateixen.

No és la primera vegada que soc blanc de les xafarderes, ni jo, ni gent del meu voltant ( o tants altres que han passat per situacions similars). Però el que no deixa de sorprendrem és aquesta capacitat tan innata que tenen certes persones per inventar-se la vida dels demés. Com amb la Duquesa de Alba, la Belén Esteban i totes aquestes pànfiles que els xuclen els diners cada setmana no en tenen prou, han de buscar distraccions a les seves buides vides amb gent més propera. I així ens va. Que cony sap la gent sobre el que passa dintre de casa meva! Es molt fàcil dir: "aquells s'han separat, ella va amb un altre, l'home era maricón." Va home va! la vida no és tan simple com això. Darrera de cada casa, de cada família i de cada situació hi ha una historia i unes vivències personals de les què la gent no n'ha de fotre res. I al no poder saber-les se les inventen sense pensar en el mal que poden fer a terceres persones, (fills per exemple). No, les coses no funcionen així. Jo tinc la meva vida privada, i unes filles que m'estimo i respecto molt, i no vull que els compliquin la vida amb tonteries externes que no tenen cap ni peus i només els hi poden fer mal. O és que si lligo amb algú, també la tinc que anar passejant per tot arreu perquè la vegin bé? Doncs no, com més vulguin saber les xafarderes, menys sabran, i el que han de fer és rentar primer la roba de casa abans de recollir la bugada dels altres. 

I per cert, que no em busquin coses rares, perquè a mi em van les dones, i n’hi ha que ho poden certificar, però, les xafarderes es quedaran amb les ganes i tampoc sabran qui son les que ho poden dir. I a dia d'avui, encara no tinc ganes, ni tinc intenció de canviar figues per cigales.  

Espero que quedi clar, i que ningú em faci comentaris sobre això, perquè tot el que havia de dir sobre aquest tema ja ho he dit aquí. Punt i final.          

150 lloretencs, en defensa del català a l'escola

Lloret de Mar - plaça de la Vila
12/09/2011 19:00:00

Unes 150 persones s'han concentrat aquest dilluns a Lloret de Mar en defensa del català a l'escola. Pares, alumnes i mestres, així com empresaris, veïns i polítics locals s'han reunit a la plaça de la Vila, el mateix dia en què ha començat el curs.

Amb el lema "Per un país de tots, l'escola en català", la plataforma som escola -vinculada a Òmnium Cultural- ha aconseguit mobilitzar la societat, tant a Lloret com a la resta del país. L'objectiu ha estat mostrar el rebuig a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'obligar que el castellà també sigui llengua vehicular als centres educatius.

En la concentració, Montserrat Reguant, mestra de l’institut Coll i Rodès, ha llegit un fragment que defensa que “la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena”.

El mateix manifest recorda que el Suprem ha dictat tres sentències que “qüestionen” la immersió del català. La plataformasom escola denuncia que aquest fet “atempta clarament contra el model d'escola de Catalunya, que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys” i que té nombrosos reconeixements internacionals.

El text fa una crida a “rebutjar les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades”. Afegeix que “fem una crida a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social”.

La convocatòria, que ha aplegat milers de persones arreu de Catalunya, s'ha difòs a través de les xarxes socials.

(Fotografia de Maria Assumpció Comas: Montserrat Reguant llegeix ahir el manifest, des del balcó de l'Ajuntament)

Nova Ràdio Lloret