MADNESS - BAGGY TROUSERS

Publicació: 5 de setembre de 1980

Llistes: Regne Unit: #3

"Baggy Trousers" és una cançó publicada com a single principal de l'àlbum de 1980 "Absolutely". Va ser escrita pel cantant Graham "Suggs" McPherson i el guitarrista Chris Foreman. La cançó va ser una antítesi a "Another Brick In The Wall (part II)" de Pink Floyd, en què Madness es va alegrar dels seus dies d'escola.

Tot i que la cançó de Floyd era bastant amenaçadora, suggerint que l’escola i el seu personal són opressius i autoritàris, l'opinió de Madness sobre el tema és molt més divertida, recordant alegrement els seus dies escolars, reconeixent que els professors probablement no ho van gaudir tant com ells. Mentre que l'escola descrita a la cançó de Pink Floyd és un establiment privat elegant, Madness canta sobre una escola integral.

Suggs va dir: "'Baggy Trousers' va ser una mena de resposta a Pink Floyd, fins i tot a aquella edat vaig pensar que la frase 'teacher leave the kids, alone' (el professor deixa els nens sols) era una mica estranya, sinistra, tot i que crec que Floyd és una gran banda. Semblava autoindulgent pensar que els dies d’escola havien estat terribles; també hi havia un esnobisme invertit. "Vas anar a una escola pública elegant? Vols provar d'anar a la meva escola". I va continuar explicant: "Recordo haver pensat això. Pink Floyd va mostrar una experiència escolar molt diferent a la nostra. A la meva escola, en general, sentia pena pels professors als quals feiem passar una estona difícil perquè tots passàvem de tot. Així que vaig intentar corregir una mica l'equilibri amb aquesta cançó.”

Suggs recorda com es va inspirar per escriure la cançó: “És una cançó sobre una escola de Londres. Vaig fer una llista de totes les coses que recordava de l'escola on vaig anar, i vaig escriure sis pàgines, algunes interessants i altres una mica avorrides, sobre les meves experiències personals. Va ser llavors quan vaig pensar en els professors, que ens havien de suportar cada dia, i en la seva majoria no vam prestar cap interès ni atenció al que explicaven. Cadascú es va divertir a la seva manera i només pensava quan era l'hora de tornar a casa.

Chris Foreman i Suggs, parlant de la cançó, van explicar que volien emular a Ian Dury: "Estava específicament intentant escriure una cançó a l'estil d'Ian Dury, especialment les cançons que escrivia aleshores, que sovint eren una mena de catàlegs de frases del que es portava aleshores”.

El vídeo va ser filmat a l'escola Islip Street, Kentish Town. El saxofonista Lee Thompson portava al vídeo uns pantalons amples de 64 polzades que abans portava el corpulent actor Peter Ustinov. Quan tocava el seu solo de saxo, se'l mostra volant per l'aire per mitjà del cable d'una grua. El guitarrista Chris Foreman va recordar a la mateixa entrevista: "Una nit en Lee i jo ens vam quedar a veure Genesis a Drury Lane; en un moment del concert hi va haver una explosió i Peter Gabriel va sortir volant per l'aire. Per això en Lee va entrar volant al vídeo de 'Baggy Trousers', sempre va prometre que quan tingués l'oportunitat faria el mateix".

Suggs ha descrit en broma la cançó com el seu pla de pensions, però quan una cançó és tan evocadora com aquesta, no pots evitar pensar que mereix el seu gran èxit.

MADNESS - BAGGY TROUSERS

Released: September 5, 1980

Charted:  UK: #3 

"Baggy Trousers" is a song released as the lead single of the 1980 album “Absolutely”. It was written by lead singer Graham "Suggs" McPherson and guitarist Chris Foreman. This was an antithesis to Pink Floyd's "Another Brick In The Wall (part II)", in which Madness rejoiced in their school days.

While Floyd's song was quite menacing, suggesting a school and its staff as oppressive and authoritarian, Madness' take on the subject is much funnier, happily recalling the antics of her school days, acknowledging that the teachers probably didn't enjoy it as much as them. While the school described in the Pink Floyd song is a posh private establishment, Madness sings about a comprehensive school.

Suggs said: "'Baggy Trousers' was sort of an answer to Pink Floyd, even at that age I thought the line 'teacher leave the kids, alone' was a bit strange, sinister - though I think Floyd are a great band. It sounded self-indulgent to be going on how terrible schooldays had been; there was an inverted snobbery about it too. 'You went to a posh public school? You wanna try going to my school. “ And continued explaining: “I remember thinking that Pink Floyd showed a very different school experience to ours. In my school, I generally felt sorry for the teachers who were given a hard time because we were all up to no good. So I tried to redress the balance a little bit with this song.”

Suggs remembers how he was inspired to write the song: “It's a song about a school in London. I made a list of all the things I remembered from the school I went to, and I wrote six pages, some interesting and some a bit boring, about my personal experiences. That's when I thought about the teachers, who had to put up with us every day, and for the most part we never paid any interest or attention to what they explained. Each one had fun in their own way and only thought about when it was time to go home.

Chris Foreman and Suggs talking about the track explained that they wanted to emulate Ian Dury: “I was very specifically trying to write a song in the style of Ian Dury, especially the songs he was writing then, which were often sort of catalogues of phrases in a constant stream.” 

The video was filmed at Islip Street School, Kentish Town. Saxophonist Lee Thompson wore in the video 64-inch baggy trousers previously worn by the portly actor Peter Ustinov. When he played his saxophone solo he is shown flying through the air by means of a wire from a crane. Guitarist Chris Foreman recalled in the same Uncut interview: "One night Lee and I had bunked into see Genesis at Drury Lane - at a point in the set there was an explosion and Peter Gabriel went flying through the air. That's why Lee went flying in the 'Baggy Trousers' video-he always vowed that when he got the chance he'd do the same thing."

Suggs has jokingly described the song as being his pension plan, but when a song is as brilliantly evocative as this you can’t help but think it entirely deserves its huge success.

 

MADNESS - THE RETURN OF THE LOS PALMAS 7

Publicació: 16 de gener de 1981

Llistes: Regne Unit: #7

"The Return of the Los Palmas 7" és una cançó ska/pop de Madness, escrita per Mike Barson, Mark Bedford i Daniel Woodgate. Va marcar el debut de Woodgate com a compositor i va ser llançada el gener de 1981 com el tercer i últim single de l'àlbum "Absolutely". El llançament del senzill difereix lleugerament de la versió de l'àlbum on apareix com "Return of the Los Palmas 7" i és aproximadament 30 segons més curta.

"The Return of the Los Palmas 7" és predominantment instrumental, amb veus mínimes, inclosa la xerrameca de Chas Smash al principi, el so de "Waiter!" al voltant dels 42 segons de la pista, i un "Good night!" al final. La  decisió de fer un altre tema instrumental va ser influenciada per l'èxit de "One Step Beyond..." i va ser encoratjada per Dave Robinson, el cap de Stiff Records, que va veure potencial en Madness per explorar aquest estil una mica més.

El vídeo musical filmat el gener de 1981, mostra diverses escenes. Les ubicacions principals inclouen el Venus Cafe a 95 Golborne Road, London W10 5NL i Kenwood Park al nord de Londres. El vídeo alterna entre un ambient de cafeteria cutre i una escena de restaurant amb els nois del la banda vestits elegantment. Una seqüència a meitat del vídeo retrata la banda vestida de vaquers a Kenwood Park. Donades les limitacions de temps, el vídeo es va fer només dues setmanes abans del llançament del senzill. Els clips aleatoris constitueixen una part important del vídeo, capturant diversos moments de la societat d’arreu. Curiosament, alguns d'aquests clips també apareixen al vídeo de la cançó "One Love" de Bob Marley, on Suggs i Chas Smash fan aparicions com a convidats.

A Espanya, com es va fer amb el senzill de “One Step Beyond…”, la cançó té una introducció en castellà que deia el següent: “Eh tu, te acuerdas de nosotros? Somos Madness. Si te sientes marchoso y vacilón no te desmarques, sigue en el rollo y pasa de todo con el regreso de los 7 palmas”.

MADNESS - THE RETURN OF THE LOS PALMAS 7

Released: January 16, 1981

Charted:  UK: #7 

"The Return of the Los Palmas 7" is a ska/pop song by Madness, penned by Mike Barson, Mark Bedford, and Daniel Woodgate. It marked Woodgate's debut as a songwriter and was released on January 1981 as the third and final single from the album “Absolutely”. Notably, the single release differs slightly from the version on the album where it is listed as "Return of the Los Palmas 7" and is approximately 30 seconds shorter.

"The Return of the Los Palmas 7" is predominantly instrumental, featuring minimal vocals, including ad-libbing by Chas Smash at the beginning, the sound of "Waiter!" around 42 seconds into the track, and a "Good night!" at the very end. The inclination towards another instrumental track was influenced by the success of "One Step Beyond..." and was particularly encouraged by Dave Robinson, the head of Stiff Records, who saw potential in Madness exploring this style further.

The music video for "The Return of the Los Palmas 7," filmed in January 1981, showcases various scenes. The primary locations include the Venus Cafe at 95 Golborne Road, London W10 5NL, and Kenwood Park in North London. The video alternates between a greasy-spoon cafe setting and an elegant restaurant scene featuring the band. A distinctive mid-video sequence portrays the band dressed as cowboys in Kenwood Park. Given the time constraints, the video was created just two weeks before the single's release. Random clips make up a significant portion of the video, capturing various moments. Interestingly, some of these clips also appear in the video for Bob Marley's song "One Love," where Suggs and Chas Smash make guest appearances.

In Spain, as was done with the single from “One Step Beyond…”, the song has an introduction in Spanish that said the following: “Eh tu, te acuerdas de nosotros? Somos Madness. Si te sientes marchoso y vacilón no te desmarques, sigue en el rollo y pasa de todo con el regreso de los 7 palmas”. (Hey you, do you remember us? We are Madness. If you feel funky and lazy, don't give up because you don't give a damn about the rest, keep going with the return of the los 7 palmas.)

 

MADNESS - HOUSE OF FUN 

Publicació: 14 de maig de 1982

Llistes: Regne Unit: #1 (2 setmanes)

"House of Fun" és l'única cançó de la banda que va encapçalar les llistes del Regne Unit. En aquesta cançó diabòlicament enganxosa del 1982, Madness mostra el seu costat descarat i atrevit. Aprofundir en la lletra revela una exploració astuta del viatge a la majoria d'edat d'un jove de setze anys, abordant de manera intel·ligent temes d'adults com la compra de preservatius a una farmacèutica.

En un gir còmic, el noi recorre a eufemismes humorístics a l'hora de comprar anticonceptius, com "box of balloons with a featherlight touch” (caixa de globus amb un toc lleuger com una ploma) i “party hats with the coloured tips” (barrets de festa amb les puntes de colors), provocant un malentès amb la farmacèutica que el dirigeix ​​a una botiga de bromes. La instrumentalització de la cançó és brillant combinant perfectament el so ska característic de Madness amb una melodia inspirada en el circ, creant un ambient de festa exuberant i jovial. Aquesta elecció musical no només complementa el títol de la cançó, sinó que també al·ludeix intel·ligentment als matisos més foscos de la majoria d'edat, amb referències a la temptació i l'entrada al cau dels lleons, reflectint el viatge agredolç de deixar enrere la infància.

El vídeo musical, rodat principalment a Pleasure Beach a Great Yarmouth, mostra Madness en una muntanya russa. Suggs, vestit de nen, interpreta còmicament la lletra de la cançó en una farmàcia, intentant una incòmoda compra de preservatius. Amb ell, tres membres de la banda realitzen una rutina de ball rítmica i humorística vestits de senyores de la neteja. El vídeo passa a les escenes d'una barberia abans d'arribar a un final on la banda canta a la muntanya russa. El vídeo es tanca amb la banda en una muntanya russa mentre la cançó s'esvaeix.

En un gir irònic del destí, aquesta cançó sobre un noi de 16 anys que compra preservatius va ser número 1 al Regne Unit quan el papa Joan Pau II va fer la seva primera visita oficial a Anglaterra.

MADNESS - HOUSE OF FUN 

Released: May 14, 1982

Charted:  UK: #1 (2 weeks)

"House of Fun" stands as the band's sole song to top the UK charts. In this devilishly catchy track from 1982, Madness showcases their cheeky and edgy side. Delving into the lyrics reveals a sly exploration of a sixteen-year-old's coming-of-age journey, cleverly addressing adult themes like purchasing condoms from a pharmacist. 

In a comedic twist, boy resorts to humorous euphemisms when buying contraception, as “box of balloons with a featherlight touch” and “party hats with the coloured tips”, leading to a misunderstanding with the pharmacist who directs him to a joke shop. The song's instrumental brilliance seamlessly combines Madness's signature ska sound with a circus-inspired tune, creating an exuberant and jovial party atmosphere. This musical choice not only complements the song's title but also cleverly alludes to the darker undertones of coming of age, with references to temptation and entering the lion's den, reflecting the bittersweet journey of leaving childhood behind.

The music video, predominantly filmed at Pleasure Beach in Great Yarmouth, showcases Madness on a roller coaster. Suggs, dressed as a boy, comically enacts the song's lyrics in a chemist's shop, attempting an awkward purchase of condoms. Joining him, three band members perform a rhythmic and humorous dance routine dressed as Pepperpots. The video transitions to scenes in a barber's shop before reaching a finale where the band sings atop the roller coaster. The video closes with the band continuously on a roller coaster loop as the chorus fades.

In an ironic twist of fate, this song about a 16-year-old boy buying condoms was the UK #1 when Pope John Paul II made his first official visit to England.