ROLLING STONES - YOU CAN’T ALWAYS GET WHAT YOU WANT

Estrena: 3 de juliol de 1969

Llistes: EUA: #42

"You Can't Always Get What You Want" és una cançó clàssica dels Rolling Stones, inclosa al seu àlbum de 1969 "Let It Bleed". Escrita per Mick Jagger i Keith Richards, la cançó inicialment es va publicar com a cara B del senzill "Honky Tonk Women". La versió inclosa en aquest senzill és més curta que la de l'àlbum. Curiosament, el single es va llançar el 3 de juliol de 1969, coincidint tràgicament amb la mort de Brian Jones, membre fundador dels Rolling Stones. Els Stones van gravar inicialment aquesta pista durant les sessions de "Beggars Banquet" el 1968, però no va entrar al tall final d'aquell àlbum i es va incloure més tard a "Let It Bleed".

L'explicació de Mick Jagger sobre la cançó captura bé la seva essència. "You Can't Always Get What You Want" agrada la gent perquè parla de l'experiència universal de desitjar més malgrat el que ja es té. La tornada i la melodia memorable, juntament amb els tocs orquestrals aportats per Jack Nitzsche, contribueix tot plegat al seu atractiu perdurable.

El cor d'infants escoltat a la cançó és interpretat pel Cor Bach de Londres, amb les seves 60 veus duplicades per crear la il·lusió d'un grup més gran. Curiosament, el Cor Bach de Londres va intentar desvincular-se de l'àlbum en conèixer-ne el títol, "Let It Bleed", i la inclusió de "Midnight Rambler", una cançó sobre un assassí en sèrie. Una versió de la cançó sense el cor es pot trobar a "Rock and Roll Circus", un especial de televisió britànic gravat pels Rolling Stones el 1968 però mai emès. L'especial va incloure una barreja de música i actuacions de circ que finalment es va llançar en vídeo el 1995.

La identitat de "Mr. Jimmy" a la cançó ha generat algun debat i especulació. Mentre alguns creuen que podria referir-se a Jimmy Miller, el productor dels Stones en aquell moment, altres suggereixen que podria ser una referència a Jimmy Hutmaker, un personatge local d'Excelsior, Minnesota. Hutmaker, conegut com a "Mr. Jimmy", era una figura de la zona que tenia alguna discapacitat però era mentalment agut la majoria dels dies. Va ser atès per propietaris de botigues locals fins la seva mort el 2007.

La llegenda diu que Mick Jagger va trobar-se amb el Sr. Jimmy durant una visita a una farmàcia a Excelsior, on el Sr. Jimmy va dir famosament: "You Can't Always Get What You want”, (Bé, no sempre pots aconseguir el que vols). Es diu que aquest incident va inspirar la lletra de la cançó. Es diu que el Sr. Jimmy va assistir al següent concert dels Stones a Minneapolis, amb alguns relats que suggereixen que Jagger va organitzar que un limusina el portés, però és més probable que un empresari local facilités la seva assistència.

El bateria de la banda, Charlie Watts, no va tocar en aquesta pista simplement perquè va trobar el ritme i la dinàmica de la bateria inusuals i difícils de comprendre. En el seu lloc, el productor Jimmy Miller, es va fer càrrec de la bateria. No obstant, Watts finalment va trobar el seu enfocament, com es pot veure al vídeo del Rock And Roll Circus. L'enfoc meticulós de Miller a la bateria és evident, ja que també va tocar a "Happy" i va afegir la campaneta a "Honky Tonk Women". En una entrevista a NPR, Al Kooper va recordar haver vist Miller i Watts treballant en la part de bateria. Quan Watts va tenir problemes per agafar-hi el truc, Miller va oferir-se a demostrar-li. Watts va respondre: "Per què no ho toques tu, llavors?" i va marxar de la sessió. Malgrat això, Miller va continuar, i la cançó es va gravar amb èxit.

Al Kooper va ser contractat per tocar l'orgue i el corn francès a la pista. Aquests instruments normalment eren tocats per Brian Jones, però a causa dels seus greus problemes de drogues en aquell moment, no va poder contribuir. La interpretació de Kooper inclou la llarga nota del corn al començament de la cançó.

Una de les versions més poc convencionals de "You Can't Always Get What You Want" es va produir el 18 d'abril de 2020, durant el concert One World: Together At Home en suport de l'Organització Mundial de la Salut enmig de la pandèmia de coronavirus. Mick Jagger, Keith Richards, Ronnie Wood i Charlie Watts es van reunir virtualment a través de Zoom per interpretar-la. Es diu que Watts, sense una bateria disponible, va imitar tocar la bateria a l'aire, amb la seva pista probablement doblada més tard.

ROLLING STONES - YOU CAN’T ALWAYS GET WHAT YOU WANT

Released: July 3, 1969

Charted:  US: #42 

"You Can't Always Get What You Want" is a classic song by the Rolling Stones, featured on their 1969 album “Let It Bleed”. Written by Mick Jagger and Keith Richards, the song was initially released as the B-side to the single "Honky Tonk Women." The version of the song included on this single is shorter than the album version. Interestingly, the single was released on July 3, 1969, which tragically coincided with the death of Rolling Stones founding member Brian Jones. The Stones initially recorded this track during the “Beggars Banquet” sessions in 1968, but it didn't make the final cut for that album and was later included on “Let It Bleed”.

Mick Jagger's explanation of the song captures its essence well. "You Can't Always Get What You Want" resonates with people because it speaks to the universal experience of yearning for more despite what one already has. The song's sing-along chorus and memorable melody, along with the orchestral touches contributed by Jack Nitzsche, all contribute to its enduring appeal.

The chorus of children heard in the song is performed by the London Bach Choir, with their 60 voices double-tracked to create the illusion of a larger group. Interestingly, the London Bach Choir attempted to disassociate themselves from the album upon learning of its title, “Let It Bleed”, and the inclusion of "Midnight Rambler," a song about a serial killer. A version of the song without the choir can be found on “Rock and Roll Circus”, a British TV special recorded by The Stones in 1968 but never aired. The special featured a blend of music and circus performances and was eventually released on video in 1995.

The identity of "Mr. Jimmy" in the song has sparked some debate and speculation. While some believe it could refer to Jimmy Miller, the Stones' producer at the time, others suggest it may be a reference to Jimmy Hutmaker, a local character from Excelsior, Minnesota. Hutmaker, known as "Mr. Jimmy," was a familiar figure in the area and had some disabilities but was mentally sharp on most days. He was cared for by local shop owners until his passing in 2007.

Legend has it that Mick Jagger encountered Mr. Jimmy during a visit to a drugstore in Excelsior, where Mr. Jimmy famously remarked, "Well, you can't always get what you want." This incident is said to have inspired the lyrics of the song. Mr. Jimmy was reportedly in attendance at the Stones' next show in Minneapolis, with some accounts suggesting that Jagger arranged for a limo to pick him up. However, it is more likely that a local businessman facilitated his attendance.

The drummer for the band, Charlie Watts, didn't play on this track simply because he found the unusual groove and rhythm challenging to grasp. Instead, their producer, Jimmy Miller, took over on drums. However, Watts eventually adapted his approach, as seen in the Rock And Roll Circus video. Miller's meticulous approach to drumming is evident, as he also played on "Happy" and added cowbell to "Honky Tonk Women." In an NPR interview, Al Kooper recounted witnessing Miller and Watts working on the drum part. When Watts struggled to catch on, Miller offered to demonstrate. Watts then responded, "Why don't you play it then?" and left the session. Despite this, Miller continued, and the song was successfully recorded.

Al Kooper was enlisted to play the organ and French horn on the track. These instruments were typically played by Brian Jones, but due to his severe drug problems at the time, he was unable to contribute. Kooper's performance includes the long horn note at the beginning of the song.

One of the more unconventional renditions of this song occurred on April 18, 2020, during the One World: Together At Home concert in support of the World Health Organization amid the coronavirus pandemic. Mick Jagger, Keith Richards, Ronnie Wood, and Charlie Watts reunited virtually via Zoom to perform it. Watts, reportedly without a drum kit available, played air drums, with his track likely dubbed in later.

 

ROLLING STONES - WILD HORSES

Estrena: 12 de juny de 1971

Llistes: EUA: #28

"Wild Horses" és una cançó originalment escrita pels Rolling Stones en col·laboració amb Gram Parsons. Inicialment, va ser enregistrada pels Flying Burrito Brothers el 1970 perquè els Stones sentien que la demo no estava del tot desenvolupada. Però els Stones la van reconsiderar i van enregistrar la cançó per al seu àlbum "Sticky Fingers" del 1971. Dissenyada per Andy Warhol, la portada de l'àlbum presentava una fotografia primerenca d'un pantaló vaquero d'un home, complet amb una cremallera real que funcionava. Aquest disseny innovador afegia un element tàctil a l'art de l'àlbum. A més, l'àlbum "Sticky Fingers" va significar el debut del famós logotip de la llengua dels Rolling Stones, creat per l'artista John Pasche. Aquest logotip s'ha convertit des de llavors en sinònim de la banda i és reconegut a tot el món. "Wild Horses" es va llançar com a single al juny de 1971, amb "Sway" com a cara B.

Els orígens de "Wild Horses" han donat lloc a diverses interpretacions i anècdotes al llarg dels anys. Concebuda inicialment com una cançó de Keith Richards pel seu fill acabat de néixer, Marlon, Mick Jagger va revisar després la lletra, mantenint la frase icònica "Wild horses couldn't drag me away" (Els cavalls salvatges no em podran arrossegar). Marianne Faithfull, la parella de Jagger en aquell moment, va afirmar que aquesta frase va ser la primera cosa que li va dir després de sortir d'un coma induït per les drogues.

Gram Parsons i Keith Richards tenien una estreta amistat, amb cada músic influenciant l'altre. Parsons va reconèixer haver après sobre el rock and roll de Richards mentre que destacava el coneixement de la música country de Mick Jagger. Pel que fa a "Wild Horses", Parsons la va veure com una fusió natural dels seus estils musicals respectius, un que tant Jagger com ell podien interpretar.

El rebuig de Ian Stewart de tocar el piano a "Wild Horses" a causa de la seva aversió als acords menors va portar a la participació de Jim Dickinson en la sessió d'enregistrament. Mick Taylor va afegir la guitarra acústica a la pista, utilitzant l'"afinació de Nashville", una tècnica que involucra octaves en les cordes primera i segona. Després de la seva estada amb The Stones, Dickinson va continuar col·laborant amb artistes com Aretha Franklin, Big Star i els Replacements, a més de contribuir a bandes sonores de pel·lícules al costat de Ry Cooder.

Els Rolling Stones van gravar "Wild Horses" durant una sessió de tres dies als estudis Muscle Shoals Sound a Alabama del 2 al 4 de desembre de 1969. Això va marcar la culminació del seu treball a l'estudi, després de gravar "Brown Sugar" i "You Gotta Move". Els estudis Muscle Shoals Sound, situats a Sheffield, Alabama, es van establir al maig de 1969 amb l'ajuda financera de Jerry Wexler d'Atlantic Records, la discogràfica dels Stones en aquell moment. Wexler va facilitar la creació de l'estudi deixant diners a quatre músics dels propers estudis FAME, permetent-los instal·lar equipament d'enregistrament de 8 pistes. Coneguts pels seus músics excepcionals i un entorn propiciat pel fet d'estar situats en un comtat sec, Muscle Shoals va atraure nombrosos artistes d'Atlantic Records. El so únic de l'estudi, caracteritzat per una lleugera distorsió, va contribuir notablement a la gravació de "Wild Horses", especialment evident en les veus de Mick Jagger.

Després del seu temps a Muscle Shoals, els Stones van continuar a Altamont, Califòrnia, on van realitzar un concert gratuït el 6 de desembre de 1969. Desafortunadament, l'esdeveniment es va tornar tràgic quan un fan va ser apunyalat mortalment per un guardaespatlles dels Hells Angels. Al documental "Gimme Shelter", que documenta el concert, hi ha una escena que mostra la banda escoltant la reproducció de "Wild Horses" als estudis Muscle Shoals Sound.

ROLLING STONES - WILD HORSES

Released: June 12, 1971

Charted:  US: #28 

"Wild Horses" is a song originally written by the Rolling Stones in collaboration with Gram Parsons. Initially, it was recorded by the Flying Burrito Brothers in 1970 because the Stones felt the demo wasn't fully developed. However, the Stones reconsidered and recorded the song for their 1971 album "Sticky Fingers." Designed by Andy Warhol, the cover for the album featured a close-up photograph of a man's jeans, complete with a real working zipper. This innovative design added a tactile element to the album's artwork. Additionally, the Sticky Fingers album marked the debut of the Rolling Stones' famous tongue logo, created by artist John Pasche. This distinctive logo has since become synonymous with the band and is recognized worldwide. "Wild Horses" was released as a single on June 1971, with "Sway" as its B-side.

The origins of "Wild Horses" have sparked various interpretations and anecdotes over the years. Initially conceived as a song by Keith Richards for his newborn son Marlon, Mick Jagger later revised the lyrics, retaining the iconic line "Wild horses couldn't drag me away." Marianne Faithfull, Jagger's girlfriend at the time, claimed this line was the first thing she said to him after emerging from a drug-induced coma. 

Gram Parsons and Keith Richards had a close friendship, with each musician influencing the other. Parsons acknowledged learning about rock and roll from Richards while emphasizing Mick Jagger's knowledge of country music. Regarding "Wild Horses," Parsons saw it as a natural fusion of their respective musical styles, one that both Jagger and himself could embrace. 

Ian Stewart's aversion to minor chords meant he declined to play piano on "Wild Horses," leading to Jim Dickinson's involvement in the recording session. Mick Taylor contributed acoustic guitar to the track, utilizing "Nashville tuning," a technique involving octaves on the first and second strings. Following his stint with The Stones, Dickinson went on to collaborate with artists like Aretha Franklin, Big Star, and the Replacements, as well as contributing to movie soundtracks alongside Ry Cooder.

The Rolling Stones recorded "Wild Horses" during a three-day session at Muscle Shoals Sound Studios in Alabama from December 2-4, 1969. This marked the culmination of their work at the studio, following the recording of "Brown Sugar" and "You Gotta Move." Muscle Shoals Sound Studios, situated in Sheffield, Alabama, was established in May 1969 with financial assistance from Jerry Wexler of Atlantic Records, the Stones' label at the time. Wexler facilitated the creation of the studio by loaning money to four musicians from nearby FAME studios, enabling them to install 8-track recording equipment. Known for its exceptional musicians and conducive environment due to being located in a dry county, Muscle Shoals attracted numerous artists from Atlantic Records. The studio's unique sound, characterized by a slight distortion, notably contributed to the recording of "Wild Horses," particularly evident in Mick Jagger's vocals.

Following their time in Muscle Shoals, The Stones proceeded to Altamont, California, where they performed a free concert on December 6, 1969. Regrettably, the event turned tragic when a fan was fatally stabbed by a Hells Angels security guard. In the documentary "Gimme Shelter," which documents the concert, there is a scene featuring the band listening to playback of "Wild Horses" at Muscle Shoals Sound Studios.

 

INXS - NEVER TEAR US APART

Estrenada: juny de 1988

Llistes: Regne Unit: #24   EUA: #7 

"Never Tear Us Apart" és una balada de la banda de rock australiana INXS, llançada el juny de 1988 com el quart senzill del seu àlbum "Kick" (1987).

Michael Hutchence, el cantant d'INXS, va escriure la lletra describint un lligam durador entre dues persones. Malgrat les seves relacions apassionades, incloent-hi aquelles amb celebritats com Kylie Minogue i Helena Christensen, Hutchence mai es va casar. No obstant això, va tenir una filla amb Paula Yates el 1996.

Andrew Farriss, el multiinstrumentista d'INXS, va composar la música. Reflexionant sobre la creació de la cançó com un homenatge a Michael Hutchence en el que hauria estat el seu 50è aniversari, Farriss va compartir la història: "El 1986, em vaig asseure davant d'un piano i vaig començar a treballar en els acords que eventualment esdevindrien 'Never Tear Us Apart.' Intuint el seu potencial, li vaig demanar la seva opinió a Michael. Va expressar la seva admiració per ella, així que vaig enregistrar una demo en estil blues. Vaig presentar la demo a Michael, i la lletra que va escriure van ser realment inspirada i directa al cor. Entenc el profund significat d'aquella lletra per a ell. Transmet un missatge d'amor personal que era molt del moment."

Farriss va destacar encara més l'impacte de la cançó, afirmant: "Quina lletra tan increïble. 'Never Tear Us Apart' ha estat versionada per nombrosos artistes arreu del món, i la seva popularitat és impressionant. Continua sent sol·licitada per a diverses ocasions, des de programes de reality fins a esdeveniments importants com funerals, naixements i casaments. És una d'aquelles composicions atemporals."

El vídeo musical dirigit per Richard Lowenstein i filmat a Praga, es va distanciar dels vídeos anteriors de la banda optant per plans seqüència llargs en lloc d'efectes especials. El vídeo inclou una llarga introducció, afegint aproximadament 40 segons per a una àmplia presa de contacte abans que Michael Hutchence faci la seva aparició.

La cançó inclou dues pauses deliberades, primer a 0:48 i novament a 1:49. Durant les interpretacions en directe, especialment la segona parada, la banda sovint allargava la pausa, creant expectació entre l'audiència. El guitarrista Tim Farriss reiniciaria la cançó amb el seu riff de guitarra, sovint acompanyat del solo de saxòfon de Kirk Pengilly, que a vegades el veiem aventurar-se a l'audiència per tocar.

Tràgicament, Michael Hutchence va morir el 1997 als 37 anys. Al seu servei funerari, el seu taüt va ser portat fora de la catedral de St. Andrews pels membres restants d'INXS i el seu germà més jove, Rhett, mentre sonava "Never Tear Us Apart" de fons, servint com un emotiu homenatge al carismàtic frontman de la banda.

INXS - NEVER TEAR US APART

Released: June 1988

Charted: UK: #24   US: #7 

"Never Tear Us Apart" is a ballad by Australian rock band INXS, released in June 1988 as the fourth single from their album "Kick" (1987).

Michael Hutchence, the lead singer of INXS, wrote the lyrics for "Never Tear Us Apart," describing an enduring bond between two individuals. Despite his passionate relationships, including those with celebrities like Kylie Minogue and Helena Christensen, Hutchence never married. However, he did have a daughter with Paula Yates in 1996.

Andrew Farriss, the multi-instrumentalist of INXS, composed the music for the song. Reflecting on the song's creation as a tribute to Michael Hutchence on what would have been his 50th birthday, Farriss shared the backstory: "In 1986, I sat down at an upright piano and began working on the chords that would eventually evolve into 'Never Tear Us Apart.' Sensing its potential, I asked Michael for his opinion. He expressed his admiration for it, so I recorded a blues-style demo. I presented the demo to Michael, and the eventual lyrics he penned were truly inspired and straight from the heart. I understand how deeply meaningful those lyrics were to him. They conveyed a personal love message that was very much of the moment."

Farriss further emphasized the impact of the song, stating, "What an incredible lyric. 'Never Tear Us Apart' has been covered by numerous artists worldwide, and its enduring popularity is astounding. It continues to be requested for various occasions, from reality TV shows to significant life events like deaths, births, and marriages. It's just one of those timeless compositions."

The "Never Tear Us Apart" music video, directed by Richard Lowenstein and shot in Prague, diverged from the band's previous videos by opting for long tracking shots over special effects. The video features an extended intro, adding approximately 40 seconds for a sweeping establishing shot before Michael Hutchence makes his appearance.

The song includes two deliberate stops, first at :48 and then again at 1:49. During live performances, particularly the second stop, the band would often extend the pause, creating anticipation among the audience. Guitarist Tim Farriss would initiate the restart with his guitar lick, often accompanied by Kirk Pengilly's saxophone solo, which sometimes saw him venturing into the audience to play.

Tragically, Michael Hutchence passed away in 1997 at the age of 37. At his funeral service, his coffin was carried out of St. Andrews Cathedral by the remaining members of INXS and his younger brother Rhett, while "Never Tear Us Apart" played in the background, serving as a poignant tribute to the charismatic frontman.