EURYTHMICS - SEXCRIME (NINETEEN EIGHTY-FOUR)

Estrenada: 22 d'octubre de 1984

Llistes: EUA: #81 Regne Unit: #4

"Sexcrime (Nineteen Eighty-Four)" és una cançó del duo britànic Eurythmics, escrita i interpretada per a la banda sonora de la pel·lícula "Nineteen Eighty-Four," basada en la novel·la homònima de George Orwell. Va ser el primer single del seu àlbum "1984 (For the Love of Big Brother)" i va ser produida per Dave Stewart.

Eurythmics va escriure i enregistrar "Sexcrime (Nineteen Eighty-Four)" per a la pel·lícula "1984", com a part del seu treball a la banda sonora. No obstant, van trobar un contratemps quan van descobrir que un altre músic, Dominic Muldowney, també estava treballant en una banda sonora per a la mateixa pel·lícula, fet que el productor Simon Perry i el director Michael Radford no els van revelar.

Perry i Radford van criticar públicament la banda sonora dels Eurythmics, amb Perry descrivint-la com una "ràfega de porqueries". Això va provocar tensions entre Eurythmics i l'equip de producció de la pel·lícula, i Dave Stewart va expressar la seva frustració dient que el productor era "una rata de dues cares".

Malgrat la controvèrsia, Richard Branson, cap de Virgin Films, va insistir que la banda sonora dels Eurythmics s'inclogués a la pel·lícula juntament amb algunes de les obres de Muldowney. L'àlbum de la banda sonora es va publicar abans de l'estrena de la pel·lícula, i "Sexcrime" es va llançar com a single. La reivindicació dels Eurythmics va arribar quan la cançó es va convertir en un èxit a nivell nacional al Regne Unit, coincidint amb l'èxit de la pel·lícula a la taquilla, on va arribar al número u.

"Sexcrime" es caracteritza per l'ús intensiu de samplers de la veu d'Annie Lennox, incorporant trossos de la seva interpretació vocal per crear un efecte sonor repetitiu. La veu de Dave Stewart, modificada amb un vocoder, també té un paper destacat, repetint la frase "nineteen eighty four" ("mil nou-cents vuitanta-quatre"). El terme "sexcrime" mateix prové de la novel·la de George Orwell com un dels diversos mots de Neollengua utilitzats dins del seu món distòpic.

La cançó va servir com a música de fons per al tràiler de la pel·lícula, i el seu vídeo promocional es va incloure en les edicions en vídeo domèstiques de la pel·lícula.

EURYTHMICS - SEXCRIME (NINETEEN EIGHTY-FOUR)

Released: October 22, 1984

Charted:  US: #81  UK: #4 

"Sexcrime (Nineteen Eighty-Four)" is a song by the British duo Eurythmics, written and performed for the soundtrack of the film Nineteen Eighty-Four, based on George Orwell's novel of the same name. Serving as the lead single from their album "1984 (For the Love of Big Brother)," the song was produced by Dave Stewart.

Eurythmics wrote and recorded "Sexcrime (Nineteen Eighty-Four)" for the film "1984," as part of their work on the soundtrack. However, they encountered a setback when they discovered that another musician, Dominic Muldowney, was also working on a soundtrack for the film, a fact that the film's producer Simon Perry and director Michael Radford had not disclosed to them.

Perry and Radford publicly criticized the Eurythmics' soundtrack, with Perry describing it as "crass rubbish." This led to tensions between the Eurythmics and the film's production team, with Dave Stewart expressing his frustration by calling the producer "a two-faced rat."

Despite the controversy, Richard Branson, head of Virgin Films, insisted that the Eurythmics' soundtrack be included in the film alongside some of Muldowney's work. The soundtrack album, titled "1984 (For the Love of Big Brother)," was released before the film, and "Sexcrime" was released as a single. The Eurythmics' vindication came when the song became a major hit in the UK, coinciding with the film's success at the box office, where it reached number one.

"Sexcrime" is characterized by heavy sampling of Annie Lennox's voice, incorporating snippets of her vocal performance to create a stuttering effect. Dave Stewart's voice, 

modified using a vocoder, is also prominently featured, repeating the phrase "nineteen eighty four." The term "sexcrime" itself is drawn from George Orwell's novel as one of several Newspeak words used within its dystopian world.

The song served as background music for the film's trailer, and its promotional video was featured on home video releases of the film. 

 

TEARS FOR FEARS - EVERYBODY WANTS TO RULE THE WORLD

Estrena: 22 de març de 1985

Llistes: EUA: #1 (2 setmanes)  Regne Unit: #2

"Everybody Wants to Rule the World" és una cançó de l'àlbum "Songs From The Big Chair" llançat el 1985. Coescrita per Roland Orzabal, Ian Stanley i Chris Hughes, i produïda per Hughes, la cançó explora el tema del poder i les seves conseqüències.

Hughes va descriure com la cançó es va desenvolupar sense esforç després que Orzabal toquès dos acords amb la seva guitarra acústica. Malgrat la seva melodia alegre, la lletra explora temes seriosos com el desig de poder, la guerra i la misèria resultant. Curt Smith va explicar que el missatge de la cançó tracta sobre la lluita humana universal pel control i les seves implicacions més fosques.

Inicialment, Tears For Fears volia que "Shout" fos el seu primer single als Estats Units, com ho havia estat a altres llocs, però la seva discogràfica va insistir en llançar "Everybody Wants To Rule The World" en el seu lloc. Mirant enrere, Curt Smith va reconèixer que la decisió de la discogràfica era correcta, assenyalant que "Everybody Wants To Rule The World" va resultar ser un single de debut més adequat per al mercat nord-americà.

La afirmació que "Everybody Wants To Rule The World" va prendre el seu títol de la cançó de The Clash "Charlie Don't Surf" sembla haver sorgit d'una interacció divertida entre Joe Strummer i Roland Orzabal. Strummer va confrontar Orzabal de manera bromista en un restaurant, informant-li que li devia cinc lliures per usar la frase. Orzabal va respondre treient un bitllet de cinc lliures, tornant-li la broma. Aquesta anècdota suggereix un reconeixement jocós més que una acusació seriosa de plagi.

Tears For Fears van passar per un període complicat després de fer una extensa gira el 1985 per promoure el seu àlbum "Songs From The Big Chair". L'experiència els va deixar físicament i emocionalment esgotats, portant-los a un descans fins que van tornar el 1989 amb l’àlbum "The Seeds Of Love". Curt Smith va expressar a la revista Outlook que la gira va destacar la seva insatisfacció amb la dependència de les drum machines i els seqüenciadors. Va destacar que la seva passió residia en fer música en comptes de convertir-se en programadors informàtics, indicant un desig de centrar-se més en l'expressió musical que en els aspectes tecnològics durant les actuacions en directe.

El videoclip dirigit per Nigel Dick es va rodar en diversos llocs de Califòrnia, incloent Los Angeles, Desert Hot Springs, Palm Springs i Cabazon. Segons Curt Smith, el rodatge del vídeo va afrontar grans reptes, amb Dick en estat de desesperació durant la segona nit de filmació. Hi va haver un greu accident durant el rodatge de les escenes amb motos i vehicles tot terreny, amb un nen que va quedar inconscient després de sortir volant d'un vehicle colpejant-se el cap.

El vídeo comença amb Smith conduint un cotxe esportiu vintage Austin-Healey mentre un nen li apunta amb pistoles de joguina. Després, el cotxe es veu travessant un desert i l'Interstate 10, intercalat amb escenes de la banda actuant en un estudi. Smith s'atura al diner Wheel Inn i fa una trucada des d'una cabina telefònica. Després continua conduint pel desert, cantant la cançó. Altres escenes inclouen dos homes amb vestits fent moviments de dansa sincronitzats davant de bombes de gasolina, i joves que monten quads i motos de tres rodes a través de dunes de sorra. També es mostra Smith cantant al desert amb ulleres de sol negres, envoltat pels joves que s'apropen amb les seves motos i quads.

"Everybody Wants to Rule the World" va ser el primer número u de Tears for Fears als Estats Units, arribant al capdavant de les llistes la setmana del 8 de juny de 1985. Va reemplaçar "Everything She Wants" de Wham! i va mantenir el primer lloc durant dues setmanes. Juntament amb "Shout", un altre èxit de la banda, es va convertir en una de les seves cançons més reconegudes. Els crítics van aclamar la cançó, alguns fins i tot la van col·locar entre les millors de la dècada. El 1986, "Everybody Wants to Rule the World" va guanyar el Brit Award al Millor single.

TEARS FOR FEARS - EVERYBODY WANTS TO RULE THE WORLD

Released: March 22, 1985

Charted: US: #1 (2 weeks) UK: #2

"Everybody Wants to Rule the World" is a track from Tears for Fears' album "Songs From The Big Chair," released in 1985. Co-written by Roland Orzabal, Ian Stanley, and Chris Hughes, and produced by Hughes, the song delves into the theme of power and its consequences. 

Hughes described how the song came together effortlessly after Orzabal played two chords on his acoustic guitar. Despite its upbeat melody, the lyrics explore serious themes such as the desire for power, warfare, and the resulting misery. Curt Smith elaborated that the song's message is about the universal human longing for control and its darker implications.

Tears For Fears initially wanted "Shout" to be their debut single in the US as it had been elsewhere, but their record label insisted on releasing "Everybody Wants To Rule The World" instead. In hindsight, Curt Smith acknowledged the label's decision was correct, noting that "Everybody Wants To Rule The World" turned out to be a more suitable debut single for the American market.

The claim that "Everybody Wants To Rule The World" lifted its title from The Clash's song "Charlie Don't Surf" seems to have originated from a playful interaction between Joe Strummer and Roland Orzabal. Strummer jokingly confronted Orzabal in a restaurant, informing him that he owed him a fiver for using the line. Orzabal responded by pulling out a five pound note, playing along with the joke. This anecdote suggests a light-hearted acknowledgment rather than a serious accusation of plagiarism.

Tears For Fears underwent a challenging period after touring extensively in 1985 to promote their album "Songs From The Big Chair." The experience left them physically and emotionally drained, prompting a hiatus from work until they returned in 1989 with their album "The Seeds Of Love." Curt Smith expressed in Outlook magazine that the tour highlighted their dissatisfaction with relying heavily on drum machines and sequencers. He emphasized that their passion lay in making music rather than becoming computer programmers, indicating a desire to focus more on musical expression than on the technological aspects during live performances.

The music video directed by Nigel Dick, was shot across various locations in California including Los Angeles, Desert Hot Springs, Palm Springs, and Cabazon. According to Curt Smith, the video shoot encountered significant challenges, leading to Dick being distraught on the second night of filming. There was a serious accident during the filming of the scenes involving dirt bikes and off-road vehicles, resulting in a child becoming unconscious after flying out of a vehicle and hitting his head.

The video starts with Smith driving a vintage Austin-Healey 3000 sports car while a toddler points toy guns at him. The car is then seen traversing through a desert and on Interstate 10, interspersed with shots of the band performing in a studio setting. Smith stops at the Wheel Inn diner and makes a phone call from a telephone booth, with a statue of a prospector and his donkey visible in the foreground. He later continues driving through the desert, singing the song's lyrics. Other scenes include two men in suits performing synchronized dance moves in front of gas pumps, and young people riding three-wheeled ATVs and dirt bikes through sand dunes. Smith is also depicted singing in the desert wearing black sunglasses, surrounded by the approaching riders on bikes and ATVs.

"Everybody Wants to Rule the World" marked Tears for Fears' first number one hit in the United States, reaching the top of the charts on the week of June 8, 1985. It replaced Wham!'s "Everything She Wants" and remained at the number one spot for two weeks. Alongside "Shout," another hit by the band, it became one of their signature songs. Critics acclaimed the song, some even placing it among the best of the decade. In 1986, "Everybody Wants to Rule the World" won the Brit Award for Best Single.

NENA - NUR GETRÄUMT

Estrenada: Maig de 1982

Llistes: Alemanya: #2 

“Nur geträumt” va ser escrita pels membres de la banda Uwe Fahrenkrog-Petersen, Rolf Brendel i Nena. La cançó prové del primer àlbum "Nena" i es va llançar com a senzill al maig de 1982. El single va arribar al número dos a les llistes d’Alemanya i va significar l'inici de l’èxit de Nena. La cantant va llançar altres versions de la cançó al llarg de la seva carrera.

El disc va passar inicialment desapercebut fins que Nena va fer una aparició llegendaria a la televisió en una botiga de música l’agost de 1982. Llavors, el disc va ser rellançat amb una nova portada, assolint vendes diàries, fins ara desconegudes, d'unes 40.000 còpies per dia per CBS Records Alemanya.

Més tard, Nena va comentar sobre la minifalda de cuir vermella que portava durant la actuació, que se li va atribuir com a part del seu èxit: "Sempre he tingut idees molt coherents per a mi mateixa i llavors se'm va acudir la minifalda vermella i els nois de la banda van pensar que era bona idea i a mi també em va semblar bona de totes maneres".

Tot i que l’èxit mundial de Nena es deu a la seva cançó "99 Luftballons", "Nur geträumt" va ser la cançó que realment li va obrir les portes de l'estrellatge al seu país i a gran part d'Europa. L'àlbum també inclou l'exitós senzill "Leuchtturm".

NENA - NUR GETRÄUMT

Released: May 1982

Charted: Germany: #2 

“Nur geträumt” was wrote by the band members Uwe Fahrenkrog-Petersen, Rolf Brendel and Nena. The song comes from the debut album “Nena” and was released as a single in May 1982. The single reached number two in the German single charts and marked Nena's commercial breakthrough. The singer released other versions of the song throughout her career.

The record initially went unnoticed until Nena made a legendary TV appearance in a music store in August 1982. Then the record was re-released with a new cover, achieving sales figures, until now unknown, of about 40,000 copies daily for CBS Records Germany. 

Nena later said about the red leather miniskirt at the performance, which was attributed to part of the success: “I always had very coherent ideas for myself and then I came up with the red miniskirt and the boys (note: the band) thought that was good and I thought it was good anyway”. 

Although Nena's worldwide success is due to her song “99 Luftballons”, “Nur geträumt” was the song that really opened the door to stardom in her country and in much of Europe. The album also includes the boombastic succed single “Leuchtturm”.