ELTON JOHN & KIKI DEE - DON’T GO BREAKING MY HEART

Llançament: 25 de juny de 1976

Posicions a les llistes: Regne Unit: #1 (6 setmanes) EUA: #1 (4 setmanes)

“Don’t Go Breaking My Heart” és un duet d’Elton John i Kiki Dee, publicat per The Rocket Record Company. Escrita per John i Bernie Taupin sota els pseudònims Ann Orson i Carte Blanche, la cançó es va inspirar en els duets de Motown, especialment en els de Marvin Gaye i les seves companyes de duet. Inicialment, estava pensada per a Dusty Springfield, però la proposta es va retirar a causa de la seva malaltia. Tot i ser enregistrada durant les sessions de “Blue Moves”, la peça no es va incloure en cap dels àlbums originals d’Elton John.

La cançó es va convertir en un èxit internacional massiu, sent el primer número 1 al Regne Unit tant per a Elton John com per a Kiki Dee, on va liderar la llista durant sis setmanes el 1976. Als Estats Units, va ser el sisè número 1 d’Elton John, mantenint-se al capdamunt del Billboard Hot 100 durant quatre setmanes. També va assolir el primer lloc en diversos països, com França, Itàlia, Austràlia i Canadà. Va ser el segon senzill més venut del 1976 tant al Regne Unit després de “Save Your Kisses for Me” de Brotherhood of Men, com als EUA després de “Silly Love Songs” de Wings.

“Don’t Go Breaking My Heart” va sorgir ràpidament el 1976, quan Elton John va trucar a Bernie Taupin des de Toronto per demanar-li la lletra d’un duet. Taupin, una mica begut a Barbados, la va escriure en uns 10 minuts. Inicialment, Elton i Kiki Dee havien de versionar “Loving You Is Sweeter Than Ever” dels Four Tops, però finalment van optar per gravar aquest tema original. Elton va enregistrar la seva part a Toronto i després va enviar les cintes a Londres, on Kiki hi va afegir la seva veu. El productor Gus Dudgeon va haver de recordar an Elton que havia de ser un autèntic duet, ja que en la seva versió inicial Kiki Dee només tenia unes poques frases.

Elton John i Kiki Dee es van reunir de nou el 1993 per gravar una versió de “True Love”, que va arribar al número 2 al Regne Unit.

ELTON JOHN & KIKI DEE - DON’T GO BREAKING MY HEART

Released: June 25, 1976

UK: #1 (6 weeks)   US: #1 (4 weeks) 

“Don’t Go Breaking My Heart” is a duet by Elton John and Kiki Dee, released on The Rocket Record Company. Written by John and Bernie Taupin under the pseudonyms Ann Orson and Carte Blanche, the song was inspired by Motown duets, particularly those by Marvin Gaye and his singing partners. Originally intended for Dusty Springfield, the offer was withdrawn due to her illness. Though recorded during the Blue Moves sessions, the song was not included on any of John’s original albums.

“Don’t Go Breaking My Heart” became a massive international hit, marking the first UK No. 1 single for both Elton John and Kiki Dee, where it topped the charts for six weeks in 1976. In the US, it became John’s sixth No. 1 hit, staying atop the Billboard Hot 100 for four weeks. The song also reached No. 1 in several other countries, including France, Italy, Australia, and Canada. It was the second-best-selling single of 1976 in both the UK and US, behind “Save Your Kisses for Me” and “Silly Love Songs,” respectively.

“Don’t Go Breaking My Heart” came together quickly in 1976 when Elton John called Bernie Taupin from Toronto, asking for a duet lyric. Taupin, slightly drunk in Barbados, wrote the words in about 10 minutes. Originally, John and Kiki Dee planned to cover “Loving You Is Sweeter Than Ever” by the Four Tops but instead recorded this original track. Elton recorded his part in Toronto before sending the tapes to London, where Kiki added her vocals. Producer Gus Dudgeon had to remind Elton to make it a true duet, as his original take gave Kiki only a few lines. The pair reunited in 1993 for a cover of “True Love,” which reached No. 2 in the UK.

BILLY JOEL UPTOWN GIRL

Llançament: 19 de setembre de 1983

Posició a les llistes: Regne Unit: #1 (5 setmanes) Estats Units: #3 

“Uptown Girl”, de Billy Joel, es va llançar el 1983 com el segon single del seu àlbum “An Innocent Man”. La cançó explica la història d’un home treballador de classe baixa que intenta conquerir una noia rica i sofisticada. Va ser un gran èxit, arribant al número 3 del Billboard Hot 100 als Estats Units i assolint el número 1 al Regne Unit durant cinc setmanes, convertint-se en l’únic número 1 de Billy Joel al país. “Uptown Girl” va ser el segon senzill més venut del 1983 al Regne Unit, només superat per “Karma Chameleon” de Culture Club. Curiosament, la cançó de Joel va desbancar “Karma Chameleon” del primer lloc l’1 de novembre de 1983.

Inicialment titulada “Uptown Girls”, la cançó es va inspirar en la relació de Billy Joel amb la supermodel Elle Macpherson, però més tard la va reescriure pensant en Christie Brinkley, amb qui es va casar el 1985. Joel ha explicat que la cançó reflecteix la seva sorpresa per haver sortit amb dones glamuroses, tot i les seves arrels de classe treballadora.

El videoclip, dirigit per Jay Dubin, mostra Joel com un mecànic intentant seduir Brinkley, que arriba en un Rolls-Royce amb xofer. El vídeo es va convertir en icònic i va influenciar el videoclip de “I’m On Fire” de Bruce Springsteen, on el protagonista també és un mecànic enamorat d’una dona que sembla fora del seu abast. Darrere les càmeres, hi va haver una petita disputa sobre el radiador del Rolls-Royce, però l’equip de producció la va resoldre de manera enginyosa.

BILLY JOEL UPTOWN GIRL

Released: September 19, 1983

UK: #1 (5 weeks)   

Billy Joel’s Uptown Girl was released in 1983 as the second single from his album “An Innocent Man”. The song tells the story of a working-class downtown man pursuing a wealthy uptown girl. It became a major hit, reaching No. 3 on the U.S. Billboard Hot 100 and topping the U.K. charts for five weeks, making it Joel’s only No. 1 hit in the country. “Uptown Girl” became the second-best-selling single of 1983 in the United Kingdom, only behind Culture Club’s “Karma Chameleon”. Joel’s song had knocked “Karma Chameleon” off the number-one spot on November 1, 1983.

Originally titled “Uptown Girls”, the song was first inspired by Joel’s relationship with supermodel Elle Macpherson but was later rewritten about Christie Brinkley, whom he married in 1985. Joel has described the song as reflecting his surprise at dating glamorous women despite his working-class roots.

The music video, directed by Jay Dubin, features Joel as a mechanic wooing Brinkley, who arrives in a chauffeured Rolls-Royce. The clip became iconic, influencing Bruce Springsteen’s “I’m On Fire” video where his mechanic character has it bad for a woman who is clearly out of his league.. Behind the scenes, a dispute arose over the Rolls-Royce’s radiator, which the director’s team cleverly resolved.

STING - IF YOU LOVE SOMEBODY SET THEM FREE

Llançament: 28 de maig de 1985

Llistes: EUA: #3 | Regne Unit: #26

“If You Love Somebody Set Them Free” va ser el primer single del debut en solitari de Sting, “The Dream of the Blue Turtles”, significant la seva transició de The Police a la seva carrera en solitari. Amb una forta influència del jazz, la cançó va assolir un gran èxit comercial, arribant al número 3 al Billboard Hot 100 dels EUA, al número 1 a la llista US Album Rock Tracks durant tres setmanes i al número 1 a la llista de R&B dels EUA. També va aconseguir la posició 26 a la llista de singles del Regne Unit.

Sting la va escriure i gravar durant una pausa amb The Police després de la gira de Synchronicity el 1984. Tot i que el grup es va reunir breument el 1986, es van separar definitivament després de només tres concerts i un àlbum inacabat. La carrera en solitari de Sting li va permetre gaudir de més llibertat creativa, treballant amb músics de sessió en lloc d’una banda fixa. Mentrestant, els seus antics companys de banda, Andy Summers i Stewart Copeland, també van triomfar en els seus propis camins: Copeland com a compositor de bandes sonores i Summers en projectes musicals de nínxol.

Sting va escriure “If You Love Somebody Set Them Free” com una resposta a “Every Breath You Take”, el seu èxit amb The Police, que tractava temes de control i obsessió. Sting la va descriure com un himne a la seva llibertat recentment descoberta i com un contrapunt als aspectes més foscos de vigilància i possessivitat presents en el seu treball anterior. Segons ell, el compliment més gran que es pot fer a una parella és reconèixer la seva llibertat, destacant que l’apreciació real arriba sense necessitat de possessió.

El videoclip de la cançó va ser dirigit per Kevin Godley i Lol Creme, que ja havien creat vídeos icònics per a The Police, com “Every Breath You Take” i “Wrapped Around Your Finger”. Filmada en un plató de París el 1985, el vídeo utilitzava tècniques innovadores de composició per a l’època. Cada músic va ser gravat individualment davant d’un fons verd, i les imatges es van superposar i manipular durant el procés de postproducció.

Aquest procés va permetre incorporar efectes visuals com canvis de velocitat i aparences alterades, però les limitacions de la tecnologia d’edició abans de l’era digital van fer que cada capa afegida reduís la qualitat general del vídeo. El director Kevin Godley va reflexionar posteriorment sobre això, assenyalant que, tot i que el producte final, amb una estètica granulada i rugosa, hauria millorat amb eines digitals modernes, el vídeo aconseguia transmetre eficaçment la visió creativa. Malgrat els desafiaments tècnics, el videoclip continua sent un exemple destacat de la innovació dels vídeos musicals dels anys 80.

STING - IF YOU LOVE SOMEBODY SET THEM FREE

Released: May 28, 1985

Charts:  US: #3   UK: #26 

“If You Love Somebody Set Them Free” was the first single from Sting’s debut solo album, “The Dream of the Blue Turtles”, and marked his transition from The Police to a solo career. The track, which features strong jazz influences, achieved major commercial success, peaking at No. 3 on the US Billboard Hot 100, No. 1 on the US Album Rock Tracks chart for three weeks, and No. 1 on the US R&B chart. It also reached No. 26 on the UK Singles Chart.

Sting wrote and recorded the song during a break from The Police following their “Synchronicity” tour in 1984. The Police briefly reunited in 1986 but disbanded after just three concerts and an unfinished album. Sting’s solo career allowed him more creative freedom, working with session musicians rather than a fixed band. Meanwhile, his former bandmates Andy Summers and Stewart Copeland found success in their respective solo endeavors: Copeland as a sought-after film composer and Summers in niche music projects. 

Sting wrote “If You Love Somebody Set Them Free” as a response to “Every Breath You Take,”his hit with The Police, which explored themes of control and obsession. Sting described it as both a hymn to his newfound freedom and a counterpoint to the darker issues of surveillance and possessiveness in his earlier work. He believed the highest compliment one could give a partner was to acknowledge their freedom, emphasizing that true appreciation comes without ownership.

The music video was directed by Kevin Godley and Lol Creme, who had previously crafted iconic videos for The Police, including “Every Breath You Take” and “Wrapped Around Your Finger.” Filmed on a soundstage in Paris in 1985, the video employed innovative compositing techniques for its time. Each musician’s performance was shot individually on a green-screen set, and the footage was layered and manipulated during post-production.

This process allowed for visual effects like speed changes and altered appearances, but due to the limitations of pre-digital editing technology, each added layer reduced the overall quality. Director Kevin Godley later reflected on this, noting that while the grainy and scratchy final product would have benefited from modern digital tools, it still effectively delivered the creative vision. Despite its technical challenges, the video remains a standout example of 1980s music video innovation.

VAN HALEN - JUMP

Llançament: Desembre de 1983

Posicions a les llistes: Estats Units: #1 (5 setmanes)   Regne Unit: #7

“Jump” de Van Halen és el senzill més exitós de la banda, llançat el desembre de 1983 com a tema principal del seu sisè àlbum, “1984”. Impulsada per un riff de teclat en lloc del so característic de guitarra de la banda, la cançó va significar un canvi d’estil per a Van Halen. El tema va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 dels Estats Units el 25 de febrer de 1984, mantenint la posició durant cinc setmanes. Aquell any, només va ser superada per “Like A Virgin” de Madonna i “When Doves Cry” de Prince. Més tard, el 1984, Aztec Camera va llançar una versió acústica de la cançó.

“Jump” va ser el primer gran èxit de Van Halen a la ràdio pop i el seu únic número 1. Eddie Van Halen havia escrit el riff de teclat ja el 1981, però el cantant David Lee Roth es va resistir inicialment a incorporar teclats al seu so. No va ser fins que Eddie va construir el seu estudi 5150 que la cançó va ser enregistrada amb el productor Ted Templeman. El tema es va convertir en una peça destacada de l’àlbum “1984”, tot i que el seu allunyament del so habitual de Van Halen va provocar rumors que aquesta decisió va contribuir a la marxa de Roth l’any següent. Els singles posteriors, com “Panama” i “Hot For Teacher”, van tornar al clàssic estil rock de la banda per satisfer els fans.

El videoclip de “Jump”, dirigit per Pete Angelus i Van Halen, era de baix pressupost però es va fer icònic al mostrar l’energia de la banda i els salts característics de David Lee Roth a càmera lenta. Amb una combinació d’actuacions de la banda, moviments coreografiats i moments espontanis, el vídeo va establir un estàndard per als videoclips de concerts dels anys 80. Va guanyar el premi a “Millor Vídeo d’Actuació en Escenari” a la primera edició dels MTV Video Music Awards de 1984. Tanmateix, aquesta categoria va ser eliminada quan els videoclips van començar a tenir un enfocament més conceptual.

El vídeo també va reflectir les tensions creixents dins de la banda, que van contribuir a la sortida de Roth el 1985. El productor Robert Lombard volia destacar la presència escènica de la banda, però Roth va insistir a incloure imatges més extravagants d’ell mateix. Lombard va excloure aquestes preses del muntatge final, que va ser aprovat per Eddie i Alex Van Halen, cosa que va enfurismar Roth i va provocar l’acomiadament de Lombard. Les imatges en solitari de Roth es van utilitzar posteriorment al vídeo de “Panama”.

Daryl Hall va revelar que Eddie Van Halen li va admetre que havia copiat la part de sintetitzador de “Kiss On My List” de Hall & Oates per a “Jump”. Hall, però, va afirmar que no tenia cap problema amb això.

VAN HALEN - JUMP

Released: December 1983

Charts:  US: #1 (5 weeks)   UK: #7 

Van Halen’s “Jump” is the band’s most successful single, released in December 1983 as the lead track from their sixth album, “1984”. Driven by a keyboard riff rather than their signature guitar sound, it marked a stylistic shift for the band. The song reached #1 on the US Billboard Hot 100 on February 25, 1984, holding the spot for five weeks—only surpassed that year by Madonna’s “Like A Virgin” and Prince’s “When Doves Cry.” Later in 1984, Aztec Camera released an acoustic cover of the track.

“Jump” was the band first major pop radio success and their only #1 hit. Eddie Van Halen wrote the iconic keyboard riff as early as 1981, but frontman David Lee Roth initially resisted the idea of incorporating keyboards. It wasn’t until Eddie built his 5150 studio that the song was recorded with producer Ted Templeman. The track became a standout on the “1984” album, though its departure from Van Halen’s typical sound is rumored to have contributed to Roth’s departure the following year. Subsequent singles, including “Panama” and “Hot For Teacher,”returned to their classic rock style to appease fans.

The “Jump” music video, directed by Pete Angelus and Van Halen, was a low-budget yet iconic performance video that highlighted the band’s energy and David Lee Roth’s signature slow-motion jumps. Combining band performances, staged moves, and candid moments, it set a standard for 1980s performance videos and won “Best Stage Performance Video” at the inaugural MTV Video Music Awards in 1984. However, the category was discontinued as music videos became more conceptual.

The video also marked rising tensions within the band, contributing to Roth’s departure in 1985. Producer Robert Lombard aimed to showcase the band’s stage presence, but Roth wanted more extravagant footage of himself included. Lombard excluded these shots in the final edit, which was approved by Eddie and Alex Van Halen, angering Roth and resulting in Lombard’s firing. Roth’s solo footage was later used in the “Panama” video. 

Daryl Hall revealed that Eddie Van Halen admitted to copying the synth part from Hall & Oates’ “Kiss On My List” for Van Halen’s “Jump.” Hall stated he had no issue with this.