PRINCE & THE REVOLUTION - POP LIFE 

Publicació: 10 de juliol de 1985

Llistes: Regne Unit: #60   EUA: #7

"Pop Life" es va llançar com el segon single de l'àlbum de Prince del 1985, "Around The World In A Day". Als Estats Units, va arribar al número 7 de les llistes, sognificant el vuitè èxit en el Top 10 de Prince en un període de dos anys. No obstant, al Regne Unit va tenir menys èxit, arribant al número 60.

"Pop Life" es va gravar abans que s'acabés completament l'àlbum anterior "Purple Rain". Va servir com a indicació que Prince començava a sentir-se desil·lusionat amb l'estil de vida de celebritat i les pressions de la indústria musical. La lletra reflexa els reptes i les trampes de la fama, incloent-hi les temptacions de les drogues i les càrregues de les expectatives creades. Malgrat el reconeixement de Prince com un dels artistes més grans del moment a nivell mundial, "Pop Life" transmetia la seva introspecció creixent i les preocupacions sobre la vida de les celebritats.

El final de "Pop Life" presenta un passatge on la música es descompon en cops i esfondraments, acompanyats de sons de crits, xiulets i finalment aplaudiments. La llegenda diu que aquests sons es van gravar en una actuació de Prince com a teloner dels Rolling Stones el 1981, on suposadament va rebre una recepció mixta de l'audiència. Segons la història, el públic el va xiular quan va sortir a l'escenari, però va aplaudir quan va marxar.

Tot i que aquesta història ha circulat àmpliament, no s'ha demostrat definitivament si els samplers de públic a "Pop Life" provenen d'aquella actuació específica. L'incident mateix va representar un moment difícil per a Prince al començament de la seva carrera, fent que deixés la gira poc després de la seva segona actuació, tot i rebre una recepció acceptable.

"Pop Life" va ser la primera cançó gravada per a l'àlbum "Around The World In A Day". Segons Susan Rogers, la seva enginyera, la cançó tenia la intenció de ser un avis funky per a qualsevol que veiés la vida de manera negativa. En una entrevista amb la revista Uncut, Rogers va descriure "Pop Life" com una crítica de Prince a la autocompassió, rebutjant la idea d'utilitzar drogues per fer front al dolor. Irònicament, considerant el que ara es coneix sobre el seu ús posterior de drogues per raons mèdiques, en el moment en què va gravar la cançó, tenia poca simpatia per aquells que utilitzaven drogues per l’alleujarament emocional.

PRINCE & THE REVOLUTION - POP LIFE 

Released : July 10, 1985

Charted:  UK: #60   US: #7 

"Pop Life" was released as the second single from Prince's 1985 album, Around The World In A Day. In the US, it reached number 7 on the charts, marking Prince's eighth top-ten hit within a span of two years. However, in the UK, it fared less successfully, peaking at number 60.

"Pop Life" was recorded before Prince's previous album, Purple Rain, was fully completed. It served as an early indication that Prince was beginning to feel disillusioned with the celebrity lifestyle and the pressures of the music industry. The song's lyrics reflect on the challenges and pitfalls of fame, including the temptations of drugs and the burdens of expectations. Despite Prince's status as one of the biggest global artists at the time, "Pop Life" conveyed his growing introspection and concerns about the celebrity game.

The ending of "Pop Life" features a unique passage where the music collapses into bumps and crashes, accompanied by sounds of boos, catcalls, and eventual cheers. Legend has it that these sounds were sampled from Prince's 1981 opening performance for the Rolling Stones, where he reportedly faced a mixed reception from the audience. According to the story, the crowd initially booed Prince off the stage, but cheered as he exited. 

While this tale has circulated widely, it has not been definitively proven whether the crowd samples in "Pop Life" were indeed from that specific performance. The incident itself marked a challenging moment for Prince early in his career, prompting him to quit the tour shortly after his second performance, despite receiving a somewhat improved reception.

"Pop Life" was the first song recorded for Prince's album Around The World In A Day. According to Susan Rogers, Prince's engineer, the song was intended as a sharp, funky reminder to anyone who viewed life negatively. In an interview with Uncut magazine, Rogers described "Pop Life" as Prince's critique of self-pity, rejecting the idea of using drugs to cope with pain. Ironically, considering what is now known about Prince's later drug use for medical reasons, at the time he recorded the song, he had little sympathy for those who used drugs for emotional relief.

 

BOOMTOWN RATS - I DON’T LIKE MONDAYS

Publicada: 13 de juliol de 1979 (Regne Unit) Octubre de 1979 (EUA)

Llistes: Regne Unit: #1   EUA: #73

"I Don't Like Mondays" és una cançó inspirada en la tràgica matança de l'Escola Primària Cleveland a San Diego. Publicada el 1979 com a single principal de l'àlbum "The Fine Art of Surfacing", la cançó va ascendir ràpidament al número u de la UK Singles Chart, on es va mantenir durant quatre setmanes durant l'estiu d'aquell any. Escrita per Bob Geldof i Johnnie Fingers, la cançó és una balada de piano i es va convertir en el segon single del grup en assolir l'estatus de número u al Regne Unit.

La cançó es basa en els tràgics esdeveniments que van implicar Brenda Spencer, una estudiant de secundària de 16 anys que va obrir foc contra l'Escola Primària Cleveland a San Diego, Califòrnia, el 29 de gener de 1979. Utilitzant un rifle que el seu pare li havia regalat per Nadal, va matar dues persones adultes, incloent el director, i va ferir nou nens abans de retirar-se a casa seva. Durant la xerrada posterior amb la policia, va explicar les seves accions a un reporter, afirmant infamement: "Només vaig començar a disparar... Ho vaig fer per diversió. No m'agraden els dilluns. Ho vaig fer per alegrar-me el dia. Ningú no estima els dilluns."

Bob Geldof, mentre estava de gira a Atlanta, va conèixer la tràgica acció de Brenda Spencer a través d'una notícia. Va explicar com va arribar a escriure la cançó "I Don't Like Mondays": Durant una entrevista a la ràdio, va veure la notícia a través d'una màquina telegràfica i va quedar impressionat per l'absurditat de no agradar-li els dilluns com a motiu d'un acte tan violent. Reflexionant-hi més tard, va escriure la frase "silicon chip inside her head had switched to overload" (el xip de silici dins el seu cap havia commutat a sobrecàrrega). Els periodistes que entrevistaven Spencer preguntant-li per què ho havia fet subratllaven la sense raó de l'acte, el que va inspirar Geldof a escriure el que va descriure com una "cançó perfectament sense sentit" per il·lustrar l'incident. Va destacar que no tenia la intenció d'explotar la tragèdia, sinó de posar de relleu la irracionalitat i la tristor d'aquells esdeveniments.

Geldof la va compondre espontàniament, inicialment imaginant-la com un reggae. Va crear una demo d'estudi a Los Angeles amb piano gran i veus. Quan la van estrenar a l'escenari a Loch Lomond, Escòcia, havia evolucionat dràsticament des de les seves arrels de reggae. Inicialment, Geldof tenia la intenció que la cançó fos la cara B, i va ser escèptic quan el seu segell discogràfic, Ensign, va decidir publicar-la com a single. Va protestar, creient que no seria un èxit, però els executius del seu segell tenien una perspectiva diferent i van reconèixer el seu potencial. Malgrat els seus orígens controvertits, la cançó sovint s'interpreta a nivell bàsic com un lament sobre l'inici de la setmana laboral. Algunes emissores de ràdio fins i tot la reprodueixen cada dilluns a una hora específica.

"I Don't Like Mondays" va ser número u en diversos països, però no va tenir un bon rendiment als Estats Units, possiblement a causa del tema sensible que els tocava de prop. Els pares de Brenda Spencer van intentar, sense èxit, que el single fos prohibit als EUA. Amb el pas del temps, Bob Geldof va expressar el seu lament per haver escrit la cançó, sentint que havia fet famosa involuntàriament Brenda Spencer.

El videoclip dirigit per David Mallet, va destacar per introduir una història narrativa, tot i que era abstracte en la seva presentació. A diferència de fer referència directament a la matança escolar que va inspirar la cançó, el vídeo va mostrar una escolar que sortia de la seva classe i tornava a casa, on els seus pares miraven la televisió. Aquesta aproximació va proporcionar una interpretació visual que complementava els temes de la cançó.

BOOMTOWN RATS - I DON’T LIKE MONDAYS

Released: July 13, 1979 (UK) October 1979 (US)

Charted: UK: #1   US: #73

"I Don't Like Mondays" is a song inspired by the tragic Cleveland Elementary School shooting in San Diego. Released in 1979 as the lead single from the album "The Fine Art of Surfacing," the song quickly rose to the top of the UK Singles Chart, where it remained for four weeks during the summer of that year. Written by Bob Geldof and Johnnie Fingers, the song is a piano ballad and became the band's second single to achieve number one status in the UK. 

The song is based on the tragic events involving Brenda Spencer, a 16-year-old high school student who opened fire on Cleveland Elementary School in San Diego, California, on January 29, 1979. Using a rifle her father had given her for Christmas, she killed two adults, including the principal, and injured nine children before retreating to her home. During the ensuing standoff with police, she infamously explained her actions to a reporter, stating, "I just started shooting... I just did it for the fun of it. I just don't like Mondays. I just did it because it's a way to cheer the day up. Nobody likes Mondays." 

Bob Geldof, while touring in Atlanta, learned about Brenda Spencer's tragic actions through a news story. He described how he came to write the song "I Don't Like Mondays": During a radio interview, he saw the news come through on a telex machine and was struck by the absurdity of not liking Mondays as a motive for such a violent act. Reflecting on it later, he penned the line "silicon chip inside her head had switched to overload." The journalists interviewing Spencer asking her why she did it underscored the senselessness of the act, which inspired Geldof to write what he described as a "perfect senseless song" to illustrate the incident. He emphasized that the song was not intended to exploit the tragedy but to highlight the irrationality and sadness of such events.

Bob Geldof composed it spontaneously, originally envisioning it as a reggae song. He created a studio demo in Los Angeles featuring grand piano and vocals. When the song debuted onstage in Loch Lomond, Scotland, it had evolved dramatically from its reggae roots. Initially, Geldof intended the song to be a B-side, and he was skeptical when his record label, Ensign, decided to release it as a single. He protested, believing it wasn't a hit. However, his label executives had a different perspective and recognized its potential. Despite its controversial origins, the song is often interpreted at a basic level as a lament about the start of the work week. Some radio stations even play it every Monday at a specific time.

"I Don't Like Mondays" was a #1 hit in various countries, but it did not perform well in the United States, possibly due to its sensitive subject matter hitting too close to home. Brenda Spencer's parents attempted unsuccessfully to have the single banned in the US. Over time, Bob Geldof expressed regret for writing the song, feeling that it inadvertently made Brenda Spencer famous.

The music video directed by David Mallet, was notable for introducing a narrative storyline, although it was abstract in its presentation. Unlike directly referencing the school shooting that inspired the song, the video depicted a schoolgirl leaving her class and returning home, where her parents were shown watching television. This approach provided a visual interpretation that complemented the song's themes.

PRINCE & THE REVOLUTION - RASPBERRY BERET

Estrena: 15 de maig de 1985

Llistes: Regne Unit: #25   EUA: #2

"Raspberry Beret" inicialment estava destinada a ser el primer senzill de l'àlbum "Around the World in a Day", després del seu èxit amb "Purple Rain". Originalment, Prince tenia previst llançar una altra cançó, "Paisley Park", just després de guanyar tres Premis Grammy el 26 de febrer de 1985, però va canviar d'estratègia i va decidir no llançar cap senzill, possiblement per evitar competir amb el superèxit benèfic "We Are the World", al qual no va contribuir. Malgrat això, va sorgir confusió entre MTV i les emissores de ràdio sobre quines cançons promocionar de l'àlbum, cosa que va portar a Prince a cedir. Finalment, es va seleccionar "Raspberry Beret" per la seva forta atracció pop, arribant al número dos de les llistes nord-americanes el 20 de juliol de 1985, per darrera de "A View to a Kill" de Duran Duran.

Prince la va gravar inicialment el 1982 però la va retraballar amb la seva nova banda reformada, The Revolution, per a l'àlbum "Around the World in a Day". Aquesta formació incloïa Brown Mark al baix, Bobby Z a la bateria, Wendy Melvoin i Lisa Coleman als teclats i veus de suport, i Doctor Fink als teclats i guitarra de suport. Aquesta versió de The Revolution va guanyar ràpidament popularitat entre els fans. No obstant això, cap a 1986, la banda es va dissoldre amb Prince acomiadant tothom excepte Doctor Fink, marcant la fi d'aquesta aclamada formació.

"Raspberry Beret" és una desviació vers les seves cançons més explícites, amb una narrativa sobre un jove que treballa en una botiga i s'enamora d'una noia que entra per la porta de sortida. És descrita com una noia que va a la moda i lleugerament rebel, augmentant el seu encant. La cançó captura una atmosfera innocent en comparació amb altres pistes més obertament sexuals de Prince.

El videoclip es va gravar el 5 de juny de 1985 als estudis S.I.R. de Los Angeles. Dirigit principalment per ell mateix, el vídeo mostra a Prince & The Revolution interpretant la cançó envoltats de ballarins, superposat amb diverses animacions creades per Drew Takahashi de Colossal Pictures. El vídeo inclou una versió estesa de la cançó amb una introducció més llarga. El guitarrista Pat Smear, conegut per Germs i Foo Fighters, hi apareix com a un dels ballarins de fons, tot i que no destacava precisament per la seva habilitat amb el ball. Segons Dave Grohl, Prince gairebé va acomiadar Smear perquè no podia fer la coreografia sincronitzada, però finalment va decidir que es quedés, impressionat suposadament per la cabellera de Smear. A més, el vídeo va suposar el debut de l'actriu Jackie Swanson, que li entrega la guitarra a Prince durant la interpretació.

"Raspberry Beret" es considera un dels millors exemples del "Minneapolis sound", un estil musical caracteritzat per la seva fusió de funk, rock, pop i elements de soul. Aquest gènere, a vegades anomenat "The Prince Sound", incorpora elements únics com címbals, una secció de cordes i harmònica per crear un ritme elaborat. Tot i que Prince és sovint reconegut per popularitzar aquest estil, molts altres músics de Minneapolis van participar en el seu desenvolupament, sovint col·laborant amb Prince en diferents moments de les seves carreres.

 

PRINCE & THE REVOLUTION - RASPBERRY BERET

Released: May 15, 1985

Charted:  UK: #25   US: #2 

"Raspberry Beret" was initially intended to be released as the lead single from Prince's album "Around the World in a Day," following his success with "Purple Rain." Originally, Prince planned to release another song, "Paisley Park," right after winning three Grammy Awards on February 26, 1985, but he changed his strategy and decided against releasing any singles, possibly to avoid competing with the superstar charity single "We Are the World," to which he did not contribute. Despite this, confusion arose among MTV and radio stations about which songs to promote from the album, prompting Prince to relent. Eventually, "Raspberry Beret" was selected due to its strong pop appeal, reaching number two on the US charts on July 20, 1985, held off from the top spot by Duran Duran's "A View to a Kill."

Prince initially recorded the track in 1982 but reworked it with his newly re-formed Revolution backing band for the "Around the World in a Day" album. This lineup featured Brown Mark on bass, Bobby Z on drums, Wendy Melvoin and Lisa Coleman on keyboards and backing vocals, and Doctor Fink on keyboards and backing guitar. This version of the Revolution quickly gained popularity among fans. However, by 1986, the band disbanded with Prince dismissing everyone except Doctor Fink, marking the end of this celebrated lineup.

"Raspberry Beret" is a departure from his more explicit songs, featuring a narrative about a young man working in a store who becomes infatuated with a girl who enters through the exit door. She's described as fashionable and slightly rebellious, adding to her allure. The song captures a whimsical and innocent vibe compared to Prince's other more overtly sexual tracks.

The music video was filmed on June 5, 1985, at S.I.R. Studios in Los Angeles. Directed primarily by Prince himself, the video features Prince & The Revolution performing the song surrounded by dancers, overlaid with various animations created by Drew Takahashi of Colossal Pictures. The video includes an extended version of the song with a longer intro. Guitarist Pat Smear, known from Germs and Foo Fighters, appears as one of the background dancers but faced initial challenges due to his dancing skills. According to Dave Grohl, Prince nearly fired Smear because he couldn't perform the synchronized dance routine, but Prince decided to let him stay, reportedly impressed by Smear's hair. Additionally, the video marks the debut of actress Jackie Swanson, who hands Prince his guitar during the performance.

"Raspberry Beret" stands as one of the finest examples of the "Minneapolis sound," a distinctive music style characterized by its blend of funk, rock, pop, and soul elements. This genre, sometimes referred to as "The Prince Sound," incorporates unique elements like finger-cymbals, a string section, and harmonica to create a well-rounded groove. While Prince is often credited with popularizing this style, many other musicians from Minneapolis were involved in its development, often collaborating with Prince at various points in their careers.