BOOMTOWN RATS - I DON’T LIKE MONDAYS

Publicada: 13 de juliol de 1979 (Regne Unit) Octubre de 1979 (EUA)

Llistes: Regne Unit: #1   EUA: #73

"I Don't Like Mondays" és una cançó inspirada en la tràgica matança de l'Escola Primària Cleveland a San Diego. Publicada el 1979 com a single principal de l'àlbum "The Fine Art of Surfacing", la cançó va ascendir ràpidament al número u de la UK Singles Chart, on es va mantenir durant quatre setmanes durant l'estiu d'aquell any. Escrita per Bob Geldof i Johnnie Fingers, la cançó és una balada de piano i es va convertir en el segon single del grup en assolir l'estatus de número u al Regne Unit.

La cançó es basa en els tràgics esdeveniments que van implicar Brenda Spencer, una estudiant de secundària de 16 anys que va obrir foc contra l'Escola Primària Cleveland a San Diego, Califòrnia, el 29 de gener de 1979. Utilitzant un rifle que el seu pare li havia regalat per Nadal, va matar dues persones adultes, incloent el director, i va ferir nou nens abans de retirar-se a casa seva. Durant la xerrada posterior amb la policia, va explicar les seves accions a un reporter, afirmant infamement: "Només vaig començar a disparar... Ho vaig fer per diversió. No m'agraden els dilluns. Ho vaig fer per alegrar-me el dia. Ningú no estima els dilluns."

Bob Geldof, mentre estava de gira a Atlanta, va conèixer la tràgica acció de Brenda Spencer a través d'una notícia. Va explicar com va arribar a escriure la cançó "I Don't Like Mondays": Durant una entrevista a la ràdio, va veure la notícia a través d'una màquina telegràfica i va quedar impressionat per l'absurditat de no agradar-li els dilluns com a motiu d'un acte tan violent. Reflexionant-hi més tard, va escriure la frase "silicon chip inside her head had switched to overload" (el xip de silici dins el seu cap havia commutat a sobrecàrrega). Els periodistes que entrevistaven Spencer preguntant-li per què ho havia fet subratllaven la sense raó de l'acte, el que va inspirar Geldof a escriure el que va descriure com una "cançó perfectament sense sentit" per il·lustrar l'incident. Va destacar que no tenia la intenció d'explotar la tragèdia, sinó de posar de relleu la irracionalitat i la tristor d'aquells esdeveniments.

Geldof la va compondre espontàniament, inicialment imaginant-la com un reggae. Va crear una demo d'estudi a Los Angeles amb piano gran i veus. Quan la van estrenar a l'escenari a Loch Lomond, Escòcia, havia evolucionat dràsticament des de les seves arrels de reggae. Inicialment, Geldof tenia la intenció que la cançó fos la cara B, i va ser escèptic quan el seu segell discogràfic, Ensign, va decidir publicar-la com a single. Va protestar, creient que no seria un èxit, però els executius del seu segell tenien una perspectiva diferent i van reconèixer el seu potencial. Malgrat els seus orígens controvertits, la cançó sovint s'interpreta a nivell bàsic com un lament sobre l'inici de la setmana laboral. Algunes emissores de ràdio fins i tot la reprodueixen cada dilluns a una hora específica.

"I Don't Like Mondays" va ser número u en diversos països, però no va tenir un bon rendiment als Estats Units, possiblement a causa del tema sensible que els tocava de prop. Els pares de Brenda Spencer van intentar, sense èxit, que el single fos prohibit als EUA. Amb el pas del temps, Bob Geldof va expressar el seu lament per haver escrit la cançó, sentint que havia fet famosa involuntàriament Brenda Spencer.

El videoclip dirigit per David Mallet, va destacar per introduir una història narrativa, tot i que era abstracte en la seva presentació. A diferència de fer referència directament a la matança escolar que va inspirar la cançó, el vídeo va mostrar una escolar que sortia de la seva classe i tornava a casa, on els seus pares miraven la televisió. Aquesta aproximació va proporcionar una interpretació visual que complementava els temes de la cançó.

BOOMTOWN RATS - I DON’T LIKE MONDAYS

Released: July 13, 1979 (UK) October 1979 (US)

Charted: UK: #1   US: #73

"I Don't Like Mondays" is a song inspired by the tragic Cleveland Elementary School shooting in San Diego. Released in 1979 as the lead single from the album "The Fine Art of Surfacing," the song quickly rose to the top of the UK Singles Chart, where it remained for four weeks during the summer of that year. Written by Bob Geldof and Johnnie Fingers, the song is a piano ballad and became the band's second single to achieve number one status in the UK. 

The song is based on the tragic events involving Brenda Spencer, a 16-year-old high school student who opened fire on Cleveland Elementary School in San Diego, California, on January 29, 1979. Using a rifle her father had given her for Christmas, she killed two adults, including the principal, and injured nine children before retreating to her home. During the ensuing standoff with police, she infamously explained her actions to a reporter, stating, "I just started shooting... I just did it for the fun of it. I just don't like Mondays. I just did it because it's a way to cheer the day up. Nobody likes Mondays." 

Bob Geldof, while touring in Atlanta, learned about Brenda Spencer's tragic actions through a news story. He described how he came to write the song "I Don't Like Mondays": During a radio interview, he saw the news come through on a telex machine and was struck by the absurdity of not liking Mondays as a motive for such a violent act. Reflecting on it later, he penned the line "silicon chip inside her head had switched to overload." The journalists interviewing Spencer asking her why she did it underscored the senselessness of the act, which inspired Geldof to write what he described as a "perfect senseless song" to illustrate the incident. He emphasized that the song was not intended to exploit the tragedy but to highlight the irrationality and sadness of such events.

Bob Geldof composed it spontaneously, originally envisioning it as a reggae song. He created a studio demo in Los Angeles featuring grand piano and vocals. When the song debuted onstage in Loch Lomond, Scotland, it had evolved dramatically from its reggae roots. Initially, Geldof intended the song to be a B-side, and he was skeptical when his record label, Ensign, decided to release it as a single. He protested, believing it wasn't a hit. However, his label executives had a different perspective and recognized its potential. Despite its controversial origins, the song is often interpreted at a basic level as a lament about the start of the work week. Some radio stations even play it every Monday at a specific time.

"I Don't Like Mondays" was a #1 hit in various countries, but it did not perform well in the United States, possibly due to its sensitive subject matter hitting too close to home. Brenda Spencer's parents attempted unsuccessfully to have the single banned in the US. Over time, Bob Geldof expressed regret for writing the song, feeling that it inadvertently made Brenda Spencer famous.

The music video directed by David Mallet, was notable for introducing a narrative storyline, although it was abstract in its presentation. Unlike directly referencing the school shooting that inspired the song, the video depicted a schoolgirl leaving her class and returning home, where her parents were shown watching television. This approach provided a visual interpretation that complemented the song's themes.

PRINCE & THE REVOLUTION - RASPBERRY BERET

Estrena: 15 de maig de 1985

Llistes: Regne Unit: #25   EUA: #2

"Raspberry Beret" inicialment estava destinada a ser el primer senzill de l'àlbum "Around the World in a Day", després del seu èxit amb "Purple Rain". Originalment, Prince tenia previst llançar una altra cançó, "Paisley Park", just després de guanyar tres Premis Grammy el 26 de febrer de 1985, però va canviar d'estratègia i va decidir no llançar cap senzill, possiblement per evitar competir amb el superèxit benèfic "We Are the World", al qual no va contribuir. Malgrat això, va sorgir confusió entre MTV i les emissores de ràdio sobre quines cançons promocionar de l'àlbum, cosa que va portar a Prince a cedir. Finalment, es va seleccionar "Raspberry Beret" per la seva forta atracció pop, arribant al número dos de les llistes nord-americanes el 20 de juliol de 1985, per darrera de "A View to a Kill" de Duran Duran.

Prince la va gravar inicialment el 1982 però la va retraballar amb la seva nova banda reformada, The Revolution, per a l'àlbum "Around the World in a Day". Aquesta formació incloïa Brown Mark al baix, Bobby Z a la bateria, Wendy Melvoin i Lisa Coleman als teclats i veus de suport, i Doctor Fink als teclats i guitarra de suport. Aquesta versió de The Revolution va guanyar ràpidament popularitat entre els fans. No obstant això, cap a 1986, la banda es va dissoldre amb Prince acomiadant tothom excepte Doctor Fink, marcant la fi d'aquesta aclamada formació.

"Raspberry Beret" és una desviació vers les seves cançons més explícites, amb una narrativa sobre un jove que treballa en una botiga i s'enamora d'una noia que entra per la porta de sortida. És descrita com una noia que va a la moda i lleugerament rebel, augmentant el seu encant. La cançó captura una atmosfera innocent en comparació amb altres pistes més obertament sexuals de Prince.

El videoclip es va gravar el 5 de juny de 1985 als estudis S.I.R. de Los Angeles. Dirigit principalment per ell mateix, el vídeo mostra a Prince & The Revolution interpretant la cançó envoltats de ballarins, superposat amb diverses animacions creades per Drew Takahashi de Colossal Pictures. El vídeo inclou una versió estesa de la cançó amb una introducció més llarga. El guitarrista Pat Smear, conegut per Germs i Foo Fighters, hi apareix com a un dels ballarins de fons, tot i que no destacava precisament per la seva habilitat amb el ball. Segons Dave Grohl, Prince gairebé va acomiadar Smear perquè no podia fer la coreografia sincronitzada, però finalment va decidir que es quedés, impressionat suposadament per la cabellera de Smear. A més, el vídeo va suposar el debut de l'actriu Jackie Swanson, que li entrega la guitarra a Prince durant la interpretació.

"Raspberry Beret" es considera un dels millors exemples del "Minneapolis sound", un estil musical caracteritzat per la seva fusió de funk, rock, pop i elements de soul. Aquest gènere, a vegades anomenat "The Prince Sound", incorpora elements únics com címbals, una secció de cordes i harmònica per crear un ritme elaborat. Tot i que Prince és sovint reconegut per popularitzar aquest estil, molts altres músics de Minneapolis van participar en el seu desenvolupament, sovint col·laborant amb Prince en diferents moments de les seves carreres.

 

PRINCE & THE REVOLUTION - RASPBERRY BERET

Released: May 15, 1985

Charted:  UK: #25   US: #2 

"Raspberry Beret" was initially intended to be released as the lead single from Prince's album "Around the World in a Day," following his success with "Purple Rain." Originally, Prince planned to release another song, "Paisley Park," right after winning three Grammy Awards on February 26, 1985, but he changed his strategy and decided against releasing any singles, possibly to avoid competing with the superstar charity single "We Are the World," to which he did not contribute. Despite this, confusion arose among MTV and radio stations about which songs to promote from the album, prompting Prince to relent. Eventually, "Raspberry Beret" was selected due to its strong pop appeal, reaching number two on the US charts on July 20, 1985, held off from the top spot by Duran Duran's "A View to a Kill."

Prince initially recorded the track in 1982 but reworked it with his newly re-formed Revolution backing band for the "Around the World in a Day" album. This lineup featured Brown Mark on bass, Bobby Z on drums, Wendy Melvoin and Lisa Coleman on keyboards and backing vocals, and Doctor Fink on keyboards and backing guitar. This version of the Revolution quickly gained popularity among fans. However, by 1986, the band disbanded with Prince dismissing everyone except Doctor Fink, marking the end of this celebrated lineup.

"Raspberry Beret" is a departure from his more explicit songs, featuring a narrative about a young man working in a store who becomes infatuated with a girl who enters through the exit door. She's described as fashionable and slightly rebellious, adding to her allure. The song captures a whimsical and innocent vibe compared to Prince's other more overtly sexual tracks.

The music video was filmed on June 5, 1985, at S.I.R. Studios in Los Angeles. Directed primarily by Prince himself, the video features Prince & The Revolution performing the song surrounded by dancers, overlaid with various animations created by Drew Takahashi of Colossal Pictures. The video includes an extended version of the song with a longer intro. Guitarist Pat Smear, known from Germs and Foo Fighters, appears as one of the background dancers but faced initial challenges due to his dancing skills. According to Dave Grohl, Prince nearly fired Smear because he couldn't perform the synchronized dance routine, but Prince decided to let him stay, reportedly impressed by Smear's hair. Additionally, the video marks the debut of actress Jackie Swanson, who hands Prince his guitar during the performance.

"Raspberry Beret" stands as one of the finest examples of the "Minneapolis sound," a distinctive music style characterized by its blend of funk, rock, pop, and soul elements. This genre, sometimes referred to as "The Prince Sound," incorporates unique elements like finger-cymbals, a string section, and harmonica to create a well-rounded groove. While Prince is often credited with popularizing this style, many other musicians from Minneapolis were involved in its development, often collaborating with Prince at various points in their careers.

 

DURAN DURAN - IS THERE SOMETHING I SHOULD KNOW?

Estrena: 19 de març de 1983

Llistes: EUA: #4   Regne Unit: #1 (2 setmanes)

"Is There Something I Should Know?" va marcar un fet significatiu per a Duran Duran com a primer número u al Regne Unit quan va debutar al capdavant de les llistes el març de 1983. Llançada com a single independent, va aconseguir la rara proesa llavors d'entrar directament al número u de les llistes. La cançó també va tenir èxit als Estats Units, arribant al número quatre al Billboard Hot 100 l’agost de 1983.

"Is There Something I Should Know?" va ser enregistrada als estudis Good Earth de Tony Visconti a Soho, Londres, amb el productor Ian Little, recomanat per Phil Manzanera de Roxy Music. La cançó va passar diverses rondes de mescla a causa de les preocupacions inicials sobre la compressió de la bateria. Les sessions de mescla es van realitzar a diverses localitzacions, incloent Good Earth, Eel Pie Studios, The Gallery i The Power Station a Nova York amb Bob Clearmountain. El teclista Nick Rhodes va recordar estar present en una llarga sessió de mescla amb Clearmountain, inicialment sentint que tenien algo especial, però després decidint que la mescla era massa suau per al so desitjat. La mescla final es va completar amb el productor Alex Sadkin per aconseguir la qualitat sonora buscada per al disc.

"Is There Something I Should Know?" explora temes de comunicació unilateral i el desig de la busqueda d’una comprensió mútua en les relacions. Les icòniques harmonies d'obertura de Simon Le Bon i Andy Taylor amb "Please please tell me now" estableixen un to memorable, recolzat per un simple bombo. També inclou una de les frases més memorables de la dècada: "Don’t say you’re easy on me / You’re about as easy as a nuclear war" (No diguis que ets fàcil amb mi / Ets tan fàcil com una guerra nuclear).

En els seus inicia, els singles de l’àlbum debut de Duran Duran van tenir dificultat per aconseguir ser posats a les emisores de ràdio als Estats Units, ja que tant la banda com el gènere New Romantic eren relativament desconeguts allà. Tot i això, cap al final de 1982, el segon àlbum del grup, "Rio", va començar a guanyar popularitat ràpidament al país, principalment per la difusió dels seus vídeos a MTV. Per capitalitzar aquest moment, la banda i la seva discogràfica van decidir rellançar el seu primer àlbum als Estats Units, incloent-hi el nou single enregistrat "Is There Something I Should Know?". La cançó va aparèixer per primera vegada en un àlbum al Regne Unit a l'edició inaugural de la sèrie de compilacions "Now That's What I Call Music" a la fi d'aquell any.

El vídeo dirigit per Russell Mulcahy va combinar clips en color dels membres de la banda vestits amb camises blaves i corbates blanques amb imatges surrealistes en blanc i negre. Llançat el 1983, es va convertir ràpidament en un dels vídeos més populars de l'any a MTV. El final del vídeo va incloure fragments de diversos vídeos antics de Duran Duran, com ara "Save a Prayer", "Girls on Film", "Hungry Like the Wolf", "My Own Way" i "Planet Earth". Reflexionant sobre el vídeo, el bateria Roger Taylor va expressar malestar amb la seva part on canta directament a la càmera, un moment que segueix trobant incòmode i que li fa posar els pèls de punta fins avui dia.

DURAN DURAN - IS THERE SOMETHING I SHOULD KNOW?

Released: March 19, 1983

Charted:  US: #4   UK: #1 (2 wks)

"Is There Something I Should Know?" marked a significant milestone for Duran Duran as their first UK number one hit when it debuted atop the charts in March 1983. Released as a stand-alone single, it achieved the then rare feat of entering the UK charts at number one. The song also found success in the United States, peaking at number four on the Billboard Hot 100 in August 1983.

"Is There Something I Should Know?" was recorded at Tony Visconti’s Good Earth Studios in Soho, London, with producer Ian Little, who was recommended by Roxy Music’s Phil Manzanera. The song underwent several rounds of mixing due to initial concerns about the drum compression. Mixing sessions were conducted at multiple locations including Good Earth, Eel Pie Studios, The Gallery, and The Power Station in New York with Bob Clearmountain. Keyboardist Nick Rhodes recalled being present for an extended mixing session with Clearmountain, initially feeling they had something special, but later deciding the mix was too soft for the desired sound. The final mix was completed with producer Alex Sadkin to achieve the intended sonic quality for the record.

"Is There Something I Should Know?" explores themes of one-sided communication and the longing for mutual understanding in relationships. The iconic opening harmonies of Simon Le Bon and Andy Taylor with "Please please tell me now" set a memorable tone, backed by a simple kick drum. It also features one of the decade's most memorable lyrics: "Don’t say you’re easy on me / You’re about as easy as a nuclear war." 

In the early stages, singles from Duran Duran's self-titled debut album struggled to gain airplay in the United States, as both the band and the New Romantic genre were relatively unknown there, but by the end of 1982, Duran Duran's second album "Rio" started gaining rapid popularity in the US, largely due to extensive airplay of their music videos on MTV. To capitalize on this momentum, the band and their record label decided to re-release their debut album in the US, including the newly recorded single "Is There Something I Should Know?". The song first appeared on a long-playing album in the UK was on the inaugural edition of the "Now That's What I Call Music" compilation series at the end of that year.

The music video directed by Russell Mulcahy blended color clips of the band members dressed in blue shirts and white ties with surreal black-and-white imagery. Released in 1983, it quickly became one of the most popular videos of the year on MTV. The video's conclusion included snippets from several earlier Duran Duran videos, such as "Save a Prayer", "Girls on Film", "Hungry Like the Wolf", "My Own Way", and "Planet Earth". Reflecting on the video, drummer Roger Taylor expressed discomfort with his part where he sings directly to the camera, a moment he continues to find awkward and cringe-worthy to this day.