ROD STEWART - HOT LEGS

Llançament: 20 de gener de 1978

Llistes d’èxits: EUA: #28 | Regne Unit: #5

“Hot Legs” és un single de 1978 de Rod Stewart, inclòs al seu àlbum Foot Loose & Fancy Free(1977). Escrita íntegrament per Stewart, la cançó va assolir el lloc 28 a la llista Billboard Hot 100 als Estats Units i va tenir més èxit al Regne Unit, arribant al número 5 com a doble cara A juntament amb “I Was Only Joking.” El tema comparteix la temàtica amb “Stay With Me”(gravada amb Faces el 1971), on Stewart narra una trobada romàntica que ha de concloure l’endemà. Les lletres desenfadades i atrevides de “Hot Legs” subratllen l’estil divertit i irreverent de l’artista.

Algunes cançons necessiten una anàlisi profunda per descobrir-ne els significats ocults, però “Hot Legs” ho deixa clar des del títol. Rod Stewart la descriu com una de les seves “cançons brutes, descarades i de diversió,” on explica la història d’una jove insistent que el deixa exhaust amb les seves visites romàntiques constants. El personatge femení no té nom i és conegut simplement com a “Hot Legs,” cosa que reforça el to lliure i despreocupat de la cançó.

Les frases, com ara “Hot legs, you’re wearin’ me out” i “Hot legs, are you still in school?” (Hot legs, m'estàs desgastant i Hot legs, encara estàs a l'escola?) reflecteixen el to descarat i provocatiu del tema. Si bé avui dia alguns versos podrien ser qüestionables, cal entendre’ls en el context cultural dels anys 70, quan aquest tipus de temes eren habituals en el rock and roll. Alguns van trobar la lletra provocadora, però va agradar al públic de Stewart, atret per la seva actitud desenfrenada. Amb la seva energia crua, estil arrogant i guitarres vibrants, la cançó compta amb un ritme constant marcat pel bateria Carmine Appice, a qui Stewart va elogiar per la seva contribució.

El videoclip, dirigit per Bruce Gowers, s’alinea amb el to provocador i divertit de la cançó. Filmat a Piru, Califòrnia, mostra Rod Stewart i la seva banda tocant i barrejant-se amb els habitants locals mentre es veuen embolicats en entremaliadures esbojarrades o filmats a través de les cames de la noia protagonista. Tot i que va precedir MTV per quatre anys, Stewart solia crear videoclips per als seus senzills amb l’objectiu d’explotar canals europeus que en difonien.

“Hot Legs” també es va convertir en una peça emblemàtica de Tina Turner, coneguda per la seva presència dinàmica a l’escenari i les seves cèlebres “cames calentes.” Turner va començar a interpretar la cançó a finals dels anys 70 i el 1981 la va cantar amb Tom Jones al seu programa de varietats, una versió que es va llançar com a single el 1997. Rod Stewart va convidar Tina Turner a unir-se a ell per a un duet en directe de la cançó durant la seva aparició com a convidat musical a Saturday Night Live el 3 d’octubre de 1981.

ROD STEWART - HOT LEGS

Released: January 20, 1978

Charts:  US: #28  UK: #5 

“Hot Legs” is a 1978 single by Rod Stewart from his 1977 album Foot Loose & Fancy Free. Written solely by Stewart, the song reached No. 28 on the Billboard Hot 100 in the US and performed better in the UK, peaking at No. 5 as a double A-side with “I Was Only Joking.” The track shares themes with Stewart’s earlier song “Stay With Me” (recorded with Faces in 1971), where he entertains a romantic partner but insists they leave by morning. The cheeky lyrics of “Hot Legs” continue this motif, highlighting Stewart’s playful and irreverent songwriting style.

Some songs require deep analysis to uncover hidden meanings, but “Hot Legs” lays it all out in the title. Rod Stewart describes it as one of his “dirty, rude, shagging songs,” telling the story of a persistent young woman who exhausts him with her relentless romantic visits. The character remains nameless and is known only as “Hot Legs,” which contributes to the song's carefree and irreverent tone. 

The lyrics, such as “Hot legs, you’re wearin’ me out” and “Hot legs, are you still in school?” capture the brash and unapologetic tone of the song. While that last question raises eyebrows today, it reflects a different cultural context of the 1970s, where such themes were more casually addressed in rock and roll. While some found the lyrics provocative, they reflected Stewart's debauched personality, which pleased his audience. Known for its raw energy, swagger, and raucous guitars, the track features a steady backbeat from drummer Carmine Appice, whom Stewart praised for his contributions. A concert staple throughout Stewart’s career, “Hot Legs” captures the essence of unfiltered rock and roll.

The music video directed by Bruce Gowers, leaned into the song’s cheeky and objectifying themes, featuring framing through a woman’s legs—reflecting both the playful tone of the song and the aesthetic trends of the time. Filmed in Piru, California, the video captures Rod Stewart and his band performing, mingling with locals, and engaging in wild antics, including riding on top of a truck. Though it predated MTV by four years, Stewart regularly created music videos for his singles to capitalize on European outlets that showcased them. The video underscores the “boys will be boys” energy of the song and its rock-and-roll attitude.

“Hot Legs” became a signature performance piece for Tina Turner, known for her dynamic stage presence and famously “hot legs.” She began incorporating the song into her repertoire in the late 1970s, and in 1981 performed it with Tom Jones on his variety show—a rendition that was later released as a single in 1997. Rod Stewart invited Turner to join him for a live duet of the song during his appearance as the musical guest on Saturday Night Live on October 3, 1981.

NICOLETTE LARSON - LOTTA LOVE

Llançament: 31 d’octubre de 1978

Llistes d’èxits: EUA: #8

“Lotta Love”, escrita per Neil Young, es va llançar en dues versions diferents el 1978: la interpretació subtil de Young al seu àlbum “Comes A Time” i la versió vibrant i amb una producció completament diferent de Nicolette Larson. La versió de Larson, amb arranjaments de vent, corda, una interpretació vocal espectacular i un solo de flauta de Plas Johnson, reflectia el so exuberant dels anys 70. La cançó es va convertir en un èxit, assolint el lloc número 8 a la llista Hot 100 i encapçalant la llista Adult Contemporary.

“Lotta Love” va ser el single principal de l’àlbum “Nicolette” de Nicolette Larson, produït per Ted Templeman. Llançada el 31 d’octubre de 1978, va coincidir amb el llançament de l’àlbum “Comes a Time” de Neil Young, que incloïa la seva versió original. La interpretació de Young es va relegar a la cara B del single  “Comes a Time”, que no va arribar a les llistes d’èxits, mentre que la versió de Larson va triomfar. Per aprofitar la tendència disco de l’època, Jim Burgess va crear una remescla en format maxisingle, substituint el ritme original de batec pop per un patró de quatre temps i canviant el solo de flauta per un pont de saxòfon.

Linda Ronstadt va animar Nicolette Larson a gravar “Lotta Love”, suggeriment que va portar al gran èxit de Larson. Com a agraïment, el productor de Larson va regalar a Ronstadt un sistema de so d’alta gamma per al seu Mercedes descapotable. Larson havia treballat com a cantant de suport per a Neil Young als àlbums “American Stars ’n Bars” i “Comes a Time”, tot i que no apareix a la versió de Young de “Lotta Love”. Larson va descobrir la cançó en una cinta de demostració que va trobar al cotxe de Young i, després d’elogià-la, Young li va oferir la peça.

Nicolette Larson va conèixer Neil Young a través de Linda Ronstadt després de col·laborar amb artistes com Commander Cody i Emmylou Harris. Larson va visitar la casa de Ronstadt a Malibu quan Young, que buscava una vocalista femenina, va passar per allà. La seva sessió improvisada va portar Larson i Ronstadt a cantar com “The Saddlebags” a l’àlbum “American Stars ’n Bars” de Young. Larson i Young també van mantenir una breu relació romàntica, que va acabar quan Young va desaparèixer sobtadament. Posteriorment, Young va conèixer Pegi, una cambrera del Bella Vista Restaurant, que es va convertir en la seva segona esposa el 1978.

Nicolette Larson va morir el 16 de desembre de 1997 a Los Angeles als 45 anys a causa de complicacions derivades d’un edema cerebral provocat per una fallada hepàtica. En el seu honor, el Lotta Love Concert es va celebrar els dies 21 i 22 de febrer de 1998, amb actuacions d’artistes destacats com Dan Fogelberg, Jackson Browne, Emmylou Harris, Crosby, Stills & Nash, Linda Ronstadt i Bonnie Raitt, entre d’altres. Tot i que Neil Young no va assistir al concert, va retre homenatge enviant “un ram de roses tan gran com el públic”, segons es recull a les notes del disc del concert.

NICOLETTE LARSON - LOTTA LOVE

Released: October 31, 1978

Charts:  US: #8 

"Lotta Love" written by Neil Young, was released in two distinct versions in 1978: Young's understated rendition on his album “Comes A Time”, and Nicolette Larson's vibrant, fully produced version. Larson's version, featuring horns, strings, a soaring vocal performance, and a flute solo by Plas Johnson, embodied the lush sound of the '70s. It became a hit, reaching #8 on the Hot 100 and topping the Adult Contemporary chart. 

"Lotta Love" was the lead single from Nicolette Larson's “Nicolette” album, produced by Ted Templeman. Released on October 31, 1978, it coincided with Neil Young's “Comes a Time” album, which included his original version. Young's rendition was relegated to the B-side of his non-charting "Comes a Time" single, leaving Larson's version to shine. To cater to the disco trend, a 12-inch remix was created by Jim Burgess, replacing the original "pop heartbeat" drum rhythm with a "four on the floor" beat and swapping the flute solo for a saxophone bridge. 

Linda Ronstadt encouraged Nicolette Larson to record "Lotta Love," a suggestion that led to Larson's breakout hit. As a thank-you, Larson's producer gifted Ronstadt a high-end sound system for her Mercedes convertible. Larson had worked as a backup singer for Neil Young on “American Stars 'n Bars” (1977) and “Comes a Time” (1978), though she doesn't appear on his version of "Lotta Love." Larson discovered the song on a demo tape she found in Young's car. After praising it, Young offered it to her.

Nicolette Larson met Neil Young through Linda Ronstadt after collaborating with artists like Commander Cody and Emmylou Harris. Larson visited Ronstadt's Malibu home when Young, searching for a female vocalist, dropped by. Their impromptu jam session led to Larson and Ronstadt singing as "The Saddlebags" on Young's “American Stars 'n Bars” album. Larson and Young also had a brief romantic relationship, which ended when Young abruptly disappeared. He later met Pegi, a waitress at the Bella Vista Restaurant, who became his second wife in 1978.

Nicolette Larson passed away on December 16, 1997, in Los Angeles at the age of 45 due to complications from cerebral edema caused by liver failure. In her honor, the Lotta Love Concert tribute was held on February 21-22, 1998, featuring performances by prominent artists including Dan Fogelberg, Jackson Browne, Emmylou Harris, Crosby, Stills & Nash, Linda Ronstadt, Bonnie Raitt, and others. Although Neil Young did not attend, he paid tribute by sending "a bouquet of roses as big as the audience," as noted in the concert album's liner notes.

THE MAMAS AND THE PAPAS - CALIFORNIA DREAMIN’

Llançament: 8 de desembre de 1965

Llistes d’èxits: EUA: #4 | Regne Unit: #9

“California Dreamin’” va ser escrita per John i Michelle Phillips el 1963 i gravada per primera vegada per Barry McGuire. El desembre de 1965, The Mamas & the Papas van llançar la seva pròpia versió, que va arribar al número 4 de la llista Billboard Hot 100. Inicialment, va assolir el lloc 23 al Regne Unit, però va reaparèixer a les llistes el 1997, arribant al número 9 després d’aparèixer en un anunci de Carling Premier.

Michelle Phillips va explicar que “California Dreamin’” es va originar el 1963, quan ella i John Phillips acabaven de casar-se i vivien a Nova York durant un fred hivern. Inspirat per l’enyorança de Michelle per la assolellada Califòrnia, John va treballar la cançó a la nit i li va presentar la primera estrofa. La segona estrofa, que esmenta la visita a una església, es va inspirar en una visita a la Catedral de Sant Patrici. Tot i que a John no li agradava aquesta part a causa de records negatius de la seva època a l’escola parroquial, la va mantenir perquè no li va venir cap alternativa millor. La cançó reflectia el desig d’un lloc més càlid i idealitzat.

“California Dreamin’” inclou un solo de flauta tocat amb una flauta alta, que sona en un registre més baix que la flauta estàndard. El músic de jazz Bud Shank, conegut pel seu treball amb flauta i saxòfon, va ser convidat a participar en la gravació i va interpretar el solo en una sola presa. Segons Denny Doherty, Shank es trobava al passadís de l’estudi de gravació a Hollywood quan John Phillips el va reclutar per tocar. Shank, que va tenir un èxit menor amb “Michelle” el 1966, va morir el 2009 a l’edat de 82 anys.

El 1965, The Mamas & the Papas, amb l’ajuda del seu amic Barry McGuire, van aconseguir un contracte amb Dunhill Records. McGuire va gravar inicialment “California Dreamin’” amb el grup com a banda d’acompanyament, utilitzant un solo d’harmònica en lloc del de flauta. La cançó estava planejada com a continuació del seu èxit “Eve of Destruction”. Tanmateix, The Mamas & the Papas van decidir gravar la seva pròpia versió, amb Denny Doherty com a veu principal i incorporant canvis d’acords després de consultar amb el guitarrista P.F. Sloan. El resultat va impressionar Dunhill Records, que va decidir llançar-la com el primer senzill del grup, endarrerint la versió de McGuire per evitar competència.

THE MAMAS AND THE PAPAS - CALIFORNIA DREAMIN’

Released: December 8, 1965

Charts:  US: #4   UK: #9 

“California Dreamin’” was written by John and Michelle Phillips in 1963 and first recorded by Barry McGuire. The Mamas & the Papas released their own rendition in December 1965, reaching #4 on the Billboard Hot 100. The song originally peaked at #23 in the UK but re-entered the charts in 1997, hitting #9 after appearing in a Carling Premier commercial.

Michelle Phillips explained that “California Dreamin’” originated in 1963 when she and John Phillips were newly married and living in New York City during a cold winter. Inspired by Michelle’s homesickness for sunny California, John worked on the song at night and brought her the first verse. The second verse, referencing visiting a church, was inspired by a visit to St. Patrick’s Cathedral. Though John disliked the verse due to negative memories of parochial school, he kept it because he couldn’t think of a better alternative. The song reflected longing for a warmer, more idealized place.

“California Dreamin’” features a flute solo, performed on an alto flute, which plays in a lower register than a standard flute. Jazz musician Bud Shank, known for his work on both flute and saxophone, was brought into the session and delivered the solo in a single take. According to Denny Doherty, Shank happened to be in the hallway of the Hollywood recording studio when John Phillips enlisted him to play. Shank, who had a minor hit with “Michelle” in 1966, passed away in 2009 at age 82.

In 1965, The Mamas & the Papas, with help from their friend Barry McGuire, secured a contract with Dunhill Records. McGuire initially recorded “California Dreamin’” with the group as his backing band, featuring a harmonica solo instead of a flute. The song was planned as the follow-up to McGuire’s hit “Eve of Destruction.” The Mamas & the Papas decided to record their own version, with Denny Doherty singing lead and incorporating chord changes after consulting guitarist P.F. Sloan. The result impressed Dunhill Records, who chose to release it as their first single, delaying McGuire’s version to avoid competition.