DON McLEAN - AMERICAN PIE

Llançament: octubre de 1971

Estats Units: #1 (4 setmanes)

“American Pie” és una cançó de Don McLean, llançada el 1971 dins l’àlbum del mateix nom. Va esdevenir un èxit massiu, assolint el número u als Estats Units durant quatre setmanes a principis de 1972 i encapçalant les llistes a Austràlia, Canadà i Nova Zelanda. Al Regne Unit, va arribar al número dos en la seva publicació original i al número 12 quan es va reeditar el 1991. La cançó és coneguda per la seva lletra poètica i enigmàtica, sovint interpretada com una reflexió sobre els canvis culturals i musicals dels Estats Units. El 2017, la gravació original de Don McLean va ser inclosa al National Recording Registry de la Biblioteca del Congrés, reconeixent-la com a obra de gran significació cultural, històrica i estètica.

McLean va escriure la cançó com un record oníric d’esdeveniments passats, barrejant vivències personals amb moments històrics. La inspiració principal va ser la mort de Buddy Holly, notícia que McLean va conèixer com a repartidor de diaris amb només 13 anys el 1959. La cançó lamenta l’accident d’avió que va matar Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper—un fet conegut com “The Day The Music Died”—però també funciona com una reflexió més àmplia sobre la pèrdua de la innocència i els grans canvis culturals dels anys 60. Inspirada en “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” de The Beatles, “American Pie” captura la visió de McLean sobre l’evolució de la música i la política d’aquella època.

Moltes frases de la cançó fan referència a figures i esdeveniments clau del món musical i polític. “The Jester” (El bufó) s’interpreta àmpliament com Bob Dylan, mentre que “The King” (El rei) probablement fa al·lusió a Elvis Presley. També hi ha referències a “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” de The Beatles, als Rolling Stones i a Janis Joplin, simbolitzant l’evolució del rock. A més, la lletra fa al·lusió a moments turbulents com les protestes de la Convenció Nacional Demòcrata de 1968 i els assassinats de la família Manson. McLean va preferir deixar el significat de la cançó obert a interpretacions, revelant-ne alguns detalls només quan va vendre el manuscrit original el 2015 i en un documental de 2022 per commemorar el 50è aniversari de la cançó.

DON McLEAN - AMERICAN PIE

Released: October 1971

US: #1 (4 weeks)

American Pie is a song by Don McLean, released in 1971 on the album of the same name. It became a massive hit, reaching number one in the US for four weeks in early 1972 and topping the charts in Australia, Canada, and New Zealand. In the UK, it peaked at number two upon its initial release and reached number 12 when reissued in 1991. The song is known for its poetic and cryptic lyrics, often interpreted as a reflection on the changing cultural and musical landscape of America. In 2017, Don McLean’s original recording of the song was inducted into the National Recording Registry by the Library of Congress, recognizing it as “culturally, historically, or aesthetically significant.” 

McLean wrote the song as a dreamlike recollection of events, blending personal memories with historical moments. It was inspired by the death of Buddy Holly, which McLean learned about as a 13-year-old paperboy in 1959. The song mourns the tragic plane crash that killed Holly, Ritchie Valens, and The Big Bopper—referred to as “The Day The Music Died”—but also serves as a broader reflection on the loss of innocence and the turbulent cultural shifts of the 1960s. Influenced by Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, American Pie captures McLean’s perspective on the changing music and political landscape. 

Many lyrics allude to major figures and events in music and politics. “The Jester” is widely interpreted as Bob Dylan, while the “king” is likely Elvis Presley. References to The Beatles’ Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, the Rolling Stones, and Janis Joplin highlight the evolution of rock music. Political turmoil, such as the 1968 Democratic National Convention protests and the Manson murders, is also woven into the lyrics. McLean deliberately left much of the song's meaning open to interpretation, only revealing details when he sold his original manuscript in 2015 and in a 2022 documentary celebrating the song's 50th anniversary.

LAS KETCHUP - ASEREJE (THE KETCHUP SONG)

Llançament: 10 de juny de 2002

Regne Unit: #1 (1 setmana)

“Aserejé” és el senzill debut del grup pop espanyol Las Ketchup, llançat el juny de 2002. La cançó té una versió en espanyol i una en spanglish, amb una tornada sense sentit que es manté inalterada a amdues versions. Va esdevenir un èxit internacional massiu, arribant al número u a almenys 20 països europeus, així com a Austràlia, el Canadà i Nova Zelanda. Tanmateix, als Estats Units només va arribar al número 54. El 2006, ja havia venut més de set milions de còpies a tot el món. El grup està format per les germanes Pilar, Lola i Lucía Muñoz, originàries d’Andalusia. El nom Las Ketchup és un homenatge al seu pare, un guitarrista flamenc conegut com El Tomate.

“Aserejé” es basa lliurement en el clàssic “Rapper’s Delight” de Sugarhill Gang, de 1979. El títol Aserejé imita la frase “I said a hip” d’aquella cançó, i la tornada és un galimaties en espanyol que recrea el ritme i el flux del rap. La lletra explica la història d’un jove elegant anomenat Diego, que entra en una discoteca on el seu amic DJ li posa la seva cançó preferida, “Rapper’s Delight”. Com que Diego no entén l’anglès, inventa la seva pròpia versió de la lletra, donant lloc a la tornada sense sentit. 

L’èxit d’“Aserejé” no només es va deure a la seva melodia enganxosa, sinó també al seu ball característic, que consisteix en una sèrie de moviments coordinats de mans i braços. La coreografia comença fent onades amb les mans una sobre l’altra, seguit d’un moviment amb els polzes cap a les espatlles, després rotacions de braços des de la cintura fins a la cara, i finalment una posició amb una mà al front i l’altra darrere del cap mentre els genolls es toquen repetidament. Aquesta rutina sovint es va comparar amb la “Macarena” de Los del Río que es va convertir en un èxit a festes i esdeveniments de tot el món.

El videoclip d’”Aserejé” es va filmar a Palm Beach, a Estepona (Màlaga), concretament al bar Chiringuito. Al vídeo principal, Las Ketchup munten una actuació musical a la platja, servint begudes i atraient una multitud que va creixent. Quan arriba la tornada, el trio lidera el ball animant el públic a unir-se a la coreografia. El vídeo acaba amb el bar ple de gent ballant i celebrant.

A més, es van produir dues versions addicionals del videoclip: una ambientada en una discoteca futurista, on la banda persegueix un enamorat amb cabell afro, i una altra versió tipus karaoke, on el grup canta davant un fons blanc amb la lletra de la cançó a la pantalla.

LAS KETCHUP - THE KETCHUP SONG (ASEREJE)

Released: June 10, 2002

UK: #1 (1 week)

“The Ketchup Song (Aserejé)” is the debut single by Spanish pop group Las Ketchup, released on June 2002. It features both a Spanish and a Spanglish version, with a nonsensical chorus that remains unchanged. The song became a massive international hit, reaching number one in at least 20 European countries, as well as topping the charts in Australia, Canada, and New Zealand. However, it only peaked at number 54 in the United States. By 2006, it had sold over seven million copies worldwide. The group is made up of Pilar, Lola, and Lucia Muñoz - three sisters from the Andalusia region of Spain. They took their name in honor of their father, a flamenco guitarist known as "El Tomate."

“The Ketchup Song (Aserejé)” is loosely based on the 1979 Sugarhill Gang hit “Rapper’s Delight.” The title “Aserejé” mimics the lyric “I said a hip” from “Rapper’s Delight,” and the song’s chorus is Spanish gibberish meant to imitate the rap’s rhythm and flow. The lyrics tell the story of a stylish young man named Diego who enters a nightclub, where his DJ friend plays his favorite song, “Rapper’s Delight.” Since Diego doesn’t understand the English lyrics, he makes up his own, resulting in the nonsensical chorus. The U.S. version of the song includes some English gibberish mixed in.

“The Ketchup Song (Aserejé)” became known not only for its catchy tune but also for its signature dance, which involves a series of coordinated hand and arm movements. The dance starts with waving the hands over each other, followed by a thumbs-over-the-shoulder motion, then arm rotations from the waist to face level. The final move involves placing one hand on the forehead and the other on the back of the head while knocking the knees together. This routine was often compared to the “Macarena”, another international dance craze by Los Del Rio that became a staple at parties and events worldwide.

The music video for Aserejé was filmed at Palm Beach in Estepona, Spain, specifically at the Chiringuito bar. In the main video, Las Ketchup set up a beachside musical show, serving drinks and drawing a growing crowd to their performance. As the chorus plays, the trio leads the signature Aserejé dance, joined by an enthusiastic audience. The video ends with a packed beach bar, full of people dancing and celebrating.

Two additional versions of the video were also produced: one set in a futuristic nightclub where the band pursues an afro-haired love interest, and another sing-along version featuring the group performing against a white background with on-screen lyrics.

BABYLON ZOO - SPACEMAN

Llançament: 15 de gener de 1996

Llistes: Regne Unit: #1 (5 setmanes)

“Spaceman”, de Babylon Zoo, es va llançar el 15 de gener de 1996 com el senzill principal del seu àlbum debut “The Boy with the X-Ray Eyes. Amb guitarres distorsionades i veus robòtiques, la cançó va assolir una popularitat massiva després d’aparèixer en un anunci de Levi’s. Va debutar directament al número u de la llista de singles del Regne Unit el 21 de gener de 1996, venent 383.000 còpies en la seva primera setmana, fet que la va convertir en el senzill debut més venut de la història britànica en aquell moment. També va arribar al número u en 23 països.

L’èxit de “Spaceman” es va deure en gran part al seu ús en l’anunci de Levi’s “Planet”, que es va emetre el 1 de desembre de 1995. Dirigit per Vaughan Arnell i Anthea Benton, l’anunci mostrava un barri d’extraterrestres retro-futurista on uns pares alienígenes esperaven el retorn de la seva filla adolescent. La model russa Kristina Semenovskaya interpretava la noia, que portava uns Levi’s. L’anunci destacava especialment la secció vocal accelerada del remix d’Arthur Baker, que després es va publicar com a “Spaceman (Zupervarian Mix)”.

El videoclip, dirigit per Mark Neale, comença amb un pròleg en blanc i negre on Jas Mann apareix com un conductor nocturn que es troba amb extraterrestres sorgint de la boira. Quan la cançó arriba al seu tempo normal, les imatges alternen entre la banda actuant en un club subterrani ple de gent i tocant en un desert blau surrealista. A l’epíleg, el conductor nocturn es transforma en un alienígena.

La versió original promocional de la cançó, abans de ser utilitzada a l’anunci, començava amb Jas Mann xiuxiuejant una frase inquietant: “I killed your mother, I killed your sister, I killed them all.” (“Vaig matar la teva mare, vaig matar la teva germana, les vaig matar totes”). Aquestes frases van ser eliminades de la versió final i substituïdes per la introducció més radiable d’Arthur Baker, tot i que la frase “I killed them all” encara es pot sentir subtilment barrejada en la mescla.

BABYLON ZOO - SPACEMAN

Released: January 15, 1996

UK: #1 (5 weeks)

“Spaceman” by Babylon Zoo was released on January 15, 1996, as the lead single from their debut album “The Boy with the X-Ray Eyes”. Featuring distorted guitars and robotic vocals, the song gained massive popularity after being featured in a Levi’s jeans commercial. It debuted at number one on the UK Singles Chart on January 21, 1996, selling 383,000 copies in its first week, making it the fastest-selling debut single in British history at the time. It also became a number-one hit in 23 countries. 

The success of Spaceman was largely driven by its use in the UK Levi’s advertisement Planet, which aired on December 1, 1995. Directed by Vaughan Arnell and Anthea Benton, the ad depicted a retro-futuristic alien neighborhood where alien parents awaited their teenage daughter’s return. Russian model Kristina Semenovskaya played the daughter, who wore Levi’s jeans. The commercial prominently featured the sped-up vocal section from Arthur Baker’s remix, which was later released as Spaceman (Zupervarian Mix).

The music video, directed by Mark Neale, begins with a black-and-white prologue featuring Jas Mann as a night driver who encounters aliens emerging from the fog. As the song transitions to normal pitch, the visuals shift between the band performing in a crowded underground club and playing alone in a surreal blue desert. In the epilogue, the night driver transforms into an alien.

The initial intro to the song on promotional copies, before it was used for the advertisement, featured Jas Mann's whispery vocals of "I killed your mother, I killed your sister, I killed them all." These lyrics were later removed from the song and replaced with Arthur Baker's more radio-friendly introduction. The lyrics of "I killed them all" remain buried in the mix.

SIMPLE MINDS - CHELSEA GIRL

Released: June 22, 1979

Album: Life in a Day

“Chelsea Girl” is a song by Simple Minds released in June 1979 as the second single from the album “Life in a Day”.  It was one of the band’s earliest defining songs, marking their transition from a local Glasgow band to a group with real pop potential. Written in Jim Kerr’s mother’s living room in 1978, it was intended as a sing-along anthem for their live shows, inspired by Jim’s experiences watching Steve Harley & Cockney Rebel.

The song played a crucial role in securing their record deal with Arista, alongside “Pleasantly Disturbed”. Though it never became a major hit, it remained a live favorite, often requested by audiences and even played multiple times per show. Jim recalls his mother enthusiastically declaring it a hit, while Charlie Burchill remembers devouring three-day-old strawberry tarts she brought home while working at one of the first Greggs bakeries in the UK.

Musically, “Chelsea Girl” took inspiration from Lou Reed’s “Temporary Thing”, and its title and atmosphere were influenced by Jean Shrimpton and the Velvet Underground album of the same name. It was recorded during sessions for “Life in a Day”, with its final version nailed at Abbey Road Studios, featuring Derek Forbes on harpsichord—played on the same instrument used on “Sgt. Pepper’s” by The Beatles.

Despite not charting, the song stayed in the band’s early setlists until 1981, before disappearing for nearly two decades. It made a surprise comeback in 1998, and in 2003, it returned as part of the Alive and Kicking tour, now rearranged with a melancholy, reflective tone. The song continued to reappear over the years, featuring on the 5X5 Tour (2012), the Acoustic album (2016), and the Acoustic Live Tour (2017).

Jim Kerr remains deeply sentimental about the song, reflecting on its humble origins and its unpredictable resurrection: “Very much still kids when we wrote it… We were convinced right there and then that we had something special on our hands. “Chelsea Girl” really stood out during our live gigs as we played/toured throughout 1978 - 1980. Mick MacNeil’s harpsichord sound made it so. Sadly, it never did become the big hit single that many predicted it would, and by 1981 we had stopped playing it entirely. But nothing is predictable within the story of Simple Minds…”

PETER GABRIEL - SOLSBURY HILL

Llançament: 25 de març de 1977

Posició a les llistes: EUA: #68 | Regne Unit: #13

“Solsbury Hill” és el primer single en solitari de Peter Gabriel, publicat el 1977 després de la seva sortida de Genesis. Inspirada en una experiència espiritual a Solsbury Hill, a Somerset, la cançó reflecteix la seva decisió d’abandonar la banda i començar una nova etapa. Tot i que inicialment va dubtar sobre incloure-la en el seu àlbum debut, es va sorprendre gratament quan es va convertir en un èxit, assolint el número 13 al Regne Unit i el 68 al Billboard Hot 100 dels Estats Units. A diferència de moltes de les seves lletres abstractes, “Solsbury Hill” és una de les poques cançons autobiogràfiques de Gabriel.

L’any 1974, en plena gira de “The Lamb Lies Down on Broadway”, Gabriel va prendre la difícil decisió de deixar Genesis, malgrat l’èxit de la banda i els seus problemes econòmics. La principal raó va ser la seva família, ja que la seva filla havia nascut amb complicacions de salut i volia prioritzar la seva cura. Tot i que bromejava dient que volia més temps per al seu hort, la seva marxa era sincera. Durant aquest període, Gabriel es va submergir en l’exploració de religions del món, filosofia i noves influències musicals, que més tard definirien la seva carrera en solitari.

“Solsbury Hill” simbolitza aquest procés de transició, descrivint un despertar espiritual i el coratge de prendre un nou camí. La lletra parla d’un àngel o veu que l’anima a seguir endavant malgrat la incertesa (“Grab your things, I’ve come to take you home”), una metàfora clara de la seva sortida de Genesis i la seva aposta per una carrera en solitari.

La cançó va ser l’última a enregistrar-se per a l’àlbum “Peter Gabriel” (Car), gravada a The Soundstage Studios de Toronto. El guitarrista Robert Fripp ja havia tornat a Londres, així que totes les guitarres van ser interpretades per Steve Hunter. Inicialment, el productor Bob Ezrin va demanar a Hunter que toqués el riff principal amb una guitarra de dotze cordes, però ell va preferir utilitzar una acústica Martin amb un capo al segon trast, enregistrant tres pistes alineades per aconseguir el so característic.

Musicalment, la cançó es desmarca de les composicions complexes de Genesis i aposta per una estructura més simple i acústica. Tot i que el seu següent àlbum, produït per Fripp, no va generar grans èxits, Gabriel va assolir l’èxit massiu el 1986 amb “So”.

Solsbury Hill, situat a prop de Bath, Anglaterra, era un lloc freqüentat per Peter Gabriel, on solia caminar i córrer. Segons la llegenda, antigament hi havia un temple dedicat a Apol·lo, déu de la llum, la música i la poesia.

Als anys 90, la zona es va convertir en el centre d’una forta controvèrsia ambiental arran de la construcció d’una carretera de quatre carrils que va alterar significativament el paisatge. L’oposició a aquest projecte va ser intensa, amb ecologistes i activistes lluitant per preservar la naturalesa i la història del lloc.

Avui dia, “Solsbury Hill” continua sent una de les cançons més estimades de Gabriel, sovint interpretada en els seus concerts i utilitzada en pel·lícules i anuncis. Representa no només el seu comiat de Genesis, sinó també la importància de seguir la pròpia intuïció, malgrat els riscos i les incerteses.

PETER GABRIEL - SOLSBURY HILL

Released: March 25, 1977

Charts:  US: #68  UK: #13 

“Solsbury Hill” is Peter Gabriel’s debut solo single, released in 1977 after his departure from Genesis. The song, inspired by a spiritual experience on Solsbury Hill in Somerset, reflects his decision to leave the band and embrace a solo career. It became a Top 20 hit in the UK, reaching number 13, and peaked at number 68 on the Billboard Hot 100. Unlike many of Gabriel’s abstract lyrics, this was a rare autobiographical song. Initially, he considered leaving it off his album but was pleased and surprised when it became a successful single.

In 1974, despite Genesis’ success with “The Lamb Lies Down on Broadway” and his financial struggles, Peter Gabriel left the band to focus on his family, particularly after his daughter’s difficult birth. While he joked about wanting more time in his vegetable garden, his departure was sincere. During his break, he explored world religion, philosophy, and diverse musical influences, which later shaped his solo career. However, his first single, Solsbury Hill (1977), was more of a farewell to Genesis, lyrically depicting a spiritual awakening and a bold step into a new chapter. It became the standout track from his debut solo album, Peter Gabriel One (Car).

Solsbury Hill was the final song recorded for the album, tracked at The Soundstage studios in Toronto. Guitarist Robert Fripp had returned to London, so Steve Hunter played all the guitar parts. Producer Bob Ezrin instructed Hunter to play the main riff on a twelve-string guitar, but Hunter instead used a Martin acoustic with a capo on the second fret, recording three aligned takes. Unlike Gabriel’s elaborate work with Genesis, Solsbury Hill was simpler and acoustic-driven. Though his next album, produced by Fripp, lacked hits, Gabriel later achieved massive success with “So” (1986).

Solsbury Hill, near Bath, England, is a place where Peter Gabriel often walked or jogged. According to legend, it was once home to a temple dedicated to Apollo, the god of light, music, and poetry. In the 1990s, the hill became the center of a heated dispute between environmentalists and the government over the construction of a four-lane road that significantly altered its landscape.